Román Orús, físic teòric: ''La computació quàntica pot ser un desenvolupament més gran que la IA''

El matí de Catalunya Ràdio, volem parlar d'intel·ligència artificial. Ara fa uns dies a l'Agora parlàvem d'aquest cas que es va dir que la intel·ligència artificial havia sortit del laboratori i parlàvem amb el físic teòric, investigació en computació quàntica i membre del grup d'experts del nou panel científic internacional sobre intel·ligència artificial de Nacions Unides, el Román Orús. Professor Orús, com estem? Molt bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Ja vam dir, el tema és tan complex que n'hem de tornar a parlar un dia. Cap problema. Per situar-nos, aquest grup d'experts de Nacions Unides, què és el que fan, exactament?

Sí, bueno, nosaltres som un grup de 40 experts internacionals, científics, que el nostre paper és fer com de bisagra entre el món científic i el món de la governança. Nosaltres som de. Bueno, és un conjunt de científics de 37 països diferents, no?, Tots són especialistes en diversos àmbits d'intel·ligència artificial, de matemàtiques, de filosofia, etc. I el que nosaltres hem de fer és dir el que hi ha i el que no hi ha en intel·ligència artificial, quins són els riscos, quines són les oportunitats, i fer-ho d'una manera sense hype, sense soroll, sense fum, per tal que la gent que hagi de fer governança entengui bé què és el que hi ha. I hi ha filòsofs, també? També hi ha filòsofs, sí.

Perquè és important la qüestió d'ètica, evidentment. Efectivament, sí. L'últim cop que vam parlar amb vostè parlàvem d'aquest cas, d'aquest model d'intel·ligència artificial d'OpenAI que va atacar un altre o va fer un ciberatac amb una altra empresa autònomament, sense que ningú l'hi ordenés. Però des de llavors també una altra empresa, com era Entropic, també va dir que el seu model, el Clot, també havia piratejat fins a tres organitzacions autonòmiques. Abans que res, són comparables aquests dos casos?

Sí, efectivament, sí, sí, sí, són comparables. És el mateix, eh? És bàsicament el mateix, sí, el mateix tipus de comportament.

Per tant, i li demano el mateix que li vaig demanar l'altre dia. Hem de patir que la intel·ligència artificial ja faci coses per si mateixa?

Bueno, hem de tenir respecte, hem d'entendre bé com funcionen aquestes eines, com funciona aquesta intel·ligència artificial. Hem d'aprendre a controlar-la. El que ha passat ha estat dins d'un entorn més o menys controlat i efectivament s'ha pogut detectar temps, etc. I per això eren experiments, però el que hem de fer ara mateix és efectivament aprendre aquests experiments i entendre com s'ha de controlar això i com hem d'entrenar aquestes intel·ligències artificials per tal que no facin això.

Perquè és important destacar, i ens ho deia vostè l'altre dia, que no és que li diguessin a aquest model d'intel·ligència artificial, ataca aquest sistema, no, se li posa un problema que ha de resoldre, i el propi model interpreta que la manera, millor manera de resoldre'l, és, entre cometes, escapar-se del laboratori.

Efectivament, això és el més interessant, que ni tan sols se li van donar ordres de llançar un ciberatac, simplement. El model per si mateix va raonar de la manera que es raonar els models, que la forma més ràpida d'aconseguir la solució al problema que li havíem proposat no era raonar per si mateix i trobar la solució, sinó sortir d'allà i cercar-la a un altre lloc. I a més a més és el que dèiem també,

és a dir, l'altre lloc on el busquen tampoc és fàcil entrar-hi, perquè és un lloc amb barreres, amb escuts.

Efectivament, sí, sí, va haver de hackejar una altra companyia per tal d'entrar a les dades d'allà i trobar la solució.

Sobre aquesta qüestió, clar, la primera pregunta que em ve al cap és si l'encàrrec que se li fa és aconsegueix les dades de tots els catalans i catalanes a la sanitat pública, ho té raonablement fàcil, un model d'intel·ligència

artificial per aconseguir-lo? Amb el que hem vist, jo diria que sí. Jo diria que ho podria fer. Si dins d'un entorn que en teoria estava controlat i sense donar-li ordres de hackejar res va aconseguir sortir i trobar informació a una pàgina web d'una altra empresa on estava tot, tenia els seus filtres de ciberseguretat, etc. Jo imagino que si es crea un model explícitament per llançar ciberatacs, perquè aquests models que han sortit eren models de propòsit genèric, ni tan sols s'havien entrenat. Única i exclusivament per temes d'estiguar seguretat. Però si s'entrena un model tan sols per això i se li dona una ordre concreta, jo crec que sí, efectivament.

A més, en aquests casos, vostè em corregirà, però són les pròpies empreses que ho han explicat. Tant OpenAI com Antropi que han dit, escolteu, ha passat això. Per tant, és un exercici de transparència, però. És a dir, sempre hi ha el dubte de si ens en podem enfiar, perquè les persones al capdavant d'aquestes empreses poden canviar. Potser pot haver-hi algú que digui, no, no, no expliquem res.

Clar, clar, efectivament. Vull dir, en aquest cas jo crec que Antropic i OpenAI han estat molt obertes. Han dit, bueno, ens ha passat això, necessitem que la gent ho conegui. També quan va sortir el model de mitos, que es va veure que era capaç de trobar vulnerabilitats de ciberseguretat molt importants en tot el software que hi ha, no? També van ser molt oberts en aquest aspecte. Quan ha sortit alguna cosa, almenys fins ara, que sembla que això podria ser perillós, s'hauria d'anar en compte, potser hem de parar, hem de pensar una mica més com es fa, fins al moment sembla que han estat molt oberts. Però clar, tot depèn, efectivament, com dius tu, això són empreses privades, no són governs. Això depèn de les persones que estan allà dirigint l'empresa, del país que està desenvolupant aquestes tecnologies, s'ha d'anar molt en compte. Tenen massa poder, aquestes empreses, ara mateix? Bueno, ara mateix sembla que hi ha com una transició de poder. Aquest és un tema, precisament, que es parla molt al comitè de la ONU. Sembla que hi ha com un trasvàs de poder, no? Aquestes empreses, aquests gegants tecnològics, i en particular la gent que fa intel·ligència artificial, efectivament, hi ha una acumulació de poder allà. Ara mateix, per exemple, el CEO d'OpenAI segurament té més poder que la presidenta d'Europa, per dir-te un exemple. Sí, directament. Directament, directament. I aquesta gent no la. El poder i més diners, clar. Sí, efectivament, clar. Hi ha una acumulació de poder a les grans tecnològiques. Vull dir, ara mateix els polítics poden regular, poden fer governança, estan durant un període de temps, després la gent els escull democràticament i tal, però el CEO d'una empresa, d'una gran corporació tecnològica de Silicon Valley no l'escull ningú, està allà per sempre. I impacta a tot arreu, a tot arreu, perquè tothom està utilitzant aquest tipus de tecnologia. Aleshores, efectivament, sí, em sembla que la societat està, el capitalisme o la nostra manera de viure, hi ha com una transferència de poder cap a aquestes corporacions ara mateix. I això s'endreça només amb regulació? Bona pregunta. Jo crec que la regulació és una eina necessària. No sé si és l'única eina, també segurament hi ha una bona part d'educació de la gent, de què es pot fer amb intel·ligència artificial, de què no s'hauria de fer, etc. Però amb regulació i governança segurament és una manera d'endreçar-ho. Ara bé, ha de ser una regulació que no. Per dir-ho d'alguna manera senzilla, ha de fomentar la innovació. És a dir, no podem tenir més. Si l'arbitratge és massa, aleshores no hi ha innovació, no hi ha desenvolupament. I també hem de reconèixer que aquesta és una tecnologia que ens pot portar a nivells de desenvolupament que no hem viscut mai. S'ha de fomentar una regulació que fomenti la innovació cap al futur. Ara parlarem dels aspectes positius,

perquè sempre parlem d'intel·ligència artificial, de les coses més fumudes. Però, per exemple, ara fa uns dies el Banc Central Europeu els va dir als bancs europeus "Escolteu, teniu quatre mesos per buscar una resposta". És possible? És a dir, per un banc, tal com està muntat, davant d'una empresa, com vostè deia, amb tant de poder, dedicada 24 hores al dia a la innovació, fins i tot el més gran del món, és possible que es prepari per el que li pugui arribar de l'altra banda, per un civil atac? Jo crec que s'han de preparar, sí.

Sí o sí, eh? Sí o sí, sí o sí. No hi ha cap altra alternativa, perquè a més a més no es tracta només d'intel·ligència artificial, hi ha altres tecnologies que en el tema de la ciberseguretat tindran molt a dir en el futur, per exemple, tot el tema de la computació quàntica, etc. I aquí els bancs, els governs, etc., no poden esperar que hi hagi un ciberatac i els agafi tard, s'han de començar a preparar ara mateix. Ara mateix, o potser abans d'ahir, si em preguntes. I ho fan? Sí, sí que ho estan fent. Depèn de quin organisme, però en general sí que som bastant conscients que s'han de començar a preparar. Europa va per darrere amb això? Tecnològicament, en el tema de la regulació, no. Europa és de les primeres que ha regulat el tema de la intel·ligència artificial, o com a mínim ho està intentant. En el tema tecnològic, sí. Europa va per darrere dels Estats Units i Xina, clarament. I no és la primera vegada que passa això. En tecnològic, eh? En tecnològic. I en regulació? Regulació, no. Regulació va per davant, de fet. Ha estat de les primeres a intentar regular. Europa és molt bona regulant. Això ho estem veient. Per bé o per mal, no? Efectivament, efectivament. I als Estats Units, per què els costa tant? Pel poder que tenen aquestes empreses? Sí, probablement, sí. Perquè tenen una altra manera de fer les coses.

De totes maneres, ara està canviant la tendència. Jo crec que ara que han vist que el govern dels Estats Units i els governs federals, ara que han vist que aquesta tecnologia. Realment té unes capacitats que s'ha d'anar molt de compte perquè potser se'n van més enllà del que un s'imaginava. Estan començant a sorgir iniciatives per regulació. També depèn més dels Estats Federals, però bueno, s'ho estan mirant. Què és el millor que ens pot aportar la intel·ligència artificial? Bueno, hem de pensar que la intel·ligència artificial és una revolució tecnològica. De fet, és la nova revolució industrial. És comparable al que va passar al segle XIX amb la revolució industrial d'aleshores, que anava més sobre el tema de la maquinària, l'energia, les fàbriques, etc. Té és el que s'està automatitzant i el que hem aconseguit no són màquines que fan treballs físics, sinó màquines que pensen. I això és una revolució en tota regla. A més a més, té un concepte diferent respecte a les altres, que és la primera vegada que tenim una tecnologia que es millora a si mateixa. I això ens portarà, jo vull pensar, a un nivell de desenvolupament tecnològic que no s'ha vist mai. És una tecnologia completament transversal que afecta. Tot, fins i tot a la forma com podria estar organitzada la societat, i això ens portarà, jo vull pensar, al nou desenvolupament. La forma en com està

estructurada la societat, en quin sentit? Com ho pot canviar? Hi ha canvis socials, això ja ho estem veient. Per exemple, quin és el valor del treball? Si tot ho fan les màquines, quin tipus de treball quedarà? Ara mateix estem veient que la forma de treballar està canviant d'una manera radical. No cal ni que ens anem a cinc anys enrere. Ara mateix no es treballa de la mateixa manera avui que fa sis mesos. Això, per exemple, hi ha feines com les programadores informàtics, per exemple, és un bon exemple que conec molt. Molt de prop, no? No té res a veure com programa un programador avui dia com programava fa dos anys, o fa sis mesos, no? Són feines que estan evolucionant, hi ha feines que segurament deixaran de ser tan relevants, però sorgiran noves feines, també, i això jo crec que inevitablement. Es traduirà en canvis en la societat. I pèrdua de llocs de treball? O potser també aparició de nous llocs de treball que ara mateix no podem imaginar. Però implica un canvi de xip total. Completament.

Ho dic perquè abans vostè deia una cosa molt interessant, que és que la intel·ligència artificial és la primera tecnologia en la història que es renova a si mateixa, que es millora a si mateixa. Abans vostè parlava d'Antròpic, d'un dels gegants del sector. Quan va presentar una de les últimes versions, ja fa uns mesos, del seu sistema Clot, ja es va dir de dir aquest és un sistema, i vostè parlava de la informàtica, és el primer que et permet fer una aplicació o una pàgina web sense saber res de programació. Fins al punt que la nova versió de Clot estava feta amb Clot.

És a dir, que no hi havia hagut un senyor escrivint codi, sinó que se li va dir el propi sistema. Sí, efectivament, és una tecnologia que es mira a si mateixa. Això no havia passat mai a la història de la humanitat. I ara mateix tenim aquest tipus de tecnologia i hem d'entendre per què la podem fer servir. L'exemple que has posat de les aplicacions o de les pàgines web és un bon exemple. Ara mateix, home, evidentment, hi ha moltes formes de programar una pàgina web, però si tu no tens ni idea, te'n vas a Clot i li dius, escolta, em programes una pàgina web així i aixà i tal, te la fa. I llavors, potser l'has de finar una miqueta, però hi ha una feina bruta, entre cometes, que te la fa. Sí, sí, tota la part més engorrosa del treball ara mateix

està completament automatitzada. Vostè creu que l'usuari habitual, no les persones que s'hi dediquen, però l'usuari habitual en són plenament conscients de què pot ser la intel·ligència artificial? Ho dic perquè jo a vegades tinc la sensació que hi juguem. Fes-me una cançó, xatge PT, on vaig a vacances? Però el potencial que hi ha al darrere no sé si n'acabem de ser del

tot conscients. Jo crec que no, jo crec que la societat en general no és conscient del potencial que té aquesta tecnologia i cap a on va. Una mica, la raó per això és que aquesta tecnologia està evolucionant molt ràpid, vull dir, ara mateix tothom parla amb ChatGPT, amb el Clot, està començant a utilitzar-se més i més, però clar, és una tecnologia que evoluciona tan ràpid, tan ràpid, vull dir, hem d'entendre que ChatGPT va sortir el 2022, això fa no res, fa 4 anys o 3 anys i mig, i fixa't on estem avui a dia, on estarem d'aquí 10, 20, 30 anys, no? És una tecnologia que està evolucionant més ràpid del que la podem regular i també del que la podem assimilar, d'alguna manera. I efectivament s'ha de fer una mica de treball de divulgació, si vols, i la gent també s'ha de preocupar una mica per entendre quines són les capabilitats d'aquest tipus de tecnologia.

Un dels reptes que tindrà la intel·ligència artificial és la qüestió dels drets. Ara, per exemple, parlàvem d'això de les cançons, aquestes aplicacions que els dius, fes-me una balada sobre les meves vacances, el que sigui, que se sembla una mica al xat GPT, quan tu li preguntes. Clar, vostè em corregirà, però tots aquests models el que fan, això ho poden fer perquè mengen de molta informació, de moltes dades, de molts articles, de tot el que troben. En alguns casos, no necessàriament en drets. El New York Times es va carallar contra OpenAI per discutir. Vostè està agafant els meus articles sense permís. Parlem-ne.

Aquest és un dels reptes, també? Bueno, és un tema, efectivament. Aquests models, bàsicament, s'alimenten de dades. El model és tan bo com les dades, no? I el que necessiten són moltes, moltes, moltíssimes dades, no? De tot, de Wikipedia, de llibres que s'han escrit, de vídeos, de pel·lícules, de diaris, de tot el que hi hagi, no? I, efectivament, algunes d'aquestes dades són públiques i altres no són públiques, no? Això és un tema ara mateix i OpenAI, Antropic i tal estan rebent querelles, clar, perquè han estat utilitzant dades que probablement no eren necessàriament públiques, clar. Vostè deia de costar els llibres.

Durant un temps s'ha comentat bastant aquesta història que aquestes empreses estan devorant, literalment, llibres de segona mà, en català, per exemple, perquè els escanegen, i llavors, com que els escanegen, és molt més barato després destruir-los, perquè és més ràpid, diguem-ne, escanejar-los i destruir-los, que no escanejar-los i tornar-los a posar al prestatge.

Això és real? Això està passant? Bueno, jo no tinc informació directa de primera mà, però sí que he llegit que estan passant coses com aquestes. A mi m'agraden molt els llibres. Jo soc un fanàtic. De paper, eh? De paper, sí, sí. Jo al Kindle no puc. Jo soc dels que s'ha de comprar el llibre en paper i després me'l guardo. A més, sempre que entro a una llibreria surto amb tres o quatre. És molt complicat. Per això, home, si realment està passant això, crec que és una pena. Destruir llibres a mi em sembla una aberració. Si volen escanejar els llibres, em sembla molt bé, perquè s'han de pujar dades. També s'hauria de veure què passa amb el tema del copyright i el tema de la protecció de dades, etcètera, perquè, clar, això també s'ha de mirar. Però, home, si estan escanejant llibres, després potser seria que els tornessin una altra vegada a la biblioteca, no?

Sí. No, però tot això, vostè parlava dels drets, tot això es resol, perdó per dir-ho així, en diners? Ho dic perquè amb la música va passar una mica això, és a dir, van haver-hi algunes companyies que van dir, ep, que estàs fent servir les meves cançons per crear música amb intel·ligència artificial, i això es va acabar quan la Warner va arribar a un acord, i després un negociant amb la Universal i amb totes les altres.

Doncs sincerament no sé com es podria solucionar, suposo que la part dels diners seria una part important, vull pensar que no és l'única manera.

Efectivament. Però això és un dels debats que hi ha en aquest panell de Nacions Unides, és a dir, alerta, no ho centrem tot en la part econòmica. Per això li demanava al principi si hi havia per la raó per la qual

hi havia filòsofs en aquest panell. Sí, en certa manera sí. Vull dir, ara mateix, clar, aquests models han estat desenvolupats per empreses privades. Que el seu motor és un motor econòmic. Són empreses, volen beneficis, tenen inversors. Els inversors volen tenir beneficis en un determinat període de temps i allà el que prioritza no és tant l'ètica, per dir-ho així, sinó maximitzar els beneficis. Clar, si aquestes empreses estan guiant per aquest propòsit, les eines que estan desenvolupant no necessàriament tenen una component ètica, tenen una component legislativa i tal. Això és un dels temes que s'ha estat parlant molt al PAN.

I sobretot l'ús que en fan determinats governs. És a dir, per exemple, ara aquests dies aquí a Catalunya n'hem parlat molt de les càmeres de seguretat al carrer. Si un cop hi afegeixes la reconeixement facial i un cop hi afegeixes la intel·ligència artificial, això en mans de segons quins governs fa molta por.

Efectivament, efectivament. Hem de pensar que aquesta tecnologia. Clar, jo l'he comparat moltes vegades amb el projecte Manhattan, que va desenvolupar la bomba atòmica. És exactament una situació molt semblant, amb la diferència que allà van ser governs i aquí són empreses privades. Però, efectivament, és una tecnologia geoestratègica. Geopolíticament és fonamental. Els països que estan desenvolupant aquesta tecnologia tenen un avantatge geopolítica respecte a les altres regions del món. Ara mateix, Estats Units i Xina tenen un avantatge respecte a Europa. Tenen un model, o aquests models de MITOS i d'OpenAI, que si ells volen poden llançar un ciberatac tal qual i apagar un país sencer. Això dona molta responsabilitat. Imagina't que aquest tipus de models acaba en mans de països que no són tan democràtics. Què passa si Rússia desenvolupa un d'aquests models, o Corea del Nord,

per dir-te un exemple. Estem parlant amb el Roman Oros, que és físic-teòric i és designat per Nacions Unides, és l'únic membre espanyol d'aquest panel científic sobre intel·ligència artificial. En aquesta qüestió de l'ús de la intel·ligència artificial, per usos, diguem-ne, qüestionables, molt sovint, quan es parla d'Estats Units, sempre apareix el nom de Palantir. Aquesta empresa, de vegades, se l'ha qualificada com l'empresa més perillosa del món. Quina opinió en té vostè, o pel que sap vostè de Palantir?

Bueno, és una empresa que està fent molts treballs de defensa, clar. Estan treballant molt en temes d'intel·ligència artificial, estan treballant molt amb l'exèrcit, amb el govern nord-americà. L'AIS, no? Efectivament, i sí que és veritat que estan desenvolupant, ells estan focalitzats en desenvolupar eines d'intel·ligència artificial o més d'intel·ligència, o més de computació, diguem-ne, més tradicional, que estan enfocades directament, ells diuen, al tema de la defensa. Per als Estats Units això és un tema central, estan treballant directament amb ells i amb altres governs, a més a més, Bueno, és un tema que ha d'existir alguna empresa com aquesta. Efectivament, hi havia de ser aquesta.

No, el problema és, això és el que deia vostès, són les persones que hi ha al davant. Ni més ni menys. Perquè en el cas de Palantir, hem sentit el seu principal responsable fent aquell manifest parlant de la superioritat d'Occident i que és millor estar segurs que ser lliures. I aquí és que quan penses, ui, ui, ui, amb les eines que té aquest senyor. Això és el que fa por,

vull dir, empreses que estiguin treballant amb exercici, amb defensa i tal, n'hi ha moltíssimes, però clar, aquí, ara mateix, qui està al davant d'aquestes? Doncs en el cas de Palantir, el Peter Thiel, que ve de PayPal i tal, doncs és un personatge molt polèmic, és un personatge molt polèmic, efectivament, fa que pensar.

I la petjada ecològica? Perquè, clar, tot això de la intel·ligència artificial necessiten centres de dades que es mengen molta electricitat perquè necessiten una temperatura concreta i tot això.

És una preocupació, aquesta? Ho és, ho és. De fet, un dels grans problemes de la intel·ligència artificial, des d'un punt de vista científic, fins i tot, és el consum energètic. És extraordinàriament ineficient. Vull dir, tenim una tecnologia ara mateix que realment ens està portant a un nou desenvolupament industrial, estem parlant d'una nova revolució industrial, d'una revolució tecnològica, etc. I és realment impressionant tot el que es pot fer, però el que encara no ens acabem de donar compte és que aquesta tecnologia és realment molt dolenta. Molt dolenta en el sentit que jo miro la natura i la intel·ligència biològica ho fa molt més eficient que no pas el que estem fent nosaltres. Això vol dir que estem fent alguna cosa que estem fent realment malament. Realment malament des del punt de vista de programació, de l'algoritme, del hardware, etc. Ara mateix, la intel·ligència artificial que tenim, el consum energètic que té és aberrant, consumeix moltíssima energia. I per això ara mateix els centres de dades, les gigafactories, etc., necessiten estar molt a prop de centrals elèctriques per alimentar precisament aquests algoritmes. I això té solució? Sí que té solució, hem de trobar, però això és un problema científic. Ara mateix estem treballant. Fins i tot en el meu grup de recerca, estem treballant en fer intel·ligència artificial més eficient. Sabem que es pot, s'ha de poder. I tenim idees i tenim propostes per tal de fer-ho més eficient.

A més a més, vostè, a banda de la intel·ligència artificial, hi ha una altra part del seu negociat, que són els ordinadors quàntics, que són aquests ordinadors que poden fer en segons el que els ordinadors convencionals poden trigar fins i tot anys a fer-ho. Llavors hi ha les dues vies. Alguns diuen, precisament per això, podrem resoldre determinats problemes, com aquest de l'energia, més de pressa, i els altres que diuen, sí, però alerta,

qui el fa servir aquest ordinador? Alerta, qui el té, no? Efectivament, efectivament. La computació quàntica és un altre model de computació que s'ha desenvolupat de forma paral·lela al tema de la intel·ligència artificial. Que efectivament pot portar a un desenvolupament tecnològic fins i tot més gran que el de la pròpia intel·ligència artificial. I ja no et dic quan es barregi juntament amb intel·ligència artificial. Anava a preguntar-li això, justament. Efectivament, perquè es pot utilitzar un ordinador quàntic per fer intel·ligència artificial. A més a més, molt més potent, amb menys dades, més eficient, etcètera.

Però això és real? Ho dic perquè tota la qüestió quàntica històricament s'ha dit que és més teoria que pràctica. Això avui ja és real? Sí, sí que és real.

És real fins a cert punt. Vull dir, ara mateix no tenim ordinadors quàntics de propòsit general, com ens agradaria, no? Els ordinadors quàntics que tenim avui en dia encara són prototips, ok? Són petits, tenen soroll, són més en l'entorn de laboratori, però ja es poden començar a fer algunes coses. I la. La predicció és que en els pròxims 5 o 10 anys el hardware quàntic es desenvolupi d'una forma bastant significativa, de forma que ja podrem utilitzar aquests ordinadors per fer coses bastant més serioses.

Clar, és a dir, sovint es posa l'exemple de la medicina amb els ordinadors quàntics, no? És a dir, que un pot simular interaccions de molècules per fabricar possibles medicaments o renaïs a malalties. Insiste això amb el que deia abans, és a dir, un ordinador normal ja trigava anys o potser trigava massa i això pot ser una qüestió de segons si això realment es fa.

Efectivament, un ordinador quàntic pot resoldre problemes que per un ordinador tradicional són directament intractables. Vull dir, ni que tinguis tots els recursos computacionals de l'univers ho podries solucionar. El tema de la simulació molecular per tal de desenvolupar vacunes, per exemple, és un bon exemple, no? O nous materials. Una molècula és un sistema quàntic i per simular un sistema quàntic. Necessàriament, per fer-ho bé, necessites un altre sistema quàntic, no? I això és el que faria l'ordinador quàntic.

I això es combina amb el que dèiem abans? És a dir, per exemple, si jo soc un banc i jo tinc un ordinador quàntic amb intel·ligència artificial barrejat, com vostè deia, jo puc dir, escolta'm, analitza'm totes les probabilitats de ciberatac que tinc i protegeix-me contra totes aquestes. Efectivament, sí. Sí que es barreja.

I això es pot fer ja? Això es pot començar a fer ja amb els ordinadors quàntics que tenim, que encara són petits, etcètera, sorollosos, però es poden començar a fer proves pilot, d'acord? Per tal que els bancs es preparin per tal que d'aquí 5 o 10 anys ja estiguin preparats. Perquè aquesta, clar, és una tecnologia que no s'aprèn en un cap de setmana. El tema de la computació quàntica, la física quàntica i tal, vull dir, jo sempre dic el mateix, no te l'aprens amb dos vídeos de YouTube, no?

Vull dir, tal. Ni en quatre. Jo és un tema, ja l'he dit abans, m'interessa molt però no hi entenc res. Ho intento entendre.

Necesites una trajectòria, és una altra forma de pensar, etc. Fa falta temps.

Però jo li deia abans, quan dèieu la qüestió dels diners, és a dir, l'altre dia llegia que la inversió de governs i empreses en la computació quàntica és 30.000 milions de dòlars. Pensava, quan hi ha tants diners, això és que aquí hi ha molta gent que sap que, entenent-ho o sense entendre-ho, el futur va cap aquí. Efectivament.

És una tecnologia que vindrà. No hi ha discussió de si el futur serà quàntic o no. El futur serà quàntic? Segur. Segur. La pregunta és quan arribarà això. Va arribant a una velocitat més lenta que no pas el tema de la intel·ligència artificial, on ha hagut una explosió en els últims dos o tres anys. Però el tema de la computació quàntica encara s'està desenvolupant i va al seu ritme. Les propostes de la gent que està fent el hardware és que d'aquí 5-10 anys ja comencin a haver aparells que seran molt interessants. Professor Roman Oros,

moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui i fer-nos una mica de guia en tota aquesta qüestió que és tan complicada com apassionant. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies.