Ricard Ustrell: "El camí no serà mai aprofitar una tragèdia per treure'n rèdit polític"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Castelló de Bages i Manresa estan de dol, com ho està Catalunya sencera. Ahir a matinada, un home de 45 anys va morir apunyalat en plena festa major de Manresa. En Carles, una persona coneguda i estimada que deixa dos fills bessons. És el primer que cal dir. Hi ha una persona que ha estat assassinada i hi ha una família que està patint. Hi ha també una investigació policial oberta. Dos menors de 15 i 16 anys han estat detinguts per la seva presumpta implicació en aquests fets. Això és el que sabem. I cal començar aquí, perquè gairebé en el mateix moment que apareix aquesta necessitat de trobar explicacions, apareixen també els rumors, les versions i les atribucions que van molt més de pressa que els fets. En aquest cas que expliquem, s'ha arribat a difondre falsament que els detinguts són menors migrants. Fonts properes a la investigació ho indiquen que són nascuts a Catalunya, i aquí hem de ser molt clars. No assenyalem ningú per la seva identitat. No podem convertir l'origen, el color de la pell, la nacionalitat o la situació administrativa d'una persona en una explicació automàtica d'un crim. Perquè els crims els cometen les persones, no els col·lectius. I encara menys podem assenyalar persones que no han estat condemnades. Una cosa és informar i una altra assenyalar, deshumanitzar. A la desinformació, a més, no li cal inventar-ho tot. De vegades és més perillosa perquè parteix d'un fet

real i hi afegeix aquesta pàtina de mentida. Hi ha hagut un crim a Manresa, hi ha menors detinguts i a partir d'aquí algú construeix una història falsa sobre qui són i per què ho han fet. Hannah Arendt advertia que la veritat factual sempre és vulnerable. I potser per això, davant del soroll, la nostra obligació és tornar als fets. Perquè els fets necessiten testimonis fiables. I això és també el que ha de ser el periodisme. Avui no toca inventar relats, toca deixar treballar els Mossos. Toca exigir que s'aclareixin els fets. Reclamar justícia. I també toca als mitjans fer la nostra feina, que és informar. Informar del que sabem i contrastar abans de assenyalar. Les xarxes premien la rapidesa i el periodisme ha de premiar la certesa. Avui tindrem, per exemple, els micròfons, la consellera d'Interior, Núria Parlón, i d'aquesta necessitat que dèiem de certeses en parlarem àmpliament. I també li preguntarem per què no van tapar la desinformació abans. Amb informació. Però el punt de partida és clar. Catalunya està de dol. Reclama justícia i seguretat. I el camí és resoldre el cas i preguntar-se què fa que dos joves de 15 i 16 anys matin una altra persona. Què ha fallat? El que s'ha vist d'aquestes últimes hores és, si més no, preocupant i alarmant. No són temps fàcils, són hores greus. Ara són les 8 i 4.