Ricard Ustrell: "És feina de tots evitar que els ultres marquin l'agenda política de tot un país"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Demà és la Diada Nacional de Catalunya, una jornada que, de fet, ja va començar ahir, amb la celebració del 50è aniversari del primer 11 de setembre, celebrat després de la dictadura a Sant Boi de Llobregat. La Diada tindrà molts escenaris, tant institucionals com també de la societat civil. I també molts accents. Com pertoca en una societat plural com també la catalana. Aquesta tarda, per exemple, el protagonisme serà per la tradicional vigília al Fossà de les Moreres, una trobada que ha servit en dècades recents de plec de l'independentisme i de part també del catalanisme. L'epicentre del record del setge a Barcelona durant la Guerra de Successió. I dels que hi van perdre la vida defensant-la. Hi ha moltes maneres de celebrar, en aquest cas, la Diada. Ahir mateix, per exemple, a l'acte de Sant Boi, el president destacava la fragilitat de la democràcia i la seva importància. La Diada també pot ser un espai de reflexió al voltant d'una llengua amenaçada o de l'estat del país, dels seus reptes, de les seves aspiracions nacionals. Però el que ha agafat protagonisme en les darreres hores no té res a veure amb tot això. És un nom, el de Sílvia Oriols i un partit que és Aliança Catalana. I és que l'alcaldessa de Ripoll ha convocat un acte propi, el Fossà, per aquesta tarda a les 5. No és el primer cop que hi va, però aquest any no ha volgut coincidir amb

la resta d'actes que s'hi faran després. La concentració sembla dissenyada per seguir insistint en el victimisme i en el protagonisme. Però el que han cess totes les alertes és qui serà la seva companyia. Perquè, atenció, un dirigent històric dels bojos nois ha fet crides públiques i al seu grup de confiança per acompanyar avui a Sílvia Oriols en les seves pròpies paraules per protegir-la, si cal, de manera violenta. Parlem d'ultres disposats a fer de guàrdia pretoriana d'Uriols. Parlem d'amenaces. Amenaces d'aldarulls tan evidents que el Departament d'Interior ha dissenyat ja un dispositiu policial de màxima alerta. Els Mossos d'Esquadra blindaran l'entorn per evitar qualsevol cara a cara, però he de dir que la preocupació té sentit, perquè qui busca baralla acostuma a trobar-la, per molts cordons policials que es muntin. I l'escenari previst és d'un risc seriós de confrontació. I obre també un dilema de fons, perquè el carrer és de tots, sí. Tothom té dret a manifestar-se. Però buscar el cos a cos i la topada al carrer a través de la provocació, això és una altra cosa. I hi ha un fet que encara resulta més trist. Constatar que l'11 de setembre pot tenir un pròleg que embruti la festa de tots. No pot ser que una vigília segrestada marqui el to de la Diada Nacional de Catalunya. I per això es feina de tots evitar que els ultras marquin l'agenda política de tot un país.

Perquè els símbols són de tots, i no de qui aspira a segrestar-los per uns quants.