Ricard Ustrell: "Amagar-se rere un comunicat només revela por a la conversa real"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Aquesta mitjanit arrenca la campanya electoral. I ho farà sota el signe del malestar del carrer i la tensió social de les últimes hores. Després de la gran mobilització d'ahir a la tarda, en què centenars de vilers de persones es van manifestar a Espanya per l'habitatge, avui comença el compte enrere per l'hora de la veritat, per el dia de les eleccions. I mentrestant ens esperen 15 dies de sortir a buscar cada vot, de mobilitzar cada simpatitzant. I en aquesta cursa de Wild Project, el podcast de Jordi Wild, s'havia convertit en una parada obligatòria. Un podcast que, atenció, compta amb 7,4 milions de subscriptors a YouTube, que arriba especialment al públic més jove. I havien de passar els candidats dels quatre principals partits estatals. Sánchez, Feijó, Colau i Abascal. Per separat i sota lupa. Però ahir va esclatar la sorpresa. Santiago Abascal. Va decidir, a poques hores de gravar, no presentar-s'hi. El candidat de Vox ja era a Catalunya, on es grava aquest podcast, dimarts a Girona, per ser al costat de l'alcalde, l'apanista de Perpinyà, dimecres va ser a Tarragona, però ha arribat el moment. No s'hi va presentar. I Jordi Wild explota i ho explica.

Hay cosas que me han decepcionado mucho. Estoy profundamente, de hecho, decepcionado con Vox, con el equipo de Abascal y con el propio Santiago, que al final es el mandamás y es el que tiene la última palabra en casi todo en ese partido. Si hubiera querido venir, estaría aquí.

Aquest vídeo en què Jordi Wild ho explica ja supera els 29 milions de reproduccions. Les xarxes s'han omplert ja de missatges d'indignació, fins i tot de perfils d'ultradret a les xarxes, com el Xoques, que ha dit això.

No podéis votar a este partido, no podéis hacerlo. Porque si toman esa decisión, ¿qué no van a hacer en el gobierno? ¿Qué no van a hacer en el gobierno? Yo santo. Críticas de simpatitzants

de la formación ultraconservadora o, per exemple, del mateix Vito Quiles. Assenyalant Abascal y Feijóo també per no anar a la revuelta. Són crítiques que s'assumen ja a les de dirigents de Vox que hem anat sentint els últims mesos, exdirigent de Vox, per exemple, Javier Ortega Smith, Espinosa de los Monteros, just ahi mateix.

Un partido que se ha cerrado en sí mismo en un grupo minúsculo, por cierto, de gente desconocida para el gran público, de gente que no pertenece al partido tampoco, pero son los que toman las decisiones. Un partido que funciona así, ¿cómo va a gobernar? Un partido que funciona así, en la opacidad, en el cierre, y en un entramado que es cada vez más sospechoso, pues hombre, no es el mejor modo de llegar a un pacto con otro partido para llegar a gobernar.

Aquestes últimes hores se li han complicat molt a Santiago Abascal. A les xarxes està rebent allò que alimenta, que és l'odi. Ja veus que li diuen que ja no el pensen votar, acusant Abascal de covard, de no tenir paraula, i l'excusa de Vox per no anar a aquesta entrevista va ser exigir el control total de l'enregistrament. Una reacció a la polèmica viscuda fa uns dies a la revuelta en què el programa es va negar a alliurar el partit els 40 minuts que no es van emetre. Jordi Wild també s'hi va negar i Vox renuncia així a participar-hi. Una fugida de l'escalf que mostra com és ell en el fons i com vol gestionar la campanya. Només se sent còmoda quan juga a casa. Allà on intueix que pot dominar tot el relat i on pot condicionar les normes de joc. Per això no suporta un format en què hi hagi un espai per la repregunta. I és que quan Vox se sent auditat, el seu discurs trontolla. I tornant al cas de Jordi Wild, el youtuber ha sabut connectar a un públic molt jove i fins ara el partit donava per fet que era el seu gran graner de vots. Per tant, estratègicament, la cancel·lació és que és incomprensible. Abascal ha pecat de superbia i pateix la síndrome de Donald Trump, quan deia que podia disparar contra algú a la cinquena vinguda i que no perdria ni un sol vot. És un altre d'aquells líders que es creuen intocables davant la seva parròquia, però que ha oblidat que les xarxes socials són un arma de doble tall. Tot allò que et donen t'ho treuen de cop. I el mateix ecosistema que els va fer créixer ara no els hi perdona. Internet no funciona com un gabinet de premsa. Si vols els beneficis de les noves pantalles, n'has d'acceptar les regles. Amagar-se rere un comunicat només revela por a la conversa real. La possible factura, per tant, només la sabrem, esclar, el 29 de novembre. Les xarxes hem de dir que tenen memòria molt curta, per tant, veurem què és el que passa, però la d'ahir és una d'aquelles patinades importants de l'extrema dreta espanyola. I com diu, i com deia, vaja, Napoleó, no interrompis mai un rival quan s'està equivocant.

El matí de Catalunya Ràdio. Ara són les 8 i 5.