Reivindicar el lloc de les artistes als llibres de secundària

Les dones i els dies, si no existíssim, ens haurien d'inventar.

Aquesta falca, sobretot, la vam pensar. La vam escriure pensant en Ana Maria Andaber, que és imprescindible en aquell programa. La nostra dona d'art, que com sempre ja sabeu que la tenim exiliada a Tarragona, perquè no faci massa soroll. Nosaltres estem a la Diagonal 614 i ella la tenim lluny, lluny, perquè no ens prengui protagonisme. Però molt a prop, eh? Sí, i tant que sí. En el cor sempre ens tens a prop. Sempre juntes. Ana Maria Andaber, bona nit, com estàs? Molt bé, molt bé, molt bé. I tu, què tal? Bé, doncs, escolta, avui torna a ser primavera al Corte Inglés, que diuen, perquè fa molt bon temps. Vaja, que sembla primavera, eh? Sí, sí, aquí també. Que no acaba d'arrencar l'hivern amb el que m'agrada a mi. Fa dies que ens vas parlar d'una associació que ens va cridar molt l'atenció, que són les Roldanes, que tenen nom d'obra de teatre de Federico García Lorca, una mica Bernarda Alba, però no té res a veure amb això. De què va això de les Roldanes, per si algú es va perdre un dels teus capítols?

Bé, les Roldanes és una associació formada per un bon nombre de professors de tot l'estat que treballa per donar visibilitat a les dones artistes de totes les èpoques, especialment en el currículum educatiu d'educació secundària. Llavors ja fa uns quants anys que treballen perquè no estudis només artistes senyors, perquè tu segur que et va passar això, no?

Això t'anava a dir, ho has dit molt finet, has parlat de currículum i tot això, però clar, jo pensava, jo vaig fer Història de l'Art. Jo diria que hi havia zero o una persona, perquè a Frida Kahlo ni ja no hi vam arribar. A sobre, per més d'un rei. No, no, clar, clar. Jo no recordo cap artista. Ni una? Ni una, et diria. Que fort. Estudiar i tindre allò, el llibre d'història de l'art, en el meu cas de Vicenç Vives, però que cadascú devia tindre el seu, i pensar que no hi havia cap dona, que les dones eren muses, eren les tres gràcies. Exacte, però d'artista dona per plorar.

Una segur, Frida Kahlo, també segur per interès personal, perquè a mi ja m'agradava el modern i contemporani i ella és més de cap aquí, tu no hi devies arribar perquè et devies quedar, jo què sé, al gòtic, però clar, tu parles del batxillerat. Aquí després també serà interessant parlar si quan arribes a la universitat, com el meu cas, si segueixes estudiant art, si trobes dones o no, i spoiler, tampoc.

Expliquem una mica, l'Anna Maria Endever, que ens parla sempre des de la delegació de Tarragona, o pràcticament sempre, tu vas anar a un institut que era el Martí Lomà de Montblanc, a la Conca de Barberà, i tu recordes això, jo a Tarragona també, tres quarts del mateix. Avui vens molt ben acompanyada de la Sara Espinós, que és representant d'aquesta associació de la Roldanes. Donem-li la benvinguda. Com estàs? Hola. Sara, què tal? Bona nit. Bona nit. Escolta, t'hem de preguntar, que li estem preguntant ja a totes les que venen a aquest programa, en quin institut vas anar tu?

Jo vaig estudiar a l'Institut Julio Antonio, un artista, de Mora d'Ebre. Després vaig estudiar el batxillerat a Tortosa, el que era el Joaquim Bau i ara ha canviat de nom, i ara no et sabria dir el nom actual que té.

I ara ets profe d'un institut a Torredembarra, si no ho tinc mal entès. Sí, i ara estic al Ramon de la Torre.

A Torredembarra. Cinq instis, cinc senyors, eh?

Increïble. No, no, això és ben bé així, eh? Vull dir, aneu mirant els noms d'instituts de Catalunya amb noms de senyora que n'hi ha ben pocs. A veure, expliqueu-me d'on surt aquesta associació de les roldanes. Neix de l'Institut de Torredembarra, neix del teu emprenyament com a profe. D'on surt tot això?

Doncs en realitat l'associació La Roldana neix com una plataforma el 2021. I les dues professionals de l'art, perquè som una associació que aglutina moltes professionals de l'art, no només profes sinó de diferents disciplines. I neix el 2021 de la mà de la Míriam Varela i la Montse Amorós, que són dos profes. Que el que buscaven era incloure a les dones artistes al currículum educatiu. Hem de pensar que era aquell moment que la nova llei, la LOMLO, encara no s'havia aprovat i que, per tant, era un bon moment per fer pressió.

De quins anys estem parlant, més o menys? 2020-2021. 2020, eh? Vull dir, no era 1984.

No, estem parlant de fa quatre dies. I llavors elles van muntar una campanya de recollida de signatures per la plataforma de Change. I d'aquí, d'aquí neix primer la plataforma i després el 2022 ens vam consolidar com a associació, que és el que som en l'actualitat.

I entenc que aquestes profes eren d'instituts, o sigui, elles estaven durant classe i es trobaven això.

Doncs una mica sí. La Montse Amorós era profe i la Miriam Varela s'estava presentant per a les oposicions a Galícia, perquè és una associació que és d'àmbit estatal. Per tant, tenim roldanes per tot el territori.

T'anava a preguntar, que ho estem donant per fet, per què les roldanes? Jo deia que sembla com la casa de Bernarda Alba, m'imagino les Bernardes. Per què les roldanes? Qui és la roldana major, diguéssim?

La roldana és la Luisa Ignacia Roldán, que es considerada la primera escultora espanyola. De fet, ella és la primera escultora espanyola registrada i va ser escultora de cambra dels Reis com Carles II o Felip V. Se la considera això, la primera escultora. I d'aquí deriva el nom de les roldanes, i a vegades la gent es confon i es pensa que només defensem l'obra de la roldana, eh? I no, eh? Defensem l'obra de qualsevol artista. De qualsevol artista.

La vau agafar com una excusa, perquè suposo que en aquell moment que segla XVII, més o menys XVIII, les dones si estaven poc considerades encara ho estaven menys i en el moment de l'art que una dona entrés a una habitació de cambra per fer escultura, per dibuixar tenir el temps, que tingués educació per fer-ho, és a dir una pionera, no?

Una pionera i ella aglutina una mica tots els estereotips que volem trencar amb la Roldana, que és que venia d'una família d'artistes, el seu pare era escultor, ella supera molt pront les habilitats artístiques del seu pare, però sempre havia quedat relegada en aquest segon pla. I de fet, tot i ser la primera escultora registrada espanyola, doncs durant molt de temps no s'ha estudiat. És que jo penso ara que ni l'Anna ni jo la vam estudiar a la universitat.

No, no, és que a mi quan m'han dit la rol d'Anna, jo, vull dir, no em venia res a mi.

És una figura cap d'alt de l'escultura barroca a Espanya. I llavors aglutina tot allò contra el que volem lluitar. Ella ho exemplifica molt bé, aquesta figura que va ser molt important en el seu moment però que després les pròpies institucions s'han encarregat d'invisibilitzar-la.

I per què lluita ara les roldanes? Quines desigualtats hi ha? Perquè parlem d'una dona que va existir fa bastants segles, però el 2026 ubiquem-nos cap on hem de dirigir ara tota aquesta energia i esforç.

I perdó, Anna Maria, jo m'estava preguntant ara si tu, per exemple, només vas estudiar la Frida Kahlo i quatre coses més perquè t'interessava on estem ara. És a dir, en el currículum de les. Dels estudiants que van a l'institut, de quines dones els parlen. A veure, quan obren el llibre, el del Vicenç Vives, què troben?

Hi ha molt poca cosa. Estem malament, la veritat. Continuem estant com fa 20 anys. Les rondanes som supernecessàries. Perquè en el moment que des de la plataforma en aquell moment es va presentar totes aquestes signatures aprofitant que hi havia aquesta nova llei educativa i es volia fer pressió perquè s'incloguessin noms d'artistes als currículums educatius d'Història de l'Art i de Fonaments de les Arts a Batxillerat, vam arribar a tenir una reunió al Ministeri d'Educació i d'Igualtat. Es va presentar la proposta i al final a la teoria tot és que sí, que aquesta llei educativa que tenim en l'actualitat és una llei que és amb perspectiva de gènere i que busca la igualtat, el que passa és que després al currículum no hi ha cap nom. Que això des d'una banda es fa per afavorir que la història de l'art no caigui en un llistat de noms i obres, el que passa és que llavors aquí tenim el perill que depenent del professor o la professora i de la voluntat d'aquests

expliquin uns artistes o uns altres. Però al final una pregunta.

Perquè encara hi ha la idea que els grans, els grans, els grans. Jo m'imagino que un professor, i entenc també la dicotomia de dir Michelangelo l'he d'explicar, és a dir, n'hi ha alguns, Michelangelo l'he d'explicar, he d'explicar Picasso, he d'explicar Dalí, he d'explicar I que al final has d'anar al batxillerat.

Vull dir, al batxillerat sí que hi ha d'haver una selecció?

Clar, però no hi és. Al currículum educatiu com a tal no hi ha aquest llistat de noms. Ja no existeix. No existeix. Ni al batxillerat, eh? El que sí que existeix és un llistat d'obres

que entren a la selectivitat. A qui volia arribar jo? A veure, expliqueu-me això.

Llavors. Que veig aquí guerra. Sí, perquè per desgràcia, o per sort o per desgràcia, la selectivitat acaba condicionant molt el batxillerat. És a dir, preparem els alumnes per a aquests exàmens. Llavors, al currículum no surt aquest llistat, però sí que després, des de la selectivitat, des de universitats i les persones que s'encarreguen de fer aquests exàmens de selectivitat d'Història de l'Art, doncs pengen un llistat d'obres que sortiran. I quantes senyores trobarem en el llistat? Llavors, és veritat que amb el canvi de llei la selectivitat ha canviat i es busca que sigui un examen molt més competencial, format per quatre grans blocs de preguntes i només en una d'aquestes preguntes hi ha el comentari habitual que teníem abans. En l'actualitat tenim 55 obres. De les 55, tres són de dones artistes i les tres són contemporànies, és a dir, tenim. I aquí és una que serien dos i mitja, eh? Perquè surt la font de Duchamp, i Duchamp surt com a primer, i després surt la baronesa d'edat, però Duchamp surt el primer. Algo és algo. Després tenim Frida Kahlo i Marina Abramovic. Tres. Tres de 55. Jo he fet una mica els deures perquè volia saber a veure com ha canviat. I el 2022 hi havia 91 obres i tres dones artistes. És a dir, el llistat s'ha escurçat, però les dones artistes segueixen sent les mateixes. No hem aprofitat el nou currículum ni la nova selectivitat per afegir noms de dones.

Sí, que s'haureu de canviar el nom de les roldanes per dir-vos les gladiadores, oi? Perquè tal com està el pati haureu de sortir amb les armes.

Potser sí, i a més és que a vegades no es tracta tant com de que surti una dona o no, sinó de canviar aquesta mirada. I jo penso que un exemple el vèiem amb els exàmens de juny, l'examen d'Història de l'Art del mes de juny, va sortir a un dels exàmens una pregunta sobre Frida Kahlo, i llavors sembla com que amb això ja fem el xec. I que segur que de Frida Kahlo

expliques tota la seva vida privada, que això també és un altre hit de l'educació i de com tractem l'art fet per dones. Pues expliques amb qui es va enrotllar, si va tenir fills, si no en va tenir fills. Hi ha com una diferència de la mirada.

Sí, llavors és que la mirada que hem de canviar és com per dues bandes. D'una, des de les pròpies institucions, pel que deia, sortia una pregunta de Frida Kahlo, però després hi havia una pregunta sobre el modernisme a Catalunya, on l'alumnat havia de preparar com una visita guiada al MENAC i hi havia unes obres referenciades i entre aquestes obres no n'hi havia cap de la Lluïsa Vidal. Llavors aquí es veu aquest canvi de mirada que necessitem i a mi em consta que es dedica molt de temps i molta preparació en aquests exàmens perquè així ens ho fan saber des de la reunió que tenim cada curs on se'ns explica com serà aquesta selectivitat. I jo penso que això és clau per veure que falta aquesta mirada. Perquè allí era tan fàcil com incloure una obra de Lluís Abidal, que és la gran modernista que tenim a Catalunya i que tenim obres al Museu Nacional d'Art de Catalunya. I una gran exposició dedicada a ella. Sí, llavors aquí és on es veu això.

Clar, també hauríem de veure també els professors què saben, quin interès tenen, si reciclen, si aprenen de nou o encara estan pensant això amb Miquel Àngelo o amb el que convingui.

Como Frida Kahlo, no me calo, mi mamá crió una tagarela, tengo mucho para hablar. Como Elsa, voy al fin del mundo, no pido licencia, sé que hasta el fin quiero cantar. Como toda mujer de casa, pongo línea en la agulha, costurando las heridas para usar.

Ens falten moltes cançons en tots els sentits per entendre què significa això i com els instituts i també els professors s'haurien de treballar tot aquest coneixement més enllà del que t'expliquen a la facultat, perquè tots venim amb la mateixa educació. Jo ara m'estava preguntant tota l'estona, és a la rol d'anes i a homes també, perquè seria interessant? N'hem tingut.

Ah. N'hem tingut. Ah, clar. Ha de ser interès de tothom, això. Hem tingut profes. Ara mateix, activament, de socis actius, no n'hi ha cap. Què passa, que el vau fer fora o què? No.

Doncs ells s'ho perden, eh, perquè la web de les roldanes és increïble. Tu que deies, Montse, que s'han de reciclar el professorat, doncs mira, una manera magnífica de fer-ho és visitant la seva web. Treu una mica de pizza ara d'aquesta web, perquè jo l'he fet servir molt per la meva feina.

Sí, la veritat és que estem molt orgulloses de la feina que hi ha allí volcada. Com es diu al web, si ho podeu dir? Sí, la Roldana Associación. Llavors, en un primer moment, en la primera fase de la Roldana, com deia l'Anna, ens vam centrar sobretot en preparar material per a educació secundària obligatòria i batxillerat. I ara hem obert, perquè hem vist que hem d'estar a les aules. És igual en quin moment. Llavors tenim materials educatius que es poden descarregar gratuïtament. Hi ha materials que es poden utilitzar tal qual, els descarreguem i els podem presentar com una fitxa a classe. N'hi ha d'altres que ens poden servir de base per a construir altres materials propis. Veureu que hi ha catàlegs d'artistes, hi ha fitxes de creació, de reflexió, hi ha situacions d'aprenentatge de primària. I ara puc dir que jo mateixa, des que tinc un fill petit, doncs estic treballant en un projecte que es pugui portar a terme a educació infantil, a les llars d'infants i a I3, I4 i I5.

Clar, això és importantíssim, que comenci la cosa com més aviat possible, aquesta sensació que hi hagi altres noms, com a mínim que els coneguin i que sigui una cosa habitual. El que no veu representat no existeix.

Clar, és que a més hem d'intentar no ser un afegit, que moltes vegades és el que ens passa, que som un afegit al final del tema, les dones en aquest període, les dones, com si no forméssim part de la pròpia història. I llavors, si som des de sempre, potser ja no caldrà reestructurar aquesta mirada, perquè ja ho haurem fet abans. Mira, petit spoiler,

perquè s'entengui el que diu la Sara, jo cada any hi ha un màster d'educació molt proper a la ciutat de Tarragona que cada any em truca i em diu que ens podries fer aquesta sessió que parles de dones, perquè estan tot l'any parlant d'educació. I per no sentir-se malament, un dia a l'any. Et porten. Em porten. Increïble. Et troben com si fossis la mare de Déu. L'exòtica. L'exòtica soc. No et penses que no ets

l'única que li passa això, eh? A mi em diuen això. No, vine a parlar d'això que parles a les dones. Així quedem totes bé. Amb aquest Dones i Dies, aquest programa de ràdio que fas, això de les dones, em diuen.

Però al final, tota la feina que està dient la Sara, que hi ha a la web, és una feina professionalitzada. La meva pregunta, que l'he de dir abans que rebenti, és això s'ha d'assumir des de la bona fe i el voluntariat de professionals, professors, gestors culturals, que volen que la cosa canviï, dediquen el seu temps?

Doncs no hauria de ser així, evidentment. I a més és que estem molt acostumats a que tot sigui per amor a l'art literal. De dir que totes les sòcies que estem en aquesta associació ho fem per amor a l'art literal, o sigui, és una associació sense ànim de lucre, no hi veiem cap remuneració.

Doncs escolta, noies, ho hem de deixar aquí, però apuntadíssima associació, les Roldanes, entreu al web, feu-vos sòcies, si sou profes i si sou homes profes, sigueu sexys, apunteu-vos a les Roldanes, perquè un profe apuntat aquí. A la web ens podem associar, eh?

Sí, sí. Ho trobareu molt fàcil. Hi ha un apartat que diu com associar-se. Són 25 euros la quota anual. Teniu beneficis. Una misèria, una misèria. Ja veureu que. Festa major.

Doncs, Anna Maria Endever, Sara Espinós, representant de l'associació Les Roldanes, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Moltes gràcies. Merci. Nosaltres ho deixem aquí l'equip de Les Dones i els Dies, Roser Pereira, Moragues, Mireia Isard, Celé, Forment, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo, i qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà, premium, no, premium no, no sé què estic dient, demà, no us espanteu, però a Les Dones i els Dies venen homes, com ho esteu sentint, a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

D'una avenida blava com l'aigua d'un mar antic blanca d'escombra i dolça com l'aire gris de gavina dourada d'imatges vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, complint els versos, sense neguit, i els pins m'embrassen. Sento com calla i el vent s'emporta tot l'horitzó. Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes.

D'aquel món d'enyorança. Si pogués enfilar-me, i a l'onada més alta, i guarnida per oleres al recol, i

escampar al canyer. Les cales i a un patxines félix un braçó.

I els vells em parlen plens de tendresa, d'hores viscudes amb emoció. Joves encara, encara forts i valents, valents prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps. Els ulls inventen noves fraules, vaixells que tornen d'un lloc de sol portant un. I enamorades, dones i patriar, veles i flors. Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i taïdes, i escampant amb canyella totes les cales perfumat de lluna, foc i roig.

Si pogués enfilar-me i a l'onada més alta i guarnir de palmeres el racó. Escampant amb canyella totes les cales i amb patxines ferides.