Residències musicals: quan les estrelles deixen de sortir de gira

Des de Shakira fins a Ocas Grasses, passant per Abel o els Backstreet Boys. Cada vegada més, els grans artistes estan aparcant les gires de macroconcerts que passaven per moltes ciutats i ara ho estan canviant pel format de residències musicals. Munten un gran escenari en un sol llop i estan una temporada més o menys llarga i és el públic qui s'hi ha de desplaçar. Com pot afectar aquest canvi a la indústria de la música? Qui guanya i qui surt perdent amb les residències musicals? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. La Maria Sancho és periodista de TV3, especialitzada en cultura i música. Hola Maria, com estàs? Què tal? Escolta, abans de res, descrivim aquest concepte de residència musical, perquè és un fenomen que potser el tenim molt associat als Estats Units, però aquí no l'havíem vist gaire. Què és una residència musical? De què estem parlant?

Ara comença, ara comença aquí. Va ser una mica quan els artistes, en comptes de fer una gira amb moltes parades, com és habitual, com estem acostumats, fan una mica un vagin passant. S'estableixen a un recinte, en una ciutat concreta, durant moltes nits, o sigui, poden ser 15, 20, Bad Bunny en va fer 30 a Puerto Rico, i és el públic qui es mou per anar a veure'ls.

Clar, no dic que això no és nou, però sé que és veritat que jo ho associava més aviat a aquelles velles glòries que ja no podien aguantar una gira internacional i que es buscaven com una jubilació d'aurada a Las Vegas, no?, sobretot. Em sembla que tots tenim l'imatge de l'Elvis.

Elvis, Frank Sinatra. Clar, és això, ara està de moda, però. No, no ho és, l'origen és aquest, és a Las Vegas, i això als anys 50, 60, una mica, aquestes estrelles en decadència que acabaven d'exprimer una mica el suc que els quedava, no? I déu-n'hi-do, perquè l'Elvis va acabar fent, em sembla que són 600 concerts al Hilton de Las Vegas. Va arribar a fer, em sembla que dos concerts al dia, vull dir que déu-n'hi-do la jubilació. I ara doncs això, Adele, Katy Perry, just ara fa res ha començat aquesta residència del Harry Styles al Madison Square Garden, la Celine Dion, que ho està fent a París també, però ho havia fet també fa molts anys a Las Vegas també, que és una mica l'origen de tot. Clar, hi ha molts artistes

que s'han acostat a aquest model, que d'altra banda és un model que té moltes variants, no? Hi ha residències fixes i estables, com això que dèiem de Las Vegas, miniresidències més curtes, també hi ha gires que fan parades més o menys llargues i s'acaben convertint pràcticament en una residència. Vaja, si ens anà més lluny, el que està fent Lucas Grasses aquesta setmana a l'Estadi Olímpic gairebé seria com una miniresidència, no?

Clar, mini, podríem dir sí, mini residència d'això que està fent Ocas Grasses, perquè clar, ells han decidit acomiadar-se així, haguessin pogut fer una gira d'acomiad per tot Catalunya, no? I han decidit concentrar-ho tot en quatre nits a l'estadi olímpic davant d'una multitud de 55.000 persones cada dia. Clar, el que ells han fet és un gran desplegament d'escenari, de pantalles, una gran producció que jo crec que difícilment l'haguessin pogut adaptar a altres recintes on ells habitualment toquen. I crec que això és una mica el que passa també amb altres bandes, amb altres grups. Per exemple, Bad Bunny a Madrid hi va fer deu concerts. Clar, pròpiament no seria una residència perquè també va passar per Barcelona, per Lisboa, que està també relativament a prop, però sí que clar, la demanda és tal que es fa allà un desplegament molt gran durant moltes nits.

Va, doncs fixem-nos en aquest model que s'està imposant més d'una residència més estable, tot i que címera també, que seria una mica el que ha estat fent Shakira ara a Madrid, no? Que de fet ja té un precedent al que va fer fa un parell d'anys la britànica Adele, que ens va estar també unes setmanes a Múnich, Alemanya.

Clar, l'Adel va ser una mica això, precursora a l'hora de muntar aquesta mena d'estadi portàtil, diríem. Fa dos anys va fer a Múnich, portava temps retirada dels escenaris i per fer aquesta mini reaparició va programar 10 concerts en un estadi una mica a l'estil de Shakira, però més petit, perquè clar, la Shakira. Ha escollit ara Madrid per fer-hi aquests 13 concerts amb unes 50.000 persones cada dia, que això són uns 3 concerts a la setmana, i és tota una extensió gegant, amb 15 hectàrees, amb 8 pavellons diferents, i altres escenaris on actuen altres artistes, Amai, Ana Tipeluso, Lalia Cali, i clar, això obre a les 12 del migdia i tu t'hi pots passar tot el dia, perquè hi ha activitats, tallers, gastronomia, hi ha fins i tot una biblioteca. Bé, amb el que hem dit fins

ara ja veiem que aquest model de residències va guanyant terreny a poc a poc sobre el model que coneixem fins ara de les gires internacionals. Clar, això, com tot té avantatges i inconvenients, segons com es miri, als artistes, a les promotores, els deu sortir més a compte econòmicament, no?

Clar, i tant, perquè bàsicament tot se simplifica, el transport, la logística, els materials, el personal que contractes és fix en un lloc, no l'has d'estar portant per tot arreu, i per tant també t'estalvies el preu de les dietes, els hotels, els avions A nivell de producció t'estalvies molta despesa, clar, pensa que es redueix tot a un dia de muntatge i un altre de desmuntatge, imagina't, en comparació amb haver d'anar de gira a un lloc i cada vegada muntar i desmuntar.

I també es parla del descans, del benestar, de la qualitat de vida, tant dels mateixos artistes com també dels músics, dels tècnics que els acompanyen, no?

Clar, perquè és que una gira, vull dir, és un desgast a nivell de salut evident, tot i que aquesta gent siguin milionaris, s'emportin els cuiners, fins i tot s'emporten psicòlegs, no poden estalviar-se, doncs això, els horaris intempestius, l'esforç físic, i això, haver-se d'estar movent d'un lloc a l'altre constantment. Rosalia, per exemple, ha explicat moltes vegades que ella això de tocar pels fans, que li encanta, però el fet d'estar de gira, amb tot el que comporta, sempre voltant, lluny de la família, doncs això ho porta bastant malament, ella sempre ho ha dit.

Clar, i suposo també que el fet de ser més estables i d'estalviar-se de tot això, el muntar, desmuntar, desplaçar-se constantment, suposo que això també els permet fer muntatges més ambiciosos, amb més tecnologia, més estructures, escenografies més complexes, o sigui que els espectacles en una residència haurien de ser millors que en una gira.

Clar, no sé si millors, perquè a vegades, i aquí és molt creatiu i de la necessitat en fa virtut, però sí que evidentment poden ser molt més ambiciosos. Quan no has de pensar que tot el que construeixes haurà d'encabir-se en camions i tornar a muntar-se d'aquí a dos dies a una altra ciutat, pots fer. Coses molt més complexes, més estructures, més tecnologia, i és una de les claus del model. La residència et permet convertir el concert en una experiència gegant i espectacular, en certa manera.

Avui estic parlant amb la Maria Sancho sobre l'expansió d'aquest model de les residències musicals. Però clar, Maria, això també té implicacions pel públic, no? Pels fans que abans es trobaven un concert més o menys a prop de casa seva, ara han de fer grans desplaçaments. I l'exemple de la Shakira és claríssim, perquè ella no actuarà en lloc més d'Europa. Ha muntat aquest tinglador Madrid, i si tu ets de Londres o de París o de Brussel·les, has d'agafar un avió i anar-la a veure fins allà. Per tant, és una espècie enorme, això, també, per molts seguidors.

La cosa és que aquí, com passa sempre, els fans han demostrat que estan disposats a pagar i a desplaçar-se a llargues distàncies si creuen que val la pena anar a veure el seu ídol. He trobat una dada que m'ha semblat molt interessant i és que Live Nation va fer una enquesta i gairebé 6 de cada 10 fans viatgen per assistir almenys a un espectacle a l'any. És a dir, un turisme de fans, podríem dir.

Sí, però clar, això sempre que t'ho puguis permetre, perquè clar, si t'has de pagar els bitllets d'avió, la nit d'hotel, l'entrada, òbviament, doncs clar, llavors aquest turisme de fans és molt excloent, perquè molta gent queda fora, no? I, d'altra banda, també hi ha aquest factor de la sostenibilitat, no? Perquè les promotores diuen que ells s'estalvien viatges amb trailers, vols amb avió amunt i avall per tantes ciutats, clar, per ells sí que és sostenible, però en canvi obliguen a milers i milers de fans a moure's, no? Agafar cotxes i avions, i al capdavall acaba sent més contaminant, això. Clar, això ho hem vist sobretot

amb Coldplay, que ells sempre porten la bandera de l'ecologisme i justificaven aquestes residències que ells han anat fent per una qüestió de petjada ecològica. I clar, a l'hora de la veritat, la petjada és igual, perquè al final ells no agafen un avió, però milers de fans sí que ho fan. De fet, quan van venir aquí a Barcelona, van fer tot aquell desplegament a l'estadi, crec que van fer quatre nits també, i hi havia bicicletes que generaven energia sostenible, a la pista de ball la gent teòricament creava electricitat, i dius molt bones intencions, però clar, a la pràctica no sembla que tot plegat sigui més sostenible.

Està clar que no, està clar que no. Escolta, Maria, ja per anar acabant, ¿tu creus que aquest model s'acabarà convertint en la norma per a les grans estrelles internacionals a partir d'ara? O sigui que d'aquí 5 o 10 anys ja no veurem pràcticament grans gires internacionals i s'imposarà aquest model de les residències musicals? Com ho veus tu?

Jo crec que ara sí que estem, evidentment, anant cap aquí. Crec que també hi ha una mica el factor de novetat i, com sempre, el termòmetre és el públic, que quan la venda d'entrades comenci a baixar, caldrà reinventar-se, com aquesta indústria musical que sempre demana reinventar-se. I jo no crec que acabin les grangeres, almenys ho vull pensar sent optimista, perquè, si és així, hi haurà com aquesta segmentació, només podran anar a concerts la gent que tingui diners per pagar tot el viatge. I també perquè hi ha un cert component romàntic en tot plegat. Hi ha un cert reconfort quan ve un artista a la teva ciutat, pots anar i no a aquell bona nit Barcelona que ens agrada a tots. I això crec que no s'hauria de perdre, tampoc.

Tant de bo, tant de bo la indústria musical trobi aquest punt d'equilibri i no haguem de fer milers de quilòmetres per anar a veure grans concerts. Maria Sancho, periodista de TV3 especialitzada en cultura i música, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, fins aviat. El muntatge musical és de Sergi Cotilles, jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3CatInfo. Gràcies per escoltar-nos.