Roca: el repte de fabricar amb menys impacte

L'entrevista.

Vinga, l'entrevista avui, Carles Velázquez, cap de Sostenibilitat de Roca, bona tarda. Bona tarda, com esteu? I el José Luis Gallego, des de la distància avui de la línia digital, però hi és, no en cos present, però sí en ànima i sobretot amb veu qualificada. José Luis, què tal? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Roca anar a Can Roca Carles és universal això és universal no hi ha ningú que no passi per Can Roca o en alguns casos hi ha altres marques no ens enganyem però pel consumidor català és motiu d'orgull anar a Can Roca una empresa centenària. Empresa de Gabà i empresa que s'ha internacionalitzat, si no vaig errat, i que té un historial. Ens pots situar en no més de dos minuts d'on veniu i, sobretot, on sou ara mateix?

Mira, doncs, nosaltres venim d'una família, encara som una empresa familiar, una empresa que va començar fent radiadors, va començar fent radiadors, es deia Companhia Roca Radiadors, i clar, fer, diguéssim que colar un radiador, que és colar ferro forjat en aquell moment, doncs ràpidament et porta potser a colar el que és barbotina, que és l'argila, i passem d'un radiador a colar productes ceràmics, vàters, lavabos, i d'aquí entrem en el quarto de bany. Fem un pas cap a l'aire condicionat, en una època. Fem un pas també cap a tot el tema del paviment i del revestiment.

Ves amb una empresa que està a prop de Vilafranca, si no recordo malament.

Ceràmiques del Foix, que la teníem allà, arriba un moment, sobre els 2000, a Francesc, que. Desinvertim calefacció, aire condicionat i. Que em penso que això queda un grup britànic, si no recordo malament. Efectivament, calefacció un grup britànic, el paviment i revestiment un grup magícar, i així anem desinvertint per concentrar-nos en el quarto de bany. Avui tenim presència en 170 mercats, tenim 78 plantes. Hi ha 196 països al món. Efectivament. Només queden 26. Corea del Nord potser no hi som. No hi som. I tenim alguns països que els tenim vetats per guerres o per temes d'aquests que no hi podem anar i no deixem que la nostra gent hi vagi. Està clar. Llavors, amb presència mundial, 78 plantes, ja veus la complexitat, ens agrada fabricar, som de trenar industrial, i 20.000 treballadors. On estem avui? Avui estem en una agenda que passa per la sostenibilitat, i posa la sostenibilitat primer, passa per la innovació, passa pel talent i passa també per tot el que és la investigació i descobrir noves maneres de fer les coses en el món del quarto de bany. No només des de les nostres fàbriques, sinó fora de les nostres fàbriques, perquè tenim un fons d'inversió que es dedica a mirar pel món quines start-ups hi ha relacionades amb quarto de bany i arquitectura. Sostenibilitat Aigua, que ens puguin aportar des de fora tot el que no tenim a dins. Aquí és on estem.

Uau, gairebé res. I fa poc, en una cimera de Nacions Unides, us vam felicitar, bé, una cosa modesta, com és Nacions Unides, per la vostra feina de sostenibilitat.

Realment va ser un joc. La Bàrbara Ordillo, que és la persona que porta els temes més operatius de sostenibilitat, estava a Nova York, a la Cimera, saps que fa una setmana passada va haver-hi la Cimera de les Nacions Unides, en paral·lel es feia la Cimera que li diuen del Pacte Mundial, que és la branca de sostenibilitat de les Nacions Unides, i en el Leader Summit, a la Cimera de Líders, que ens havien convidat en el capítol del País d'Espanya, ens havien convidat, i estem asseguts en allà, estava ella, quan la Sandra Ogibambo. Que és la directora, diu, l'any passat vaig estar a Barcelona amb una empresa catalana de porcelana sanitària i vaig veure que tot és possible. No ens ho esperàvem, de debò.

I potser, si va estar a Barcelona, va anar a Can Roca en algun moment. Va anar a veure el senyor Roca diverses vegades. D'acord, d'acord, d'acord. José Luis, va.

Mira, hi ha una declaració d'intencions de Roca que està des de la seva primera presentació en societat, amb aquest clima que diu el nostre planeta, la nostra llar. Aquesta companyia s'ha dedicat durant molts anys a fer més confortable l'ús dels sanitaris, l'estada a la nostra llar. Que una companyia tan consolidada i que té el negoci com si diguéssim ja aferrat dediqui tanta atenció a Porta Sant Fora i que digui que volen treballar per la resta de la IAR, que és el planeta, a tots els que ens dediquem a promoure la cura del medi ambient i la conservació de la natura, és d'un gran ajut, sobretot de ser una companyia tan líder. Que sempre m'ha cridat l'atenció, és la simplicitat que tenen els dissenys de roca. ¿És aquesta simplicitat la que els fa tan sostenibles? És a dir, el que intenteu és imitar la natura i donar solucions simples al confort de la llar.

Bona pregunta, perquè quan parlem de la sostenibilitat nosaltres tenim els tres eixos, que són el planeta, que després si voleu en parlem, tenim la prosperitat, hem de tirar endavant de manera pròspera per mantenir tot això que volem tirar endavant, i també les persones. I dins de les persones i aquest confort i aquest benestar és quan pensem en això. Mira, tot el tema dels productes del quarto de bany són molt més complexes del que semblen. Tu veus allà, al final, és porcelana, és argila, però és una argila que no ha de permetre que entrin els bacteris. És una argila que ha de permetre que amb pocs litres d'aigua, amb pocs litres d'aigua, pugui arrossegar tota la brutícia, ja sabeu al que em refereixo. Doncs tot això no és gens fàcil.

T'he entès perfectament perquè a la pica del vestidor d'homes de TV3 a informatius hi ha un lavabo, Marc, no t'hi fixis, que no té pendent i aleshores, hòstia, tu t'afaites, cau el pèl, etcètera, o qualsevol cosa. I has d'abocar una d'aigua perquè acabi marxant, que dius, merda, perdó, de disseny. Aquí vaig, aquí vaig.

Per això et dic que aquesta simplicitat és una simplicitat que és el que volem transmetre, però darrere us imagineu tot el que hi ha, per exemple, programes informàtics simulant dinàmica de fluids, i ho veiem nosaltres, veiem a la pantalla. Com reaccionarà l'aigua? I tot això ho fem. Ara, què volem? És que tots vosaltres de tot això no hi penseu. Simplement que allò us cridi i que us cridi perquè intuitivament us ha de cridar no només pel disseny, sinó per dir aquí això em donarà confort. Aquí és on anem. Des de fa 100, 109 anys, eh?

Escolta'm, canvis importantíssims en els últims 15 anys, però segurament des de la pandèmia encara més. Venim primer del We Are Water, si no recordo malament, molt, molt, molt, aquesta fixació lògica amb l'estalvi d'aigua. Catalunya i Barcelona en particular som un referent en baix consum, 5 vegades menys que Califòrnia, si no recordo malament, i en definitiva anem fent els deures. Però Roca està liderant una d'aquelles coses que ningú pensava que es poguessin fer els deures, i l'altre dia divendres de la setmana passada de viatge a Alacant, anada i tornada, vaig passar dues vegades per la gran zona de la ceràmica, Pamessa, etcètera, a Castelló. I em vaig recordar de vosaltres i vaig pensar, el Carles, l'entrevistem la setmana que ve. Vosaltres heu trencat el mite d'aquells grans forns, en aquest cas per la porcelana o ceràmica, de cap manera poden ser elèctrics només poden ser de gas això no és veritat actualment amb la tecnologia i fer-los elèctrics us fa molt

més sostenibles i tant, mireu us podeu imaginar. Quants forns tenim nosaltres amb totes les plantes que us he dit? Totes les plantes no són de ceràmica, de porcelana, però la gran majoria ho són. Llavors ja tenim forns, forns túnels, i aquí explicaré una mica perquè s'entengui, un forn túnel de cent i pico metres amb una corba generalment de gas natural, i també hi ha forns intermitents, molt més petits, amb uns cicles més curts per fer segon foc, per exemple, o peces molt molt petites. Bé, imagineu que hem de canviar tots aquests forns de cop. Això és inviable. Ara bé, quan un forn s'ha de canviar, sempre teníem al cap, diu, escolta'm, i per què no el canviem per un elèctric? O és que no pot ser? Anàvem als fabricants de forns, que n'hi ha quatre importants en el món, i ens deien que era impossible. Fa sis anys, sis, set anys, uns enginyers de la nostra fàbrica d'Àustria. Ens van venir a veure al director de fabricació i a mi, i al nostre gerent, i ens van dir, es pot fer, és que es pot fer. Ens van convèncer i vam anar a tocar les portes d'alguns fabricants de forns. No, no, no, no, no. Un alemany ens va dir que sí. M'atreveixo i anem-ho a intentar. Amb una condició. Serà tan car que necessitaré temps i diners. Vam dir, endavant. Però al cap d'una setmana. Uau, uau. Espera, espera. Ja veureu el que va passar. És que és molt interessant. Al cap d'una setmana ens truca i ens diuen, ens tirem enrere. Per què? Vam dir. Perquè si invertim ara una tecnologia nova, que no és el nostre cor, podem posar en risc la nostra empresa. Tranquils. El Roca Group Ventures. Us compra el 60% de les accions, us capitalitza per tal que feu una divisió de forns elèctrics i el management, la gerència, la seguiu portant vosaltres.

Això se'n diu en el llenguatge dels bars posar-los damunt la taula. Això és verídic. Això és molt fort. És que és molt fort.

I ara som socis i tenim un forn elèctric que funciona. Que ara us explicaré el que hem estalviat de emissions a Àustria, en tenim un que s'està acabant a Suïssa i en tenim un que s'acaba a principis de l'any que ve a Portugal. Si sou tan xulos que en feu tres. No, no som xulos. Però tenim l'oportunitat d'anar canviant forns i anar dient, escolta'm, val la pena aquí posar un forn elèctric? I en els altres? En els altres, com que no ho podem canviar tot de cop, en els que gasten més, en aquesta empresa alemanya, hem trobat una manera, abans de canviar-los, Francesc, quan es facin més vells, De moment, perquè no ho podem tirar tot de cop, hem trobat l'energit, que és una manera de canviar la disposició interna fent servir gas natural en aquests no elèctrics per reduir un 30%. I així és com anem vivint, així és com anem fent. José Luis.

Hi ha un àmbit que meris molta atenció des del punt de vista ambiental. Ja saps que una de les amenaces que esdevé del canvi climàtic és garantir l'accés a l'aigua a tots els ciutadans. I quan parlem de l'aigua no només parlem de l'aigua potable, sinó de l'aigua sanitària. Les solucions que estan demanant els tècnics, els científics, és que haurem de multiplicar els usos. És a dir, que haurem de fer esforços per treure de cada gota més serveis. Vosaltres fabriqueu bona part de les xarxes que tenim a casa nostra. Us preocupa aquesta realitat? I esteu treballant amb això?

Mira, estem treballant en tres àmbits en temes d'aigua. Així com amb tot el que us he explicat de la descarbonització, a casa nostra hem reduït les emissions amb gairebé un 60% des del 2018, a casa nostra. Tot el tractament d'aigua, i heu de pensar que amb la porcelana es fa servir molta, molta aigua, i amb la griferia també es fa servir aigua, i també cromats, per tant, s'ha de vigilar molt amb aquesta aigua, també hem reduït un cinquanta i pico per cent. Això és a casa nostra. És un dels àmbits. L'altre àmbit és la Fundació Goyard Water, que ha dit el Francesc. I el tercer és els productes. I ara aquí et contesto, José Luis. Per exemple, amb les aixetes. Amb les aixetes hi ha diverses maneres de reduir aigua i emissions, per exemple. El tema dels airejadors. Els airejadors trenquen l'aigua i fan que agafi una pressió i llavors això què fa? Que tinguis una sensació molt agradable reduint com un 35%, en alguns casos, 40% en alguns altres casos, per un simple airejador, que és la peça que poses a la boca on surt l'aigua i estàs estalviant aquesta aigua. Això és un dels temes. Hi ha altres temes. Com és també, i no ho oblidem, no només estar en el producte. El producte ja ens encarreguem nosaltres de la innovació, però també és l'educació, l'educació. És que és un altre tema. Nosaltres, a Roca, què podem fer? Només posar-ho sobre la taula cada vegada que venem un producte. És a dir, quants cops hem de tirar el vàter? Depèn, si tens un bon producte, només l'has de tirar un cop, ho acaba de dir el Francesc. Amb el tema de l'aigua, t'has de rentar les dents o afeitar-te i deixar en l'aixeta? Això no és de roca, no és de ningú, això és un tema d'educació i també nosaltres, a través dels nostres catàlegs, les nostres comunicacions, sempre posem molt èmfasi. Aquí es perd molta de l'aigua. I una altra cosa. L'aigua es perd abans que arribi a la canonada de casa vostra, del vostre quart de bany, i és un altre tema. L'aigua que es perd a les ciutats.

Sí, sí, clar, aquest és un altre tema molt potent, ja ho crec, ja ho crec. Escolta'm, reutilització, residus, clar, es trenquen piques, es trenca porcellana, i crec, ho hem tractat alguna vegada en aquest programa que vàrem començar al novembre del 2012, crec que portem unes 3.000 entrevistes, i per tant, de temes, imagina, dels que hem abordat. I hem portat a gent, la gent d'Hercal, a Terrassa, els coneixes perfectament. Hem portat també, no recordaré el nom ara, una empresa de Sant Joan d'Espí que amb els residus de la construcció també intenta portar a terme molts elements constructius, etc. I vosaltres veneu aquests residus per fer coses diverses.

Efectivament, efectivament. És que és divertit això perquè nosaltres el 83% dels residus tornen a la cadena. I no només tornen a la cadena de producció nostra o externa, sinó que els hem reduït un 59% des del 2018. O sigui, primer intentar reduir. Com ho hem fet, això? Hem fet concursos entre fàbriques. D'acord, és la manera més. De debò, de debò. Els brasileros som boníssims, llavors aprenem d'alguns dels altres. Anem reduint, anem escoltant els de casa i els de fora, i anem reduint. Però és que el que no podem reduir, què fem? Doncs, a vegades, si és la porcellana trencada, la piquem tota. I la venem per fer carreteres. La venem per fer masses que després es recobreixen amb altres materials. La venem com a fuel per les cimenteres. O sigui que hem anat buscant maneres d'anar-la tornant en el circuit. Sí, així és. Cada vegada és més difícil. També t'ho dic, perquè cada vegada hi ha més criteris mediambientals que et diuen no. La porcelana triturada ja no pot ser. Ja no pot ser fuel per una indústria cimentera pel tema d'emissions. Això ha passat fa uns anys, era molt fàcil, ara no. Ara inclús hauries de pagar, per pagar els impostos o els arancels medioambientals. Però anem buscant maneres perquè això passi, però de debò. Quina és l'única solució? És anar reduint, reduint, reduint, reduint. Abans de reciclar, reduir. I optimitzant, evidentment.

Escolta'm, Gabà és la central mundial?

Així és, així és. I si ho és per història, ara ho serà també més sobre el paper, perquè hi ha el projecte del Roca City. Gavà, que és una factoria, Gavà-Viladecans, ocupa les Dugues, és una factoria molt gran. Durant els últims, jo et diria que 30 anys, amb tot el que ha passat, diguéssim, de la caiguda de la demanda, l'entrada de la competència, doncs molts temes que ens han anat afectant, el Covid, el. Molts dels temes, que s'ha anat fent petitona en producció. Llavors, hi havia temes que quedaven com desèrtics allà al mig. Quan vam vendre calefacció, tota la part de calefacció es va quedar ja abandonada. Llavors, què ha anat passant? Doncs que a tot això se li havia de donar una sortida. I què vam pensar? Doncs parlant amb les autoritats, fer el Roca City. I tornar a la ciutat una part de Roca que va a Viladecans. Per vivendes, per museu, per centres d'innovació, hotels I al barri li posareu Can Roca? Can Roca. És el Roca City i allà hi haurà els quarteris generals. Hi haurà els quarteris generals i també hi haurà un altre tema. Que s'està posant molt en voga. I també és un tema de sostenibilitat, que és la industrialització de la construcció. Ara, molts hotels que es fan nous o projectes nous no es fan els quartos de bany a l'obra. Es fan amb un magatzem, es porten amb camions i es munten com un Lego. Doncs a Gavà hi haurà el centre de roca.

Pregunta, ¿això és perquè sovint la manera que es munten segons com aquests lavabos, aquests bàters, etc., Hi ha molts instal·ladors que no són prou professionals i després et trobes tots els problemes del món i, en canvi, vosaltres ja ho munteu de base i, per tant, l'única, podríem dir, responsabilitat al final deu ser un empalme, com es diu vulgarment, amb un tub i ja està. No va tant per aquí. Deixa'm que t'ho expliqui. No, no, no, per això ho pregunto.

Efectivament, efectivament. La veritat és que els productes cada vegada són més fàcils d'instal·lar, les instruccions, els YouTubes, tot ara és bastant fàcil d'instal·lar, excepte un producte, per exemple una bateria japonesa que té més connexions elèctriques i tot això. Sí, sí, que té xorros per tot arreu. Efectivament. Però si no, ja us dic que ara. Ostres, jo he canviat coses a casa meva perquè ho volia provar i també per veure si podíem millorar. Però no, per on va? No trobem instal·ladors. Tenim un problema a Europa i a Amèrica. De moment que no hi ha instal·ladors. Aviam si no t'ha passat a tu, Francesc, que vulguis canviar un quarto de bany i et facin esperar 3, 4 o 5 mesos. Sí, home, el que vulguis. Això els projectistes no s'ho poden permetre. Els hotels han de rendibilitzar. Per tant, s'ha inventat això, no ara, fa 10 anys, Anglaterra i Itàlia. I ara nosaltres vam comprar una empresa italiana amb una seu a Anglaterra, hem fet una rèplica a Portugal i ara tot això, diguéssim, la intel·ligència estarà a gavar. En el centre dels pots. El pentàgon de Roca. El pentàgon de Roca,

el Roca City, efectivament. Caram, José Luis. Més enllà dels esforços que poseu. Jo estic quedant molt sorprès, eh, José Luis? No sé si estàs d'acord amb mi. Jo em pensava que tot plegat era més.

Jo els coneixia de feia temps, perquè, bueno, és la nostra feina, no?, El que passa és que no acostumem a parlar de qui ho fa bé. Això és una cosa que. Aquí sí, al nostre programa sí. Però als mitjans de comunicació sempre acostumem a assenyalar els dolents i mai agraïm l'esforç que estan fent les grans companyies, que són moltíssimes. I passa perquè, de vegades, dir pels mitjans de comunicació que les empreses són part de la solució, Sona raro. Jo fa molts anys que ho dic. Sense les empreses no ens en sortirem. I Roca és un exemple d'això. Deixa'm que faci una observació, Carles. Més enllà de l'IMSD, de la investigació, dels recursos que esteu posant per induar, per ser més eficients, perquè els vostres equipaments per la llar siguin més eficients, finalment, i més enllà dels instal·ladors, en qui recau tota la responsabilitat i qui decideix si aquell equipament és eficient o no, és el consumidor, és el que utilitza, som les persones. Creus que les persones s'estan conscienciant i us preocupa això? És a dir, esteu fent alguna tasca per intentar. Ja sé que no sou uns educadors, que no és la vostra responsabilitat, però intentar fer arribar aquests missatges als vostres consumidors, perquè clar, són uns quants milions arreu del món, si tots aquests consumidors de roca rebessin el missatge del que empenya Roca a defensar el planeta, seria extraordinari.

Que interessant, i ara et contestaré amb tota la transparència que he portat aquí i que he parlat fins ara. Nosaltres tenim diversos consumidors, diversos clients. Hi ha el consumidor final, com tu bé dius, però també tenim els arquitectes com a prescriptors, els instal·ladors, que n'hem parlat, també com a prescriptors. Tenim també tots els grans, els planners i developers, que es diu en anglès, els que fan desenvolupaments de ciutats. Ara estem parlant amb desenvolupadors no de barris, no de comunitats, sinó de ciutats. Hem començat per aquests. Amb aquests, com que és més abastable, hem començat a parlar amb ells. A més, per vendre els seus projectes, ells han de parlar de sostenibilitat, i amb seriós, i sota unes normes, per exemple, com la d'EU Green Claims, de la publicitat verda que ara està regulada per la Unió Europea. Amb aquests. No parles a poc. Efectivament. Què passa? Que amb aquests podem parlar. Tranquilament i ens ajuden. Però clar, aquests arriben on arriben. En un últim estudi que hem fet, i us ho dic ben tranquilament, hem vist un estudi de mercat, hem vist que en el consumidor final, en l'usuari final, Roca encara no és percebut com sostenibilitat per davant, per exemple, de garantia, disseny, qualitat, funcionalitat, benestar. Per tant, aquí hem de fer una mica més de feina. Per què? Perquè si no, com tu deies molt bé, hi ha molt bona feina feta que no s'acaba traslladant al consumidor. És clau per decidir si compra una aixeta de roca o d'una marca similar que compleix amb els estàndards o una altra que pensa que s'estalviarà 4 duros però a la llarga se n'haurà de gastar 4 i 20 els anglesos diuen jo no soc tan ric com per permetre comprar coses tan barates. Hem d'anar al tanto amb això. Magnífic.

Ara em ve al cap una persona que bé, que ara mateix condueix el programa, que va tenir una enganxada en aquest sentit i m'ha vingut al cap. Veus? Sí, sí, sí, però sí, sí, ja ho crec, amb dos columnes de dutxa. El Carles ja té raó, ja ho crec, i aquest senyor anglès, jo no soc tan ric, ja ho crec. Ja ho crec. I de tant en tant ens enganxem als dits i dius, per què he trepitjat això si ho tenia tan clar? I tenim aquí a Catalunya

la frase poc i bo. Recordeu, eh?

Poc i bo. Sí, sí, sí. Les dites populars. Carles, ens has parlat del Roca City, ens has parlat de presència en 70 països, clar, sou una multinacional catalana, una família, ara mateix quantes plantes teniu al món, 20.000 treballadors.

78 plantes. Tenim 78 plantes perquè històricament el que volíem era tenir centres de producció a prop dels mercats. D'acord. I això, dius, és una aposta. Per què és una aposta? Perquè 78 fàbriques és una monstruositat en termes de complexitat i d'inversió. Aquestes fàbriques s'han d'anar mantenint. A canvi, això ens porta molta complexitat. La complexitat porta costos. Porta costos i els anem assumint a canvi d'estar més a prop dels mercats. Per què? Per entendre les especificitats dels mercats, això per aprendre dels mercats i adequar-nos. I també per donar un servei, un servei en aquests mercats. Heu de pensar que si anem a Europa, a una part d'Europa, els vàters, i poso l'exemple dels vàters, tenen la motxilla a sobre la cisterna. Però si tu te'n vas a Alemanya, no hi ha cisterna, perquè està empotrada. I, a més, no van a terra, els váters, sinó que van suspesos. Als Estats Units no hi ha el que es diu efecte washdown o cascada, sinó que tenen el sifó per netejar. El remenament aquell, sí. Cada país té les seves especificitats. Llavors ens hem d'adaptar. Com més a prop estàs dels mercats, més en saps, més pots respondre. A canvi, molta complexitat, sí. Caram. Doncs, escolta'm,

jo crec que ho remetem aquí, de moment, amb aquesta visió il·lògica, és a dir, si vols ser internacional, des de la distància, segons què, no ho pots de cap manera oferir amb qualitat, amb rapidesa, amb solvència, no? Això està claríssim. I em venen més casos al cap, perquè tots som consumidors i déu-n'hi-do. José Luis Gallego, un plaer, no?

Magnífico. El nostre planeta és la nostra llar. Aquest és el clima. A mi m'agrada quan venen representants de grans companyies a demostrar que es pot fer negoci, es pot generar economia i es poden crear llocs de treball sense necessitat d'esgotar el planeta. I el cas de Roca ha estat claríssim.

Aquest compromís, i per tancar aquí, si em permeteu, és així. A més, això ens ve des del Consell, des de l'accionariat, ens ve des de dalt de tot, i amb aquests vuit anys que portem, apretant fort, perquè Roca havia sigut una empresa. Sempre responsable, però sostenible en el sentit modern de la paraula, és d'aquests fa vuit anys. Doncs hem sigut capaços d'això anar-ho passant els 20.000 treballadors. Des de dalt, cap a baix, des de baix, cap a dalt. I sí, sí, és possible.

Caramba, m'agrada, m'agrada acabar així les entrevistes. Tu recordes, José Luis, quan hem portat aquí en Miguel Torres, del Celler Torres, hem portat aquí l'Adolfo Autor, l'amo de Baleària, directament, en Sergi Ferrer Salat. Empreses que són líders. Evidentment que s'han de guanyar la vida, evidentment que sempre hi ha coses, com a qualsevol casa dels 8.000 milions d'habitants d'aquest planeta, però hi ha voluntats que hi han de ser. Clar que sí, clar que sí. Carles Velázquez, cap de Sostenibilitat de Roca. Un plaer, una abraçada. La enhorabona, Carles. Moltes gràcies. Adéu-siau.

Adéu. Adéu, adéu.