Rècord d'audiència de "La Revuelta" amb la visita de Pedro Sánchez

Avui tothom parla també d'això.

Tu ja saps que més sabe el perro por perro que por Sánchez.

És Pedro Sánchez d'aquesta nit passada al programa La Revolta a Televisió Espanyola, el president del govern espanyol que s'hi ha presentat amb roba taxana, amb un pint autoperòdic amb el lema Perro Sánchez i amb ganes també de mostrar el seu rostre més desenfadat.

¿Cuánto una notilla, Pedro? No, que no, yo no me pongo nota. ¿Cuánto una nota, hombre? Los puntos se los dejo a Tezanos. ¿Cuánto? Pero entonces él te va a poner un 10 sobre 10.

Por supuesto. Va ser una conversa de molt bon rollo, amb tot, podríem dir, distès, però també li va tocar referir-se a la corrupció de qui va ser el seu home de confiança.

Los casos de corrupción que he sufrido en mi partido con José Luis Ábalos, desde luego, eso ha sido una decepción para mí doble. Bueno, pues crees conocer a la gente y de repente se desvela una cara algunas veces en determinados colaboradores que te quedas helado, ¿no? Y es el caso de Ábalos.

I això sí, va defensar amb dents i ungles la innocència de Begoña Gómez i el seu germà.

¿Qué significa, entonces, que la pareja de. Ya no digo un presidente del gobierno, sino. Sí, no puede hacer nada. No puede hacer nada. Es que yo no quiero tampoco ese país. Sobre la crisis migratoria de Ceuta. Sin duda alguna podríamos haberlo gestionado mejor.

I sobrehabitatge, sense oblidar que estem en precampanya i que el que es va és a guanyar vots.

Si en las Cortes Generales, en el Parlamento del próximo 29 de noviembre, no sale una mayoría mucho más amplia progresista, pues el gobierno tiene pocas herramientas para intervenir desde lo legal un mercado que claramente lo que necesita es una intervención importante por parte del sector público.

S'ha de veure molt convençut, molt còmode, convençut de la victòria, i demanar no haver de dependre de Junts.

Con los partidos de izquierdas, pero ya cuando metes en la ecuación a otros partidos más conservadores, como es el caso de Junts, se hace un poco más complicado. Yo entiendo que la vida de un político es exigente, pero si me lo podéis hacer un poco más fácil.

I per cert, que també va dir que ja sabia per avançat que Rufián fracassaria. No iba a volar. No va tenir cap problema a respondre alguna de les preguntes marca de la casa, per exemple, sobre les relacions sexuals del darrer mes, això sí, sense donar una xifra. Tenemos una vida sexual activa i sana. Y, por cierto, ahí también, después de Sánchez, en los espectadores de Televisión Española van a tener a Ada Colau.

Y lo sigo diciendo, porque ahora ha pasado el plazo de las coaliciones, pero si de repente hubiera ahora un candidato o candidata que reuniera más consenso, encantada de la vida, le daría todo mi apoyo, porque de lo que se trata es ir a por todas a ganar el próximo 29 de noviembre.

¿Crees que a Rufián le ha faltado dar el pasito de igual no estar supeditado a lo que decíese Esquerra?

Yo creo que la gente está harta ya de que hablemos de nosotros.

La revuelta va fer un 33% a Catalunya, un 14,1%. El Perro Andaluz en va de colau a Catalunya. O sigui que. Que pesada, que pesada.

Per favor, que calli ja, home. Estan tot el dia parlant de si van junts o no van junts. Que faci alguna proposta política un cop a la vida. No, és que em sembla una cosa insuportable, t'ho juro.

A més, és que jo no entenc qui. Jo ja saps què penso, Jordi. Jo no sé qui considera que això és una bona campanya, en seriós.

És terrible, tu, que has agafat un psicòleg. Jo crec que hi ha molta gent que s'està decepcionant

amb aquesta esquerra. Sí, és tipus cabalat de qui considera que estar tota l'estona parlant de si vas lluny o no vas lluny, qui és el candidat, com és la llista, qui considera que això guanyes algun vot o és una bona forma de començar la campanya. Sembla Convergència i Unió, abans d'anar.

És que tota l'estona el Marc és profundament perdedor.

O Convergència Esquerra, amb els uns pel ci. Això ja podria ser més.

Jo crec que el Marc tota l'estona és profundament perdedor. De fet, si escoltem les referències que ha fet el propi Rufián en relació amb el que el seu projecte no ha sortit, és que tota l'estona era hem fracassat, demano perdó. Començar una campanya dient hem fracassat i demano perdó. No pots començar una campanya política electoral amb això.

Si has fracassat, no passa res. Te'n vas a casa i. I no passa res. I és molt honest. Ho has intentat, no te n'has sortit, doncs ve un altre i ho intenta.

Ja quan s'estaven intentant articular, o no, però quan s'estava parlant sobre aquests pactes, el tema era el pacte. Ningú parlava d'agenda, ningú parlava d'objectius, ningú parlava de programa, ningú parlava del per i què. És interessant que hi hagi alguna manera d'articulació, sigui via candidatura unitària, sigui via pactes postelectorals, sigui via la que sigui, per realment fer alguna cosa diferent, ser més enllà de la crossa del Partit Socialista. Ningú parlava d'això. I això, a mi em sembla que si tu ets un elector d'esquerres, de l'esquerra transformadora, de l'esquerra del Partit Socialista, com vulguis dir-li, home, això és el que jo crec que va buscant aquesta gent.

No, és que va de càrrecs, va de càrrecs. Va de càrrecs. Són una èlit, són una èlit. Hòstia, en Marc més pagador és el que deia. És a dir, però és que això anava de càrrecs, perquè quan tu dius, i la Colau va dir, em sembla que va dir en aquest programa, Això va d'aturar el feixisme. I no us heu posat d'acord? No, és que això va per qui

governa l'espai de l'esquerra a l'esquerra. És a dir, si podem o sumar. Això va d'això.

Bueno, però llavors hi ha una altra cosa, i és que li estan fent la campanya al PSOE, des del primer moment. Quan tu dius que això va de parar a la dreta, dius, bueno, qui pot parar a la dreta, conya, el PSOE?

És que és el que dèiem l'altre dia, Jordi, en realitat només hi ha dos grans beneficiats amb això. Hi haurà gent que no voldrà votar al Partit Socialista perquè considera que no és un partit d'esquerres i, per tant, l'abstencionisme en aquesta gent farà forat, i els que considerin que caldrà fer un vot útil per frenar, perquè al final torna a ser una altra vegada el mateix marc el 2023, frenar l'extrema dreta, doncs votaran per vot útil al Partit Socialista. Però, ostres, és que jo crec que els partits d'esquerres haurien

d'oferir alguna altra cosa diferent, com siguis. Aquesta, potser les passades eleccions va funcionar,

però aquesta fa tota la pinta. Mobilitza una part de l'electorat, però no pot ser. Però té un sostre.

Exacte, jo crec que la gent ja ho ha superat. Depèn de quan surti Feijó parlant de l'avortament, depèn de quan.

Tot depèn d'això. És que hem començat per la part de poc xer i depriment d'aquesta campanya, però si tornem al principi, a mi em sembla el míting més important de les eleccions el programa d'ahir a la nit. I tornant als marcs de. Llavors podem entrar A mi televisió. Jo vaig mirar Sóc i Seré. No sé si era en directe o tal. Era dimecres. Era dimecres, perquè les nenes ho van recuperar i és un programa que ens permet estar tota la família just. Però després vaig fer els deures i em vaig quedar a mirar sobretot les parts més importants d'això. A mi com a producte de televisió em va semblar molt entretingut i em sembla que el Sánchez és un espectacle televisiu com una estrella de rock. I que un míting de 7 milions de persones actualment es dona a pocs països i tal. Reflexió. No sé si l'esquerra que dèiem que no té projecte vol uns mitjans públics tan dòcils i tan entregats a fer campanya pel PSOE. Jo crec que això a nivell d'estat resta. Ahir parla de corrupció i el públic aplaudeix.

El públic d'ahir semblava ja. Semblava que haguessin demanat el carnet abans d'entrar. Sí, sí. Maria Lacovells, bon dia, com estàs? A tu t'agrada l'entrevista? ¿Et va a agradar l'entrevista?

Sí, a mi l'entrevista, com a fenomen televisiu, em va a agradar. Li he de dir al company que no són 7 milions, són 4,4. Vull dir, per posar.

Per les paquetes úniques, van acabar passant-hi 7.

Sí, bueno, però hem de mirar l'audiència mitjana. A mi se m'ha fet una miqueta llarga, perquè jo sí que esperava salir, a banda que Sánchez estava súper còmode, portava l'entrevista ben preparada, com una. Persona simpática que és, i al mateix temps, que és el que dona la perfecció a l'entrevista, no va deixar passar ni una ocasió de clavar el discurs oficial sobre cadascun dels temes que li va plantejar. Que tornava enrere. Quan anàvem saltant de temes, tornava enrere, per acabar de ficar-nos. Però és evident que aquesta imatge és de veres que hi ha un públic entregat, sabeu perfectament com funciona el públic en un plató de televisió, és a dir, poden ser arengats per un regidor, és a dir, a banda que la gent que va. A vore ixe programa te untaran na especial, igual que la gent que va vore El Hormiguero, això hem de tindre-ho clar. I a mi, jo sí que vaig trobar a faltar una entrevista una miqueta més distendida, més gamberra, perquè. Per a clavar este discurs ja tenim a Sánchez en altres llocs. El és molt llest i va saber fer les dos coses a la vegada. Fer brometes fantàstiques. La frase de la nit, que segur que la tenia preparada, era esta que va dir quan li va preguntar Broncano com portava els insults. I ell va dir "No, bueno, sí, ho porté bé, se'n recorden de ma mare". Fins i tot, però bé, jo també me'n recordo de les seues quan puja les pensions. Clar, aquesta frase és, és que demanava marbre, aquesta frase. I el teatre se va alçar en plenitud. Llavors ell sabia perfectament com agradar a la seva claca i posar. Una miqueta posar dels nervis als contraris, perquè domina, domina la estética televisiva d'una manera brutal. Jo ahir ja ho havia viscut, però com que crec que és la primera vegada que el veig tan desenfadat en una entrevista, clar, estem acostumats a veure'l en entrevistes serioses i demés, jo lo de ahir, de ver, és que em vaig quedar bocabadada. Porque fins i tot en una entrevista seria, o sea, la part desenfadada, la part simpática, la part de soc com tu, votan perquè jo soc especial, soc guapo, tinc carisma. Estaba reclamant-lo tot, no? Llavors, en esa línea sí. Ara, jo haguera preferit una entrevista més broma, saps? Es varen fer brometes, pero poques, i Broncano, sorprenentment, es va posar en un lloc d'analista que, la veritat, no li toca i no és el gran analista, que a mi em disabó un poquet i em, bueno, Broncano, va, volem sentir a Xanchet.

Per mi la pregunta és si Abascal deixa d'anar-hi, perquè està convidat.

Una cosa que vull dir-vos. Tots els candidats. De totes les formacions polítiques estan convidats a tots els programes d'entreteniment que teniu al cap en este moment. En Televisió Española, en La Sexta, en Antena 3, Telecinco no, perquè no té programes d'entreteniment d'aquest tipus. Tots estan convidats, alguns ja han dit que sí, veureu clarament al llarg d'estes setmanes properes com desfilen, no tinc l'agenda, però estan tots convidats, eh? Tots, tots, tots, tots. Amb una diferència, no, Marina?

Sí, però el que anava jo a preguntar, Mariola, imagina't que Pascal diu, i vaig. Broncano faria el mateix tipus d'entrevista? Hi hauria tant col·legueu? No. Ho passaria més malament? No li faria gràcia a Broncano aquella entrevista?

Al públic aplaudiria tant? Ho passaria fatal a ell, ho passaria fatal a Pascal, en absolut s'entendrien, perquè una de les coses de la nit de l'entrevista és que tenien llenguatges compartits. I això es nota molt en una entrevista. És a dir, tenen una afinitat. Abascal i Broncano són un buevo i una castanya. Llavors és impossible que tu amb Abascal pugues tindre afinitat i per tant pugues fer una entrevista d'este tipus. No seria el mateix ni molt menys. La de Anit no era una entrevista amable en el sentit de contingut, perquè va plantejar tots els temes que tenim al cap, que va passar el mateix que Marc Giró amb. Óscar Puente l'altre dia, que en el Jujú Jajá ahí van a ser tots els temes, no? Però hem de demanar d'este tipus d'entrevistes coses que no li demanarien. És a dir, jo preferiria una entrevista d'este tipus, encara que siga bascal, que les entrevistes que jo veig que li fa la Quintana Ayuso, per exemple, que són massatges, no?

Jo crec que la diferència, Mariona, és que és una televisió pública. És a dir, a mi, el format aquest d'entreteniment, on conviden a un polític i fan jiji jajá, no m'agrada a gent.

Ja. Crec que no s'escau. Este és un altre tema, company, clar. No, no, clar, clar. Hem de saber si això ja és la nova televisió. És que estem acostumats a un tipus de televisió on això no passava. Sí. Però esta televisió ho reclama. Este model televisiu ho reclama.

El que passa és que jo crec que això a la televisió pública no pot passar. Es a dir, jo tinc la sensació que ahí el que li va. Es a dir, ahí va anar Pedro Sánchez a fer-se un automenatge a la televisió pública. I això. I, per cert, per cert, jo crec que televisivament, jo, com a espectador, que no veig Mari Boroncano, eh? La veritat, no veig mai. Que per cert, que poca gent veu la tele, no? La tele lineal. Perquè si un 33% dona un cert de 4 milions, vol dir que hi ha 12 milions de persones.

Estàs obrint molts temes, clar. Ara vaig tancant. No està mal, eh? Un dia normal tu pots trobar en la tele lineal 11-12 milions d'espectadors. Molt pocs, no? Bueno, ja voldria alguna plataforma, ja voldria alguna pelicula de cinema, ja voldria algun llibre, ja voldria algun programa

de tot tipus. I tant i tant ja voldria jo que em lleiessin 12 milions de persones cada dia. Exactament. No es pot menys valorar. No, no, no. En absolut, simplement dir que m'ha sobtat, vull dir que no soc un expert d'això com vosaltres,

que 4 milions, un mateix programa, és una barbaritat. Els xequeutips de televisió matarien per ixa cinta.

Matarien directament a sa mare. La matarien ara mateix. Fa 20 anys, diguem-ne, quan els xercs eren molts. Exacte. Jo sí que això, no? Crec que televisivament, ja dic, per un espectador com jo, a mi se'm va fer llarguíssima. Sí, sí, es va a fer llarga, però per això. La primera mitja hora em va semblar molt interessant, estava bé i tal, i de sobte vaig dir. Quan seuen s'acaba. Quin plom, no?

Sí, quan seuen s'acaba. És de veres que després, convindreu amb mi, que el final amb Candela Peña va a ser màgia televisiva. És a dir, el moment de Candela Peña va a ser definitiu, de bo, de fulvent.

A mi em sembla que no pot ser una televisió pública això que ha passat. Espera, ara entrarem en aquest debat.

Va a passar això. ¿Puedo preguntar ya lo

último antes de que tú irte? ¿Haces terapia? Lo digo porque yo pienso, este hombre será. Perdóname ahí con respeto y con todo, pero digo yo, ¿será un psicópata? O sea, será, será. Me refiero que con todo lo que has pasado de fatigas negras desde que tú arrancaste, que pienso, ese hombre se ha comido la pandemia,

se ha comido la ceuta, se ha comido. El apagón, chaval, el apagón. Un volcán, un volcán en La Palma. Te has comido un volcán.

Pero, marica, ¿por qué quieres seguir? O sea. Por último, quiero decir que la gente, que seamos todos un poco más educados en la vida. Sobre todo los políticos, que sois nuestro referente, y es como tener unos padres que se gritan y no se aman. No son un buen referente. Nosotros lo mismo. Por lo menos educación. Claro, si vosotros os insultáis, que no capto nada, si las personas que nos dirigen son insultadores, no entendemos.

Clar, diu, marica, el president, és la seva forma de parlar, però clar, això de passar a la televisió

pública, s'ha de fer aquest tipus d'entrevistes. Pensem, un segon, canviem un segon el prisma i veiem-lo, és a dir, pensem Donald Trump a la televisió pública de Nord-Amèrica. Ui. Arriba i li diuen això, li diuen, tu que estàs passant lo fatal, que has passat les penes negres.

Bueno, és que són coyuntures completament diferents. L'Hormiguero a Televisió Espanyola amb Feijó de president, què diríem? Exacte, exacte.

No, no, és que jo estic d'acord amb aquestes entrevistes distendides, si s'arriba a l'acord que això es pot fer. Per què una televisió pública no pot jugar les mateixes, no dic les mateixes, però sí utilitzar. És que si no, estem sempre en inferioritat de condicions. I és això, no? És un programa, és un leit, és un.

Però aquesta és la diferència entre la privada i la pública, no, Mariola? És això. Aquesta és la diferència entre la privada i la pública.

No, però a veure, és que hi ha uns límits, sí que és de veres que hi ha uns límits en quant a informació, en quant a rigor, però en l'entrevista d'ahir se va dir alguna mentida? Bueno, depenent de lo que considerem que diu Pedro Sánchez, se li van fer les preguntes que tocava, ell va respondre distendidament, no sé, a mi no em sembla mal que es fassa en una tele pública. Si es fa amb unes coordenades, digamos, aceptades, es que si no, estem fora. Es a dir, si nosaltres només podem fer informes. Nosaltres, vull dir, la tele pública només pot fer informe semanal, documentos TV, informatis rigurosos, que, per suposat, estem fora. Es a dir, estem fora. És de veres que hi ha uns límits, i tots els tenim al cap, però este tipus de televisió no és mala. És a dir, esta entrevista, este plantejament de Broncano amb els líderes tal, no és ruïn, és a dir, no està mal. Estan mal altres coses, estava mal, està mal les barbaritats que es fan en Masterchef, estava mal determinats programes que dius, pero esto que fa así, ¿no? Pero esto, tú has aceptado este tipo de show, no sé.

Ja, brevetat, així puc sentir-vos a tots. Claudi, Jordi i Laura. Claudi. Jo sí crec que la televisió

pública s'ha d'autolimitar una mica, però ha de ser un antic. No, no, la cultura s'està tornant antic com tu, vull dir que no. Jo aquí diria que Sánchez el veig tornant al principi del camí. Ve d'una segona legislatura molt mediocre, amb. Incapaç de provar res, amb un congrés impassible, ell molt rígid, cometent errors no forçats, cometent algun error gros amb una gestió de crisi, quan aquest ha sigut el seu punt fort durant els últims vuit anys. Sánchez venia. El millor Sánchez jo crec que és el del començament, el de les primàries, el del 15M, el de l'emoció de censura, i ara aprofita que la gent surt al carrer per la vivenda i li dona un girar a la legislatura i ell mateix torna una mica a les essències al començament. Jo crec que aquest és el Sánchez que més connecta, perquè ell, si no, és massa rígid, massa autòmata, massa embarat, no? El veig aquí una mica millor, però clar, venim d'una legislatura molt dolenta i recuperar el terreny perdut no és fàcil, però crec que ja dic que ara mateix està en el to amb el que arriba més a la gent, en el que es va fer donar a conèixer, en el que va ser un vent que va arrasar quan ningú no s'esperava, al seu mateix partit i a la política nacional.

Jordi. Una petita prèvia que és. Jo estic d'acord que ha canviat el marc polític, però si la política es fa a partir de programes d'entreteniment, no té cap sentit la vaga general en aquestes eleccions. És a dir, és una supercontradicció. És a dir, tu et mous amb l'habitatge, convoques una vaga general i on vas a fer la gran entrevista és en un programa d'entreteniment. Pedro Sánchez no ha convocat la vaga general. Absolutament. Ah, sí?

Bueno, explica'l al moviment per l'habitatge, perquè jo crec que no està massa d'acord. Entre altres coses perquè la vaga també es fa contra

les polítiques del partit socialista. Són els més utilitzats d'aquesta campanya, però si vols llavors en parlem, jo ara acabo amb el de la tele. Però en tot cas, anar a programes d'entreteniment quan hi ha convocada una vaga general, si vols ho dic d'aquesta manera, per mi és supercontradictori. Pel que dèiem de la televisió, que a mi em sembla una cosa molt interessant, no? Que tu facis un bany i un massatge al president del govern, perquè allò d'ahir va ser un bany i un massatge, sí que van sortir els temes, evidentment que van sortir els temes, però no va haver-hi cap repregunta, no va haver-hi en cap moment un qüestionament del que d'ahir era dir, escolta, i la corrupció què tal? Home, mira, tal, ah, que bé, que bé. I la seva dona, què tal? Mira, tal, oh, que bé, que bé. Clar, van sortir els temes, però bany i massatge, i amb un públic entregat aplaudint. Per tant, i aquí, amb el que comentàvem, jo crec que això influeix en la línia de credibilitat del mitjà. És a dir, jo sí que podria defensar que els informatius poden tenir una certa qualitat, etcètera, però si tu en la mateixa antena poses banys i massatges al que mana, et contamina la independència del mitjà per altres productes que afegis. Per altra banda, La televisió pública té límit pressupostari de publicitat. Es financia amb impostos. Per què? Precisament perquè no hagi de competir amb televisions d'escombraria a l'hora de crear els seus productes de qualitat, que la gent pugui escollir. I l'audiència és desitjable, però en tot cas mai és el criteri per justificar determinades programacions en la televisió pública perquè té una funció social. Si la televisió publicada se'n vol anar a competir amb les privades, la funció social que se li dona es pot perdre. I per altra banda, que el PSOE hagi perdut els seus grups mediàtics que feien televisions privades a favor de tal, no vol dir que hagi de comprar-se la televisió espanyola per fer allò que altres grups en el passat fèiem. Jo crec que aquí és on s'equivoca.

Gràcies, companys, a vosaltres i a tu. Sí, jo, diverses coses. Sobre el moment Candela Peña. A mi no em molesta que aquest moment final no em va molestar o no m'hauria molestat sempre i quan l'entrevista hagués estat més dura. I crec que això té a veure amb la cosa del format, no? Aquest format permet apretar, aquest format de jijijaja, permet apretar poc, jo crec, a l'entrevistat i això fa una mica la imatge de que el contingut i la pròpia entrevista va ser dòcil, va ser amable i va ser poc punyent. Llavors, des d'aquesta perspectiva tinc una mica de dubtes de si realment aquesta entrevista s'hauria d'haver produït d'aquesta forma. Però vaig a la cosa del contingut de Pedro Sánchez perquè vaig pensar, o em vaig anotar com mentalment dues coses. La primera és que vaig veure un Pedro Sánchez suau amb la dreta i l'extrema dreta pel que fa al llenguatge. Per mi el llenguatge no és inocu. Quan Pedro Sánchez parla que un govern del Partit Popular amb Vox representaria que un partit d'extrema dreta tindria una tendència cap a la involució. Escolta, és que aquesta gent de Vox, a Pedro Sánchez li està dient traidor, li està dient dictador, li diu capo de la màfia. Per tant, jo puc entendre la lògica de ser una miqueta suau i no tenir un discurs molt punyent, si vols, perquè vols captar segurament una part de l'electorat moderat, però és que penso que les lògiques d'aquestes eleccions no són la moderació, justament. I si tu tens al davant gent que realment t'està insultant d'aquesta forma, no dic que tu ho hagis de fer, però has de contestar amb la mateixa contundència. O sigui, no és una involució el que representa Vox, és el retorn al feixisme. Per tant, jo crec que t'hauries d'expressar en aquests termes. I dos, una cosa que realment també em va preocupar o em va ratllar moltíssim va ser el marc sobre Ceuta. Perquè jo esperava. Em va ratllar molt, això. Jo també m'ho entendré. Jo esperava que una teleprogre i un presentador suposadament d'esquerres parlés del fenomen migratori en unes lògiques diferents de com ho faria la dreta. Insistint en O sigui, jo crec que l'important és insistir en que el marc de debat en relació al fenomen migratori no pot ser comprar l'agenda de la dreta i l'extrema dreta. Sí que es va dir que no es pot resoldre aquesta qüestió des de la xenofòbia i des del racisme, però en realitat el que feia Broncano va ser parar la taula amb els propis arguments de l'extrema dreta i parlant que el llenguatge no és inocu. O sigui, Pedro Sánchez parlava d'allau, un concepte que no hauria utilitzat mai quan es referia, per exemple, als migrants que van venir d'Ucraïna. Per tant, jo crec que, ostres, vaig pensar quin marc més perdut, també, quan realment una tele suposadament progre i un presentador suposadament d'esquerres para a la taula amb els mateixos arguments que oferia la dreta.