Ricard Ustrell: "El PP sembla més preocupat per treure rèdit de Catalunya que per entendre-la"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

El líder del Partit Popular va presentar ahir públicament el seu document de precampanya. La bensala del programa electoral dels populars es diu Contrato con España. I si el llegim, hi trobem males notícies per tots aquells que pensaven que el Partit Popular no tornaria a fer del català una arma política. Perquè sí, hi ha tornat. Sota l'eufemisme del bilingüisme cordial, Feijó es compromet a garantir el castellà a les escoles. Encara no sabem com serà aquesta promesa, però ja sabem que busca, que és tornar a situar la immersió lingüística al centre de la batalla política espanyola. La reacció a Catalunya ha estat de rebuig, des del president Salvador Illa fins a les forces sobiranistes. I és comprensible, perquè no estem davant d'un debat pedagògic innocent. Estem davant d'un atac a un dels pilars del nostre sistema educatiu. I també un atac a una proposta que parteix d'una premissa falsa, que el castellà estigui en perill a Catalunya. Hi ha una contradicció encara més profunda en el que diu el Partit Popular. Parla de bilingüisme. Quan considera que el català té massa pes. Però aquesta preocupació per la igualtat entre llengües s'esvaeix quan mirem, per exemple, àmbits com la justícia, o la sanitat, o les sales de cinema, on el català continua lluny de tenir una presència equiparable a la del castellà. És aquí on el discurs de Feijó perd credibilitat. Perquè si realment es tractés de garantir la igualtat, la preocupació hauria de ser la mateixa quan el català queda enrere. Però no. El problema sembla que apareix justament quan el català guanya espai. La immersió lingüística no va néixer per excloure el castellà. Va néixer per evitar que la llengua d'origen de cada família determinés les oportunitats educatives dels nostres fills. Va néixer per garantir l'equació social en un país que és plural. I que és complex. Per entendre la proposta de Feijó, doncs, potser cal deixar de banda la pedagogia perquè aquí no hi ha una qüestió, com dèiem, educativa, sinó que hi ha una qüestió ideològica. Ni tan sols sembla que el Partit Popular vulgui convèncer la societat catalana. El seu objectiu és evident que és un altre. És utilitzar la identitat catalana com a munició electoral fora de Catalunya. És una estratègia antiga. La vam veure, per exemple, amb la recollida de firmes contra l'Estatut, l'hem tornat a veure una vegada i una altra en els cicles electorals posteriors i sempre amb el mateix argument, que el castellà és una llengua perseguida a les aules catalanes. El Partit Popular, per tant, torna a mirar a Catalunya des de la calculadora electoral en una mateixa lògica que va permetre que José María Aznar, per exemple, digués que parlava català en la intimitat.

El catalán, la lengua catalana, es una de las expresiones más completas, más perfectas, que yo conozco desde el punto de vista de lo que puede ser el lenguaje y desde luego quiero decir que no solamente la leo desde hace muchos años, la entiendo y además. Cuando estoy en círculos reducidos, no muy amplios, la hablo también.

Un català que podia ser útil en privat quan calien suports parlamentaris, però en canvi en públic la realitat lingüística catalana tornava a convertir-se en un problema. És on és Feijó, en aquesta batalla identitària, en aquest camí de la confrontació, renunciant al consens, renunciant a la diversitat i renunciant una vegada més a Catalunya.

Ricard Tostrell, el Matí de Catalunya Ràdio.