Ricard Ustrell: "La xarxa de trens no s'arregla canviant de ministre"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Ahir al vespre, Oscar Puente va presentar la dimissió com a ministre de transports i va anunciar que no anirà a les llistes del PSOE en les eleccions del 29 de novembre, contra tot pronòstic. Ho va fer després de 4 hores de compareixença a la Diputació Permanent del Congrés, on donava explicacions després del drac Madurda i 9 mesos després també del de Damuf. Una suma de desgràcies que s'havia tornat insostenible, com ell mateix reconeixia en la seva declaració.

Un ministro de transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas.

Més de 115 víctimas mortals a les vies de tren feien que qualsevol blindatge polític fos insuficient. El desgast acumulat l'ha acabat deixant sense marge de maniobra. I amb la dimissió de Puente s'obren també nous interrogants. A curt termini, a banda de qui serà el substitut, la pregunta és quin efecte pot tenir la seva renúncia a les enquestes i els sondejos. Fins i tot és vàlid preguntar-se quin paper tindrà Puente com a exministra els propers mesos, mentre durin aquestes investigacions sobre les causes dels accidents d'Urda i també de Damuz. Però el relleu de noms al Ministeri té una trampa. Els reptes estructurals no dimiteixen, la xarxa no s'arregla canviant de ministre, i sigui qui sigui qui agafi el relleu, heretarà també els mateixos problemes que comentàvem ahir. Unes rodalies col·lapsades, una alta velocitat sota sospita i l'amenaça del tancament de la línia Madrid-Barcelona durant mesos. La renúncia de Puente ha arribat també en un moment intens de precampanya i, de fet, s'hi enmarca de ple. Les reaccions van ser immediates, amb gran part de l'esquerra, lluant la valentia de dimitir i comparant-la també amb altres casos, i amb la dreta criticant que hagi trigat tant a fer-ho. Aquest és el joc de la política, el joc dels retrets i dels relats, i per navegar per aquestes aigües preelectorals hi ha els micròfons de la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya. Si demanem política de qualitat, també hem de fer periodisme de qualitat. Vol dir apostar pel rigor, per la profunditat, i per això avui comença també d'alguna manera la campanya a Catalunya Ràdio. Amb la voluntat de conèixer els projectes, les propostes electorals amb el màxim detall possible, avui comencem les entrevistes als candidats. Començarem amb Míriam Nogueras, candidata de Junts a les 9 del matí, demà Jordi Areu i Gabriel Rufián, divendres Xavier García Albiol, i tots els candidats aniran passant abans que arrenqui aquesta campanya. Durant la campanya informarem cada dia tot allò que sigui rellevant i acabarem també el dia 27 de novembre amb l'últim debat de tots els candidats, que serà el debat decisiu a dos dies de les eleccions. Aquest any es farà per primera vegada a l'antena de Catalunya Ràdio en un format innovador que ja explicarem més endavant. En tot cas, són molts els reptes que tenim per davant, com Rodalies, com el finançament i com tants altres, i per això volem que els candidats ens expliquin serenament i amb rigor les seves propostes. Volem que es mullin. I aquesta exigència arrenca avui mateix amb aquesta roda d'entrevistes exhaustives amb tots els candidats dels partits catalans. Perquè l'actualitat no descansa, però també necessita que algú l'expliqui. Amb rigor, al Matí de Catalunya Ràdio, a la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya.