
Reaccions a la ruptura de Martina Cariddi i Nil Puchol
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Un minut i un quart de set. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I una salutació a la Juliana, perquè als lavabos de Catalunya Ràdio se sent la ràdio, i ha hagut de fer una escapada. Mira, ara entra. Sí, ho s'ha avançat una mica, un minutet abans.
De tota manera, a les 6 sempre estem una mica ja previus, no?
No, Marta, però ara els anuncis que hi ha abans de que ens saludem amb en Francesc, que és veritat, moltes vegades comencem pràcticament no hi havia. Aquí sempre ho ha bastant
més accelerat. Disculpeu, família. No, no, passa per res.
Basta que ven aquí tots els horaris, tots els petits. Saps? Una ja té el seu. La seva rutina. Rallotge intern. I aquí tu mou en un segon i tu notes, vulguis que no.
Què, com anem? Molt bé, posa-t'ho tot bé. Veig que portes l'ordinador, els papers. I res, ens hi posem, que hi ha molta cosa per fer avui.
Ah, anava a dir-te, Roger. No sé per què faig veure que no sé què diràs. Tinc bones notícies per tu. De vegades, quan un es pensa que ja no hi ha res a fer, quan un es troba a punt de rendir-se, a punt de llençar la tovallola. Ve la vida i pam. L'amor pica a la porta. No, bueno, espera't, controla't. La vida s'obre pas entre els esversers. Fa uns dies vam explicar al programa que en Roger sempre ha tingut una debilitat.
No. No. Una no. Moltes. Cada noia que coneix es converteix en la seva debilitat.
Una d'aquestes debilitats. No, perquè soc sensible. Una de les seves debilitats. És que en té moltes. No tantes, eh, Marta? Aquest acaba de dir que és sensible, eh? Jo també de vegades no hi sento. Se'n diuen de moltes. Que ens treguin l'Hondas ara. No em despisteu. En Roger va explicar fa uns dies que tenia una debilitat, una nova debilitat, de fet antiga, perquè ja fa molts anys que tens aquesta obsessió. Un amor. Una noia que t'agrada tant i tant. I vam dir que aquesta noia no sabia qui eres tu. Aquesta noia és Alba Miró, influencer catalana, a part d'un artista. Resulta que ella m'ha escrit aquest matí i m'ha dit que sap perfectament qui ets. I és el més a prop que has estat de tenir nòvia els últims vuit anys. Ella és oient, de fet, del programa. M'ha dit que alguna vegada ens escolta. Ara, ja et dic que això ho vam dir fa molts dies. Vull dir que l'he arribat avui, mira. Molt bé, doncs mira. Li vols dir alguna cosa, l'Alba? No, no, no. No? No, no. Prefereixes deixar-ho aquí?
Sí, perquè crec que només puc anar endavant, saps? Qualsevol cosa que pugui dir crec que només la puc decepcionar. A partir d'aquí, doncs, ho deixarem aquí i ficarem un llacet en aquesta història i la guardarem, perquè és un final bonic.
De l'1 al 10, quanta il·lusió has sentit quan jo t'he dit que ella sí que sabia que existies? Sí, 9. Ha estat un matí molt bonic avui. Que diguem, perdona, tot això, que nosaltres fins i tot l'havíem entrevistat. Vull dir que és evident que sap qui és el Roger.
Però ella veu tanta gent que dic, bueno, sí, aquell noi d'allà a la ràdio, però d'aquí a saber nom, punt nom i tenir-me signat.
Perdona, és que ha dit que sabia fins i tot el nom de les teves ex. Per tant, no és una oyent esporàdica. Ella és una fan autèntica. Sí, que no costa gaire perquè. Gairebé hi hauria. En cas que passés alguna cosa, com aquest rol de fan i ídol.
Però creuats, creuats, perquè.
Seria recíproc en els dos casos. Saber els noms de les ex d'en Roger, que no poden ser noms més fàcils, Maria, Sandra,
Alba, són noms clàssics. I si els dius cada dia, clar que la gent se'ls apren de memòria. En fi, passarem un momentet pel WhatsApp. Ara em comença a quebrejar ja això de dir els noms, eh? No, és que aquí riem molt. És que digues els teus, jo no tinc cap problema, Nino. No, però és que no és de dir els teus, és que no vull que es diguin els meus.
Clar, no és allò de que quan un germà pega l'altre, diu, pega amb tu també a mi. No, és directament, no ens peguem, i ja està.
Exacte, no, girem la cara, també.
No, no, així riem. Jo no considero que jo t'hagi agradit en aquesta ocasió. No. En altres, sí, que ho considero.
Anem al WhatsApp del programa, al 677-27-1058, perquè ens escriuen oients absolutament revolucionats des de l'Alp Anadès. Ens diuen deixem el guió públic. Hola, guapos. Vols que ho llegeixi? Sí, sisplau, perquè no. Ja, si no et deixo l'aigua
mentre estàs tu. Hola, guapos. Avui gravant a casa, a la Granada, un poblet al costat de Vilafranca del Penedès, com si fos ahir. Això és el que estaven gravant. Quina il·lusió. Estan convertint la plaça de l'Església en un bar i en Marc Cartes, que interpreta el personatge de l'Andreu, s'està fent fotos amb la gent del poble. És molt maco veure tot aquest ambient.
Moltíssimes felicitats per l'Ondas. Hi ha diverses coses a dir. La primera és demanar disculpes, perquè jo em vaig comprometre amb tot l'orientat a enganxar-me al Comsi. I encara no has trobat el moment. La temporada passada no he trobat el moment. Segueixo sabent bastant de què va la història, però no he tingut el moment d'enganxar-me com a fan fidel i tinc moltes ganes de poder-ho fer. Vosaltres tampoc, no? Vull dir, seguim sense estar enganxats al Comsi. No, però tinc tota la família igualment enganxada. Sí, a casa estan igual, eh? I lo bo és que te'n parlen com si fossin coses que estan passant de veritat al seu dia a dia. Com si fossin veïns del poble. Jo ho agraeixo, jo ho agraeixo perquè m'agrada assabentar-me d'aquests safrejos de la televisió pública, encara que siguin del Comsi. I després a mi el que m'estranya moltíssim és que per fer un bar hagin de fer-lo a la plaça del poble en comptes d'agafar qualsevol bar del país, que està ple de bars aquest país. Per què s'han d'inventar un bar a la plaça del poble? O sigui, estan agafant la plaça del poble i allà estan fent veure que allò és un bar?
Bueno, diuen que necessitar un bar en aquella plaça els deu encaixar per alguna cosa. Està ple de bars a places,
per què te n'has d'inventar un de nou? No ho sé. En tot cas,
m'agrada que es revolucioni un poble, perquè ahir van marcar-te i perquè ahir va el Com si fos ahir, perquè sempre parlem d'Úrsula Corberó i de grans rodatges internacionals, i que el Com si revolucioni pobles ho trobo meravellós. Per altra banda, ens escriu un oient perdudament enamorat de la seva nòvia, demanant la col·laboració d'aquest programa per guanyar-se els sogres, i aquí, Juli, només el podràs ajudar tu. Quina pressió. Bona nit perfecta, soc un seguidor colombià vivint a Holanda. Ens escoltem amb la meva parella catalana tots els dies per practicar el català al nostre programa. Jo parlant en català guanyo punts amb els sogres, i per guanyar-los encara més vull fer-los un regal, així que volia preguntar-li a la Juliana quin curs d'anar a buscar bolets va fer. Moltes gràcies per la seva aportació a la meva inserció en aquesta família catalana. Felicitats per Londres i visca el que no surti.
Ara ja no sé si això ho havia explicat el programa o com ho sap. A mi no em sona aquesta informació. Quan has fet un curs d'anar buscant?
A Castellterçol, em sembla que vas dir, cap al Lluçanès. Això no ho sabia.
Fa 15 dies, eh, Marta? Vull dir que no és una cosa històrica. I per què no ho sé jo, si també participo en aquest programa? No has faltat cap dia? Un dia.
Doncs potser és el dia que vas. Has faltat un dia.
A quinze dies no has faltat, Marta? Un dia era abraçada amb el Garriga i tu no hi eres?
No, i que a vegades, la Marta, vull dir que no passa res que estàs amb el WhatsApp del programa contestant als oients. O mirant coses a webs de roba que també és legítim, Marta. A mi em passa contínuament que quan contesto no sento la ràdio. Si és el primer cop en 9 anys que no li crido l'atenció a la Marta, però que li dic que algo no ha sortit com.
Aquesta acusació en públic, que jo no estic atenta
al programa i que estic distreta, amb una dada. Marta, som nosaltres que no ho vam explicar bé.
Clar que si la Juliana i jo. Ens consta que ho vam dir aquí.
Encara que jo hagués estat mirant qualsevol cosa. Hagués sentit la paraula curs d'anar a buscar bolets, se m'haurien activat les antenes. Malgrat que immediatament, per tant, sisplau, la gent que ens digui això, la Juliana ho ha compartit al programa o no ho va dir?
A veure, Marta, també et diré que a mi em sona. La Juliana creu haver-ho dit. I aquest noi, des d'Holanda. Ens demana per això. Serà que ha sortit per entera.
És com el divorci d'en Jaume Miranda a Las Vegas.
He de dir que no ho sé. Ho va dir fa quatre dies. Mira, fa quatre dies. Hosti, noi. Bé, t'he de confessar que no ho sé, perquè és una cita sorpresa que em van organitzar a la cocinada. No en tinc ni idea. Però jo t'ho consultaré i t'ho enviaré per privat. El curs, eh? El curs de bolets, no t'ho sé dir, no t'ho sé dir, ni sé com el va trobar. Jo em vaig llevar aquell dissabte i em van dir, agafa les coses, posa't d'esport,
que anem a buscar bolets. En tot cas, és bonic que ell faci aquests dies per guanyar-se els sogres, perquè és una cosa que, quan estàs molt enamorat, vols entrar amb molt bon peu també a la família política. I que jo no sé si és
molt típic d'altres països, però és que aquí, això m'ho van explicar en el curs d'anar a buscar bolets.
Ah, que és com molt exòtic quan.
No, que això interessa gent d'altres llocs, suposo. En general la gastronomia, però especialment el món dels bolets, té molt a veure amb la cultura d'on pertany. Llavors, per exemple, hi ha moltíssima cultura de bolets aquí a Catalunya, ni al País Basc, a la resta de l'estat. Et diré que n'hi ha molt poca. I després també, en funció dels països, a França n'hi ha uns que són més apreciats, al Japó també. Hi ha bolets que aquí et diuen, sí, ja el podria escollir, però no és apreciat. Que no vol dir que no sigui bo. Vol dir que aquí, a la cultura, per la nostra manera d'entendre els bolets, des de la nostra mirada gastronòmica, no ens importen aquests bolets, encara que fossin comestibles. I potser al Japó són superpreciats. Hi ha molta gent a l'altra
banda a aquesta hora, eh? El 677-2710-58. Rebem missatges sense parar. La Juliana ho va dir fa quatre dies, això del curs. Ho va explicar el dia que estava odiant apelatius carinyosos perquè el guia es va referir d'una manera concreta. Ah, tenies el mòbil.
Del curs de bolets. Perquè saps què li va dir, oi? Al guia li va dir a un dels nens que estava al curs de bolets, li va dir, tu com et dius? Trempat. I em va encantar el trempat. Ara me'n recordo del trempat, però no del detall del curs de bolets. Em sembla increïble. No pots estar per tot. I Castellterçol no està al Lluçanès. No. Està al Moianès. Ah, és Moianès. Perdoneu. Ja buscaré i ja li diré. Jo veig que ha d'haver interès que ho diré a tothom. Però és veritat que és un gran pla que us recomano de veritat amb molta força. Perquè també molta gent no en sap d'anar a buscar bolets. I que és perillós o pot ser perillós. Moltíssim. I que s'ha de fer bé
i respectar el bosc. Totalment. Molt bé, és un quart.
Me n'alegro molt per tu. No t'ho vaig dir en el seu dia, t'ho dic ara. Sí, me n'alegro.
I ara he dubtat si havia de dir aquest detall, però mira, el diré. Era bastant mono, a més a més, l'instructor. Això també sempre s'agraeix.
Sí, sempre suma. A favor. Bé, és un quart i mig de set de la tarda. També ens han escrit molts oients compartint-nos la felicitació de l'Aitana a la Rosalia arran de les deu nominacions als Grammy. És una dedicatòria que va penjar ahir al vespre l'Aitana als seus incestoris amb un text que diu. Felicitats a la Rosalía i a tot el seu equip per totes les nominacions als Grammy. Quin orgull tan gran veure una dona del nostre país aconseguint coses tan increïbles en la música i trencar tantes barreres. És molt bonic veure com el talent, la feina i la valentia de fer les coses a la teva manera et poden portar amunt. Enhorabona i un ram de flors i uns cors. No sé si us va sorprendre de sobte aquesta felicitació pública.
No tan sorpresa, sinó que em fa feliç. Em fa feliç que una dona en aquest sector també, que moltes vegades es diu que hi ha tantes envejes i tanta competència i tanta rivalitat moltes vegades entre dones, doncs que hi hagi aquesta sororitat i aquesta admiració.
De la mateixa manera que de vegades aquests gestos poden semblar una mica impostats, que també els celebrem, perquè jo encara que sigui de manera impostada, donar suport a les companyes sempre és una cosa positiva. Però és que jo la veig tan genuïna amb aquesta. Sí, la veig que és la primera fan, també. Exacte, que li fa il·lusió de veritat, ho hagués fet igual, encara que fos una nena, encara que s'hagués convertit, diguéssim, en metge i visqués ara
mateix aquí al barrio. Hauria fet el mateix. Que la Rosalía, en el cas que a la Itana li hagués passat el mateix, també hauria fet algun gest, potser no tant una història pròpiament, però que li hauria escrit algun comentari a la publicació d'Instagram, alguna cosa hauria fet també.
Bé, a punt d'arribar a dos quarts, ara és important que ens fem ressò d'una última hora. La fe és una última hora que ens aporta molta informació i molts detalls sobre una de les notícies que donàvem ahir després que un dels propis protagonistes la fes publicar al podcast de Carles Rubio, La Bogaderia.
És a dir, tu has fet bastant contingut
també amb la teva parella. Sí. Bé, bé que toquis aquest tema, perquè la meva parella i la Martina ja no són parella des de fa literalment quatre dies. Per coses de la vida, o sigui, tot bé, una relació maquíssima, però, bueno, ja s'ha acabat. Així que.
Estem parlant de la ruptura entre Nil Puigol, esportista i creador de contingut, i la Martina Caridi, actriu, després de poc més d'un any d'anar junts.
Una notícia que, com heu vist, ell mateix confirmava, però que ens agafava per sorpresa perquè havien fet molt públic a la relació, arribant fins i tot a explicar tots els detalls sobre com s'havien conegut en alguna entrevista. I aquí al programa vam estar especulant sobre qui ho havia deixat, ens semblava, i jo ara que hem tornat a veure aquest tall encara m'ho sembla més, i amb el que direm després ja acabarem de completar la informació. La teva intuïció l'ha encertat de ple. Home, és que aquest tall per mi no donava gaire espai a la interpretació, però bé, sí que semblava, per com de sencer ho explicava, que devia haver sigut més en Nil que ella. El cas és que és normal que hi hagi expectació al voltant d'aquest parell i que la notícia hagi corregut tantíssim, perquè penseu que ara mateix el fragment publicat a Instagram acumula gairebé 300.000 visites. Però això no ha agradat a tothom.
És que parlar d'una ruptura quan només fa quatre dies. És que la ruptura, com vam dir, era calenta encara. No s'havia refredat la cosa.
És un tema molt complicat perquè també. Donar-se la importància, potser, de tenir, depèn de quina conversa, sobre com ho comuniques o com no ho comuniques, entenc que no es doni, aquesta conversa. Entre l'exparella, et refereixes? T'explicaré una història personal, sense comparar-me amb ells, que són veritables estrelles, però jo quan vaig deixar-ho amb la meva exparella, no vaig tenir cap mena de conversa sobre com això s'havia d'explicar, o si s'havia d'explicar, o si volíem fer-ho públic. Perquè no ens vam donar la importància en primer lloc, perquè consideràvem que ningú n'havia de fer, és que ni es contemplava. Però després, quan et trobes que la gent et pregunta sobre el tema. Hi havia molt d'interès. I és veritat que hi havia molt d'interès i la gent m'ho preguntava molt, a mi em va semblar just explicar-ho, perquè, bueno, just, em va semblar natural explicar-ho sense donar-li més importància. I jo no vaig demanar permís a ningú per explicar-ho. I després és veritat que al cap d'uns mesos se'm va dir, no de mal ambient ni res, perquè ens portem genial, però és veritat que em va dir. Hauries pogut comentar-ho, potser. Però això s'ha de pactar, per tant. Jo vaig entendre que a l'altra persona, és veritat, si tu no li has dit, mira, ho faré públic, potser no vol fer-ho públic d'aquesta manera, potser no vol explicar-ho, potser vol que passi el temps.
Potser no demanar permís, però dir, mira, ho comunicaré tal dia d'aquesta manera,
que estiguis enterat parelles de famosos que fan aquests comunicats de ruptura, que estranyen una mica, però és la manera d'estar els dos d'acord en anunciar-ho.
Per això jo entenc que ho faci un perfil Laura Scanis i Risto Mejide, que han vengut el seu casament a Lola, però quan ets un perfil. Ho fan molts influencers o tiktokers d'aquests, eh? Perquè es donen molta importància. Jo t'he de dir que se m'hauria fet estrany un comunicat de Juliana. No, jo no, ara ja no parlo de mi, jo també se m'hagués fet A mi si el Nil i la Martina n'haguessin
fet un jo hagués dit, home, però. Comunicat o foto, eh, un cross post. Una foto dels dos, el típic en blanc i negre, dient, ha estat molt bé aquesta aventura, però exacte, gràcies per l'obiscot.
Està clar que no hi ha una manera perfecta de fer-ho i que sempre és complicat i que. I bé, és que és molt complicat. El cas és que a ella no li ha acabat de fer gràcia aquesta situació i ha volgut defensar-se per Instagram davant de la seva comunitat d'un milió com a set de seguidors. I ho ha fet amb dos Instastories que ha publicat aquesta mateixa tarda posant el tall d'en Nil directament explicant que ho havien deixat. I exposant com de vulnerable se sent davant d'això.
Nomás pensé que haría esto, pero esto ha tocado mi moral. Me siento muy dolida de que se haya tomado la decisión de publicar esta información de mi vida privada sin preguntarme. La información en redes hoy en día se prioriza el alcance a costa del sufrimiento de los demás. Para mí esto es algo muy reciente y por lo tanto doloroso.
Ja veieu que la Martina està dolguda. Ara, no sembla que estigui, per com ho ha explicat, dolguda amb en Nil, que és qui de manera voluntària va decidir explicar un detall de la seva vida privada que resulta que en aquest cas pertany a tots dos i no només a ell. Ella sembla que està emprenyada més aviat amb la premsa i amb els mitjans i s'entén que principalment. Està emprenyada. Amb qui ha decidit fer que aquest vídeo, aquest tall, fos el tall de xarxes i penjar-lo a Instagram buscant la viralització?
Hoy en día parece que lo único que importa es hacer viral un vídeo. Ningún momento se me ha tenido en cuenta ni cómo me siento ni se me ha consultado si realmente es una decisión que quería tomar. Yo también soy un personaje público. No quiero que ciertas cosas de mi vida privada se hablen y que yo un día accediera a grabar un un vídeo enseñando que estoy aprendiendo catalán con mi pareja, no quiere decir que tenga por qué dar más información.
Clar, jo no sé si es pot dir que tot això sigui culpa de la gent que ha penjat aquest vídeo a Instagram, perquè jo abans diria que ha estat cosa del Nil, que és qui ha decidit explicar-ho amb total naturalitat. Un Nil, per cert, que s'entén que va quedar molt content amb l'entrevista de l'abogaderia, perquè si no jo no m'explico per què ha volgut fer. Publicació compartida amb dos dels talls de la conversa. No amb el de la ruptura, no? No amb el de la ruptura, però sí amb dos talls diferents. Que només ho fas si has quedat satisfet de l'entrevista. A part que si et fan una pregunta que t'incomoda, tu després pots dir treu-ho o inclús abans pots dir no vull parlar d'això. No ho expliques d'aquesta manera tan genuïna, que a mi em sembla bé. Ho explica molt bé, molt natural. A mi em sembla que poder, qui s'hauria d'haver tallat a l'hora d'explicar aquesta decisió privada, si realment podia generar un dolor, és en Nil. I no té res a veure amb que després el mitjà en qüestió se n'hagi fet ressò.
El mitjà es pot fer ressò del que cregui per la seva línia editorial.
És a dir, aquí ella s'està ficant amb el contingut d'un programa. Per mi és una manera també d'ella. Volcar tots els sentiments que deu tenir de ràbia i de despit cap a una cosa que no sigui directament el seu ex. Jo crec que en el fons ens està parlant d'una ràbia cap a ell, però és la meva interpretació.
Marta, la meva és la mateixa. Jo sento que la Martina, segurament perquè és elegant i és una senyora i em sembla perfecta, no s'atreveix a assenyalar en Nil directament que és realment qui ha exposat un detall sobre la seva vida privada, entenc que sense consultar-li. I, com que no pot fer-ho ni vol posar-se en ella mateixa en aquesta situació d'atac a l'ex, es conforma amb disparar cap als mitjans fins al final.
Simplemente quiero expresar de manera muy honesta mi dolor ante los medios de comunicación. Me parece ridículo que se siga siempre buscando las visualizaciones a costa de información privada de los demás y a costa de su dolor, por lo tanto. Para mí todo esto, pues. Ha sido una bomba. Es como el principio de un duelo y de una ruptura y por lo tanto hay un dolor que pasar. Esto lo único que está haciendo es acrecentarlo. Gracias por escucharme. No tengo nada más que decir.
Clar, jo estic a favor de confrontar allò que et genera dolor i, per molt personatge públic que siguis, encarar-te amb aquells que te l'estan generant. I més d'aquesta manera tan valenta, tan de cara. Jo crec que té molt de mèrit i m'agrada veure una dona tan forta, una dona decidida, amb un tema que la deixa en aquesta situació tan vulnerable. I des d'aquí li enviem una abraçada molt forta.
Sí, però. Ostres, per mi hi ha moments de com a mínim de debat amb el que està dient. Perquè ella ha anat a entrevistes de mitjans. En actitud de parella, on parlàvem, d'acord, que l'excusa era l'aprendre el català, però era l'aprendre el català per amor, sent personatges públics. Ella ve de protagonitzar una sèrie que és de les més vistes de la història de l'estat espanyol, que és Élite. És una persona que acumula gairebé, com has dit, dos milions de seguidors a Instagram. Evidentment que el que faci ella, i més si ens ho explica a xarxes, és notícia.
I jo entendria aquest vídeo si Javi Hoyos
hagués filtrat que ho han deixat. Exacte, una discussió privada en un entorn molt privat, en una casa, però és que el seu exnòvio ha dit que ho ha deixat amb ella. Llavors, això s'ha penjat a xarxes, és que no pot ser més públic. I amb més consentiment, almenys per part d'ell. I que van explicar tots els detalls de la seva relació, com s'havien conegut a Madrid. Clar, que ella li faci mal és que n'estic convençuda. És totalment normal. I em sap molt greu i l'envio una abraçada des d'aquí. Però carregar contra els mitjans, uf, no ho sé.
Jo també crec que és un error. També crec que és un error, la veritat. Perquè és el que tu deies, en realitat. Quan han anat a entrevistes, una cosa és anar a una entrevista per fer promoció d'una pel·lícula i que de pas et facin una pregunta de la teva vida privada. Ells han anat. Exclusivament a parlar de la seva vida privada a entrevistes. I ningú ha parlat en cap moment de cap informació privada. Perquè aquesta informació ha estat pública des del primer moment que ha estat confirmada per un dels dos protagonistes. Llavors, en aquest sentit, jo també crec que s'equivoca de Diana, però suposo que en aquest moment tot és molt confús, res és fàcil, i haurem de seguir pendents de veure si algun dels dos diu alguna cosa més. Aviam, i una abraçada molt forta. Jo que em pensava que seria una ruptura tan tranquil·la, eh? La d'aquests dos, i resulta que no. Jo m'he quedat, se m'ha glaçat la sang, eh? Quan he vist els seus Instastories. Sí, sí, no m'ho esperava. Bé, cinc minuts.
Una cosa, per què aneu vestits tots avui amb aquest color com de gris, blau, petroli? En Marc Andreu també, que acaba d'aparèixer per aquí.
Marc Andreu, bona tarda, no estava previst, però seu. Què fas aquí? On marxes?
M'ha donat un jersei que li vaig demanar si me'l podia cedir. Però jo anava discret. La gent no sap que hi soc.
Home, la gent està veient el vídeo. La ràdio que es veu, la ràdio que es veu.
Estava parlant la Juliana de la ruptura i passa un senyor gatejant pel darrere. No és un senyor, sóc jo, però ningú ho veu. La màgia de la ràdio és això, no? Bueno, content de saludar-te, també. Ah, molt bé, que vagi bé. On te'n vas? A un lloc.
Tens una cita? T'acabes de baixar gust. Què tal l'experiència? Avui nova aplicació homosexual al mercat. Quina?
Gust, del David Aliaga, el creador també del Virreal, us recordeu?
Ah, Gust, no és el creador, eh? B-O-O-S. Ah, s'ha quedat catalana.
Gust. I que intenta, o almenys és el que diuen, que no et sigui cosificar. Amb les persones, perquè és veritat que en les aplicacions gais, sobretot el Grindr, el que fa molt és posar només torsos i tot això.
I si havies conegut algú a gust i ara quedes. No, no encara. Aquesta Marta era la meva fantasia.
No m'han aprovat encara el perfil. Com que t'han d'aprovar el perfil? Perquè és una aplicació que has de verificar que ets tu de veritat, que això també està molt bé.
Home, sí, perquè us recordo que hi ha perfils falsos. Ah, n'hi havia algun de tu, eh? Sense anar més lluny. També n'hi ha hagut algun de real, ja ens entenc la confusió, però n'hi ha hagut de falsos. No ho sabia, que t'havien suplantat. Ni no he patit molt. Em queixo poc.
Bueno, que vagi bé. Adéu, Marc Andreu. Vés-nos explicant, sisplau, mantingues el corrent de gust, que ho explicarem amb molt de gust aquí a la ràdio. Molt bé, ben jugat. Sembla que hagis anat a sol. Que bona, aquesta, Juliana. Passen 7 minuts i dos quarts.
Obrim la carpeta dels Premis Idolo perquè falta poc més de dues setmanes i no sé si la Dulceida ho té ja tot a punt. Marta.
Segur que ja té moltes coses a punt, i et diré que jo la veig tranquil·la, la Dulceida, eh? Sí. Entre que ahir va anar a Can Bruncano, aquest cap de setmana també ha estat d'escapada romàntica amb la seva dona, l'Alba Pau, la Venècia, una de les ciutats de l'amor, que de vegades ja va bé fer desconexions així en pics de feina, si t'ho pots permetre. Sí, pot ser, exacte. Perfecte. Perquè sí, falten 15 dies pels Premis Ídolo, que per primera vegada se celebraran a Barcelona.
¡Buen día Barcelona! Me he plantado aquí en Barcelona porque este año los Premios Ídolo se van a celebrar aquí.
Una gala que premiarà creadors de contingut, com sempre, i que per mi, et diria, només té dos grans alicients. A veure, només, segur que molts altres, però dos principals. El primer i més important és saber si la Juliana Canet s'endurà un premi o no.
Jo recomano a tothom tenir una Marta Montaner a la seva vida, perquè és que no tinc un afant més lleial, més fidel. Ella creu en mi més que jo mateixa. Ella està sempre allà.
Fins que em mori. Marta, és que m'emprenyaré si no és així. Aquesta setmana, bé, ja fa dies que estan publicant la llista de nominats de totes les categories. Jo encara espero veure la teva cara algun dia d'aquests al compte aquest que tenen a xarxes. Tindria tot el sentit del món, això n'ets conscient. És que si no, és una vergonya. Però és que ja és una vergonya la categoria en si. La de català, creadors de contingut en català. És una vergonya encara més si tu no hi ets, perquè tu la vas fundar, aquesta categoria, encara que no sigui categoria, que estiguis fent la teva vida normal. Però bé, aquest és el gran alicient dels Premis Ídolo 2026. Gràcies, amiga. I el segon, a molta distància, és saber què passarà amb la Maria Pombo. Perquè de les quatre vegades que fins ara s'han celebrat els Ídolo, la Maria Pombo només hi ha assistit en una ocasió. És curiós, eh? Jo t'hauria dit com a mínim dues. Doncs no, una, que va ser la primera el 2022 quan va guanyar un guardó. I des d'aleshores ha estat baixa a cada edició. El 2023 va al·legar problemes d'agenda i un compromís laboral aquell mateix dia. El 2024, en plena crisi galopant matrimonial amb el seu marit Pablo Castellano, que us recordeu que van començar a anar a teràpia i tot, van decidir agafar un avió i marxar a Nova York per intentar salvar la relació. És un dels moments per mi més icònics d'aquests dos perquè és que ella estava.
S'odiaven tant. Ella el tractava. Ella sempre el tracta malament, però és que d'aquests viatges va. Recordo un vídeo que ella va explicar que l'havien parat pel carrer per parlar en anglès i que. Tu podries explicar-ho així i ja està, però ella va necessitar dir a Pablo no, porque lo habla fatal. O sigui, com un menyspreu profund que està necessitant
de criticar tant l'altre, però perquè ja ni ho penses, et surt sol la crítica. Doncs un viatge que, o casualitat, va coincidir amb els ídolos. I 2025, la Maria, molt embarassada de la seva tercera filla, ja diu directament que no anirà als Ídolo perquè l'esdeveniment li resulta un terreny hostil, cosa que per primera vegada estava reconeixent, que fins ara sempre eren excuses. Aquí estava dient directament, és que em sento incòmoda, se'm dispara l'ansietat i no em convé per motius de salut. Però clar, aquest any semblava que tot podia canviar perquè en un gir radical dels esdeveniments. La Maria Pomba va prestar-se a aparèixer a l'espot oficial dels Premis Ídolo 2026 fent-hi un cameo que va fer-se molt viral.
Amores. Hola, cielo, ¿qué tal? Este año contamos con ella, ¿verdad? Este año, pues es que este año tenemos algo. Lejos. Un viaje. Sí, súper lejos. Sí, o del año que viene. Sí, ya lo siento, ¿eh? Nada, tranquila, ¿eh?
Aquí molts van pensar que si la Pombo aquest 2026 estava abraçant el meme aquest de la seva absència als ídolo, potser volia dir que s'hi estava reconciliant, no? Que potser era la manera de fer les paus amb aquests premis i de tornar-hi a anar. Doncs bé, a falta de 15 dies per la gala, tenim la resposta. I de fet la té la periodista
i tiktoker Lourdes Crespo. De momento. María Pombo y Las Pombo no van a ir a Los Ídolos. El día de hoy, 13, lo mismo el lunes sí se confirma, pero de momento Las Pombo no van a Los Ídolos, lo que no significa que otras personas amigas de Los Pombo sí vayan a ir.
Una mica de ritme lourdes. Ostres, no us ha desquiciat aquest tall? M'ha semblat que era un podcast de 30 minuts.
Doncs el vídeo original durava dos minuts o així, eh? I aquesta les diu grosses?
Ella. Grosses, grosses, grosses, eh? És dura, eh? Sí, sí. Aquesta hi ha la guerra civil i té clar cap a quin bando tira. Aquesta és. Perillosa com pot ser. Creus que ha vist la bola negra, ella? Aquesta és de les que li sembla que la bola
negra és massa política. Que a mi em sembla clar, al contrari, imagina't. Doncs el que diu la Lourdes, a dia d'avui, Maria Pombo i les seves germanes no assistiran als Premis Ídolos celebrats a Barcelona el 2 de desembre. Però el que sí que podem dir és que on sí que assistirà la Maria Pombo demà és a una altra gala. Una informació que vam saber ahir i que té més xitxa del que sembla, nois. Maria Pombo assistirà a la festa anual nadalenca de la marca GHD, que sempre organitzen en aquests dies previs el Black Friday, suposo per incentivar una mica les vendes. Que, Roger, no et despistis, és aquella marca de secadors, de planxes de cabells, que sempre fan alguna cosa i sempre te les venen, perquè hi ha totes les influences implicades. Té molt sentit que la Maria Pombo hi assisteixi perquè ella és la gran ambaixadora d'aquesta marca. I de fet és la preferida fins al punt que en altres
edicions ens consta que a totes les havien obligat a anar amb els cabells recollits menys a Maria Pombo.
Al revés. No era al revés, que clar, com que. Home, sí. Ah, tens raó. Com que és una marca de cabells i que has de demostrar que et queden ones o que et queda el cabell tan llist, totes havien d'anar amb els cabells sense recollir i en canvi a ella li van permetre portar una cua. I això en el món influencer tu has de pensar que és Roger. Això és la gran polèmica de l'any. Això és la jungla, clar que sí. Doncs en aquesta marca hi col·laboren moltes altres influencers, com per exemple Dulceida, que també anirà en aquest esdeveniment, la Lola Lolita també hi fitxarà, la Violeta o la Laura Escanes. Una Laura Escanes, que l'any passat, posem una mica de context, en plena cresta de l'onada d'aquesta crisi d'amistat amb la Maria Pombo, tot arran d'aquella polèmica de la lectura que vam anar arrossegant mesos i mesos, Laura Escanes no va assistir en aquesta festa de Nadal de GFT. És quan va anar, recordeu, al Brasil amb la Jéssica Goicoetxera, aquella escapada que ningú va entendre, que elles deien que era pagada i segurament una marca els hi va pagar. Que ara farà anys, de fet. Però. La Jéssica. Clar, que es va fer retirar perquè no volia fer-se gran. La Jéssica aquest diumenge diria fa 30 anys, canvi de dècada, i que ella estava tan malament que no volia fer els 20 i tots, etc. Aquí ja podríem haver vist coses. Sí. Aquest viatge va semblar una via d'escapatòria, per molta promoció i molt pagat que fos, semblava una via d'escapatòria per estalviar-se una catifa vermella plena, segur, de preguntes incòmodes sobre la Maria Pombo. Però en canvi, aquest any, la Laura Escanes sí que hi assistirà. I tot això no és que jo tingui informació privilegiada, sinó que ho ha confirmat la mateixa marca a través del seu Instagram, que ha anat fent una mica de com si fos un mercato, eh? Aquesta sí que vindrà, i aquesta també. Clar, confirmades, no? Sí. Per tant, serà molt interessant veure les interaccions entre elles, aquesta catifa que es preveu que hi hagi tanta, tanta famosa en aquest esdeveniment de demà, demà al vespre.
Doncs l'haurem de seguir dijous totes les reaccions. Suposo que a través dels TikToks de Javi Hoyos. Espera. Pero,
ell fitxarà allà com sempre, no? Que no sigui el micròfon oficial, eh? Que això encara no ho he mirat. Podria ser. Bé, tres quarts a set.
Fem una pausa de res de 20 segons i de seguida Jaume Miranda.
Que no surti d'aquí.
Un ondas és una bona excusa de celebració. La millor manera de celebrar-ho amb Activia Kèfir. Cremós, deliciós i un aliat de la microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu? Molt bé. Si ets aquí, estem. Millor. Mira, coincideix que jo sempre estic bé quan estic aquí. Ni, no ets més maco. És que ets d'aquelles persones que almenys
amb mi sempre em suma. Sí. Que costa molt trobar gent que sempre ha assumit. Persona vitaminal. Però és que en Jaume sempre va A mi em transmet
una energia. Ai, quina il·lusió, estic a punt de plorar. Anularé sa psicòloga aquesta setmana. No, segueix anant. Segueix anant.
Potser sí, perquè el Roger no sé si acaba de ser.
En qualsevol moment. No, i ja t'he dit que també hi ha feina més enllà d'això. Jaume, hem de seguir parlant de la dolceira, ara que parlàvem del Zidolo, perquè ahir van a la revuelta per promocionar precisament aquests premis i van acompanyada per les presentadores de l'esdeveniment, que seran la Paula Vázquez i la Carolina Iglesias.
Exacte, Nadol Ceida ha donat bon Bones Pròxims i Ídolo, que se celebraran, ja ho heu dit, a Barcelona, 2 de desembre, i se retransmetran per RTV Play, i aprofitant que estava davant l'audiència de La Revuelta, va donar una exclusiva musical.
Vamos a tener la actuación, que a mí me hace mucha ilusión porque es mi adolescencia, y la tuya seguramente, de. ¡Estopa! ¡Estopa!
Salta bé, eh, aquest moment? Sempre va bé, Estopa. Mira, això sí que suma.
Quan penses que aquesta gala ja no pot ser més socialista,
arriben amb alguna cosa que et sorprèn. I alhora, les persones que menys dominen les xarxes de la història, que són els germans d'Estopa. Això et sap màgia, no? Suposo que sí. Mai podrien guanyar un ídolo, jo crec. Encara el guanyarien, eh?
Que la gent de la productora compri moltes cerveses perquè ells sí que demanen, sisplau, moltíssimes cerveses al camerino.
Almenys. És un dels seus requisits bàsics. Són uns professionals de la birra. Sí, sí, sí. De fet, en David, que està estudiant a l'universitat, diu que sempre està al bar. Sí, i jo recordo un any que
vam anar al plató de la Marató de TV3 i que ells havien actuat, i recordo passar per davant del seu camerino, una autèntica festa a la una de la nit, als estudis de TV3, i moltíssima cervesa, que s'havien demanat també a la tele. I la tele, escolta'm,
va complir amb el contracte. Que pagui, que pagui. Amb els nostres impostos, agraït de pagar-ho.
Bueno, si ells ho necessiten per estar més contents. Per concentrar-se. Exacte.
Bé, més enllà d'això, tornant a la revuelta, la conversa va derivar en absurdes avàries, com és habitual, i la Dulceida va acabar parlant de la seva professió digital en si i no dels premis. Una dada que va explicar és que ha hagut de fer un curs de bona conducta envers la creació de contingut i la publicitat, perquè, com sabeu, la nomenada Llei Influencer. Persegueix la publicitat en cobertes xarxes, entre d'altres. I aquesta llei va acompanyada d'un curset obligatori per als creadors més grans, bàsicament perquè compleixin tal llei.
Yo me echo un curso que te obligan a hacerte a los influx. Hay un curso que tienes que hacer por obligación para conocer. ¿Como el de manipulador de alimentos? Manipulador de redes. Creo que es la gente que tiene o más de un millón de seguidores o cobra más de X al año. ¿Quién te obliga? Yo, la Lolita. Hay marcas que te obligan a tenerlo. Si tu no lo tienes, no te contratan. Para que tu sepas que si tu haces algo mal es tu responsabilidad y la multa te cae a ti.
Jo, perdona, o a lo millor la Juliana que està més ficada en aquest univers ho sabia,
jo no sabia que fotien un cursat. Mira, en aquesta mateixa taula ens ho va explicar Pau Aspat en el seu moment. És una llei bastant tova per regular, com deia ella, perfils molt grans. Que jo deia, per mi qualsevol persona que cobri un euro a l'any. A través de xarxes, ja hauria de complir
totes aquestes lleis. De número de seguidors has de tenir un milió de seguidors.
Un milió i facturar crec que eren més de 300.000 euros l'any.
Clar, però estarem d'acord que una persona amb 200.000 seguidors ja és un influencer institucionalitzat.
No, i que hi ha gent amb 10.000 seguidors que també, i gent amb 5.000. O sigui que no va tant dels seguidors, es converteix en la teva feina en el moment en què comences a facturar un euro. Potser serà una feina residual i hauràs de tenir un altre curro, però és la teva feina ja llavors has de seguir les normes que segueixen tots els altres o una pastissera que ven només un pastís a l'any no ha de seguir les mateixes que la que en ven milers s'hauria de revisar aquesta llei elles també ho expliquen com si s'haguessin tret aquí un doctorat a Harvard i això és un curset d'aquests que fas a mi l'empresa se'n fan d'aquests que només has d'anar passant així a online, de prevenció de riscos laborals que no saps ni què et posa el powerpoint que no l'he fet, perquè ja es veu que és això.
Jo em vaig fer un mirant Top Gun, o sigui que sí, t'entenc. Top Gun. Bé, tornant una altra vegada
a la revuelta, Top Gun m'encanta, i Top Gun Maverick m'aflipa. És que us enteneu molt parlant de cinema.
S'ha de reivindicar més en Tom Cruise, perquè no crec que sigui un gran actor, però té molt de carisma. M'encanta Tom Cruise. I ha salvat al cinema internacional, eh? Se li ha d'aplaudir, això.
Just l'altre dia vaig estar mirant Ace White Chat, que m'encanta aquesta pel·lícula. Uf, que pot. Per mi és ja de poc. És una mica thriller psicològic. Amb la Nicole Kidman, no? No. Uf, que mala nota, Film Affinity. És amb la Nicole Kidman. Per mi, l'única Nicole que ha existit. Ella és la seva millor pel·lícula, és on més brilla. Està genial en aquesta pel·lícula. Ell també, però és que ella se'l menja amb patates. Té un final genial. És perfecta, aquesta pel·lícula.
Sí, però és com sexy i terrorífica, alhora. És com una mica guarra, no? Sí, molt guarra.
De fet, a veure, Kubrick està obsessionat amb la sexualitat i hi ha unes escenes sexuals i de nus, etcètera, que per mi està passada de voltes. És a dir, que si aquesta pel·lícula es fes avui dia, a part que s'ho gastarien tot amb coordinadors d'intimitat, tindrien problemes perquè moltes actrius s'hi negarien perquè ara tots aquests nus més gratuïts ja no te'ls fa qualsevol.
Sí, és una pel·lícula que Freud s'ho passaria molt bé analitzant-la en Kubrick, no? Bé, tornant a la revuelta, com era d'esperar en Broncano, també va fer la pregunta clàssica del sexe i a quina dolceïda va respondre? Una mica el mateix que fa un any i mig en el mateix programa. Mi mujer me ha dicho, miente. Miente. Yo no miento.
Pero entre que soy madre, los ídolos tal, me he ido este fin de semana romántico a Venecia y he follado una vez. Una vez, eh. En un mes. Tercero arreglo.
Que deuen anar, i que són etapes, que és veritat.
Clar, és que tu ho sabràs millor perquè ets mare, jo no ho soc ni pretenc, de fet, la biologia no m'ho està permetent. La filla d'en Dulceida ara mateix té dos anys, i les coses, clar, jo entenc que són complicades de conciliar la vida sexual amb la vida maternal. Estarà encara en aquesta línia, no?, En general, en la vida, sí.
I les relacions llargues, o sigui, res ajuda. També et dic una cosa, a mi sempre m'ha incomodat moltíssim com a la Revolta es parla del sexe com. Saps el que et vull dir? Com menysprear les relacions on no hi ha tant de sexe. Com si el sexe fos sempre, el cop que la Lolita va dir que zero, i que tothom, oh, tal, deixa'l. Com si sempre fos una condició.
S'agraeix molt. Molt sentir zeros,
perquè és que molta gent estem amb zeros mensuals. Jo cada mes estic a zero.
I la gent aquella que a molta oficina fa l'acudit de no, i em van preguntar primer de tot sexe, i diu menys el que m'agradaria. Saps, en comptes de dona, saps que contesten això.
És veritat, la gent folla poc i no té per què ser. O sigui que si tu vols explicar des de la perspectiva del com si estiguessis patint un càstig diví perquè estàs en un moment on t'agrada, pots fer-ho, però hi ha com aquesta tendència general de demanar perdó per no haver follat aquell mes. Sí. I que potser tu ja no passa per res. Tu potser estàs bé. Tu potser estàs genial. Potser estàs millor que mai. A mi ara em mataria, per exemple, anar i dir zero per l'etapa personal en la que estic. Però jo hi ha etapes de la meva vida on no m'hagués pas preocupat.
Que no el trobes tant a faltar. A tu l'etapa del zero t'acosta més que a mi, també te diré. Mentiríeu vosaltres?
A mi l'etapa del zero em costa. Mentiríeu? Per quedar bé o em broncar, no?
No ho sé. O per la gent que us està veient o pel. No. No.
Jo el que demanaria és que canviés una mica aquesta manera de puntuar que tenen ells. Sí, que és una mica. Sobre el centrista, i que no sé I costa molt de calcular,
jo tinc problemes matemàtics, és que no sabria fer-ho tan zero com a no sé què.
Bueno, és que en el cas d'en Adolf Eida, que té una relació lèsbica, te perds allà amb els punts, perquè com que no hi ha un penis, i en Broncano puntua
tot en relació a sa penetració. En penetració d'un penis, sí, sí. Bé, poder també contemplar nesos. Ho hauràs de parlar amb ell.
Joguines. Estaria bé que ho contemplés, clar. Ai, no ho sé. A mi em faria vergonya follar de més. Has tingut sexe amb una altra persona?
Quedar com la que ha follat més de tot el programa.
A mi això em faria vergonya. Tu creus que ara passaria, no? No, però em faria vergonya estar genuïnament en un moment com molt bo en aquest sentit. Com el que estàs ara, justament. Per tant, sí que mentiries. Ho rebaixaries per estar dintre dels estàndards no voldria quedar com que et xulejo justament en tota aquesta narrativa que hi ha com que si m'estigués intentant fer la guai o algo quan senzillament té a veure amb la meva etapa d'ara i d'aquí set anys ja ho diràs set o vuit per
tres o quatre set o vuit o deu no ho sé perquè
et dic que em perdo amb tan zero coma zero coma és la masturbació. Tu ara fa molt, no, que no folles? No, és curiositat, no jutjo.
Una cosa, jo t'ho estava com demanant diferent. No tan directament. Es cot. Que han parlat dels diners, també? No. No? Vols que t'ajudi a evitir sa teva resposta? Queda un minut,
Jaume, per fer el que vulguis. Mira, i com que no vol la cosa, Naida també va acabar confessant que en els 15 anys va viure un absolut trauma estant a un càmping amb família.
¿Qué te pasó? ¿Escuchaste a tus padres? Los pillé.
Lo siento, mamá, lo siento, papá. Están separados ahora. ¿A raíz de aquello? No. Nosotros veraneábamos en un camping y yo estaba ahí y fui al baño y no sé qué quería. ¿En la caravana? Y entré en la habitación. Ay, madre. No os voy a explicar lo que vi, pobrecita. ¿Te acuerdas de lo que viste? Sí, sí, perfectamente. Me tenía 15 años. ¿Se comentó después? Nunca más. ¿Hasta este momento? No, alguna vez le he dicho a mi madre, yo una vez, tal cual, porque ellos a mí también me han tirado luego. A mí eso no me ha dado tanta, o sea, prefiero que me pillen a la que pillar.
Ui, quin gran debat, eh? No ho sé pas. Un gran debat de si s'ha de comentar o no. No! Decir si és millor enganxar o que t'enganxin.
Aquí no hi ha debat. No, no, no. No s'ha de fer cap broma. Mai, mai, mai. Tabú, tabú per sempre. Silenci i endavant. Oblidar-ho. Oblit per trauma. Home, i tant, totalment. Tothom callat. En aquest sentit,
jo soc molt partidària del silenci. Veig que tothom s'hi ha trobat, eh? No, jo no. Jo sí.
No, jo amb pares no, però germans. Ve molta vida de companys de pis.