Recuperant l'esperit de Xesco Boix

Sabeu aixecar les mans a l'aire? Aquesta cançó no sé si la sabeu. Diu, si tu et vols divertir, pica de mans. Si tu et vols divertir, pica de mans. Si tu et vols divertir, pica de mans. I veuràs, mica en mica, que et fas gran. Si tu et vols divertir, pica amb els dits. Si tu et vols divertir, pica amb els dits. Si tu et vols divertir, pica amb els dits. I veuràs, mica en mica, que et fas gran.

Si tu et vols I és que avui volem recordar el Xesco Bosch. Els que ja tenim una certa edat segurament us en recordareu, els que teniu una certa edat com jo, us en recordareu de les cassettes i del concert del Xesco Bosch, de les seves cançons, dels seus contes, i avui el volem recordar. Aquest mes de febrer hauria fet 80 anys, el Xesco Bosch.

Que és allò que et porta per a tot arreu, fent girar una cosa amb la planta del teu. No contamina i té bocina, segur que ja ho sabeu. Sabeu què és? La bicicleta, gling, gling, la bicicleta, gling, gling. Oh, que bé que s'hi va! La bicicleta, gling, gling, la bicicleta, gling, gling, tot el món podrà espoltar. La bicicleta, gling, gling, la bicicleta.

Arnau Aymerí, com estàs? Bon dia. Bon dia, molt bé. L'Arnau és el cantant dels Bon Vent, ara ho explicarem, que és una iniciativa que es dedica d'alguna manera a recuperar el llegat del Xesco Boix. Si ara ens sent un oient de 20 anys o un oient de 25 anys, com li expliquem la importància del Xesco Boix?

Jo li diria que no tindríem l'animació infantil que tenim al nostre país, que és una de les millors i les més riques del món, el que passa és que quan som petits això no ho sabem, sense en Xesco Boix. Sí, sí, és així. És probablement. És veritat que ell va importar un model que estava liderant, sobretot, Pete Seagal als Estats Units, amb molts altres, per no allargar-nos. Però el que va passar aquí, quan ho va transaccionar, diguéssim, amb tot el repertori tradicional, és ni més ni menys que el que va marcar les infàncies dels nens i nenes dels 80, dels 90, i en menor mesura, diguéssim, però també ens ha arribat fins a la canalla del dia d'avui.

Jo és que ja t'ho deia ara micro tancat, jo hi ha cançons, contes del Xesco Boix que sóc capaç de recitar-los de memòria no ets l'únic,

ve gent a vegades i recita coses perquè vosaltres

us heu dedicat a recuperar aquestes cançons i una mena de l'esperit del Xesco Boix sí, en realitat.

En veritat, estrictament no hem recuperat les cançons d'Ancesco Bosch, tot i que la majoria de cançons les cantava Ancesco, sinó que hem recuperat exactament l'esperit. Nosaltres el que hem volgut fer és modernitzar aquell repertori, aquell imaginari que bevia d'aquesta cançó folk nord-americana. Adaptant algunes cançons, fins i tot, no només algunes que no les havia adaptat en Xesco, sinó algunes que no s'havien adaptat al català, i de moment n'hem fet un disc, n'hem fet un conte, i un espectacle que fa una mica més d'un any que estem girant.

El conte es diu Les cançons perdudes d'en Xesco Boix, el tenim aquí davant, és una meravella de llibre, i l'espectacle, què tal va, per cert? Ara que dius que ja porteu un anyet.

Bé, molt bé, vam començar a fer-lo l'estiu passat, vam fer alguns concerts en festes majors i festivals, l'hem fet sobretot per públic escolar durant el curs, i ara estem en plena gira d'estiu.

I avui volem recordar el Xesco Boix, que ara ho deia l'Arnau, va ser també un nom molt important a l'hora de recuperar i portar a Catalunya el folk.

No serem moguts, igual que un vi a prop de la ribera. No serem moguts, i lluitarem i aguantarem. No serem moguts, lluitarem i aguantarem. No serem moguts, igual que un vi a prop de la ribera.

Per cert, si teniu records del Xesco Boix d'aquestes cançons, evidentment, com sempre, telèfons oberts. Si voleu ajudar-nos en aquest exercici de nostàlgia, al 932017474, 932017474, què en recordeu del Xesco Boix? Nostàlgia o no nostàlgia? Perquè tu la tens a presència aquí ara mateix, és la prova claríssima que això no és només de mirar enrere, sinó de mirar endavant.

A veure, és un projecte profundament nostàlgic. Però és veritat que parteix d'una convicció. Pensava que em diries, home, no, nostàlgia no, de nostàlgia no es viu. Hem plorat moltíssim fent això. Quan anem a fer presentacions de llibres, l'altre dia vam anar aquí a la llibreria Sendak i ens vam portar. Una dona va portar un cançonet d'Anxesco dedicat per a Anxesco i per a Pete Seeger. I ens va dir, no el toqueu, sisplau, eh? Vull dir, és un exercici profundament nostàlgic, ve moltíssima gent sense canalla, tant a les presentacions del conte com als concerts, i evidentment parteix d'una premissa o d'una idea que és vàlida tant ara com als anys 70 o als 80, que és que la canalla necessita. Aquest contingut, diguéssim, que els miri a la cara de tu a tu, que no els tracti com a tontos i que els expliqui les coses amb el llenguatge dels infants, amb el llenguatge contemporani de l'època que els ha tocat viure, però sobretot que els expliqui valors. I fem-los participar. Evidentment. Que era un dels segells de marca del mestre, no? Sí, sí, sí. Nosaltres quan fem els escolars, jo crec que els mestres i les mestres, n'hi ha alguns que pensen o ens els heu deixat esbaravíssims. Ah, d'acord. Potser les famílies que venen els concerts d'estiu

sí que dormen planes, però. Estem parlant amb l'Arnau Aymerí, que és el cantant dels Bon Vent. El 2003 tu vas fundar amb els teus companys de banda el grup de folk Every Night, i d'aquí comença tot, d'alguna manera? D'aquí comença la introducció en el folk i llavors amb el Xesco Bosch?

Sí, nosaltres, clar, sempre hem tingut. Fa més de 20 anys que toquem amb Every Night i des del principi hem tingut molts referents que s'arreglen, diguéssim, en la música tradicional, en el repertori tradicional. Hem adaptat moltíssimes cançons i va arribar un moment en què se'ns va creuar, diguéssim, la figura de Xesco Bosch per davant i vam creure una cosa que no ens havíem plantejat mai que era fer un projecte per públic infantil. Vam veure que si anava lligat, diguéssim, amb la idea d'allò que feia en Xesco Bosch de modernitzar aquell imaginari, aquell univers. Era coherent amb el que havíem fet fins llavors, perquè nosaltres fins ara l'únic que havíem fet havia estat cantar per gent adulta, per gent jove sobretot, però per gent adulta en definitiva, i fer servir la música com un missatge, com un canal per fer arribar una sèrie de valors, una sèrie d'idees. La gent us explica moltes

històries de Xesco Boix, de quan venen els pares i tot això,

a banda de portar-vos llibres, diguem-ne. Clar, venen molts pares i mares que havien escoltat en Xesco Boix, fins i tot alguns que l'havien conegut. Ara ja no tant, perquè per època ja fa més de quart d'any que es va morir, però molts avis, evidentment, i àvies, que van conèixer en Xesco Boix, que venen amb la canalla, molts que venen sense nens, i evidentment una tirallonga infinita d'anècdotes i d'històries.

A més, és curiós, perquè hi ha aquestes persones que no saps ben bé per què, vaja, sí saps ben bé per què, per la seva feina i tot, però que se't queden, eh? És a dir, que la gent els guarda molt, molt, molt afecte. Sí, sobretot, jo penso,

per una cosa que molta gent que el va conèixer diu, que era que en totes les dimensions de la seva vida era una persona profundament magnètica. Era una persona que va tenir molts problemes de salut mental i aquesta va ser una mica la creu que va travessar tota la vida, tota la seva vida adulta, en qualsevol cas, però era una persona molt magnètica, que era capaç d'estar en un bar de copes a la matinada explicant contes infantils i fer callar tot el públic escoltant el conte que estava escoltant.

Estima, estima, que això mai no fa mal, mai no fa mal, mai no fa mal. Estima, estima, que això mai no fa mal, és un remei com cal. Mai no és tard si el cor és jove, aquell que busca sovint troba. Així m'agrada, m'agrada la gent, les mans fredes i el cor calent. Estima, estima, que això mai no fa mal, mai no fa mal, mai no fa mal. Estima, estima, que això mai no fa mal, és un remei com cal.

Aquestes són les que jo podria cantar. Perfectament. 932017474, 932017474. Maria Dolors, bon dia. Hola, bon dia, què tal? De Barcelona.

Què recordem del Xisco Boix? Mira, tinc 82 anys, un fill de 60, un de 59, un de 57 i una de 54. Cram. Tota la infantesa dels meus fills ha estat presidida per Xisco Boix. Llavors m'ha fet tanta il·lusió, com que jo soc velleta, he tornat a la infància dels meus fills i m'he fet més feliç que no sé què. M'agradaria tenir-los tots petits, ja tinc 11 nets, imagina't cap canvi a la vida. Però és que va ser molt important, el Xisco Boix, per tots nosaltres.

Molt, és el que dèiem abans, eh? És a dir, que molts encara el recordem.

Home, perfectament, perfectament. Jo recordo el Puff, el Puff, el drag màgic, era una cançó que la cantàvem cada dia a casa, cada dia. No, ha sigut molt bonic. Vull dir, he tornat enrere, ara sempre hem de tornar enrere, perquè abans no sabem què es toca, però no serà tan bo com fins ara. O sí, o sí, però no ho sabem. Bueno, noi, als 82 anys he començat a tenir. No tinc gaire pares, però ja començo a tenir alguna. I clar, quan tenia. Jo els vaig tenir molt joves, i tinc un record flamant de tota la infància dels meus fills. Moltíssimes gràcies.

M'ha agradat molt el programa. I moltes gràcies per explicar-nos, Maria Dolors, i per trucar-nos. Vinga, una abraçada. Adéu a tots. Montserrat, des de la Noia, bon dia. Bon Serrat. Mira, bon dia. Endavant, endavant. Sí, i tant, perfectament.

Mira, soc mestra jubilada i jo puc dir, penso, que gràcies al Xescu Boix i a altres personatges, persones que han influït en la meva professió, soc mestra jubilada, ja t'ho acabo de dir, he sigut millor mestra. I inclús, podria dir, millor persona, gràcies al Xescu Boix. Desprenia un amor, una agonomia, un tarannà tan humà, tan preciosíssim, que s'eixamplava per tothom, això. Al revés. Montserrat, moltes gràcies per trucar-nos. D'acord. Vinga, adeu.

I Carme, des de Palau Tordera. Bon dia, Carme.

El meu record és que el Xesco Boja havia viscut aquí una temporada aquí a Palautordera. I jo me'n recordo doncs que hi anava amb la seva bicicleta, la deixava allà lligada a Montpanc. Tinc, bueno, encara el record de la casa, els pisos on vivia. I que havia anat al col·le a fer-nos alguna etzapada i concert al col·le.

Carme, mil gràcies, de debò, també per trucar-nos. Adéu. I tenim més trucades encara, la Dorotea de Reus, per exemple. Dorotea, bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Com esteu? Encantats de parlar amb vostè. Què ens recordem del Xesco Boix?

Mira, jo soc un també mestra jubilada, però més ho explico pels meus fills. Que van anar a una escola a Bressol. La meva filla gran ja té 43 anys i els meus fills 38. I llavors l'escola a Bressol era molt dinàmica i molt activa. I vam convidar alguna vegada el Xescu Boix. I vam ballar i vam cantar amb ell moltes vegades. Tenim un record preciós d'aquesta persona. I encara ara, mira, parlo d'ell i encara m'esborro, no. Molt encantador, molt. O sigui, en aquella època, que parlo de l'any 82-83, que els meus nens eren petits, doncs ja aquest senyor ja. M'ho via masses, molt bé, molt bé.

Sí, és un col·lectiu, el de mestres jubilats i jubilades, que ve molt a les presentacions dels contes com als concerts. Ah, sí? Molt bé. Sí, perquè som un col·lectiu que el va conèixer molt, a les escoles d'estiu també va participar-hi moltíssim. Ah, sí, també he anat a alguna escola d'estiu, també, també. I clar, hi ha molta gent que el va conèixer en escoles d'estiu. I a més a més es colava també a l'escola de mestres, vull dir que no només per compartir aquesta manera d'entendre la infància i el món, sinó perquè també va formar part d'aquest, és a dir, el grup de folk i els moviments de renovació

pedagògica anaven una mica de la mà. Una mica era una persona avançada en el seu temps i trobo que sí, que el mitatge que donava, tant als nens, en aquell cas, que s'ho passaven molt bé, com als pares, doncs va deixar molta empremta, molta, molta, molta. Estava escoltant el programa ara i dic ara truco.

No he trucat mai a la ràdio. No sap com me n'alegro, Dorotea, mil gràcies, de debò.

Truco des de Reus, no sé si tu. Sí, sí, m'ho han dit, perfecte. Un petó de gros, moltes gràcies. Igualment, encantada. Adeu, bon dia.

I deixar-te fer feliç.

Escoltem una mica els Moltment perquè estem escoltant molt la nostàlgia, ja sé si nostàlgic, ara tornem a escoltar el Xesco Boix. Aquests sou vosaltres, així soneu vosaltres. Fa mesos que esteu tocant per Catalunya i em deies que això dels mestres és interessant, això que deies, que us en trobeu molt al públic.

Moltíssims. És que, de fet, el món de l'educació va estar molt lligat a aquest esclat cultural que hi va haver al voltant de la transició. I, de fet, el món, una mica, en el que van créixer els nens i nenes que van néixer als anys 80, podem dir que tots els referents que tenim el van. És a dir, a part de TV3, hi havia. Hi havia tot aquest colla de mestres que durant els anys 70 i 80 van crear l'escola pública que coneixem avui, tot aquest món cultural que va crear, tots els referents, una pila de publicacions, de música, de contes, d'imaginari, que no podríem parlar de les nostres infàncies sense tot això.

Dèies abans, el projecte d'Every Night acaba desembocant en el Bob Ben. El públic infantil és més punyetero i més exigent que l'adult?

El públic infantil és més exigent? Sí, eh? Molt exigent. Sí, sí, el públic infantil no té cap problema en aixecar-se a mig concert i marxar. És així, el que passa és que, clar, quan estan en un concert escolar no ho fan, quan estan amb la família també és més difícil que ho facin, però sí, no hi ha cap problema. Fa poc vam fer un concert molt bonic a la piscina Santolària de Riu Primer, amb el Festival Perifèria Cultural, en què vam venir tota una classe de nens, un grup classe, que eren entre 10 i 15 nens i nenes, que havien vingut a veure el concert escolar. I s'acabaven de banyar a la piscina, van posar-se tots a primera fila, i van estar tot el concert cantant i encara no en van tenir prou i van demanar més cançons i va ser meravellós, però aquests nens se la sabien. Els nens que no se la saben, bé, escolten, però en general és curiós perquè el contexte escolar, els nens i nenes estan a tope, però quan estan amb les famílies són més els pares i les mares que ho donen tot. Estem parlant amb l'Arnau Aymerí,

que és el cantant dels Bon Vent, que és dels que estan recuperant el llegat i l'esperit dels Xesco Boix.

Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau, blau, blau, que es creia ser, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncipe encantat. No es volvia un gripau blau, un gripau blau, blau, blau, i es creia ric i tan bonic que no volvia cap amic.

Ens volteu al matí de Catalunya Ràdio, Osvald de Planoles. Bon dia, Osvald. Hola, bon dia. Què ens recordem del Jescoboix?

Bé, hòstia, molt trampat i molt ben parit. Ho vam passar molt bé. Jo era escolta i quan encara fèiem focs de camp, que es podia fer focs de camp, i no hi faltava mai el Jesco, i m'ha agradat molt que. Bueno, que el recuperéssiu. I quasi, quasi que hauríem de fer una demanda que li donéssiu a Creu del Sant Jordi llegat pòstum, perquè ha fet una persona que. Amb l'educació de la canalla, les cançons, i bueno, molts altres grups de música que ara toquen, que van començar a tocar la guitarra gràcies al Cesco Bosch. Totalment.

Osvald, moltíssimes gràcies. Una abraçada ben forta. Núria, de Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. Em diuen que vostè el va conèixer, el Cesco Bosch.

Sí, perquè anava a la mateixa escola que la seva germana, no molt allò d'amics íntims, però sí, el vaig conèixer. I com era? Jo el trobava molt molt planer, molt no sé, molt entranyable. I l'admirava sincerament perquè a més m'encantava com cantava i no pensava després vaig veure que l'home tenia moltes en fi, molts problemes però en aquella època no ho vaig veure clar, jo també era molt jove. Després el que sí que em va agradar molt és que més endavant els meus fills els encantava el xescobús. Però molt, eh? O sigui, una cosa. I tenen 50 i 48 anys. Vull dir que ens portàvem una diferència i jo pensava, Déu meu. Però sí. I precisament el dia que vam morir, que tots sabem com, resulta que estàvem a la platja de Sant Pol, del Roca Grossa, I jo estava amb la ràdio posada. Penseu que els meus fills es van posar a plorar, perdó, m'emociona i tot. I vam tindre de marxar. Del Boca l'arribaven a admirar i apreciar, perquè era una persona entranyable. De veritat. Núria, mil gràcies per trucar-nos. A vosaltres per escoltar-me.

Adéu, igualment. És important això, això és com vas mort de suïcidi, i és veritat que jo recordo, jo era molt jovenet, i recordes l'impacte de dir què vol dir que s'ha mort això, com pot ser? És un dels primers contactes que tens amb una, no diré que amb la mort, perquè en tenim molts, però aquest n'és un, pels que tenim una certa edat, eh?

No, és que hi va haver una generació de gent que l'havia conegut, que encara eren nens o preadolescents, no? Durant l'any 84, que és quan el Xesco va morir, que per aquí va ser un cop molt dur, perquè pocs mesos abans, poques setmanes abans, estava fent concerts encara.

Neus, de Parets del Vallès, bon dia. Sí, hola, bon dia. Què en recordem del Xesco? Doncs mira, jo quan era petita,

la meva família anàvem a estiuejar de vegades a alguns hostals d'aquests petits pobles i recordo una vegada, si no m'equivoco va ser el miracle, que ell venia a actuar, no? I llavors ja me recordo, jo tenia llavors 8, 10, 12 anys, potser, no? I era allò, veure, cantar i jugar i sentir contes i històries en català, no? O sigui, que eren cançons de la llengua que parlàvem a casa, no? I després, quan jo he estat monitora molts anys, doncs també. Tocant una guitarra amb els nanos i cantant cançons del Xescu Bosch, intentant transmetre que té gat que jo de petita el havia viscut i el havia gaudit, i després l'he fet gaudir els altres. Doncs moltes gràcies per explicar-nos-ho, Neus, de debò, també. De res.

Àlex, Barcelona, bon dia. Àlex, bon dia. Hola, bon dia. Endavant, què ens recordem?

Doncs mira, jo recordo que a casa, quan vivia a Reus, La meva mare tenia un disc del Festival Folk, no sé si el recordeu, i allà hi havia unes quantes cançons de Tesco Boys, i després quan vaig anar a viure a Castelló i vaig anar als escoltes, doncs les cançons que havia sentit en aquest disc també les cantàvem, vull dir que. Xesco Boix va traspassar també fronteres dins dels països de parlar catalana. I uns anys més tard, quan vaig tenir parella i tot això, doncs vaig descobrir que ella també tenia un caset, en aquest cas, de cantant, cantant, les penes se'n van. I bueno, va ser aquesta connexió i sempre present amb aquestes seves cançons i sobretot aquesta proximitat amb. Amb els infants, no?

És que, bueno, ell tenia aquesta idea de Països Catalans molt clara, no? Ell adaptava moltíssim moltíssim repertori també de les Illes i del País Valencià i ho explicava, a més a més, perquè era una persona que seguint l'exemple de Pitsiguer explicava molt l'origen de les cançons, explicava qui l'havia ensenyat, on l'havia après i això era molt bonic perquè realment és una cosa que va donar molt de valor a les cançons que feia, no?

Sí, sí, ho feia molt pedagògic, no? Molt, molt. Amb aquesta intenció d'explicar, divulgar, però fer-ho molt directe, no?

Àlex, moltíssimes gràcies per trucar-nos. Una abraçada ben forta. A vosaltres, bon dia.

Arnau i Maric, moltes gràcies per venir a fer aquest exercici de nostàlgia afegida, nostàlgia sobre nostàlgia. Teniu molts bolos, teniu molts concerts aquest estiu?

Sí, Déu-n'hi-do, ja n'hem fet uns quants. Si no m'equivoco, ara et mentiré, però toquem a. M'ha agradat de mar, m'han dit. 12 de mar. És un concert especial. Tinc la xuleta aquí. Ah, perfecte. És el lloc on va Morinchescu. Tocarem a Barcelona, a les Festes de Gràcia, a la Plaça del Folc, el dia 18, si no m'equivoco, a Badalona, i bé, en tot cas, qualsevol persona que ens vulgui seguir, a la pàgina web tenim tota l'agenda actualitzada.

I les cançons perdudes d'en Xesco Boix, és aquest llibre tremendament recomanable que forma part del mateix projecte. Arnau, moltíssimes gràcies. A vosaltres.