Repassem els moments virals desafinats d'Amaia Montero a Barcelona

Dit això, Oreja de Bangkok.

L'Oreja de Bangkok, estic patint molt. Has anat als concerts? No he anat als concerts, vull anar.

La Martina sí. Ah, sí? Sí, per això. Has anat-hi dissabte. I ets fan? Era molt fan de petita i vaig ser molt feliç amb aquest concert de dissabte.

Clar, és que jo crec que els concerts de l'Oreja de Bangkok està clar que són pels fans, està clar que som una societat de merda el que li estem fent a aquesta dona, que ella ja ha dit que està patint, I està patint el hate i la gordofòbia com ningú, perquè us recordo que Miguel Bosé canta afònic i ningú ha dit ni mitja, i que el que va fer és posar-se a playback i ningú ha dit ni mitja, ens hem rigut una mica tal tal, però el que està patint l'oreja de Van Gogh. I tinc la teoria. Que no està ben acompanyada per aquests tres senyors que encara no sabem ni com es diuen i que estan arribant a un nivell, no sé si d'explotació, però potser ells haurien de ser els primers a cuidar a la Maya Montero. Ells sí, d'acord,

però aquí també hi ha més gent, eh? Hi ha, suposo, algun mànager del grup. Sí, però la decisió és seva, eh? I esperem que hi ha alguns familiars de la Maya i que li haurien de dir, escolta, potser hauries de deixar una història. Bueno, no, perquè si ho està fent bé, si els fans estan encantats. Anem a repassar com ha anat aquest cap de setmana. Per exemple, Muñeca de Trapo.

Vem a escoltar, ja veuràs.

Ah, pensava que era aquesta. Digo, i què veus?

A veure. Mira, doncs, això és el que va passar dissabte. Era un autèntic karaoke, era fantàstic.

Realment no se la sentia. No amb el primer canto, hauria de ser finat. No se la sentia. Mira, una cançó que acabava així.

A veure, és obvi que la Maya no s'ha preparat com s'havia de preparar aquesta gira, ni físicament ni vocalment. Això és obvi. Va caure de cul a terra, vas veure això? No està en el seu moment físic. Es veu que el concert comença bé, va finant, va finant, i se li'n va perquè no està preparada i és una gira molt llarga que s'anirà a Llatinoamèrica. Fins a Llatinoamèrica hi ha d'arribar. A Catalunya torna Sons del Món a l'agost, vull dir que. Serà maco.

Va ser aquest el moment que va caure de cul a terra.

Escolta, però ho va defensar perfectament, eh? Es va aixecar i va continuar cantant. Això no ho fa tothom, eh?

Anem a veure què en pensa el Jordi Bianchotto. Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. El crític musical del nostre país i també del periòdic de Catalunya. Tu vas a algun dels concerts, no? Divendres, crec.

Vaig anar al primer dels concerts, sí, divendres. I com la vas veure? Com ho vaig veure? Bé, evidentment, jo anava preparat per tot el que pogués passar, però vingut ja per tota aquesta sèrie de vídeos on se la veu a ella en condicions, doncs, bueno, cantant amb imperfeccions, etcètera, Però la veritat és que jo anava també amb un amic que s'havia salit del grup i ens anàvem mirant una a l'altra tota l'estona allà del concert i anàvem dient, doncs Déu-n'hi-do, ho està fent bé. I jo sostinc que la immensa major part del concert va cantar amb correcció. I és el final, sobretot, Muñeca del Rapo és una de les cançons del disc, quan hi havia com un ambient d'escalfor i de suport del públic molt fort i una emoció com desbocada, en què hi va haver alguna mica de descarreglament vocal en algun moment, com el que s'ha de posar. Però jo el que dic és que això, igual que algun vídeo que ha circulat aquests dies, L'ensopagada aquesta, que és una ensopagada tonteta, que no té cap importància ni cap conseqüència artística en la cançó, que no s'atura i tot continua. Jo sostinc que, de fet, la majoria de la gent, del públic de Palau Sant Jordi, ni es va adonar d'aquesta caiguda, per dir-ne d'alguna manera. I jo crec que això no és representatiu del concert. No ho és en absolut. El concert va estar correcte i ella va cantar amb correcció la immensa major part del concert.

Clar, el pressing de les xarxes aquests dies no deu ajudar a gens, suposo, perquè deu sortir fet a un flam.

Com ningú, o sigui, jo no he vist mai a ningú aquest hate i la pressió que està aguantant ella. Tu surt a 4 Sant Jordis sabent que està tothom esperant el moment perquè es viralitzi, el moment perquè descarreguin l'odi cap a tu. Una dona que ha estat ingressada en problemes de salut mental, vull dir que no tenim compassió mai amb ningú, eh?

Jo sí que vaig notar diferències, per exemple, el de divendres, que vaig veure un vídeo a les xarxes també, en què la Maia va fer un discurs força llarg, ella estava allà amb els ulls tancats i així, això, per exemple, no ho va repetir dissabte, jo crec també perquè les xarxes fan molt mal i és un lloc molt dolent, i ella mateixa va dir, doncs potser no parlaré tant i em dedicaré a cantar, i allò va ser una festa i la gent s'ho va passar realment molt bé. Jo la sensació que vaig tenir és aquesta, tant és així que a la sortida. El concert va durar allò una hora i mitja i a la sortida, quan estem a les fonts de Montjuïc i ha marxat tothom, allà la gent es va posar a cantar i hi havia un noi tocant el saxo i la gent va seguir cantant les cançons de l'oreja de Van Gogh vull dir que allò era una festa

Per tant Jordi, no contemples que la gira es pugui acabar veient aquest èxit Que la gira es pugui acabar veient l'èxit que genera. Perdona, espero que poda entendre la pregunta. Si la gira, contemples que es pot acabar.

Que ho aguanti la malla. No, no, la gira continua l'any que ve, hi ha dates fins al setembre de l'any que ve, va a Amèrica diverses vegades, i l'any que ve, efectivament, fa festivals per aquí, com som al món. A veure, tota aquesta caravana no tiraria endavant si cada nit fos una catàstrofe, fos un daltabaix. I és que no ho és, un daltabaix. És que no ho és. A la xarxa s'ha creat un núvol com si cada concert fos un neufragi. I no ho és. Pot haver alguns moments, però, a veure, estem parlant d'un grup de música pop. Això no és cant líric. Jo demano que apliquem la lupa i el microscopi a tots els cantants de grups de pop. Total. Perquè jo crec que les aptituds tècniques mai han sigut l'element central en els concerts de pop. Hi ha altres coses, les dinàmiques de les actuacions, de les línies melòdiques, les cançons, les instrumentacions. Totalment, jo vaig anar als Hombres G. Hi havia una onada d'identificació i de suport emocional al grup, i a ella molt fort el palau Sant Jordi.

Clar, clar, el que deia vaig anar als hombres que farà dos o tres setmanes, i és que no són Pavarotti, vull dir que. No, és que la música és molt més que la pròpia música. Clar, tu saps el que vas a veure, el que passa que a més a la malla li ha caigut una altra gaita a sobre, que és la grasofòbia, perquè ni que els estilismes de la Batgial, per exemple, fossin estupendos, vull dir, però la mateixa roba de la Batgial l'hi poses a la malla i ja estaria un altre cop, també, la grasofòbia a sobre d'ella, perquè cada estilisme poden agradar més o menys.

Però ella, el físic mai ha sigut un tema central a l'hora de saber-ho. Totalment. Quan era joveneta era una noia mona i tal, perquè tampoc explotava això. Per tant, si aquest tema no era central, en la resta tampoc ho ha de ser ara, no? Ni per haver-ho fet en el seu moment ni per la crítica ara, que és una crítica molt vulgar, de fet. Ai, que bé,

com m'agrada, eh, que donem aquesta.

No, no, és el Jordi, és l'eminença. És el millor. Si ho diu ell, va a missa. Jordi Bianchiotto, gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. Sí. Adéu, adéu. Laura, ho deixarem aquí. Sí, ostres. Home, avui ens ha deixat ja amb dues bones.

Sí, a veure, la setmana que ve, a veure si allò de la lluça us confirma, si la nostra companya va a fer una birra amb el Rufián, ja veurem. Bueno, jo ja estic oberta a qualsevol proposta. O sigui, ja tinc unes edats que ja m'és igual tot. Tot arriba, Marta. Gràcies, Laura. Vinga, adeu.