Ricard Ustrell: "Davant la cultura de la immediatesa, el més revolucionari és aturar-se a pensar"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

La intel·ligència artificial és una revolució que amenaça de capgirar el món de dalt a baix. Més ben dit, ja ho està fent. El seu ús va molt més enllà de respondre correus o d'ordenar la llista del supermercat. Al front d'Ucraïna, per exemple, la intel·ligència artificial ja pren decisions militars. I ho fa de forma autònoma. A les universitats resol problemes matemàtics plantejats fa dècades. És una onada que ho impregna absolutament tot, amb un ritme d'adopció que posa el nivell del cotxe o de la telefonia mòbil. Però amb una gran diferència. Tot just això acaba de començar. I una tecnologia tan potent. No es pot integrar a cegues. Cal un debat obert sobre els seus límits i els seus usos. I això mateix plantejava dissabte el director d'Antròpic, que és una de les potències mundials del sector. El CEO d'Antròpic publicava un text demanant alentir aquest desenvolupament de la intel·ligència artificial. Alertava que el ritme actual va massa ràpid per una regulació existent, que hi ha massa possibilitats que acabi en mans equivocades. I deia que si no es frena, les conseqüències poden ser terribles per la seguretat i l'economia mundial. A la seva denúncia s'hi sumaven altres veus com, per exemple, figures com Elon Musk. Tots exigeixen més mecanismes de control. Ara bé, quan els mateixos que poden guanyar més diners amb la intel·ligència artificial ens demanen que la regulem, perquè podria destruir la humanitat, qui està escrivint exactament les regles?

No resulta curiós que siguin els líders del sector els qui demanin trepitjar el fre? Gent que s'està fent milmillonària gràcies a la intel·ligència artificial, que competeixen entre ells per veure qui guanya la cursa. I aquí veuen aquestes declaracions una estratègia clara empresarial més, perquè exigir una regulació restrictiva quan ja ets líder del mercat també és una manera de protegir-se. Ara bé, més enllà del tacticisme, el debat ètic de fons també és innegable. I és inajornable. Ho apuntava el Papa Llaó XIV a la seva encíclica recent, on, recordem, feia una crida a desarmar la intel·ligència artificial. Desarmar. Posar-la al servei de les persones. Defensar allò que ens fa humans davant del creixement de la intel·ligència artificial. Ja sigui a casa, a l'empresa o a la política. Però, sobretot, a l'educació dels més joves. Una cosa semblant defensava aquest cap de setmana l'analista en cap de l'informe PISA al País. Carregava contra l'impacte de la intel·ligència artificial a les escoles. L'experta advertia que aquesta eina ofereix als alumnes una experiència molt allunyada del que és l'aprenentatge. Perquè per aprendre es necessita l'esforç personal i també el dubte. I si la màquina ens ho dona tot mastegat, no tenim cap de les dues coses. Per descomptat, no es tracta de prohibir les noves eines, però l'alerta de PISA, igual que l'alerta del Vaticà, exigeix prudència. Compta amb abandonar allò que ens fa humans.

Compta amb delegar les decisions i el criteri. Davant de la cultura de la immediatesa, el gest més revolucionari ara mateix és aturar-se a pensar. I si escoltem els experts, en aquest cas de la intel·ligència artificial, ens hi va la vida. Ara passen 4 minuts de les 8 del matí.