Ricard Ustrell, sobre l'habitatge: "El problema és urgent i la resposta política està bloquejada"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Comença un dia de forta inestabilitat. I no només al sud de Catalunya, on es manté aquesta alerta per les fortes pluges i on la situació, per cert, ara mateix és complicada. De seguida ho actualitzarem amb el nostre meteoròleg, diversos especialistes i també els nostres enviats especials. Avui farem un programa informatiu especial per seguir tot el que hi passi al sud del país. Però, a banda dels aiguats, avui també és un matí de tempestes polítiques a Madrid. Ahir a la nit, l'executiva de Junts per Catalunya va acordar votar no als dos decrets d'habitatge del govern espanyol. Va exigir també a la Moncloa que n'ordeni la retirada i això ens porta de nou a un bloqueig polític. Mentre els partits no es posen d'acord, però el problema no espera. L'habitatge avui continua sent una de les principals urgències socials del país i precisament per això la votació d'avui era important. No perquè un decret per si sol resolgui la crisi de l'habitatge, sinó perquè era una oportunitat per aprovar mesures concretes davant d'un problema que afecta cada vegada més famílies, més joves i més gent gran. I ara aquesta oportunitat està en risc. Junts argumenta que aquests decrets perjudiquen el petit propietari i no frenen els fons voltors. És una posició política legítima, que hauran d'explicar bé, perquè davant d'una crisi d'aquesta magnitud no n'hi ha prou a dir què és el que no funciona. Cal saber també què és el que canviaria Junts, què mantindria i,

sobretot, què està disposat a votar. Avui intentarem també treure l'entrellat avui al matí de Catalunya Ràdio, perquè si el problema és que el decret està mal fet, la discussió hauria de ser com fer-lo millor. I aquí és on rau, diguéssim, el problema. I si el problema és polític, també cal explicar-ho amb més claredat. Això d'una banda. De l'altra, a l'altra banda del taulell, tenim el govern espanyol. Avui afronta un escenari que s'ha repetit aquesta legislatura i que, davant d'un dels reptes més urgents del país. Veu com no té la majoria de la investidura per tirar endavant polítiques que són urgents, que són centrals. I aquí apareix també la contradicció. El problema és urgent i la resposta política està bloquejada. Per això torna a agafar força el que alguns fan córrer avui a Madrid, la possibilitat que tot acabi en una convocatòria d'eleccions. En això prudència, perquè ja sabem que si alguna virtut té Pedro Sánchez és la seva capacitat de sorprendre i resistir. Fins ara, a cada bloqueig ha trobat la manera de sortir-se'n. En tot cas, avui convé no oblidar també on som. Perquè fora de l'hemicicle hi ha el carrer. I allà el problema no és parlamentari. És un problema real. Perquè mentre a Madrid es negocien vots, al carrer hi ha gent que no sap si podrà pagar el pròxim lloguer. Gent que busca pis i no en troba.

Joves que no poden marxar de casa. Hi ha famílies que dediquen una part cada vegada més gran dels seus ingressos a tenir un sostre. I hi ha persones vulnerables. Persones vulnerables que són desnonades. Ahir, per exemple, gràcies a la vigència del decret, se'n va aturar un, a Sant Andreu. I aquí és on hem de tornar tots. Aquesta és l'hora de la política. La crisi de l'habitatge social, però també és política. I el desonament, aquell desonament de la Mari Carmen, el 23 de setembre, va posar rostre a una realitat que fa temps que es trenca, que és la del contracte social. Per això era bona notícia que el Congrés intentés d'una vegada respondre a aquest malestar, encara que fos de pressa, encara que arribés després d'anys d'inacció i encara que les mesures fossin només un primer pas davant d'un problema que és enorme. Perquè davant d'un repte així cal capacitat d'acord, cal política. El que no ens podem permetre és que, en una situació d'emergència, tornem a les divisions. Avui és un dia difícil per l'esperança. Avui és un matí de pluja. I també de certificar una vegada més que al nostre país la pluja no sap ploure.