Robots sexuals: cosificació de les dones o alternativa a la prostitució?

Necessitem poetes perquè el món no sigui tan cruel.

No m'avergonyeixo d'haver-lo estimat per la seva bellesa, tornaria a fer-ho. Cruel? Escolteu, la bellesa és veritat, la veritat és bellesa, és tot el que sabeu a la terra i tot el que us cal saber. Aquest és un fragment de La bellesa del marit, un dels llibres més famosos de la poeta Anne Carson. L'escriptora que avui ha guanyat el Premi Nobel de Literatura. Amb ella ja són 19 les dones en la història del Nobel de les 122 persones que l'han guanyat. Encara són poques, però la revolució s'està fent. S'ha de celebrar.

I comencem el programa d'avui. No parlarem de poesia, tot i que la poesia sempre ens acompanya en aquest programa. Parlarem d'una altra qüestió i per això sentim la Faye Kay Twix, que és aquesta dona que barreja moltes vegades sons amb el món una mica, podríem dir, robòtic.

De fet, la música d'avui ens porta a un altre univers, un univers d'una textura, com dèiem, robòtica. Avui no parlarem de poesia, tot i que és a tot arreu. Avui parlarem de robots sexuals en forma de dona. Ens vam pensar que eren una quimera del cinema, però ja són aquí. Benvingudes, benvinguts a Les dones i els dies.

Els robots sexuals en forma de dona ja són una realitat. L'utilització d'aquestes màquines planteja, però clar, evidentment, problemes ètics i legals. Es continuen fabricant enfocats al plaer masculí i continuen cosificant les dones i alimentant la misogínia. És així? O no. Hi ha detractors i defensors, n'hi ha que en demanen la prohibició i d'altres argumenten que atenuaran la soledat i que combatran les violacions, la prostitució i la pedofilia. Atenció, el debat està servit, segur, i per parlar-ne hem convidat una enginyera i experta en robòtica, l'Alicia Casals. Benvinguda. Benvinguda. Gràcies, bon dia. Ens encanta que hagi vingut perquè ja has vingut altres vegades al programa, però per parlar del que fas normalment tu, que són robots de caràcter social i també de caràcter mèdic, que tenen altres funcions i que aquests sí que són importantíssims i en volem molts en aquesta vida, oi?

Efectivament, aquests altres me'ls conec menys, però bueno, ja he seguit una mica el que existeix. El que existeix.

I ens acompanya també la filòsofa Sílvia Rodríguez. Com estàs? Hola, molt bé. Hola, Montse. Què tal? Doncs bé, ella també ha vingut alguna altra vegada al programa i, clar, quan parlem de robots sexuals és una cosa molt cridanera. D'entrada, jo crec que tothom té una opinió o com a mínim se la fa ràpid. Però a mi m'agradaria, de tota manera, que primer entenguéssim què vol dir un robot sexual. Perquè, clar, algú pot pensar un satisfier

o un vibrador també és un robot sexual. Efectivament. Efectivament, i per això hi ha una gamma immensa, en funció del que es vulgui, del pressupost i de les capacitats.

El que passa és que quan parlem de robots sexuals, sobretot el que tenim al cap, o quan parlem d'aquests fembots, són robots sexuals ja amb una forma i un cos físic de dona, o que recorden una dona, no són una dona.

Les nines sexuals ja existeixen de fa molt temps, no? I, per tant, tota l'evolució de la robòtica i la intel·ligència artificial pot anar aquí incorporant més realisme. Més sensació de realisme.

Jo, per exemple, soc d'una època que al cinema, fins i tot a la televisió, hi havia molta broma sobre això, als anys 80, 90. Vèiem les típiques nines inflables de tota la vida. Jo me'n recordo, ara la gent s'esgarrifarà, però orquestar amb un dragon, per exemple, me'n recordo que Gurruxaga sempre anava amb la nina inflable d'aquí per allà, no? Elles les preferien rúbies o gordes o no sé com era, no? Tenim tot aquest imaginari però clar, quan pensem en aquests robots sexuals estem pensant en alguna cosa semblant és a dir, evidentment estic parlant d'allò era com un flotador de la platja la cosa ha millorat en el sentit que són més verosímils però clar, hi ha una mica aquest imaginari estem veient

aquesta evolució tan impressionant de la robòtica humanoide. I fins i tot dipoandroid, inclús els que tenen ja pell més amb silicones i materials més semblants a la pell humana i la textura. Per tant, tot això es pot anar incorporant juntament amb control, també la intel·ligència artificial pot anar aprenent i pots anar donant més resposta a les actuacions, perquè ja no sigui algo estàtic, la nina és algo estàtic, però se li poden posar actuadors perquè realment faci moviments, faci accions, fins i tot que faci sons, i per tant que sigui una sensació molt realista.

Ara en parlarem de tot això i el que és complicat i difícil que deu ser, però clar, hi ha molts passos i hi ha molts països, a més, que són capdavanters amb tota aquesta creació d'aquestes màquines. Clar, quan dèiem abans això que un Satisfyer o un vibrador també eren robots sexuals, però aquí estem intentant que tinguin una forma física de dona i d'alguna manera hi ha la fantasia per darrere que siguin dones. Com a filòsofa, Sílvia Rodríguez s'ha de preguntar, això com ho veieu? Se'n parla molt en la filosofia.

Sí, a veure, evidentment, també penso que la tecnologia i el sexe sempre han tingut com una relació, el que tu ben dius, els dildos, fins i tot la viagra, o els anticonceptius, també al final són tecnologies, però sí que en aquest cas, aquesta robòtica es planteja com a una substitució d'un cos. No és tant una tecnologia que pot mediar dins d'una relació sexual, és a dir, que un dildo, per exemple, tu el pots fer servir amb un altre, o amb varios, o amb qui vulguis. Però en aquest cas sí que està molt adreçat a satisfer un tipus de rol sexual feminitzat. I és en aquest sentit on si tota la indústria de la robòtica sexual està molt masculinitzada, així com el mercat que també ho està, doncs totes aquestes possibilitats que pot obrir la tecnologia acaben perpetuant un imaginari patriarcal perquè no neix la tecnologia al marge de lo social ni al marge de lo cultural. Per tant, és el que s'acaba reproduint. Sí que vull fer referència a un concepte que es diu tecno-patriarcat. A veure, explica'ns això, en què va. Ja han vingut els filòsofs aquí a posar-nos les piles. El Tecnopatriarcat, de fet, hi ha estudis no només de robòtiques sexuals, sinó de robòtiques que tenen a veure amb allò sexual, però també amb allò relacional d'aquestes robots companyes, no només companyes sexuals, sinó també afectives. Com a novia robot, diguéssim. Llavors, tecnopatriarcat vol dir com al final els imaginaris socials que tenim a la vida analògica s'acaben reproduint també en les seves lògiques al món digital. Ho veiem tant en aquest tipus d'indústria com també ho veiem amb les violències masclistes digitals, que no són sinó un reflex del que tenim també a la nostra vida analògica. Per tant, crec que és interessant poder veure. Poder apropar-nos amb aquestes ulleres de què és aquest tecnopatriarcat i com s'està reproduint, no només des de les empreses sinó des de la demanda dels consumidors també.

El debat està servit, aquí hi ha moltes preguntes, és impossible que anem cap enrere, això ja s'està produint i de fet hi ha compradors,

compradors d'aquestes màquines sexuals. Sí, des del moment que es va fabricant i van haver-hi més oferta vol dir que hi ha més demanda, no? A Catalunya. Hi ha de rebots masculins, però entenc que són molt menys, lligat també a la demanda, que pot anar derivat de lo diferents que puguin ser homes i dones i de la història que també va creant més l'estereotip.

I també el fet que en el món de la robòtica i en el món de la ciència, i ho veiem també en la intel·ligència artificial, la majoria de persones que estan treballant-hi són homes. I això també canvia on posem els diners, en què creiem que és important i en què ens gastem. És a dir, en quines funcions volem que faci aquesta màquina. Efectivament. Això és importantíssim. Això és una realitat i ho estem veient en tots els àmbits. Llavors, què fem? Demanem que hi hagi més dones perquè facin robots sexuals que s'assemblin a senyors?

Estem lluitant moltíssim perquè hi hagi més dones que s'apropin a la tecnologia, no hi ha robots sexuals. I, malauradament, en tenim poques en l'àmbit i, per tant, poques possibles candidates que es dediquin a això. L'altra cosa és si volem dedicar-nos a això.

Aquesta és la pregunta, perquè tu em deies i m'has explicat algunes vegades que justament les dones quan es dediquen a la robòtica intenten trobar-li fins socials la majoria de vegades i per tant potser en les nostres prioritats no està buscar una màquina que ens satisfegui sexualment.

Les dones i els dies si no existíssim ens haurien d'inventar.

No, pensava que aquest debat de les dones com ens apropiem de les tecnologies o de qualsevol altra cosa em recorda bastant als debats que van haver-hi sobre si podia existir un porno feminista. Llavors, de la mateixa manera que entenem la sexualitat perquè hem sigut subjectes col·locats en una posició una mica més subalterna, probablement l'ús que les dones o el desenvolupament que les dones podrien fer de la tecnologia lligat a allò sexual també ens donaria productes diferents. I crec que és com interessant poder-nos apropar a estudis de la tecnologia des de òptiques feministes per veure què ens estan proposant. Que no vol dir que estiguin rebutjant el sexe o la robòtica dins de l'àmbit sexual, sinó que segurament ho fan d'una altra manera.

Sí, jo volia comentar respecte al que deies de l'aspecte social, i abans has comentat que hi ha qui ho defensa, hi ha detractors i defensors, no? Clar, hi ha també defensors dient que una persona, per exemple, posem el cas d'una persona discapacitada, que és despreciada, que potser pot tenir en un robot sexual unes experiències que no trobaran en una persona perquè tenen rebuig. Però clar, això ja és buscar un objectiu. Sí, però vull dir, ja que parlem d'aquest aspecte social, i amb això volia potser associar-ho una miqueta amb tot el que és la robòtica assistencial, que sí, que aquesta és la que em conec més i que m'ha motivat més que no pas l'altra. I per tant aquí hi ha una frontera que diem. Si a mesura que es van fent aquests robots assistencials hi ha al costat tot un seguiment ètic de veure els aspectes positius i els negatius, inclús amb un robot amb la més bona intenció d'acompanyament i tal, abans de llançar-ho s'està fent molt estudi de com reacciona una persona, com afecta, ho estem veient. Amb les xarxes socials, amb els mòbils, amb totes les aplicacions, tots els efectes mentals que produeixen sobre la persona. I per tant, amb totes aquestes aplicacions d'acompanyament hi ha tot aquest estudi i molt estudi ètic. La recerca i els avanços que es fan amb robots sexuals. No en parla ningú, són empreses, no estan en els camps de recerca, en els projectes de recerca públics, amb la qual cosa aquí no entra tot això, i llavors potser entra a la brava, així, directament, amb la qual cosa tot aquest estudi d'avaluació de pros i contres, de si n'hi hagués, que potser en un moment terapèutic instantani no dic que això no pugui ser. Fer un salt amb una persona que té un problema. No en tinc ni idea, però podria ser. No m'atreviria a dir que no. Però clar, no és el cas.

No, perquè hi ha empreses darrere i suposo que a més el que. El que va és el negoci. I sobretot també els exemples que veiem que n'hi ha algunes empreses importants, com per exemple, si busqueu, hem trobat una que es diu Harmony, per exemple, que és de Real Bòtics. I que és una empresa important i el que fan és bàsicament una nina molt sexualitzada, molt que recorda el que podria ser una dona. El que s'està esperant és que tinguin el tacte de pell humana, que tinguin sensació d'intimitat. Per tant, s'està esperant molt d'aquestes màquines i en aquest sentit no només hi hauria aquesta part assistencial que dèiem, Sí, però molt perillosa a la vegada.

Sí, al final el que sí que em sembla significatiu, que com a mínim val la pena pensar, és com des d'aquesta perspectiva, no des de la perspectiva mèdica o assistencial en altres nivells, però des d'una perspectiva d'aquests robots sexuals o aquests robots nòvies o de companyia, com una societat que ens aïlla, que al final ens està atomitzant, busca en el mercat de la robòtica solucions individuals a problemes socials. I penso que val la pena també pensar en com s'inserta tot això a dins del context en el que estem vivint.

I dels perills que comentàvem, potser precisament cada vegada més en intel·ligència artificial, que poden semblar més realistes, inclús es parla de fer-te la teva nòvia ideal, vol dir que estàs impregnant en l'home, en l'usuari, una sensació de poder i que idealitzo i que faig això. I que pugui aconseguir el que vulgui, no? Que pugui aconseguir el que vulgui i per tant això es pot destrapolar mentalment, que jo veig una dona i pots fer el mateix perquè tens aquest poder. I està demostrat en els jocs i en tot que això existeix. Amb una cosa molt més real com és un robot sexual, doncs això és multiplicar aquest perill.

I també jo crec que pot provocar una distorsió pels usuaris perquè ja n'hi ha d'usuaris, no estem parlant de nebulosa, no, no, hi ha un munt de persones que compren aquest tipus de joguines, vaja, de robots sexuals, sinó una mena de distorsió entre la realitat i la ficció. Sobretot jo penso que. Perquè clar, si tu amb la Roser Pereira, que ha estat preparant aquest tema, Roser Pereira, bona nit, com estàs? Bé, bé. Amb la Roser Pereira, per exemple, ens comentava l'altre dia que hi havia també tota una mena d'indústria feta amb la fantasia de la violació, on algunes d'aquestes nines el que feien era dir "no, no, no vull, no vull, no vull, no". Perquè tu pensessis que podies fer una cosa,

damunt li van posar el nom de frida frígida. És a dir, està programada per dir que no. I per tant, doncs, que l'usuari la violés. Llavors, aquest perill que al final normalitzem això,

que això estigui bé. I que al final, quan hi ha defensors d'aquest tipus de projecte o d'innovació que diuen que això pot ser una solució per la violència sexual, en realitat no, la violència sexual té molt més a veure amb un tema de poder i de domini que no tant amb una passió sexual. Per tant, quan fem aquest tipus de. O reproduïm aquest tipus d'estereotips, estem reproduint i validant l'acte violent, la violació, i estem dient, a més, que els homes no poden evitar tenir aquest tipus de fantasia i que, per tant, és una sexualitat inherent en ells, cosa que tampoc és certa. En aquest sentit jo també he estat investigant una mica i crec que és la mateixa empresa la que té també altres nines amb diferents estereotips. Una és com virginal, virginal i disponible. A Japó també n'hi ha una que es diu Yang Yoko, que al final és una nina que. Que té com gairebé 18 anys, amb aquest arquetip, i després també hi ha un altre que compliria més amb l'estereotip de la dona molt sexualitzada, molt atrevida, de la puta, i després l'arquetip de la cuidadora, de la que està allà i que al final et fa companyia i t'assisteix.

I de fet jo crec que a vegades parlem de tot això amb certa broma, no? Fins i tot ho romantitzem. L'altre dia hi havia una notícia sobre robots que et faran la neteja de casa i hi havia algunes bromes, eh? Entre a vegades a la redacció a algú se li escapa de dir, bueno, doncs jo me'n busco una, un robot sexual i a més un robot que em faci la feina, eh? És a dir, que ja fem tot el pac, amb la qual cosa la garantia de la misogínia i del masclisme la tenim garantida per anys, eh? Total, i a més, no?

És com, bueno, aquest robot que fa les feines de casa ha de ser una dona i ha de ser una dona que em pugui satisfer, no?

Tot, tot pel mateix preu. Just buscant informació per fer el tema vaig trobar un podcast de dos nois bastant joves i parlant sobre el tema dels robots sexuals i a mi una cosa que em va sorprendre que el que feia les preguntes deia. Clar, jo puc entendre que et fa molta mandra això de sortir, anar a buscar una parella, o de lligar, o jo què sé, puc entendre, jo què sé, que sí, que val, que trobis un robot, que ella, a més va dir ella, et faci les feines de casa. Però el tema sexual no ho acabo d'entendre. Jo pensava, home, ja em sembla fort el primer, no?

Estem així, estem així. Ja segur, també, jo crec, no li donarem la culpa de tota la ficció, però el cinema també ha tingut l'oceuma, aquesta història.

Banda sonora de Blade Runner, que segur que heu reconegut, meravellosa aquesta, m'encanta. Però, vaja, en Blade Runner ja la pel·lícula antiga

ja romantitzava molt això del món dels robots. Absolutament. Aquesta, diguem, és la. La banda sonora de Black Runner del 1982. En aquesta pel·lícula original trobem la Pris, que és un personatge que interpreta el Hannah, una replicant, una model bàsic de plaer dissenyat per l'entreteniment militar i personal. I a la seqüela del 2017 hi ha el personatge de Mariet, que és una replicant prostituta, i la Jou, que va interpretar l'Anna de Armes, que és una intel·ligència artificial hologràfica dissenyada per ser la parella virtual perfecta. Per tant, aquí estem reproduint una altra vegada estereotips i aquestes fantasies sexuals des de la banda masculina.

Clar, el que és divertit és que l'any 82 podies dir, no ho sé, jo encara no em penso que el món anirà per aquí, tot això és una fantasia meva, però l'any 2017 això ja no ho pots dir. O sigui, com han fet Blade Runner una altra vegada, ja no ho pots dir. A veure, n'hi ha d'altres, no?, En aquest cas una sèrie que també és bastant recent.

Sí, sí, és una sèrie d'HBO molt famosa, Westworld, que està inspirada en realitat en una pel·lícula de l'any 1973. Aquí l'escenari és un parc d'atraccions futurista on els humans amb diners paguen per viure fantasies sense límits. És a dir, tornem a incidir en aquesta idea, no? Molts dels androides que estan allotjats als bordells del poble de l'Oest, perquè és una mena de western, Están programats específicament per tenir relacions sexuals amb les visitants.

I en tenim més, perquè no parem. Vols que en fem una altra? Jo crec que ja n'hi ha una, mitiquíssima, que va ser Her, que jo crec que amb la història que havia del Joaquim Fénix, aquí ens vam despistar totes. Sí. Hi. Hi. I'm Samantha. Que llestos que la Samantha aquesta que parla era

ni més ni menys qui? L'Escarret Johansson, no? Una veu fantàstica. I ell, el que dius tu que ens vam despistar, el Joaquim Fénix. Bé, aquí aquesta pel·lícula tracta d'un home solitari, divorciat, que s'enamora d'un sistema operatiu informàtic en un món distòpic i aquí. Potser no és tan sexual, tot i que aquí és més com més romàntic, no?

Bueno, se li dona aquesta pàtina romàntica, però en realitat una mica el que està fent és parlar sol, que és una mica. Tots aquests assistents de veu, i això m'ho direu vosaltres, però les Iris, les Alexis, que curiós que sempre tenen noms femenins. O sigui, aquesta idea primigènia d'Alex apaga la llum ja portava una mica cap aquí. Alicia. No, Alexa, Alicia.

També m'ho fas dir així. Sí, s'ha utilitzat la veu sempre cuidant i imitant els temes de la cura, els temes aquests, ens hi hem acostumat i de fet és una cosa que tenim tan a dins, no? De fet, i que costa canviar-ho, fins i tot, amb tothom, perquè ens podem trobar nosaltres mateixes que en un moment donat ho tens tan impregnat, arrosseguem de tant de temps aquesta pràctica, que al final alguna cosa ens queda a dintre i ens pot influir en qualsevol moment. Però, efectivament, ho veiem a tot arreu.

Home, és molt curiós que això les Alexis, les Siris, tinguin sempre nom femení. I donin aquesta sensació sempre que estan disponibles. Disponibles al que vulguem nosaltres. Apagar la ràdio, encendre la ràdio, que em posi l'última cançó de Cher. El que m'escolti. El que m'escolti. I sobretot també el que veiem en algunes d'aquestes màquines sexuals és que també s'està intentant que parlin. I perquè sigui com una mena d'intel·ligència artificial. Això no costa res. Ah, això no costa res, eh? No costa res. Per nosaltres ens impressiona.

Clar, però vull dir que és de les coses, si voleu, fàcils, no? I, a més a més, cada vegada més, amb tots els sistemes d'intel·ligència artificial que poden anar aprenent de tota la pràctica de moviments, de sons, inclús de sitjus particulars personalitzats. Ho diria això, si Ger ja era, com dient, un perill d'aquest aïlli, sent només una pantalla d'ordinador, imagina't tenir més percepció sensorial, augmentant.

Perquè Alicia, què és el que costarà més, tu com a experta en robòtica, de fer d'un robot sexual? El què? La pell? Perquè he vist fins i tot la mirada, és a dir, estan treballant molt al Japó la mirada, allò. Jo diria que això ja està fet.

Poden millorar textures i tot, però tot en si. Hi ha robots des de 3.000 euros fins a 175.000 euros. Això t'anava a dir que els preus de què estem parlant? Tota aquesta gama, depenent dels materials. De l'actuació que tenen, de la capacitat d'aprenentatge, tot això li vas afegint preus i és com un cotxe, no? Quins elements adicionals, no?

Com quan trucavem les motos, allò a l'adolescència, fets amb els robots sexuals, no? Vas trucant la màquina.

O ja tens una oferta, no sé, no m'he mirat, no m'he estudiat. No t'has mirat el catàleg? Quina decepció. Home, una mica vaig mirar i dic, a veure si ara que la que mires alguna cosa et començaran a arribar l'algoritme, no? Que t'emporten notícies i anuncis d'això, que ja t'arriben de vegades sense fer res. També em feia una certa angúnia aprofundir massa en el tema. Hi ha indústria aquí a Catalunya? No l'he vist, jo crec que no. Jo crec que no hi ha res. Però pots trobar-ho perquè el món està molt obert. No sé, el mercat, quan veu l'anada sí, quan veu l'anada sí. De fet, els dos països. Perquè són robots cars, per sort no l'utilitza tothom, que no és un producte de.

Però amb el tema de robòtica, el que més tira i on s'inverteix més és amb el tema de la guerra, d'armament i el sexual. Amb tota la tecnologia.

No crec, no. En el tema robòtica hi ha un ampli camp d'aplicacions moltíssimes, mèdiques, aeroespacial, no m'he estudiat els estudis de mercat en aquest sentit, i a més a més el que hi ha publicat segurament això no surt, però no ho crec. És un mercat més limitat, entenc jo. Però comparat el militar sí, el militar és el que guanya a tot arreu però

el que està és en auge que per això n'estem parlant avui a les dones i els dies.

Ho dèiem al principi també, que hi ha qui es pregunta els límits, els límits ètics que hi posem a tot això, també fa que ens puguem plantejar coses. Hi ha qui deia que pot estalviar-nos o combatre violacions, prostitució, pedofilia. Aquí li he de preguntar a la filòsofa, perquè clar, això és un bacallà bastant fort aquest.

No, clar, a veure, jo crec que és una mica el que havia comentat abans, per una banda estem pensant que la robòtica o la tecnologia pot resoldre problemes que són socials i no individuals, i d'una altra banda és com si aquests problemes no estiguessin arrelats dins d'una societat que també té els seus imaginaris, i les seves desigualtats. És a dir, al final quan parlem de, i això ho explica molt bé la Rita Segato, l'antropòloga, que jo sempre faig menció amb ella perquè m'agrada molt, però quan parla de violència sexual sempre parla que això té a veure amb el poder i no realment amb aquest desig de la trobada sexual. Per tant, Què fem quan estem donant rienda suelta ni que sigui a través d'un robot en aquest tipus de fantasia? Doncs al final l'estem validant o estem dient que és inevitable i no estem podent obrir-nos a explorar altres tipus de desig que probablement sí que podrien ser emancipadors. Que amb això la tecnologia també podria resultar-nos útil.

Podríem fer un robot, per exemple, que ens eduqués sexualment. Per exemple. A cuidar les nostres parelles. Això no ens passa pel cap. Exacte.

O també pensar quina és la relació d'aquesta robòtica amb lo social. I no com un objecte de consum i de satisfacció d'una carencia individual. Que per mi aquí. Perdó que estic parlant una mica mal.

T'hem pagat per això.

És molts diners. Moltíssims. Estic forrada. No, el que volia dir és que al final també s'ha de mirar qui hi ha darrere d'aquestes empreses que fabriquen aquests robots. Al final estem parlant també d'una manera de veure la tecnologia com a algo que en realitat ens alliberarà de les limitacions biològiques que tenim com a éssers humans. Em refereixo a aquestes empreses. I aquí sí que em connecta molt amb la crítica que fa el Fernández Líria. Amb tot el tema del transhumanisme vinculat a Silicon Valley, a tot el tema de les empreses dels Estats Units. És aquesta tecnologia posada com una possibilitat de trencar qualsevol límit dins també d'una manera de veure el món i l'ésser humà molt reaccionària, molt neoliberal.

Explica'ns què és el transhumanisme pels pobres humans. Ho dic perquè hi ha algú que la diu robot, ara transhumanisme, que estan parlant d'ovelles. Allò és la transhumancia, no ens equivoquem.

No ens equivoquem, no, no, no. Realment, transhumanismes hi ha molts, però en aquest sentit m'estava referint més a una tendència lligada a veure la tecnologia com a una salvació dels límits que podem tenir com a éssers humans.

És a dir, crear unes màquines que puguin superar totes aquelles coses que no podem fer com a humans.

Exactament, i de fet es parla d'amillorament humà, per exemple, hi ha projectes als Estats Units molt lligats a tot aquest imaginari maga, una mica del trampisme, que tenen a veure també amb la cerca de la immortalitat.

Crear, per exemple, unes aletes perquè puguis nedar més ràpid.

O poder prescindir del cos i al final ser una consciència. Té molt a veure amb aquestes idees de força, de carència, de límits, molt agressives i també molt violentes.

Jo també volia comentar, parlàvem abans del negoci militar i el negoci sexual, clar, això ha estat impulsat sobretot per empreses i és fàcil crear la necessitat. Amb les guerres molts tenim la creença absoluta que hi ha uns interessos econòmics darrere de la indústria militar i això genera que hi hagi guerra. Aleshores, també podem crear una mica un missatge de la necessitat de les virtuts del robot sexual per solventar tots aquests problemes que mencionàvem. Però posat així, sense una base científica, un estudi que realment pugui veure pros i contres.

I que al final jo em pregunto, quantes persones consumidores d'aquests robots sexuals n'hi ha realment? Perquè també tot el relat que això es consumeix.

Potser ens en faríem creus, jo no ho sé. Sí, sí, potser ens en faríem creus. La intimitat de les cases.

Sí, però també d'una altra banda jo lanço una hipòtesi, vull dir que jo no ho sé, però sí que penso que pot ser també que la pròpia notícia sigui també una manera. De generar aquest desig. És a dir, hi ha moltes persones que estan consumint robòtica sexual. Ah, bueno, doncs això ja és una possibilitat. Vull dir que potser estem parlant també d'una mica de màrqueting dins de tot això, no? Efectivament.

Com diu el Josep Mari Campillo, que ara m'ha parlat així pels cascos, el nostre tècnic, diu, si fas un anunci al final crees la necessitat, no? Sí, tal qual.

Sí. Però també saps, no?, quan crees un anunci, si tindrà una rebuda o no. Vull dir que també penso que això es retroalimenta. O sea, que no hi ha una resposta tan tancada al respecte.

Quanta fanyeta que tenim. como una

flecha en el pecho, como una.

Clar, algú ens pot sentir i pot dir, home, la tecnologia no és bona ni dolenta, és com la fem servir, com la posem al servei d'allò que volem. Llavors, hem de tornar sempre a les escoles, no? Quina educació estem donant als nostres infants? Com veuen el futur? I també allò que dèiem, les dones que estan en el món de la enginyeria es volen dedicar a aquests aspectes. L'única manera de poder existir i tenir veu en això és al final dedicar-t'hi, perquè. Al final els robots es construiran, es construeixen, vaja. Sí, sí. Aquí tenim molta feina, eh? Sí, sí. I a la filosofia també. També. Sí, sí, sí. Doncs gràcies a les dues. M'ha agradat molt aquest viatge que hem fet reflexionant una mica sobre aquests robots sexuals. També m'agrada que entenguem la idea aquesta. Que d'alguna manera els fem servir tots, també els fem servir en el sentit, em refereixo, amb eines que tenim més a l'abast, com un vibrador, etcètera, i que no pensem mai que són robots, però que és com deia la Sílvia, és l'ús que en fem. Vull dir, i com els veiem i com els treballem. De tota manera, si voleu fer robots per operar persones. Això estem fent. Exacte, això és el que fa gent com l'Alicia Casals, que fa molt temps que hi treballa. Moltíssimes gràcies i fins aviat. I també la Silvia Rodríguez de Gaña, doctora en Filosofia i pensadora aquí a Turbo. Moltes gràcies. Merci. Bon dia.

No hay futuro.

I continuem a les dones i els dies. Parlàvem de robots, però a nosaltres ens encanta l'home i noi de Marta Martínez. Com estàs? Hola Montse. Què tal? Molt bé. Escolta, tu te veig disgustada per aquestes últimes notícies de la nostra estimada Elena Dánem i de la Lady Gaga, que han tingut els dos fills per gestació subrogada. I tu em deies, n'he de parlar d'això.

Sí, a mi, potser pel fet que he viscut tants anys als Estats Units, tinc una visió una mica ambivalent amb el tema de la gestació subrogada. A veure, a veure, què m'explicaràs? No, més que res, que crec que és interessant parlar-ho perquè realment la perspectiva és tan diferent aquí a Europa, on la majoria de països està completament prohibida o súper, súper restringida, i en canvi a la majoria dels estats dels Estats Units. És completament legal, és un contracte que tu fas, pel qual pagues uns diners, aleshores costa molt d'entendre quan de cop i volta surten totes aquestes celebrities com la Lady Gaga recentment o la Lina Dunham, especialment la Lina Dunham, que és una dona que moltes vegades se la reconeix com a feminista, que ha escrit sèries com Girls, que ha escrit llibres també super feministes en aquest sentit. I en canvi dius, ostres, què està passant aquí, no? De cop i volta, pum, té una filla per gestació subrogada i aquí tothom és com, es posa les mans al cap. Però sincerament, allà als Estats Units tampoc és com. Tan estrany. Exacte, no és una cosa tan estranya i sobretot és una cosa que entre les celebrities està tornant bastant popular.

Ai, haurem de reflexionar i, escolta'm, per si algú s'ha despistat i ara diu, què vol dir això de tenir un fill per gestació subrogada? Explica'ns-ho primer. Doncs, bàsicament. No, no, perquè jo sempre penso que hi ha algú que diu,

això són ventres de lloguer? Com era la cosa? Sí, exacte. Bàsicament, tu el que fas és contractar una persona. Una dona? Una dona, òbviament. Perquè gesti, perquè faci tot el procés de l'embaràs normalment d'un embrió que sí que és teu. Normalment l'òvul i l'espermatozoide són dels pares que per algun motiu no poden tenir un fill, també passa molt amb parelles homosexuals d'homes que no poden tenir fills, i aleshores el que fan és contractar una dona per portar tot l'embaràs. Aleshores, als Estats Units això és totalment legal, tu fas un contracte, bàsicament, ho poses tot per escrit i hi ha casos en què potser els òvuls venen d'un altre lloc, podria ser, però no són mai de la persona que està fent la gestació subrogada. Bàsicament tu, com deies Montse, estàs llogant un ventre.

I per què és tan diferent la cultura de la gestació subrogada als Estats Units? És una gran pregunta. Perquè el capitalisme està claríssim. Si tu pagues i hi ha un contracte pel mig, el que vulguis. Com si vols muntar un camp de futbol a la panxa d'un altre, no?

A més, vulguis que no, estem parlant de molts diners, perquè als Estats Units una gestació subrogada sol costar entre 100.000 i 300.000 dòlars. Uau, aquí hi ha viatge de butxaca. Exacte, aquest és el primer obstacle que crec que és molt important tenir en compte, perquè sovint sentim que són celebrities les que estan parlant de tots aquests temes, les que estan fent servir aquest tipus de mètode. Doncs perquè, punt número 1, costa molts diners. I punt número dos, aquí és on veiem aquesta gran diferència cultural en la que predomina simplement aquest capitalisme més extrem en el sentit que s'entén que això pot ser una transacció econòmica com qualsevol altra, no es veu tant des del punt de vista moral. He de dir que no crec que és 100% això. Crec que també en molts estats i moltes comunitats hi ha un punt també de veure-ho des del punt de la solidaritat. No és simplement això és una manera de fer diners i punt. És cert que sí, que hi ha moltes clíniques i negocis que es dediquen a això i que el que volen és l'explotació econòmica. Però crec que. S'entén d'una manera més àmplia i més complexa als Estats Units. No és només aquesta idea d'estàs comprant un fill. Per alguna gent sí, però no és només aquest punt de vista. O sigui, has de tenir calerons, eh, per això. Molts calerons. No una mica, no. Has de tenir.

Això només pot fer l'Helena Danem i Lady Gaga, que m'imagino que a més van triar molt amb qui ho feien, per què ho feien, no?

Que precisament el cas de l'Helena Danem crec que és especialment interessant perquè en la majoria dels casos són parelles heterosexuals les que utilitzen aquest mètode. I són parelles que per algun motiu no poden concebir. En el cas de la Lina Danem, ella sempre ha sigut molt pública parlant que ella tenia endometriosi des de molt jove. Ella ha tingut molts problemes de la seva salut reproductiva, tenia una endometriosi molt severa i li van haver de fer una histerectomia quan tenia 31 anys. Això vol dir que li van extreure l'úter completament. Aleshores, ella, per poder tenir un fill biològic, l'única manera que realment ho podia fer era amb una gestació subrogada. I diguem-ne que aquest és el cas. Me l'estàs defensant, eh? No, però sí que. També puc entendre que hi hagi persones. Ei, que pots adoptar, eh? Òbviament, per què has de fer gestació subrogada quan pots adoptar una criatura? Com també ha fet la Millie Bobby Brown, l'actriu de Stranger Things, que de fet ja va per la segona adopció. Precisament més o menys al mateix temps que estaven passant les notícies sobre la Lady Gaga, les notícies sobre la Lina Dunham, la Millie Bobby Brown adoptava el seu segon bebè, i tot i així que ella és ben jove. Vull dir que hi ha altres opcions.

Hi ha altres opcions, però també és veritat que no sé si amb els homes, amb les parelles d'homes de parellos homosexuals, hi ha tanta crítica, també. Jo crec que amb les dones. Exacte.

I, de fet, són com, diguéssim, el segon grup que més ha utilitzat aquest mètode. I no cal anar més lluny que celebrities, també, com Ricky Martin o l'actor Patrick Neil Harris, el de How I Met Your Mother, que són obertament gais, han fet servir gestacions subrogades per tenir criatures.

I Miguel Bosé, la dada.

Baby mine, don't you cry Baby mine, dry your eyes.

No ploreu, com diu la cançó, perquè els rics també ploren i a vegades no poden tenir criatures i han de llogar un ventre. Escolta, legalment com funciona?

Segueixen una mica el salvatge oest. No sé per què m'ho imaginava. Segueix sent un àmbit que no està gens restringit i que hi ha empreses d'aquestes que estan sortint com bolets, que són les que gestionen les persones per trobar que puguin fer aquesta gestació subrogada. I precisament hi ha hagut dos casos. Recentment a Estats Units que et volia comentar perquè són els que estan començant a fer que es generin moltes preguntes en torn al fet de si cal limitar, restringir, començar a legislar sobre aquesta qüestió. El primer és un cas d'una parella de Califòrnia que va contractar una dona, McKenna West, per fer una gestació subrogada i aleshores durant l'embaràs, en una de les ecografies normals i corrents que et fan, es van adonar que la criatura tenia un problema sever del cor. Aleshores, si aquest bebè naixia necessitaria múltiples operacions quirúrgiques i tindria problemes greus de per vida a nivell cardíac. És bèstia. Espera't,

que això només és el principi. Només és l'inici, ja t'he vist. S'han posat uns ullets brillants.

Aleshores, els pares li van demanar a la persona que estava portant la gestació que abortés. I ella va decidir que no, que volia salvar la vida d'aquest bebè. Aleshores, què va fer? Se'n va anar a Texas, on l'avortament està prohibit. I, òbviament, molts del moviment pro-avortament de Texas la van convidar, la van ajudar, es va convertir una mica també en un símbol per ells de tota aquesta defensa pro-vida que fan. I ara aquest mes de setembre aquesta dona ha donat a llum a aquest bebè que ja ha necessitat una operació quirúrgica seriosa per la seva situació dels seus problemes del cor i ara mateix estan en una batalla legal immensa per la custòdia d'aquesta criatura perquè ella vol portar el cas davant de la Corte Suprema per defensar que ella el pugui cuidar perquè els seus pares no ho volien fer. I òbviament els pares diuen que no és que no volguessin fer i que per ells és el seu fill. Aleshores tu de cop i volta ha nascut aquesta criatura que té els teus gens i que tu volies prendre una decisió que era la contrària de la que ha acabat passant. És un cas que realment és molt preocupant.

Un cas com un que vas.

El fet que no estiguis regulat fa que les situacions a vegades es quedin massa obertes.

Sí, sí, i espera't perquè en tinc una altra que encara és més gros. Mare meva! Sí, perquè una altra cosa que passa és que està creixent molt el nombre de persones estrangeres. Que se'n van als EUA o busquen gestacions subrogades als EUA, fins i tot des de la distància. Doncs resulta que més del 40% d'aquests pares que fan servir aquestes gestacions als EUA són pares xinesos. I un dels casos més extrems. No sé què passa, que els negocis.

Avui parlàvem de rebots sexuals. Xina i Japó són els països on se'n venen més, on se'n creen més. O sigui, el capitalisme una mica sense ètica, no vull dir. Estar en aquests països que a vegades sobretot, vull dir, que durant anys no els hem vist així. Perquè tenim com una mirada esbiaixada de com són aquests països, no?

I potser també que la capacitat econòmica que tenen ara mateix no és la que tenien fa uns anys i això els porta també a buscar opcions on sigui que les puguin trobar perquè també són països amb unes lleis molt restrictives. Imagina't a la Xina, durant tantíssims anys hi ha hagut lleis on es prohibia tenir més d'un fill. I aquí, en canvi, als Estats Units, que tens tot aquest mercat obert.

Tot aquest mercat és una mica mercat de calaf, perdona, perquè donem totes les opcions i a més sempre trobaràs gent disponible.

El cas que et volia comentar el va destapar el Wall Street Journal fa uns mesos i és el d'un multimilionari xinès que es diu Xu Bo que portava molts anys de fet contractant dones per fer gestacions subrogades a diferents punts d'Estats Units havia muntat un xeringuito, perdona. No tant un xiringuito, perquè no era ell fent negoci, era ell volent tenir

més fills i més fills. D'acord, d'acord, no t'havia entès. Em pensava que era ell contractant dones.

Ell contractant dones per tenir fills. Però estem parlant que diuen, la seva empresa diu, que calculen que pot haver arribat a tenir 100 fills d'aquesta manera. I què fa amb aquests fills? Què feia amb aquests fills? Aquest és el tema. Els posava en una granja o què? Més o menys. Hi ha vídeos a Facebook d'aquestes mansions on té aquestes criatures que estan totes allà acumulades d'edats de tots tipus, que totes li diuen pare. I sí, és molt bèstia el cas, i direu, i com és possible que això no se n'haguessin adonat, com és possible que això estigui passant? El tema és que aquestes empreses que gestionen aquestes gestiones, estacions subrogades no tenen un registre federal, per dir-ho així, no hi ha un registre centralitzat de tots aquests casos. Aleshores, a cada estat estan passant coses completament diferents i cadascú a la seva manera fa el que pot. Doncs va ser precisament en uns jutjats familiars, senzillament, no?, com el que va registrar el seu fill que acaba de néixer, de Los Angeles, que un dels funcionaris allà es va començar a adonar que hi havia molts registres amb el mateix nom. Llavors va dir, ostres, es va posar a revisar i va dir, he trobat quatre criatures que ja tenen aquest nom d'aquest senyor com a pare. I acabo de veure. Donald Trump no ho sap, això, no? Ho dic perquè m'imagino fent fills.

Sí que ho sap, i tant que ho sap. Fent 500 fills. No perquè li robarien l'herència, no. L'Elon Musk està fent tres quarts del mateix. Què dius? Sí. Sí, sí. Però que té 100 fills amb la seva cara. 100 fills no sé si els té, però jo crec que hi ha una mena de. Idealització d'aquesta idea de deixar la seva llavor d'aquests homes tan poderosos i multimilionaris com sigui aquest multimilionari xinès Xu Bo o com sigui Elon Musk que tenen també aquesta mentalitat completament masclista i antiquada d'aquí estic jo he vingut al món per tenir fills i com més ens tingui millor que els meus gens que són tan increïbles aleshores sí que hi ha una mica aquest punt. De què és això, una família o un imperi, no? Una mica, és que fa molta por. Aleshores, quan van començar a posar aquests casos en comú, van veure que només a Los Angeles aquest senyor ja tenia 12 gestacions que estaven funcionant en aquell mateix moment. I això va ser l'any passat, aleshores, t'imagines? I no és a la multa, no sé, és que no sé, clar. El tema és. Se l'ha jutjat ara, se l'està jutjant ara, però tampoc és que hi hagi hagut gaires conseqüències perquè ell està a l'estranger. I a més a més, el més interessant és que els republicans, quan va haver-hi aquest escàndol,

van intentar presentar una nova llei que pogués limitar aquestes gestacions subrogades, sobretot. De cara a homes estrangers. Per dir-ho així. Els republicans van voler presentar una nova llei per evitar que persones estrangeres poguessin venir als Estats Units a contractar aquestes gestacions subrogades. I tu creus que té a veure amb aquest cas? Sí, sí, sí. No, directament. I ells ho han dit també molt clarament perquè va ser un cas que va generar molt d'escàndol als Estats Units. Si són de Wisconsin, sí, però si són xinesos que venen aquí a plantar granges de nens, no. Clar, el tema és que van ser els republicans.

Escolta, avui ens està quedant un programa perquè estic pensant en els robots sexuals i ara això, i és que de veritat, eh? És que estem entrant en un món molt distòric. Sort que l'Encarso n'ha guanyat el Premi Nobel, perquè si no ja ploro, ploro. Escolta, deixem-ho aquí, acabem aquest programa avui de les dones i dels dies. Marta Martínez, gràcies, gràcies t'he de dir, per portar-nos en aquest món. És que és per això, és una mica com el món al revés, no? No, no, absolutament. Marta Martínez, moltes gràcies. Nosaltres ho deixem aquí. Roser Pereira Moraga, Saler Forment, Mireia Izar, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo, qui us ha parlat, Montse Virgili. Demà conversarem amb l'actriu i directora Elena Martín Jimeno, que justament presenta nova sèrie com a directora al Castillo, una sèrie policiaca que parla sobre el món de la prostitució. No us perdeu la sèrie, però sobretot no us perdeu l'entrevista de demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Bona nit.