Ricard Ustrell: "Posar els infants al centre és una qüestió de país"

Senyors i senyors, bon dia. Són les 8. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrell.

Aquests dies, la infància s'ha tornat a situar al centre de l'actualitat política. I amb raó. Perquè quan parlem de nens, quan parlem d'adolescents, de menors d'edat, en definitiva parlem d'un dels col·lectius més vulnerables de qualsevol societat. La infància és una etapa vital, en què tot, tot, és futur. O així hauria de ser. I als adults ens correspon garantir el dret de tot infant a ser simplement això, un nen. Aquesta responsabilitat ens rebota especialment quan mirem cap a Ceuta. El debat sobre què fem amb els joves que arriben sols a les costes espanyoles diu molt més de nosaltres que d'ells. És, evidentment. Un debat complex. I precisament per això no et met d'amagoja, vingui d'on vingui. El primer objectiu hauria de ser sempre que aquests menors es puguin retrobar amb les seves famílies, quan sigui possible. Però, quan no ho és, tenim una obligació elemental com a societat. Garantir-los protecció, seguretat i acollida. La moderació no es pot convertir en una excusa per deixar de banda la humanitat. Ahir, per exemple, la ministra d'Infància, Cida Rego, parlava de més de 2.000 menors no acompanyats a Ceuta. Una xifra que obliga a entendre la situació com una crisi humanitària i que ens obliga també a preguntar-nos quines són les nostres prioritats. Perquè en qualsevol societat que es vulgui considerar avançada, les prioritats haurien de començar pels seus membres més vulnerables. I atenció, aquesta necessitat de protegir els més febles

no ens parla només dels que arriben de fora, també ens parlen dels de casa nostra. Parlem tant del Mohamed que dorm al carrer de Ceuta com del Nil, que no pot fer tres àpats al dia a Catalunya, com la Yasmin, que viu una calor infernal a les aules. Parlem també del nostre model social, en què la pobresa infantil a Catalunya continua sent una realitat creixent, massa present. I en el nostre sistema educatiu, l'escola és, per molts infants i joves, molt més que un lloc on aprendre. L'escola és un refugi, és un espai segur, és una eina d'igualtat, però també és un sistema que té marge per millorar. D'aquí a pocs dies, com saben, començarà un nou curs escolar a Catalunya i ho farà amb una vaga, però també amb un pla de la Conselleria d'Educació que preveu incorporar més de 1.000 professors i reforçar també l'escola inclusiva. Un debat entre sindicats i administració que és legítim i unes reivindicacions laborals que també ho són, molt. Però hi ha una cosa que hauria d'estar per damunt de qualsevol conflicte. Són els infants. Perquè si una societat i les famílies tenen l'obligació de protegir els més vulnerables, l'escola i les institucions polítiques encara més. Els menors que arriben sols a seute i els nens que cada matí s'asseuen a les nostres aules tenen una cosa en comú. Depenen dels adults. Depenen de nosaltres.

I aquest hauria de ser el punt de partida de qualsevol debat sobre la infància. Perquè posar els infants al centre no és només una qüestió de protecció, és una qüestió de país. Un país que no és capaç de posar els seus nens en primer lloc corre un risc gravíssim. El risc d'oblidar el més important, que està condemnant el seu propi futur i està buidant el món d'esperança.

Ricard Tostrell, el Matí de Catalunya Ràdio.