El matí de Catalunya Ràdio

Ricard Ustrell: "Per defensar el català, el primer pas és no renunciar-hi en campanya"

Durada: 4 min
16/11/2026
Quan la campanya arriba al quart dia, Ustrell apunta que "encara hi ha temps perquè els candidats expliquin què pensen fer amb el català perquè la llengua també sigui un tema central de campanya i no un assumpte incòmode que apareix només quan algú el posa contra les cordes".
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

00:30

Primer dilluns de campanya electoral, després d'un cap de setmana en què ja hem vist els cartells dels candidats, els primers mítics també demanant el vot, aquesta maquinària de partits que funciona ja a ple rendiment de cara al 29 de novembre. Però en una campanya electoral no només ens hem de fixar en allò que els candidats diuen, també convé fixar-nos en allò que no diuen, els temes que esquiven, les preguntes que no es fan i els debats que, per algun motiu, no acaben d'aparèixer. Per exemple, Es parlarà ara aquesta campanya de canvi climàtic, de sanitat, d'educació, de solitud, de ciència, de llengua, de llengua de moment poca cosa. I avui ens volem fixar precisament en això. Venim d'una legislatura en què s'ha sentit parlar català al Congrés i en canvi encarem una campanya en què de moment. L'estem sentint menys. Una pèrdua de pes que coincideix també amb un avís molt clar des de Madrid. El risc d'una regressió dels propers 4 anys. Ho deia Cayetana Álvarez de Toledo, número 2 del Partit Popular a Madrid, fa uns dies. La seva primera mesura seria retirar els auriculars de la cambra baixa.

01:43

Primera medida que yo toparía, antes incluso de que se constituya el gobierno, porque se constituyen las cortes, es eliminar los pinganillos del Congreso, los diputados, como símbolo de separación.

01:52

Ho deia també Núñez Feijóo amb l'escola. Que se enseñe en español en toda España. Eso es la ciudadanía común. L'amenaça a Madrid és explícita, però què passa mentrestant amb els caps de llista de Barcelona? Una manera de veure-ho, per exemple, és fixant-nos en les xarxes socials, com ha fet, per exemple, aquest cap de setmana, Aix, el periodista de l'ACN Bernat Vilaró. Des que ha començat la campanya, només Jordi Areu i Míriam Nogueras mantenen el català com a llengua principal a Aix, que és l'antic Twitter. Areu ha publicat 9 tuits en català, només un en castellà. Míriam Nogueras suma 7 tuits en català i cap en castellà. Ada Colau és qui més tuits ha fet en castellà, 38. Només un en català. Però Escarrofian no ha publicat cap tuit en català dels quatre que ha fet. Vox ha fet dos en català i cinc en castellà, i Xavier García Albiol, dotze en castellà i només tres en català. Un desequilibri que s'explica en part pels equilibris de la campanya de fer campanya entre Madrid i Barcelona. En el cas de De Colau, per exemple, recordem que és candidat a la presidència del govern espanyol, tot i presentar-se per Barcelona. I això no és casual. La campanya del 29N s'està jugant també cada vegada més en clau de blocs estatals, en una batalla per l'audiència digital que va molt més enllà de Catalunya. Els candidats, per tant, busquen viralitzar-se, busquen arribar a més gent, fer-se un lloc en la conversa política espanyola. I en aquesta cursa, el castellà s'imposa per inèrcia. El problema és que aquesta renúncia no és innocent, perquè debilita la defensa del català justament quan més falta fa. I la qüestió va molt més enllà dels auriculars del Congrés dels Diputats. Parlem. De quin paper han de tenir les llengües cooficials a les institucions, de com es protegeixen, de quina política lingüística es vol fer i, sobretot, de com s'ensenya i com es garanteix el català a les escoles. Parlem també del model. Què és Espanya? Queden dues setmanes per al 29 de novembre. Encara hi ha temps perquè els candidats expliquin què pensen fer amb el català. Perquè la llengua també sigui un tema central de campanya i no un assumpte innocent i incòmode que apareix només quan algú el posa entre les cordes. Perquè una campanya electoral també es defineix pels silencis. I si volem saber quin futur li espera al català, no n'hi ha prou amb escoltar què prometen els candidats. També hem de mirar en quina llengua ho prometen. Per defensar el català amb força, el primer pas és no renunciar-hi en campanya.

Àudios

Vídeos