
Retrobament entre Laura Escanes i María Pombo
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Passa un minut d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda.
Déu meu, quina barbaritat.
Ni un minut de tranquil·litat en aquesta casa.
Aviam. Ens posem seriosos. Som-hi. Tenim una exclusiva que de tants cops que l'hem donada sembla que ja ens estiguem equivocant o ens estiguem inventant alguna cosa. Però no, família. Hi ha hagut moviment tectònic dels grossos i dels que poden interessar especialment a Roger Carandell. Som-hi, doncs. Teniu l'entrada del Club de Solters ja no sense vigilància, sense porta. Directament. Hi ha cua. Aquí entra i surt tot qui estigui. No hi ha cap mena de control.
Posarem control, ficaré porters a la porta.
A la discoteca. Que et fixin que quan entres, aviam si has estat abans aquí o no. Pulsareta. Tenim novetats a Can Risto Mejide. Ui, no pot ser pas bo. Jo us refresco la memòria, per si us heu perdut, entre tanta actualització de la seva vida amorosa, no us culpo, perquè és que no és gens fàcil, perquè ha tingut que sapiguem quatre parelles durant un any i mig, declarant-se, a més a més, profundament enamorat de totes elles. Grècia Casta, Laia Graci, Merche Torre, i ara, havia tornat amb la seva ex, Natàlia Almarcha. Una informació que donava la periodista Marta Riescu i que ell mateix confirmava el passat 27 d'octubre felicitant públicament l'aniversari de la Natàlia. Va penjar un incestori que deia "Per molts anys, amor, t'estimo. Si avui passeu pel seu perfil, feliciteu-la". No fa ni un mes d'això. Doncs sembla que aquesta fantasia que s'estava vivint, aquesta relació idíl·lica de retrobament amb una exparella, s'hauria acabat. Vaja. Ho ha explicat un altre cop la Marta Riesco, que sembla que és la periodista que ja oficialment porta aquest vincle, al Sotano Queen, que és el programa de TEN presentat per Maria Patinho.
I la Marta Riescu no explica només que ho han deixat, sinó que ens dona la resposta a una de les preguntes més importants del periodisme.
Per què? Hay otra banda, hay otra mujer en el triángulo y ha sido pillada, ciertos mensajitos. Estos mensajitos han hecho estallar la relación. Como os digo, una parte me dice que solo tiene que ver la distancia y otra parte me dice que ha habido mensajitos. Hasta aquí ha llegado la reconciliación de risa convencida.
Y es verdad, claro, que tú haces. ¿Y podemos saber quién es esta tercera persona?
Desconozco si actualmente está con él. Sé que ha estado con él y sé que habría provocado movida. Que algú li tregui el mòbil a aquest senyor d'una vegada.
Que li treguin els datos, ja, de la ciutat. Per favor. Després d'aquell episodi que vam viure amb Risto Mejide, on va publicar unes imatges, com amb una guia, fent veure que s'havia trobat una fan. Ell és una persona. Si algú no pot tenir mòbil, que li treguin el mòbil. No hi ha més. Bé, sembla, segons diuen, que aquesta relació s'ha acabat per terceres persones. Perquè en Risto feia anar massa el dit enviant missatgets. Doncs bé, sembla també que un dels protagonistes de la història, una font principal, ha desmentit la informació. Això és Risto Mejide entrant per la porta, preparat per destrossar-ho tot. Ahir en Risto desmentia que fos certa aquesta ruptura amb un Instastory molt i molt emprenyat. Et diré que és de les vegades que més enfadat he vist el Risto Mejide. I mira que no és el primer cop que penja Instastories emprenyant-se amb la premsa. De fet, aquest 2026 això ja ha passat.
Ja no me'n recordo en quina ocasió va ser, però es va emprenyar molt i crec que per primer cop va entrar en la guerra amb Laura Escanes, directament o indirectament, te'n recordes?
Sí que me'n recordo quan Laura Escanes va fer alguna declaració dient que havien sigut. Alguna declaració sobre el rei. Llevo muchos años callado. Llevo más de cuatro años callado, tal. I tot això ens ha parlat, tampoc, de quan va tenir aquella enganxada amb la Laura Fà i la Lorena Vázquez, companyes de Mamarazzis, que també va fer un Instastory dient-li bloquejades. Carruñaires, els hi va dir.
Jo entendria l'emprenyament si fos tot mentida. Si realment no fos veritat i els dos segueixen sent parella.
Ell comparteix una captura de pantalla de la 20 Minutos, on hi ha un article que diu Risto Mejide i Natalia Almarcha han tornat a deixar-ho segons Marta Riescu. Ho comparteix i amb unes lletres ben grosses. I amb majúscules diu. Epa.
Es refereix a la veritat del que li ha passat a ell o a una veritat dels periodistes? No acabo d'entendre quina
veritat es refereix. Pujat, pujat està el to. És a dir, no sabem si està desmentint la ruptura, si està desmentint les terceres persones, si està desmentint. Bueno, una d'aquestes dues coses.
L'altre està desmentint penjant una foto d'ells dos.
Què vol dir que com jo expliqui la veritat se us cau la cara de vergonya? Quina veritat? La de la seva ex? Com si fos la culpable ella. Com dient que les terceres persones, en tot cas, venen per part d'ella. Però tampoc se'ls cauria la cara de vergonya al 20 Minutos.
No, jo crec que més que al 20 Minutos. Clar, jo per mi va per la Marta Riescu. Sobretot el que. Ah, podria ser, però llavors. Agafa aquest article perquè és boomer. I veu que és un article escrit que es veu molt
clarament el que s'ha informat i ho ha informat per sobre de tot el que està fent. És una amenaça. Una amenaça en majúscules dins del mateix sector de la comunicació i de la premsa. Per tant, una cosa absolutament fora de lloc. I no és la primera vegada que intenta censurar. Bé, a veure si. Sempre passa, eh, amb aquesta gent que tant diu de la llibertat, la llibertat, la llibertat. Coincideix sempre. Són els primers que censuren coses. Sempre passa. Sempre.
Com és la vida. Ai, sí.
És un quart i mig de set. De seguida parlem d'un parell de gales que d'ahir a la nit, que ens han durat molt continguts. Abans, al 6.77, 27.10, 58, et resolen una inquietud que tenies ahir, Juliana, diu, estimades, primera vegada que us escric, i segurament última, perquè no acostumo a tenir informació interessant, però del rodatge d'avui a Cardedeu sí que us puc confirmar que es tracta d'una pel·lícula de la directora de Mamífera, Liliana Torres, amb en Quim Gutiérrez i Anna Larcón de protagonistes.
Quina meravella, Quim Gutiérrez trepitjant la meva terra, i quina ofensa que no em digui de quedar, evidentment. Et dic una cosa, això ja ho havia comentat algun cop al programa, perquè el meu poble coincideix que normalment acull molts rodatges, internacionals fins i tot, i és perquè aquí tenim tan i tan barata la possibilitat de gravar al carrer. I llavors, depenent de quins poblets, i així funcionen molt i molt.
Heu vist això que s'està dient? Bona enrenou que s'està organitzant al centre de Barcelona perquè convocatòria si tenim una cinta d'última hora, Enric convocatòria de la cantant més important de casa nostra Rosalía és a Barcelona. Al centre de la ciutat, i ella mateixa està convocant qui pugui per un acte publicitari.
Un acte publicitari per la marca de sabates amb qui té una col·lecció. I, de fet, ja ens constava que la. No, ella no ho ha publicat, això, encara.
Ho està publicant tot de gent.
És a dir, tot de comptes de fans, a banda del Javi Hoyos, que ja ho ha publicat, tot de comptes de fans, que ja diria que tenen el vistiplau de la cantant, que animen que la gent acudeixi al carrer dels Àngels.
És una campanya que molta gent de la ciutat que es dedica a la comunicació, que és influencer, que d'alguna manera és influent, ja estava avisada de fa dies i estava convocada d'anar-hi a treure una mica el nas. Però vaja, que és tot per fer promoció d'unes sabates, es diu que se sospita que al final potser cantarà alguna cançó.
Bueno, s'espera una. Bueno, és una convocatòria massiva, aquesta, no? Rosalía al centre de Barcelona en aquests moments.
Estan intentant replicar, jo crec, aprofitant-ho com a estratègia de màrqueting, el que ja va fer a Madrid, fa un art per luxe. Per promocionar luxe. La tenim, per tant, a la ciutat i potser aprofitarà per fer més coses, no? Més actes públics. De fet, la seva germana ahir també era per Barcelona i estava fent barre a algun dels centres, en un centre de la ciutat. Vull dir-te que estan ja fent vida aquí aquests dies.
I que demà a la ciutat de Barcelona hi ha la gala de los 40, també. I ella està premiada, podria ser que s'hi passés. Però en canvi els ondes no, eh? El Zonda sembla que no hi anirà la setmana que ve. Si ha d'anar a algun lloc es diu que seria a les 40. I també m'han comentat d'una festa que hi haurà aquesta nit prèvia al tema de les 40 i que també podria ser que hi assistís i que m'encaixa que ja enganxi l'acte aquest de la tarda amb la festa i que tots els compromisos. Bé, estarem pendents a veure si es lia una traca o no al mig de Barcelona en els propers minuts. Aviam, hauria de sortir en breus ella, eh? Sí, perquè la convocatòria era precisament a dos quarts de set de la tarda, no? Estic veient. Sí, veurem, veurem i veurem si va molta gent i si surt ella, efectivament, a cantar alguna cançó. Dit això, ens anem a una de les gales que es va presentar ahir a la nit a la capital espanyola.
Ho dic en plural perquè n'hi havia més d'una i comencem, Juliana, per la gala GQ d'Home de l'Any.
Una gala que es va celebrar al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia amb una catifa vermella espectacular per on van desfilar alguns dels noms habituals d'aquest programa. Com la nostra cantant de Sant Climent de Llobregat, Aitana Ucanya, per exemple. M'agrada sorprendre-us de tant en tant, perquè ahir se'ns va criticar que sempre posem les mateixes cançons quan parlem dels cantants dictant tota la raó del món. És clar. O sigui que una mica de mel als llavis, per què no? Ella estaria contenta amb aquesta elecció musical? Crec que sí, perquè crec que ella, de tota la seva primera fase com a cantant, aquesta cançó, malgrat que li pugui dur algun record a nivell personal una mica complicat, la fa sentir còmoda i és una cançó que li agrada i està satisfeta de com va quedar. No és com Teléfono, no és com. Toti, que perdona, però tremenda cançó. A mi em posen Teléfono en una discoteca. Oye, he dejado mi teléfono para no llamarte. Això és 2019. Ara no, 2018, just quan va publicar. Sí, acaba de sortir. Jo era, és que me'n recordo, quan vaig escoltar aquesta cançó, venia, mira, justament venia de passar la nit amb un amic meu, ara semblava una cosa que no era, eh?, amb la meva amiga Rita i un amic meu que es diu Pau Bayot, que és molt oient ara del que no surti, Era Banyoles, a punt d'agafar un autobús a les 7 del matí, després d'allò que sé que també m'havia estat fent, però una nit de festa o no saber què, i havia sortit la cançó a les 12 i jo vaig gastar els meus preciats datos, que n'entenia els suficients per enviar dos missatges al mes, i em vaig gastar les meves dades mirant el videoclip de telèfono i em va canviar la vida. Tenia 19 anys i era jove. La vida per endavant.
I ja coneixia Roger Carandell, que és el més gros de tots. Que bonic, si ens acabàvem de conèixer, de fet.
Bé, l'Aitana va anar en aquesta gala perquè va guanyar el Premi a Dona de l'Any. Tot això a la Gala de l'Home de l'Any, que per mi sempre és tot una mica confós, però bé. El cas és que com a guanyadora no només va desfilar per la catifa lluint un preciós vestit negre que li quedava com un guant, sinó que també va donar bastantes declaracions a la premsa. Una Aitana radiant, una Aitana molt agradable amb els mitjans, que va parlar molt obertament sobre la seva relació amb el youtuber Plex, amb qui aviat farà dos anys que es van conèixer, i que, a més, l'any passat justament va ser en Plex qui va guanyar el Premi Home de l'Any a la mateixa gala i que va dedicar-li precisament el Premi a la Aitana. Per tant, era inevitable preguntar-li per ell. Ara ja et dic que no va donar cap exclusiva, ni va dir res, no. És que ja ens ho ha explicat tot. Ja sempre el mateix. Que es vol casar amb ell, que tant de bo tenir fills aviat. Sí, que és l'home de la seva vida. Tal qual això. Com ja està fent últimament, la Itana no mostra cap complexa a l'hora d'obrir-nos el cor de bat a bat. També va parlar del seu proper projecte, del seu proper disc, amb el qual està treballant, que li fa por que no acabi d'agradar o que rebi crítiques. Res nou. Però sí que hem pogut rascar alguna cosa, perquè de totes les declaracions que va donar ahir, per mi, la més reveladora. Té a veure amb els estudis. Vam veure una Aitana més conscient que mai, amb l'ordre de prioritats per mi molt ben establert, i si no, mireu com respon quan li pregunten què et converteix en una diva.
Lo más diva ahora mismo es intentar estudiar. Creo que es importante intentar estar actualizados con las cosas que están pasando, obviamente, en nuestro país, como mujer. Así que creo que lo que te hace más guapa, más diva, es intentar leer y estudiar, te podría decir. Molt bé. Doncs Marta, prepara't.
Perquè és una Aitana que, a més d'estar preocupada per l'actualitat i de tenir moltes ganes d'aprendre, En té tantes, té un asset de coneixement, jo empatizo, que fins i tot ahir va aprofitar per explicar-nos que volia seguir estudiant. Que desde hace mucho
tiempo quiero apuntarme, bueno, quiero estudiar una carrera porque es algo que nunca hice, empecé con 18 años, y sí que cuando hago un parón en realidad es para eso, para estudiar, no para estar sin hacer nada.
Para mi és una exclusiva com una casa de pagesca i tant aucaña digui que vol fer una carrera universitària. Sí.
¿És veritat que la inquietud aquesta de seguir aprenent. Ja ens l'havia transmès perquè va fer el curs aquell de pilot d'avió. De pilotatge, sí.
I de fet, a la mateixa revista de GQ, que ella va ser-ne la cara fa molts pocs dies, hi havia aquella entrevista tan llarga, on ella ja manifestava, ja estava una mica en aquest to de s'ha de seguir aprenent, que ens va fotre aquella lliçó, no només sobre Palestina, sinó sobre la guerra d'Ucraïna, en quin punt estan ara, i tota aquella història, saps, que de sobte era experta en relacions internacionals. Bé, el cas és que no només va ser molt clara amb aquestes declaracions a la premsa, sinó que, durant el discurs que va fer durant el sopar, va tornar a demostrar aquest asset de coneixement i de formació i es va mostrar molt reivindicativa fent referència a les eleccions del proper 29N.
Yo veo importante en este momento preelectoral de hablar de algunas cosas. Yo tengo 27 años, sé perfectamente que estoy en una situación muy, muy, muy privilegiada, pero me es inevitable pensar, sobre todo en gente de mi generación, que les es imposible independizarse, que les es imposible vivir una vida tranquila aunque trabajen muchísimo y que les es imposible pensar en un futuro.
En aquest sentit, bastant batguial. I bastant més avernador. Estan en un moment. Tens raó. Tens raó. Estan en un moment tots molt reivindicatius, tot i els seus privilegis, que és el que també moltes vegades reclamem de aquí, que no per ser un famós i tenir tants diners has de deixar de connectar amb el que passa amb la majoria de gent de la teva edat.
I que tampoc és el que es mulla en aquest discurs. És a dir, el que sempre hem defensat aquí és que jo entenc que no tinguis una opinió molt formada sobre depèn de quines qüestions d'alta complexitat. És el seguir connectat amb la majoria de gent. I que hi ha unes qüestions extremadament bàsiques, com per exemple que tothom tingui accés a un habitatge digne, que per mi no t'estàs ni mullant. De tan lògic i evident que sembla. Però sí, és un discurs on es reconeix com a privilegiada, però amb aquestes ganes de reivindicar tot allò que està malament, parant esment també el paper de la dona avui dia, que encara està molt condicionat pel patriarcat.
Yo hoy estoy aquí como mujer recogiendo un premio. También veo importante hablar. De nosotras. Muchas de las libertades que tenemos a día de hoy las debemos a las mujeres que lucharon antes pero tengo que seguir diciendo que seguimos viviendo con miedo, seguimos viviendo con violencia y seguimos viviendo en desigualdad y creo que en estos momentos es muy importante decirlo porque al final detrás de cada historia pues hay una persona y no hay una cifra.
Penso que és important comentar també la posada en escena d'aquest discurs, perquè si la gent ens està sentint, potser es pensa que està en un faristol llegint. I no, anava a dir això, sí, sí. I està en una taula llarga d'un sopar, perquè aquests discursos en aquests premis d'aquesta revista. Sopar, exacte, la persona s'aixeca com si fos un casament, una mica, i no té cap paper a les mans, ni un. Tot el discurs, i a diferència de quan va rebre altres premis que se la veia molt tocada en moments potser vitals una mica més difícils i complicats, aquí se la veu amb una seguretat a l'hora de dir les coses.
Totalment, que no sé ni si se'l deu haver pres de memòria o senzillament tenia uns ítems al cap i no necessitat ni tan sols fer colzes, saps? Per aprendre-se el paraula per paraula.
Amb plecs al seu costat ha segut mirar-la amb unes ulleres de sol a dins d'un interior. El meu nòvio es presenta així. Guanyo el premi de dona de l'any.
Uf. I la meva parella es presenta així. No, entra al sopar.
Se'n torna a casa sent la meva exparella. Encara que li hagi deixat un comentari a l'Instagram que crec que li deia woman of my life.
Això compensa. Què compensa?
A mi el que em compensaria és que s'hagués tret aquestes ulleres. Woman of my life, sí, sí. Mare meva, quina barbaritat. Bé. Et diré que en aquest últim fragment que us he compartit del discurs, ella fa una referència claríssima al comentari de Jordi Guall de la setmana passada a l'entrevista que va fer-li Ada Colau, on intentava relativitzar el número de víctimes per violència masclista. Per acabar el discurs, la Itana fa un crit al tirar endavant i no enrere.
Yo estoy intentando no aprender más de nuestra historia, estoy intentando entender más la situación de nuestro país, pero cada vez tengo más claro que me gustaría vivir en una sociedad que aunque pensemos diferente tengamos todos empatía, que se respeten los derechos de todo el mundo y sobre todo que sigamos avanzando y no retrocediendo, por favor. Así que nada, muchísimas gracias.
Uf, interessant veure qui aplaudeix en aquest sopar i qui no, perquè està envoltada, jo crec que és la representació una mica de la societat espanyola ara mateix.
Hi ha gent que no pensa com ella. Doncs sí, perquè hi ha molta gent poder més cap a la seva tendència, però després tot aquest discurs ella el va fer amb Pablo Castellano, marit de Maria Popo, davant, i amiguets del clan com en Tom Espàramo, allà mateix, ben presents, fent cara de circumstàncies durant tot el discurs. També et dic que en Plex, per exemple, també fa cara de circumstàncies o cara de no saber ben bé d'on cauen les bombes. No, perquè aquest. Jo m'agradaria tant tenir una. Mira, si pogués escollir una persona del que no sortim aquí i tenir una conversa, serien plecs.
Imaginant que li pots preguntar qualsevol cosa i t'ho respondrà tot, li preguntaries ideologia política, també, però sobretot li faria preguntes bàsiques.
Ni d'esquerres ni de dretes. Jo li faria preguntes bàsiques per veure si toques i ressona o no, perquè dubto realment amb ell, perquè m'estranyaria molt que l'Aitana estigués amb un ximplet, però clar, penso, jo veig que queda molt lluny del meu món,
llavors necessito aproximar-me a ell per estimar-lo. Crec que tens el prejudici que està més buit del que realment està.
Per això et dic que vull parlar amb ell, perquè sé que és un prejudici a Snob de part meva.
I jo m'encantaria donar-li una oportunitat. Això que diuen que viatjar cura. Ell és un noi molt viatjat, ha fet moltes voltes al món.
Ell està curat i en canvi jo. S'ha alimentat de moltes cultures. Tu també has viatjat molt. Jo he viatjat prou. Ets viatjada, tu.
Començo a ser viatjada, ara hi ha aquestes alçades de la vida. Bé, aquest discurs et diré que és inimaginable. De l'Aitana de fa dos anys, sense anar més lluny. Veiem una Aitana que creix, una Aitana que està molt, però que molt ben assessorada, que està prenent més bones decisions que mai a nivell de comunicació, i la veritat és que, com a fan, dona gust veure l'evolució del seu personatge des d'Operación Triunfo 2017, quan era, clar, és que només una nena.
Llavors tenia raó que quan va anar a la revuelta. Era més jove. Mira, jove, més petita, i era una altra Aitana. Sí, parlant de l'Aitana.
Parlant justament del seu pas per Operación Triunfo, on sí que era una nena de 18 anys, ahir la Itana va viure un moment molt bonic perquè es va retrobar amb gent que havia sigut molt important per ella dins d'aquesta acadèmia. Els Javis. Els directors madrilenys de la bola negra van passar també per la catifa vermella, com a guanyadors el premi de l'home, que no homes, de l'any. Tot és molt estrany en aquests premis. Jo soc de l'home, però guanya una dona, després és de l'home, però són dos homes. Jo desconecto. El cas és que van protagonitzar amb la Itana un moment molt tendre, fent-se una fotografia plegats tots tres, que va estovar tots els fans d'Operación Triunfo, perquè el temps passa volant, és la viva imatge del tempus fugit. I a part. T'anava a dir que la foto amb la Maia sí que l'hem tingut moltes vegades, però aquesta no tantes. Ja et diré, és una fotografia amb intrahistòria, perquè ara en Javi Calvo i en Javier Ambrosia, amb qui tenen moltíssima relació, no és amb l'Aitana, és amb l'exnòvio de l'Aitana, el gran exnòvio amb qui va estar quatre anys, que és el Miguel Bernardo.
Van comentar una mica.
No, crec que no. L'Aitana ha vist la bola negra? Per mi aquesta és la pregunta. A ella li van preguntar d'això a la catifa vermella, va dir que estava molt contenta pels Javis, que eren persones molt importants per la seva vida des que havia arribat a Madrid. Però l'ha vist o no?
Jo crec que sí. És allò de no. Sense enplex. És la meva. Però enplex, potser també la vol veure. Sí, però no sé si miraria junts, bueno, parlo per mi, una pel·lícula on surt un ex important de la teva parella.
Ja, però imagina't que la teva parella té una ex que és cantant i és el grup del moment. No voldràs anar a veure, o sigui, només perquè hi ha l'ex de la teva parella no aniràs a veure el grup del moment, que tu poder inclús t'agrada, és que pots ser fan també
del que facin les ex. Sí, sí, sí, sí. Ah, no ho sé, em costaria, no ho sé. Quin gran maló.
Molt. Jo tinc la teoria que és molt més complexa des de fora per nosaltres com a espectadors, evidentment, perquè a més ens perdem mil detalls, que no per ells, que ho veuen amb molta més naturalitat. Jo he vist la.
Bueno. La neteja que va fer aquest estiu l'Aitana a xarxes, que va deixar de seguir-lo en Bernadó. Jo crec que tan fàcil no està sent.
Jo crec que aquesta decisió va impulsada cap a una altra banda. Però és que tot això ja són especulacions. Absolutament.
I des de fa molta estona més, eh? Des de fa dies, eh? L'única informació és la foto,
el vídeo dels Javis amb l'Aitana. L'Aitana va anar a la gala. Això és la informació. La resta és tot nas, estómac. Bé, parlant. Ah, no, això ja ho hem dit, disculpeu. Els Javis, que, per cert, ja havien guanyat aquest mateix premi el 2023, i en Javier Ambrosi, en aquell moment, en el discurs, que comentava la Marta, que és a peu dret en aquest sopar, va dir que en Calvo era l'home de la seva vida. I tres anys després, ja havent passat una ruptura sonadíssima, ahir també van fer mica de discurs durant el sopar i van protagonitzar un moment maquíssim digne del 2080.
Y me dijo ¿qué vas a hacer a partir de ahora? y le dije.
Aquests dos viuen el futur? O nosaltres el passat? Això és veritat que mai hem acabat de treure l'aigua clara.
Una mica tot per això estem tan lluny, saps? Aquests van endavant i nosaltres enrere.
El cas és que ningú es troba el 2026. No, ningú. Mira, qui els entengui que els compri, com dirien a les tres bessones. La mare, sí que ho deia sempre. Però a mi em fan bastant enveja, i crec que ho he anat dient ja aquests dies al programa, però jo cada dia em sento més a prop seu. Jo estic avançant a passos de gegants en aquest àmbit. No us interessa en absolut. Només tenim coses d'aprendre d'ells. Per aprendre d'ells. I per cert, també sobre els Javis. Tenim una última hora! Ja sabeu que fa 10 anys els Javis van dirigir, produir i escriure una sèrie mítica de la cultura espanyola. Avui dia ja és totalment una llegenda, una institució dins del món audiovisual. Es tracta de Pequita Sales, que en Roger Nenbé. Per tèmics de 25 anys te la miraràs. Jo la tinc pendent, sí. Ja m'esperava que fos exactament així. Des que van acabar aquesta sèrie, els Javis, és igual el projecte que hagin tret, que constantment se'ls ha anat preguntant, hi haurà una altra temporada, veurem més la Paquita Sales. Una Paquita Sales, ho recordo, protagonitzada per l'actor Bryce Efe, que feia aquest personatge de la Paquita, que justament també va haver-hi molta rumorologia sobre per què havia quedat exclòs del projecte de la Bola Negra, si s'havien distanciat, si s'havien enfadat, etcètera. El cas és que per enèsima vegada, perquè és que és igual que triomfis als Estats Units,
que seguiran preguntant per Paquita Sales, els van preguntar a l'entrevista que van fer precisament per GQ de cara a ser els guanyadors d'aquest premi, si tornaria i Javier Calvo va dir que és el temps el que ha donat a Paquita Sales l'estatus que té avui dia i que tampoc era tan bona. Oh! Hi ha hagut un rebombori espectacular, la gent ha començat a insultar sense parar Javier Calvo, que és el creador de la sèrie, s'està dient ell mateix, però és una ofensa col·lectiva, veig. I la gent també, Marta, mira, saps què passa? La gent treballa milions d'hores per un euro i mig, arriben a casa seva i no poden sopar ni el que volen, arriben tres hores tard del que tenien previst perquè la Renfe va com el puto cul, arribes a casa teva, tens el teu nòvio fastigós que li has de rentar els calçotets assegut al sofà, enganxat al GTA que s'ha gastat els 80 euros que tu et pensaves que es gastaria amb tu per Nadal, amb aquesta puta merda més diners potser fins i tot sí, perquè he vist que hi ha edicions de lux que valen 100 el cas, és que jo estic encantada i tu arribes obres Twitter. I veus que Javier Calvo ha destrossat l'únic que et quedava.
Paral·lelament obres una carta del teu propietari que diu que has de deixar el pis demà matí si et va bé. I tu veus aquesta merda de tuit del Javier Calvo i dius, ens ho volen vendre tot. O sigui, ni tan sols podem disfrutar ni podem demanar que volem aquesta sèrie una altra vegada. Home, quin pal cul que doneu. Crec que en Javi ha volgut rectificar les seves paraules. Ha estat tal qual així a un comunicat a Instagram aquesta mateixa tarda. Diu, la que s'ha embolicat, noies, esclar que és bona, esclar que l'estimulem, feta nosaltres, amb les llúscules, entre amigues, sense ni un euro i sense saber com s'agafa bona càmera. Simplement volia dir que va néixer d'un moment d'inconsciència. Salvatge, en què no sabíem què fèiem i només volíem passar-nos-ho bé. Això és una cosa que no es pot repetir, no de la mateixa manera. Quan torni, perquè sé que algun dia tornarà, l'haurem de fer des d'un altre lloc, sense intentar repetir-nos. Sé que tots estimeu la Paquita, jo també. Ens va donar tot el que som i crec que mai no he estat tan feliç en un rodatge, amb mig equip estirat per terra, de tant riure i sense cap mena d'expectativa. Jo tenia 24 anys. Érem joves i lliures.
Però no sap el que ha fet. No sap el que ha fet perquè ha dit sé que algun dia tornarà.
La noia que està destrossada a casa seva està parlant pel grup de WhatsApp amb les amigues dient la vida és vella. Anulem la mani dels lloguers. Ho hem aconseguit.
Bé, són pràcticament tres quarts de set, ara farem una pausa, després parlarem d'una altra gala que també es va fer ahir a Madrid, i paral·lelament tenim en Marc Andreu, que jo no sé si arriba, anant directament al carrer dels Àngels, al centre de Barcelona, on sembla que d'un moment a l'altre ha de sortir Rosalia per participar en un esdeveniment publicitari. No ho hem organitzat bé, això, Nino. Ens hem ben despistat. Però de moment encara no ha aparegut, pel que estic veient, de moment encara no. A veure si Marc Andreu arriba i ens ho explica i si no en parlarem demà tranquil·lament. Una pausa de 20 segons i continuem.
Bé, tres quarts tocats de set. Ahir va tenir lloc a Madrid la comentada festa d'aquesta marca de secadors i planxes de cabells i va reunir una bona colla d'influencers, Marta.
Ja havíem anat fent bullir l'olla que aquest esdeveniment de GHD reuniria noms que ens interessen i és una festa que havia de ser l'avançada al Nadal, per tant, al Black Friday, esclar. I on només hi va sonar un tipus de música que ja us aviso que no era de cap banda coneguda. Era la sintonia de tensió. No és fàcil fer aquesta sintonia amb orquestra. No et sé dir quin instrument és el que més es necessita
per tocar-la. Tots, Marta. Una banda de milers de persones. És que no te'n sé dir
ni un dels que sonen. Per tant, és tot. És tot terrorífic.
Com podia fer una cinta d'atenció i no va alluir gens. El piano t'ajuda molt, però aquí no el noto.
No va alluir gens. Bé, sintonia d'atenció en aquesta festa, perquè donava la casualitat que molts dels noms confirmats havien protagonitzat polèmiques recents. I com que estem parlant d'influencers que cobraven, i suposo que molt, molta moneda per assistir a aquest acte, i de reporters que també cobraven per fer preguntes a la catifa vermella d'aquest acte, tothom es veia obligat a passar a parlar-ho. I els companys periodistes van fer les preguntes que aquí, al programa, volíem. Ah, i la vida és vella. El programa d'avui és perfecte. Quan la gent pregunta el que vol saber, és la millor sensació del món. És una cosa fantàstica. Llàstima que no hi fóssim, perquè no hi vam ser. Ni a GHD ni a GQ. No ens han convidat a res, eh? Un ondes no serveix per res, en aquest sentit. Un dels reporters dels nostres herois que va cobrir la catifa va ser el periodista de safareig Pedro Jota, que va currar la Maria Pombo i li va preguntar per enèsim i últim cop, ja serà l'últim, si assistirà a la gala dels Premis Ídolo organitzats per la Dolceida que se celebren el proper 2 de desembre a Barcelona.
Ya se ha visto en el vídeo que mi relación con Aida es estupenda, la admiro como gollón, yo la deseo todo lo mejor, pero yo ya dije mi motivo del por qué no iba a los Ídolos, yo estoy protegiéndome mucho a mí, a mi salud mental, a sentirme cómoda, y Dios verá.
María Pombo no va a ir a Los Ídolos, no pasa nada, no pasa nada, pero escúchame que no pasa nada.
No pasa nada, simplemente que no quiero que parezca que no apoyo a Aida, para nada, yo a Aida de verdad es que me enorgullece muchísimo todo lo que hace, la admiro y de verdad es, no sé, una gran compañera.
Dimarts passat ja vam dir que feia pinta que no, i ara ja sabem que aquest no és definitiu. La Pombo no anirà als Ídolo perquè no li dóna la gana i punt. Que és extremadament legítim. Il·lícit.
Molt bé. I jo me la crec. És a dir, no em sembla incompatible estimar-te a una companya de professió. I no voler anar a aquest entorn. Jo m'estimo moltíssim l'Alba Riera i si un dia fa una presentació del seu nou programa jo decidiré si em ve de gust o no amb tota la llibertat.
Jo crec que no acaba de ser el mateix. Per què creus que no? Perquè tu i l'Alba Riera crec que teniu més sintonia política que no pas l'entorn i la pròpia Maria Pombo amb l'entorn i la pròpia Dulceida. Però bé, és el meu punt de vista.
Jo crec que aquesta gent està tan acostumada a relacionar-se amb gent de tota mena que realment és la típica gent que no li importa, no té les discrepàncies polítiques.
Jo crec que en aquest punt de l'actualitat sí que es nota, ni molt. I llavors, seguint amb la banda sonora de la festa, que recordem que era la sintonia de tensió. Cada cop més complicada, veig. Molta atenció a la pregunta que li va fer l'Abel Planellas a la Pombo.
¿Te vas a reencontrar con Laura? Me voy a reencontrar, ¿no? Bueno, ya me he reencontrado. Eso me ha dicho un pajarito. Sí, o sea, no se me ha visto alguna vez. Hoy más así, más relajado. Bueno, hay mucha gente,
¿eh? A lo mejor ni nos vemos. O sea, te quiero decir, hay muchos.
En el caso de que os crucéis en el baño o algo,
¿qué tal? ¿Qué tal? ¿Qué tal? Un besito. Dos besos. Dos besos y genial. ¿Pobre? Malos rollos, no. De verdad, no va a haber O sea, no somos grandes amigas, la verdad, ni amigas. Clarísimo. No, que no va a haber nada. Respeto, educación, como se dice. Bueno, pues es como tienen que
ser las cosas. Adultas, al final, y compañeras de trabajo.
Yo quito la palabra a muy poca gente. O sea, me tienes que hacer algo muy, muy, muy, muy grande para quitar la palabra. O sea, no se la has quitado a Laura. Pues lo que no. Cada vez que voy cumpliendo años me parece como que lo tengo más claro. O sea, me tienes que hacer algo muy grave como para no
perder un aspecto. Vale, vale, me alegro que no sea el caso.
Acaba de dir. ¡Cauen caretes! Que es que no la considera mi amiga. ¡Cauen las máscaras! Y que ella no retira la paraula a la gent perquè s'està fent gran i se n'adona que, a no ser que li hagin fet alguna cosa supergreu. No retira aquesta paraula i entenc que riures de la seva polèmica per la lectura de fa un any no entra dins d'aquesta categoria, que és el que va fer la Laura Escanes. Hem conegut la versió de la Maria Pombo, però ara ens falta conèixer la de la Laura Escanes.
¿Tú sabes las escenas estas de familias? Que ves al tío que no te apetece ver a los primos, ¿de qué hablas?
Una vez al año toca. No, no, una vez al año toca. Claro, o sea, que a veces a todos nos puede pasar que no nos apetece ver a alguien, pero se hace. Se hace.
En serio, te vas a reencontrar con María después de esa polémica tan grande que tuviste.
Nos hemos visto antes, ¿eh? Ya nos hemos visto antes, nos hemos encontrado en algún momento. María, ¿y tú? Pero públicamente. Coincidimos en el gimnasio. Ah, tanto deporte. Claro. Fue como muy rápido. Muy rápido. Y tenemos mucho más tiempo aquí, o sea. ¿Crees que hablaréis? Sí. No lo sé, la noche aquí es larga y pueden pasar muchas cosas. ¿Sabes qué pienso? Que el fotocall debería estar al final de la noche. Podría sacar mucho más al CEO.
Bona idea la que acaba de tenir la Laura Escanes. Fotocall al final d'una festa. A veure quines interaccions hi ha hagut, especialment en el lavabo, que sempre és una zona molt freqüentada.
I una zona horrible. Jo recordo que allà és on vaig coincidir amb Ed Giel en una listening party de la Irma.
I no es veu ni. Res. M'agradaria saber ara si l'escena seria la mateixa.
És que esteu en una nova era totes dues. Ella no fa això. No jo faria això. Tu no sé si ho faries. Jo puc fer això. M'encantaria i pagaria molts diners. T'he de dir que jo m'he curtit.
El que no surti per mi ha estat una teràpia d'exposició. Encara que no ho sembli.
Ara estàs fent una aitana que és. Era molt petita, això va passar fa un any. Fa dos, tant, i ja hi havia el que no surti.
Jo si no hagués sigut rosa i hagués tingut la seguretat que tinc jo ara amb aquesta melena que gasto, que no sé com no ens estan dient constantment que gastem una melena tu i jo, que dóna gust i en Roger també, jo ara tindria molta més seguretat en aquell moment.
Estem parlant dels cabells. Resumint la crisi de ja no amigues de Laura Escanés i Maria Pombo, si la Maria espera que la Laura Escanés vagi de genolls a suplicar-li perdó, crec que ja pot anar esperant a Segudeta, perquè no veig la Laura gaire per la feina. I aquesta trobada, nois, és històrica dins del nostre programa, del que no ha sortit d'aquí, perquè és la primera vegada que aquest parell coincideix en públic des de fa més d'un any. Sí que diuen que han coincidit el gimnàs, un gimnàs on hi hem estat els tres de nosaltres. Quina meravella. La Cris Díaz. Aquest programa no ens ho traurà mai. Un gimnàs molt petit. Jo me l'esperava tan més gran. El que veia a les stories és minúscul. Però bé, recordem que la Laura l'any passat va voler-se escapar d'aquesta gala anant al viatge amb la Goico al Brasil. Un viatge que podria haver fet en qualsevol altre moment de l'any i que ella va decidir que havia de ser en aquelles dates.
Bé, ens queda pendent, no? La Lola Lolita. Doncs i cap.
Lola Lolita ahir va assistir a la festa i li vam preguntar, evidentment, de. Què, amb l'Alonso? Ho heu deixat o no? Demà tots els detalls, perquè no sona internet. Perquè no tenim més temps.
No, perquè tenim el Marc Andreu desplaçat al centre de Barcelona, que està arribant al carrer dels Àngels, on en principi s'està rumorejant. Marc Andreu, tranqui,
que sembla que estigui tullant, sisplau.
Jo intento arribar a temps, perquè estem a pocs minuts. Tampoc que t'agafi un patatús, ara.
No, no, ara estem esquivant. Mira, estem a aquesta plaça dels skaters, diguéssim que li dic jo, que. Exacte. I a punt d'arribar directament aquí al Convent dels Àngels. Hi ha ambient al carrer? És a dir, hi ha aquella sensació. No, jo veig un ambient de divendres, de dijous. No, gens. O sigui, aquí la gent va tan tranquil·la. Jo sóc l'únic que estic com emocionat i l'Andi, que ens està ajudant a gravar, o sigui que poca cosa més hi ha. Molt bé. A veure. Però et consta si ella ja ha arribat? Estic mirant i ja. Ah, mira, ja arribo. Hi ha molta. Aquí hi ha gent acumulada, eh? Sí? Quanta gent diries que hi ha? Que estem parlant de centenars de persones? Sí, sí, sí. Unes 300 persones, potser. Aquí esperant en grupa que passi alguna cosa o que arribi, suposo. Pregunta a la gent. La Rosalia. Pregunto a la gent. Sí, sí. Saben què venen a fer? Perdona, una pregunta. Saps què pot passar ara mateix? No. Supostament està la Rosalía. Qui ho diu això, però? Que va a aparèixer, no? No ho sé. Estem tots pendents sense saber exactament què pot passar. Aquí està muntat tot de balles, també, vull dir que està tot acordonat, diguéssim, i també hi ha llums,
vull dir, en aquest esdeveniment de lliurants. Es deia que potser podia fins i tot arribar a cantar? No sé si veus algun escenari o alguna zona. Tot el carrer, això, eh?
El carrer està tallat, això sí. I tota la gent està al voltant esperant que passi alguna cosa, però no hi ha res com muntat d'escenari ni res. Quin és el perfil de gent que hi ha a Marc Andreu? Gent jove, sobretot. Tenen cara de fans de la Rosalía, això sí.
No sé quina és exactament la cara de fan.
Estan amb l'expectativa de sentir, suposo, i veure-la.
És tancar el cercle, no? Perquè la Rosalía aquest entorn el coneix perfectament. Absolutament. Ella fa 10 anys o fa 15 anys és que vivia aquí,
pràcticament. Totalment, estava tot el dia al magba fent de les seves. Sí. Perillosa com poques.
Sona música en bien o algú diu alguna cosa? Marc Andreu? No.
No, no hi ha res de música de moment, hi ha molta expectativa, però no està passant res. És veritat que mitjans, bueno, mitjans, la Belblanellas ha fet un TikTok dient que cap a i40 o més o menys passaria alguna cosa,
ja són i55, i no està dient res.
Una cosa, però aquests dos tiktokers periodistes han cobrat
per fer que denunciïn? Jo crec que no, jo crec que els regalen l'exclusiva. I per ells ja és un engagement suficient i ja generen suficient moviment a xarxa. Està al límit de la publicitat, eh? Estic tan gelosa que no ho haguem fet nosaltres. I a part jo ho sabia que ja us ho vaig dir ahir i que no sé per què no ho vam dir. No, però que tampoc sabíem si es faria així públic. Clar, que hi hauria convocatòria, com a tal. Jo pensava que seria un esdeveniment tancat amb convidats. De fet, et diré que des de comunicació han jugat amb la gent amb qui han convidat com fent veure que estaven convidats ells en un esdeveniment exclusiu que després ha coincidit que era una agrupació de fans al carrer. Marc Andreu,
hi ha molta balla, per tant. Hi ha molta balla.
Monta pollastre, Marc Andreu, salta la balla! Vols que cridi perquè ens deixin passar i per veure-ho més? Monta-li un pollastre en aquell noi.
No, Marc Andreu, el que farem és deixar-te aquí i demà explicar tots els detalls a veure si realment arriba la Rosalía. I si acaba cantant, que és el que molta gent espera, que canti alguna cançó. Recupera l'aire, carinyo. Si canta, que canti a fora. Espero que sí. Marc Andreu, demà t'ho expliques. Ara estic donant fake news per aquí, també. Em sap greu perquè no sé res. Molt bé, Marc Andreu, demà tots els detalls. Fem una pausa i de seguida el Tot Costa.