Repassem les causes que porten a l'abandonament dels pobles

Aquestes dades ja es van presentar a Lleida, però s'analitzaran ara també a Barcelona. Des d'avui, durant tres dies, es fa a l'Institut d'Estudis Catalans el Congrés Internacional desabandonament. És una trobada que vol tractar els processos d'abandonament i transformació dels territoris des de diferents prismes, des de diferents disciplines. La geografia, el patrimoni, la memòria, són conceptes que es tractaran aquests dies, des d'avui fins dissabte, a l'Institut d'Estudis Catalans, a l'IEC. Podem parlar en aquesta hora amb la Maria Carme Jiménez. Ella és directora de l'Institut Ramon Montaner i coordinadora del projecte Pobles Abandonats. Maria Carme, bon dia. Hola, bon dia. Totes aquestes xifres que ara sentíem, quina evolució indica? En tenim més o menys despoblament que fa, per posar un exemple, 50 anys?

A veure, el que ens indiquen és que a part que hi ha hagut nuclis que s'han abandonat al llarg del temps i que hi ha moltes casuístiques que ho han generat, el que sí que tenim són molts nuclis petits encara vius en una població de menys de 30 habitants sobre els quals hem de posar el focus d'atenció.

Quins són aquests senyals d'alarma que ens pot indicar anticipar l'abandonament d'un poble?

Normalment és la manca de serveis, perquè l'accessibilitat és el que ja fa que normalment es comenci a despoblar un nucli, però quan comencen a desaparèixer determinats serveis, això normalment porta cap a l'abandonament d'aquest nucli, a no ser que per distància els serveis que necessita estiguin pròxims al nucli. Nosaltres, en el marc del projecte, hem generat uns índexs que es poden consultar a la pàgina web, un índex d'abandonament i un índex de recuperació que justament posa el focus en això, és en veure a partir d'aquests serveis, d'aquesta localització, de la distància respecte a nuclis més grans, quines són les seves possibilitats de viabilitat.

Ara que parlaves del web, és molt recomanable consultar-lo, és molt exhaustiu, podem consultar molts d'aquests pobles distribuïts per aquestes categories que ara comentaves, però sobre els serveis bàsics que deies, serien metge, escola, botiga, bar? Una mica?

Aquests són molt importants, sí, sí, però també espais de socialització i evidentment l'habitatge també és fonamental.

És que li deia perquè ara últimament ens hem trobat que reobrien botigues o bars que portaven molt temps tancats i que justament el menys important era què s'hi feia o què s'hi venia en aquell lloc, sinó que actuaven això com a pols de socialització, punts de trobada de la gent del poble i que això contribuïa a. A generar aquest sentiment de comunitat. L'altra cosa que comentaves és la distància amb un poble on sí que hi hagi aquests serveis. ¿Teniu calculat més o menys a quina distància d'estar perquè un poble amb menys serveis es pugui mantenir?

Depèn molt de la geografia de l'espai, però nosaltres ho hem mesurat en dos ítems. Un és la distància real en quilòmetres i l'altre és la distància en temps, que a vegades no és el mateix. És a dir, moltes vegades la distància en quilòmetres pot ser molt poca, però que en canvi la carretera o el camí que et conduís fins a aquell nucli per les seves característiques fa que el recorregut es doble respecte a un altre territori. Per tant, nosaltres no podem donar una dada exacta de quina distància o en quin temps perquè. Nosaltres pensem en la referència de proximitat comarca i a vegades els serveis estan a l'altre costat. Veiem que s'ha de tenir cura de molts elements d'una manera integral, posar-lo molt en el seu context. Un nucli per si sol, és molt difícil que es pugui recuperar o fer-ho més viable, però sí que, associat al context en què es troba, sí que podem trobar solucions. Que és una baula més en l'ecosistema,

diguéssim, intrínsecament relacionat amb tots els agents del voltant. Sobre això i com han anat canviant, ja no dic els que estan absolutament abandonats i despoblats, però els que han anat perdent població o els que han anat recuperant, com hi ha influït, per exemple, la crisi de l'habitatge o el fet que hi hagi cada vegada més gent que teletreballi? Això hi té a veure? Sí,

en algun moment ha tingut a veure. S'han vist moviments, sobretot quan la Covid, molta gent que va fer aquesta opció de marxar cap a nuclis fora de l'àrea urbana, Però no sempre només anar a viure per teletreballar allà és indicador d'èxit, tot i que l'accessibilitat a serveis de connectivitat és molt important. Però moltes vegades és molt important el convenciment i el fet que aquell grup de persones que es desplacen realment tinguin clar que volen viure en aquest context i s'integrin a la comunitat, que no marxin perquè tenen aquesta necessitat puntual d'habitatge, perquè segurament, si és una necessitat molt concreta, quan aquesta necessitat es pugui suplir d'una altra manera, tornarà a anar a l'origen. Però sí que és veritat que amb els problemes d'habitatge cada vegada hi ha més gent que pensa en sortir de les ciutats. Nosaltres, arreu del projecte, hem rebut trucades de gent que ha tingut interès per desplaçar-se a aquests nuclis, per intentar evitar alguna d'aquestes cases abandonades. Per tant, l'interès sí és.

La que deu topar a vegades l'imatge bucòlica que se'n té o una idea molt mitificada d'un cop arribes allà, la cara ve, deu ser dura. En aquests pobles. Doncs per això, perquè no hi ha serveis, perquè s'ha de rehabilitar, perquè s'ha de fer una feina. L'administració hauria d'intervenir-hi més a l'hora de preservar pobles que estan en perill d'extinció? Tots sí, tots no, i com? No, evidentment no tots.

Són viables ni el que pretén el projecte és demanar que tots els que estan abandonats o estan en risc siguin recuperats, però sí que el que creiem és que el projecte ofereix dades com per poder situar aquests nuclis en el seu context i veure quins són més viables per afavorir que la població s'hi pugui instal·lar, que puguin tenir continuïtat, que doni opcions per a la gent que té aquest interès per fer aquest pas. També intentar treballar més de manera, com deia abans, integral, interrelacionar economia, habitatge, territori, i sobretot també amb polítiques que tinguin en compte aquella realitat concreta, sobretot aquesta connexió amb el seu entorn proper, que al final és el que fa que pugui ser viable i que moltes vegades aquests serveis propers és el que facilita també els temes de rehabilitació. Un cop mires el nucli en context, és més fàcil començar a veure possibilitats per aquells nuclis.

Són algunes de les dades d'un projecte molt ambiciós i molt ben treballat, amb una web que us diem que val molt la pena, poblesabandonats.cat, on podeu cercar per municipi, per comarca i per tipus de poble, si és una colònia, si és un polígon d'habitatge, si és una urbanització, un mas, cases aïllades, etcètera. I que aporten aquestes dades, com dèiem, molt valuoses d'aquests set anys que ha estudiat l'Institut Ramon Montaner. Són dades que, com us dèiem, es tracten en aquest congrés que ha començat avui a Barcelona a l'Institut d'Estudis Catalans i que té la participació de la persona que ens ha atès, de la Maricarma Jiménez, la directora de l'Institut Ramon Montaner i coordinadora d'aquest projecte de pobles abandonats. Moltes gràcies, Maricarma, per atendre'ns.