"Rere el desordre he trobat maltractaments, herències mal gestionades o mares col·lapsades"

Fer dissabte és una cosa molt de dissabte, però també pots fer dilluns, avui és un dia per posar ordre una mica, no?

Festiu. Cada dia és un bon dia. Fer dissabte, de tota manera, també tenia una cosa de la velleta i del drap de la pols. Era més de netejar que d'endreçar. El netejar endreçava.

M'ha espallat el link, el Bassas. No, home, no.

Ah, estem en antena, eh, Marta? Sí, sí. Ara te'n hem explicat una cosa que, òbviament. I tu tampoc ho sabies. Ah, tu tampoc ho sabies. Això de fer-hi certa sí que ha entrat. Sí, sí, estem en antena, sí, sí. No, estàvem perquè durant la publicitat.

Què anaves a explicar que no es podia explicar en antena? No, no, és que no es puc explicar. Sí, va, va. No, no, és que no es puc explicar. No, no, que estem en el públic encara,

digues, Marta, digues. Anava a dir, anava a dir, no sé si és un tema personal, simplement que aquest cap de setmana que m'he ocupat de cinc nens petits, nebots. La meva germana va aprofitar el dia lliure de nens i va fer dissabte. O sigui, es van passar tot el dia posant ordre, llançant coses, netejant, ordenant.

Ens visita Ester Torres, que és ordenòloga. Bona tarda, Ester Torres. Molt bona tarda. Aquest títol mola molt.

Sí, sí, me la va posar de les meves primeres clientes, que ella és odontòloga. Llavors va dir, si jo soc odontòloga, tu ets ordenòloga. I per què et va posar aquest títol? Què vol dir ser ordenòloga? Bueno, perquè vam fer un procés d'ordre molt profund. No vam posar les coses en maco. Vam profunditzar, que és realment l'ordre real. L'ordre real és rebuscar, mirar i treure totes les motxilles aquestes emocionals en forma d'objecte.

El desordre no és un problema, és un senyal. És el llibre que publicaves aquest estiu i on podem veure que a vegades potser que el Marc Andreu sigui desordenat no és que sigui desordenat perquè és un deixat, que també, sinó que potser hi ha alguna cosa al darrere que ell no està bé per dins. I el desordre ho posa sobre la taula. Sort que ha vingut avui, eh? Acabem de fer una teràpia. L'ordre extrem també pot ser un senyal, eh? Patològic, exacte. Què podem estar exterioritzant amb el desordre? Moltes coses.

Jo és que porto nou anys i m'he trobat. Centenars de coses diferentes, des de lo més bèstia que pot ser un maltractament, és a dir, des de la part del maltractament, fins herències no ben gestionades, mares col·lapsades, que és bàsicament el que em trobo, perquè jo sempre dic que darrere del desordre normalment hi ha una dona col·lapsada, bàsicament, perquè la Iara encara és massa dona. I aleshores et pots trobar això, una mare que té tres fills, no arriba a la casa seva, i això col·lapsa, i el primer que col·lapsa són els teus espais.

És a dir, tu tens una consulta, quin tipus de gent et ve a buscar, què busquen quan et venen a buscar?

Busquen trobar la pau, trobar la pau als seus espais, bàsicament. És a dir, la seva casa no saben el què, no funciona. A vegades la gent no se n'adona, tampoc, que el desordre. Que, clar, quan pensem en el desordre, pensem en aquest desordre tan bèstia, tipus sèrie americana, però això és el més extrem. Tu pots tenir un armari relativament endreçat i estar ple de desordre, perquè dins hi ha moltes coses que no haurien d'estar dins, perquè pesen. Llavors, qui em truca pot ser algú que realment té un caos, és a dir, des d'una casa, potser no pots obrir ni la porta, fins a simplement una casa que qualsevol diria, aquí no hi ha desordre. Sí, però pesa. I com es fa front a això? Es fa front, primer és afrontar, és a dir, trucar si necessites ajuda, perquè moltes vegades la gent li fa com vergonya, perquè pensa que endreçar-ho hauria de saber fer tothom, i no és com bullir l'aigua, que sap fer-ho tothom. Llavors, el primer pas és com reconèixer que hi ha alguna cosa que no funciona, trucar, i després passa per decidir, no passa per comprar, passa per decidir. És revisar i decidir què vols tenir realment al teu costat, a la teva vida.

I tu, veient el que t'expliquen, ja de seguida veus on pot ser el problema?

Bueno, sí, a veure, fem converses molt íntimes. Esclar, jo entro a la intimitat, més intimitat, de qualsevol persona, que és la seva llar. Llavors, hi ha una part que és l'empatia, bàsicament, que sense aquesta, doncs, difícilment endreçaria. I aleshores, un cop vas veient, la gent se t'obre i trobes quin és realment el fons del per què la casa no funciona.

Clar, tu vas començar, això em sembla molt divertit, ordenant compulsivament o endreçant compulsivament els armariets dels lavabos de cases dels amics dels teus pares. Sí, això. Si tu allà vas veure que. Sí, sí, totalment. Que trobaves una afició una mica peculiar.

Confesso, ho confesso. Ara, de fet, jo clar, no vaig ser mai conscient. Abans anaves a fer visites, no? No et quedaves a casa, anaves amb els pares a fer les visites, no? I jo, clar, m'avorria com un ostra. I aleshores, doncs, l'únic que se m'acordia és anar al bany, veure els romis famosos aquells amb la llumeta, i jo l'únic que se m'acordia és que els hi endreçava, els hi traia coses. De fet, robava fins i tot, tal qual, perquè jo feia col·leccions de mostres, i llavors vaig pensar, per què fan les mostres aquí, com que ningú em pagarà, doncs m'emportava les mostres que hi havia als romis. I si estava gaire desordenat, segur que ni se n'adonaven, que t'havies endut coses, no? Ara he pensat que haurien d'al·lucinar quan haurien obrit el bany i haurien trobat allò tot i sense les mostres, clar.

Ara el que està de moda potser també és el minimalisme, que no sé si també vol dir alguna cosa. La gent que és molt minimalista també té alguna explicació al darrere?

Sí, jo crec que el minimalisme tampoc és bo. Jo crec que les cases han de ser viscudes, és a dir. Jo tinc bessons, bessons que ara faran 25 anys. Casa meva ha sigut caos, i caos, doncs, però clar, no és que dius, jo no tinc poques coses, no, tinc moltes coses, l'únic que les tinc, tinc un lloc específic per això. Llavors, la gent amb anibalisme és com que. M'ho trec tot de sobre. No la vic, la casa, no? Jo crec que la casa l'has de viure, però amb coherència, vull dir, sense excessos. Abans les cases estaven

com molt carregades, no?, d'objectes i de records i de decoracions, vaja, no sé.

Sí, potser eren més recarregades, però ara déu-n'hi-do, també, com estan les cases. La casa teva està molt recarregada, per exemple? Hem procurat que no, perquè una màxima és les cases són plansoles. Tu saps la quantitat de paquets que portem a casa, de llibres, de revistes, d'històries O sigui, per no parlar-te de la quantitat de paquets que arriben a les cases cada dia.

Però tu recomanes fer neteja de forma periòdica o dedicar un dia, potser, cada X mesos a dir, mira, anem a fer neteja i a llençar coses. Que a vegades, a mi, per exemple, fa molta por llençar, perquè. I si això ho necessito després? O em farà il·lusió tornar a trobar aquest paper? No.

Bueno, jo tinc comprovadíssim que això no sol passar en el 99%. Per cent de les vegades.

És que ma mare, per exemple, m'amenaça. Et tiraré tot el que tenim aquí de quan anaves al coli. No, no, no. No, no, no. Les llibretes, no, no. I penso.

Que fàcil és, que fàcil guardar les coses a casa dels pares. Això és el trasté de molts. És el trasté dels adults.

El sòtan de casa de la sòria, vaja, ja, ja. Guarda una llibreta per curs, per exemple, un llibre per curs.

No te'l tornes a mirar mai més. No, el mires un dia, et fa gràcia i ja està. No, a veure, jo ara aquí no soc la, saps, una talibán que. Jo és, si tu la teva vida t'és important, guarda-ho, però si no t'és important i no ho tornes a mirar, no té cap sentit que ocupi un espai d'una cosa que realment necessitaries. Perquè en realitat el desordre pot arribar en cinc minuts. Jo sempre dic, com controles el desordre? Doncs jo sempre ho dic, en el llibre dic, doncs fica un porter de discoteca a la teva porta d'entrada. I tot el que entres ho fiscalitzes, tal qual. Perquè si no, és que el senyor d'Amazon sap quin cafè tens, si viu a casa teva.

Però això si vius tu sol, però quan vius amb més gent, acabes sent, sembla la policia familiar.

I això és molt esgotador, eh? Et sents un agent, tu, a casa teva? Sí. Perquè, clar, dona.

És que a casa meva. Està en antena, eh? Compte, eh? Sí, sí. No, no, no passa res. No crec que descobreixin res, que no sàpiguen ja aquestes alçades. No, però a casa meva passa molt, i jo crec que deu ser una cosa compartida. Vull pensar que hi ha tota una sèrie d'objectes i de peces de roba que viuen en un llimb. És a dir, coses que no tenen un lloc assignat i llavors estan permanentment en. Bueno, van movent-se de la cadira al sofà, a un prestatge. Van voltant. La típica jersei que t'has posat un dia i que et diuen. Home, la jaqueta aquella, per si de cas o no està prou brut per posar-ho a plantar i no guardaré l'armari. Uns papers que no els vull guardar a la carpeta perquè en els propers dies els necessitaré. Però això és desordre? A mi, visualment A veure,

jo una cosa que és, el desordre visual seria tot allò que visualment ens afecta, perquè nosaltres pensem que el desordre només són coses físiques. Nosaltres, els nostres ulls, tot el que veuen que és amb accés, també ho processen. Però el desordre seria tot el que realment no necessites. És a dir. Si tu el teu suèter el necessites, no és desordre. Simplement, a lo millor, no té el lloc adequat. És a dir, el ventiles, no cal que estigui en una cadira una setmana per valentilar-se, que és el que sol passar. Perquè aquesta setmana s'afegirà el que has tret aquell altre dia. Llavors, això ja és acumulació.

Ara anem amb el Marc, però abans, 9320. Sí, home, perquè et toca a tu explicar el teu cas. 932017474. Avui el concurs el fem ara, a les 5 menys 5, d'aquí 4 minuts. Per tant, si voleu participar a la subhasta d'avui, al nostre concurs dels dilluns, tenim 60 euros del Condis per un dels dos participants. 932017474. Farem el concurs d'aquí un moment. Marc, va, fes alguna consulta tu.

No, és que a mi el que em passa és que hi poso molta emoció en els objectes de casa i molt sentiment, llavors sí que és veritat que ho tinc tot desordenat i em fa vergonya portar gent a casa, perquè, esclar, ostres, veuen allò. Exacte. I sí que és veritat que no sé com començar. Aquest és el meu problema, com començar i per on començar.

Bueno, tu has de pensar, jo sempre dic, quan vaig en un projecte, no?, com tu, és a dir, el 99% de les persones que. Tu ets, ara ja ets un projecte.

Sí, sóc un projecte. Molt bé, som-hi. El projecte Andreu. Sí, no, no, em sembla perfecte, sí, sí.

Si vols, un plat de pasta, cuines bé? No cuino mai. Farà un oberit. Ajudes molt, Esther, amb el Marc Andreu. Ah, sí, arribarem juntes. Farà uns dones acudits. És a dir, tu has de pensar, que és, jo com que vaig a algun lloc, has de pensar què és el que tu vols aconseguir. És a dir, quan arribes a un lloc, per exemple, tu dius, m'afecta. Si no t'afecta el desordre, tu pots conviure, però en el moment que no portes gent a casa és que t'afecta. Clarament. Aleshores, tu has de fer com a objectiu, què vull arribar a aconseguir? Doncs portar gent a casa, i a partir d'aquí hi ha que prendre decisions, com tot en la vida. Si tu t'haguessis de marxar de casa, la gent que ha tingut que marxar per alguna guerra o tal, la veritat és que no crec que s'hagin recordat massa de la samarreta de. Bueno, de la meva época era dels Pecos, la teva no sé quina deu ser. De Huyneta. O Casgrasas. O Casgrasas, saps? Llavors, és com un objectiu. Jo vull portar gent a casa, doncs per això hi ha que decidir.

Doncs amb aquest missatge ens quedem. Marc Andreu vol portar gent a casa, però no s'atreveix. Si mai heu volgut anar a casa del Marc Andreu i no heu pogut, que sabríeu que era per un tema. D'ordre i desordre. Marc, ho seguiràs.

Ara llegiré el llibre per veure si hi ha més bons consells.

Doncs el desordre no és un fallo, és un assenyal al llibre de l'Esther Torres que ens ha vingut avui a il·lustrar i ajudar una miqueta. Esther, moltes gràcies per venir a la tarda de Catalunya Ràdio.