Ricard Ustrell: "Que la mort de la Maricarmen no sigui el final de la seva història"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Mari Carmen Abascal ha mort. No he logrado defender mi casa,

pero sí he luchado para que los demás aprendan a luchar por la zona.

I avui potser és un dia en què hem de parlar menys de la batalla política i més del que hi ha darrere de la seva història. Una dona, una casa i una vida. També de la seva lluita per poder continuar vivint on ha construït la seva vida. La història de la Mari Carmen ha posat al centre una realitat que sovint expliquem amb xifres, amb percentatges i amb estadístiques. Però darrere de cada problema d'habitatge hi ha una persona. Hi ha una família, hi ha una vida que pot canviar en un instant. La Mari Carmen ha fet visible la vida de molta gent. De gent que viu amb la por de no poder pagar, de perdre casa seva, de no arribar a final de mes. I ara la seva mort deixa una pregunta encara més difícil. Què en fem de tot això? Perquè la seva història no pot acabar amb la seva mort. La Mari Carmen ha hagut de viure els seus últims dies fora de casa i convertida en un argument polític. És clar que la seva mort és política, però la Mari Carmen no és cap eslògan ni cap consigna. És una persona que l'únic que volia era viure tranquil·la a casa seva. Si la seva vida ha servit per posar al centre la crisi de l'habitatge, la seva mort ens hauria de fer mirar encara més lluny, cap a l'esperança, cap a la possibilitat que aquesta realitat canviï, que l'habitatge deixi de ser un font permanent d'angoixa, que tenir una casa no sigui un privilegi, i que la política resolgui l'angoixa de les persones. Avui no toca convertir la Mari Carmen en cap bandera. Toca recordar que darrere d'una bandera hi havia una vida i que aquesta vida ens obliga a mirar de cara un problema que és de molts. Esperem, doncs, que la seva mort no sigui el final de la seva història i que el món que ens deixa sigui un món més just, més humà i més digne.