El matí de Catalunya Ràdio

Rosalía: em sento com deia Santa Teresa de Jesús, "Stairway to heaven"

Durada: 18 min
18/11/2026
Parlem amb la Rosalía dels "Temes pendents" després de les 11 nominacions als Grammy "normals", com ella ens explica. Una secció supervisada sota notari de la mà del nostre José Alberto Martín.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Muy buen día, soy el alcalde de aquí del kiosk. ¿Qué nos queda pendiente?

00:05

Recordatorio importante. ¿Qué pasa? Se recomienda desinstalar el correo corporativo de todos los dispositivos personales. Pues mira, ya está. Recordad que hasta que no pasemos la orden ministerial firmada por el comité de huelga. Pocas ganas, de verdad, pocas ganas. no se recogen ni se firman cartas de servicios mínimos.

00:24

Muy bien, amigo mío, pues me estoy preparando para un arma de vacanzas.

00:28

Bueno, pues los servicios mínimos igual se cumplen menos.

00:32

És l'hora dels temes pendents amb Gerard Jubany, Carles Roig i Ona Villamata. Bon dia. Bon dia.

00:36

Aquest any quins temes tenim pendents, Jubany? Doncs tenim molts temes importants sobre la taula avui, Ricard. Per tant, m'agradaria començar per. No, no, no, no, no, no, no, no, no.

00:47

Sisplau, disculpen un moment. Què és aquest senyor? Sóc el notari d'abans.

00:52

José Alberto Martín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya. Correcte, sí. Fa una estona hem tingut el José Alberto amb nosaltres perquè ha sortejat l'ordre de les intervencions del debat que farem el divendres 27,

01:10

el debat decisiu a Catalunya Ràdio. Sí, sí, sí, dono fe.

01:12

Dona fe del que ha fet. No cal que doni fe de tothom encara que sí. Jo vaig estar quan el papa va venir. Sí, no, sí, sí, sí. Ens ho ha explicat, que va fer un acte. No ho recordo de què. El que no sabia més que encara fos aquí.

01:26

Em pensava que ja se n'havia anat, senyor notari. M'he quedat per fer el sorteig davant de notari, o sigui, davant de mi, dels temes que tractarem a la secció, temes pendents. Ah, això també s'ha de regular, eh? Fer de banda notària, això també. Sí, sí, estem en una emissora pública, en període electoral, i tot té que estar corroborat per notària. La meva secretària, aquí ja present.

01:50

Fa que hi ha una secretària?

01:54

És l'Armini, aquesta senyora. Ai, perdoni, l'he confós. A la meva secretària l'he passat ja els honoraris a la Vanessa. Que això ho cobra, eh? Cada acte que fa. Cada bola que surt, cobro.

02:04

Ah, cobre per bola? Cobre per bola. Molt bé.

02:08

Són càpsules grogues, veig que ha portat, no?

02:10

Sí, sí. Els ous Kinder. Sí. Aquí. Molt bé. Farem per sorteig. Si em fa el favor de ficar els ous aquí dintre. I jo? Sí. Molt bé. Ara procedirem a remenar les boles. Ja està bé.

02:28

No n'hi ha mai prou de remenar. Que molesti. No molesti el notari.

02:38

Què diu la secretària? Ara procedirem a extreure la primera bola. Com té el primer tema, ho tractarem a continuació. A veure. Pedro Sánchez de la revista Lecturas. I el primer tema. Aquest serà el primer tema, d'acord?

02:53

Obert una oficina. Els temes pendents.

02:54

Obert una oficina. Els temes pendents. Algú ha vist l'entrevista amb Pedro Sánchez de Lecturas? Jo l'he vist. Què diu, Armínia? Vostè l'ha llegit? Sí, sé que anava.

03:02

S'interessa per la política? Bueno, anava a fer-me el cap, que han de meter aquí a la peluqueria de la Pepi. I, bueno, mentre m'esperava, doncs, he vist la lectura i

03:10

sortia aquest home a primera pàgina. I què? Li ha interessat alguna cosa?

03:14

Follejat una mica? Una camisa blanca impecable. Sí. Sí, ell és guapo, eh? Per ser socialista. Sí, bueno, però això més o menys ja s'ha anat dient. Sí, bueno, de l'entrevista m'ha llamat que explica que va estudiar la carrera d'abogat al mateix temps que la seva mare. Ah, sí? O sigui, Pedro Sánchez i la seva mare van estudiar junts la carrera de dret. Sí, perquè es veu que el van tenir joves, eh? Devia ser una relliscada, si era tan progressista. Bueno, això és una suposició. I quan ella estudiava la carrera, doncs la seva mare, que ja tenia 40 anys, va decidir de tenir estudis, també.

03:45

Molt bé, espero que no anessin a la mateixa classe, perquè ha de ser molt incòmode viure la teva carrera universitària amb la teva mare. I jo em pregunto, qui netejava la casa?

03:58

A casa, qui netejava la casa dels Sánchez? Perquè no té germanes, el Pedro Sánchez. Només parla d'un germà, que és el de la corrupció. És molt masclista i molt incorrecte tot això que està suposant. Jo només dic les coses tal com són. Imagina't, què seria de l'Antonio si en vez d'estar pel que ha d'estar me n'hagués anat a fumar porros a la universitat. Imagina't que jo agafo i dic, mira.

04:21

A mí me ha gustado, la verdad. Ah, sí? President Pedro Sánchez, què tal? Buenos días, Eulol. Veo que habéis comprado lecturas.

04:28

Bueno, ens el porten cada setmana. Ara comentàvem la seva entrevista,

04:31

precisament. Me gusta porque, más allá del político, se ve el padre, el marido, el hijo. El Espíritu Santo. He tenido que renunciar a muchos momentos con mis hijas.

04:42

Si ya sabem llegir, no cal que ens vagi reproduint les respostes que surten destacades. ¿De qui va ser la idea de concedir una entrevista a un mitjà no habitual com el lectores?

04:52

Pues suya, evidentemente. Es una entrevista que me permite mostrar mi lado más humano. Porque soy más que un simple presidente guapísimo. Sí, sí, sí, claro. Los de lecturas me propusieron la entrevista hace tiempo. Yo les dije que sí. Y yo, a diferencia de otros, cuando me comprometo a una entrevista, allá voy. Bueno.

05:12

¿Eso menja a nosotros? ¡Es verdad! Sí, sí que es verdad.

05:19

Eso es verdad. A vosotros los dejé tirados, ¿eh? Sí, sí, sí. El día antes, ¿no? El día avant. Cap gracia, ¿eh? Por la noche lo dije,

05:27

¿no? Sí, sí, sí. Tranquilos, tranquilos, porque. Después de las elecciones voy al matín de Radio Cataluña. Vindrás con probet a venir. Correcto. Ya no será como presidente, pero iré igualmente. Bueno, gracias, Pedro Sánchez, por comentar la entrevista teva a lecturas. A vosotros. Voy a preparar el cara a cara con Feijó. Muy bien, fácil que es dama.

05:49

¿Y este viejo quién es? ¿Todavía no lo hemos devuelto? ¡Que alguien lo mande a su casa! ¡Mais, por favor, a su casa!

06:08

Sí, sí, sí. És veritat, porta una alegria. De fet, no parla de moure's. Està en plena forma.

06:25

Té la veu una mica tocada, oi, senyor Lula?

06:27

Està fònica, està fònica, està fònica. Són els aïlls acondicionats dels vols aquests llargs que fan. Bueno, anem a canviar de tema, senyor notari.

06:33

Sí, a veure, perdó, anem a. Música de notari. El següent tema que tractarem.

06:39

Se remenin les boles, remenin, ara com ho fa. Ai, que s'ha escapat una.

06:43

Me n'ha sortit una disparada. Això no és gens reglamentari. Extrec una bola, a veure si la puc. Yolanda Díaz. Molt bé. Molt bé.

06:56

Vostè decideix la escaleta. Aquí el tenim. Doncs sí, Yolanda Díaz, vicepresidenta, fins ara vicepresidenta, dos del govern espanyol, ha sigut notícia perquè acaba de retirar la seva candidatura a l'Organització Internacional de Treball perquè sembla que les seves propostes no han acabat de convèncer ningú en general.

07:13

Me ha retirado porque quise, porque me echaron. Yolanda Díaz, què tal? Bon dia. Bueno, estoy perfectamente, después de que el Consejo de Ministros haya aprobado otra subida del salario mínimo interprofesional a 1.286 euros. Sí, sí, sí, lo sabem.

07:28

De fet, des del PP hi ha altres partits que estan retraient que últimament estiguin tirant endavant mesures econòmiques populistes, amb finalitat una mica electoralista. No, de ninguna manera. Una persona malpensada podria pensar.

07:41

Si subo el SMI es pensando en mí. Después de las elecciones tendré que buscar trabajo y espero que esté bien pagado, por lo menos.

07:50

Almenys el seu mínim que sigui. Un altre tema, senyor notari.

07:58

A veure com ho farem. Procedim a l'extracció del tercer Globo Kinder. A veure.

08:06

Surt a la venda el GTA VI.

08:09

Gran tema. Sí, sí, sí. Perquè hem de parlar del llançament del joc més esperat dels últims temps, el GTA VI. Què passa?

08:18

Bonir, ¿qué tal? ¡Buen día! ¡Qué felicidad, tíos! Todos a comprar el GT esta noche. Vamos, Lamin, cómprame el juego. A ver. La mil, la mil, la mil, la mil. Ya mal, ya mal, ya mal, ya mal, ya mal, ya mal, ya mal. Vols fer cas, sisplau, Muriel? Què passa? Tu també jugues al GTA VI? Sí, tío, jo. Jo ja he demanat festa a la feina per poder estar tot el dia fotent-li canya al gent. Festa a la feina. Quina festa a la feina has demanat? De fer nuggets, sí, ¿vale? Mañana ni cocino ni saco a passear los perros al pipicant, que se caguen en casa, tío, me la pela. GTA! GTA! GTA!

09:10

Monir, els gossos els hauries

09:13

de deixar sortir. Me la pela, tío. Mira, yo no quiero problemas con nadie. Si quieres denunciarme, sabes dónde está la comisaría, ¿vale? Free Palestine, tío. Yo abro la puerta y que salgan a mear solos, tío.

09:24

Estás parlant dels gossos, ara. Alguna cosa més a dir sobre el GTA? ¿T'agrada aquesta temàtica dels videojocs de fer el malote una mica pel carrer? ¿Qué? ¿Qué?

09:33

Com que fe de malot. Fe de malot. Va d'això. El GTA va d'això. El GTA. No, no, no. Per mi el GTA es tindria que titular un dia normal a la meva vida. No serà tan munir. Pensa que és de roca negra, que també. Roca fonda, roca fonda. La delincuencia está aquí a la zona alta, tío. A Rocafonda, ¿sabes? Hay buena gente, tú vas por la calle, entras a un callejón, te das de hostia con este, con el otro, coges el coche de un tío random, te apuñalan, pero entre colegas, tío, ¿sabes? Con respeto, tío. Molt bé, Molir. Gràcies pel teu punt de vista. No, ¿qué pasa, tío? ¿Qué pasa? No, ¿qué pasa? Que la vida es dura, ¿sabes? Estava donant les gràcies. Tú vives en Cardedeu i tot el món allà és molt pijo, la gent de Cardedeu. Ui, ui, ui, ui, ui, ui. Que peligrosa la Roca Vilas, no? Bueno.

10:27

No durarías ni un día en el

10:31

GTA Rocafonda, tío. Boom, boom, you shot me down. Boom, boom, you hit the ground, ¿vale? No sé de què m'estàs parlant, Munir.

10:41

Fins un altre dia, Munir, fins un altre dia. Que vagi molt bé. Bé, doncs anem a.

10:47

Sí, que hi ha un tema, senyor notari. Un tema que tractarem. Com la remena. Ja ho ha dit, Armínia. Com la remena. A veure A veure. Rubiales i el Tribunal Administratiu del Departament. Oh, quina batida negativa.

11:04

Hombre! Què passa, xavales? Ahora sí, tio. Ahora sí, gràcies. Muchas gracias. Ay, que te doy un piquito, Ricard. No s'acosti, no s'acosti. Ella hace lo que quiere, un piquito. ¿Por qué está tan contenta? Bueno, pues a ver, es que como ya sabéis, yo fui inhabilitado durante tres años por un piquito de nada, que ella me dijo que sí. Por llevarme las manos a los huevos delante de la reina y sus hijas y cogérmelo así,

11:40

con motivo de celebración. ¡Toma, toma!

11:46

Los tres años más difíciles de mi vida en el que no he podido ni comprarme una Coca-Cola pero hoy hoy ya puedo presentarme a cualquier cargo federativo dentro del ámbito estatal y por eso os invito a todos ahora después del programa al Pink Lady ¡Vámonos!

12:07

Fins aquí, senyora Rubiales, gràcies. Un últim tema, senyor notari.

12:11

Sí, recordi que hem de fer el sorteig, eh? Un moment. No em cansaria mai de

12:16

veure't treballar, eh? El tema és. Rosalia i els gran millatins. Home! Endavant, Joan. El tema de cultura, doncs, dèiem que després de triomfar els Grammy llatins i optar diversos Grammy Lux, no? Diversos Grammy. Ah, Lux, Lux de Rosalia.

12:36

El Grammy Lux, no. Sí, sí, és que ara estava llegit malament.

12:40

Té una mica de raó, ara, l'Armínia. Doncs Lux de Rosalia, considerada obra mestra. Vol que llegeixi jo. de la dècada per la revista nord-americana Parity. Rosalia.

12:58

Benvinguda, bravo! Es arras. Caram. S'ha arrasat, eh, Rosalía? Amb bones denominacions, els Premis Grammy. Sí, però bueno,

13:11

els Grammys normals, eh? Els normals, sí, sí. No són els llatins, no?

13:15

No són els llatins, que també són normals. Són los de verdad, no? Els llatins també són de veritat, eh? Són uns Premis amb un reconeixement i un prestigi. Però estos son los que importan, no? Sí, és cert que els llatins són. Una mica més, són diferents, són diferents.

13:30

¿Pero qué dius? ¿Tú estás tonto o qué te pasa? No, no, perdona, perdona. No, no, la verdad es que me estoy muy contenta, ¿no? Estoy como exaltada, ¿no? Me siento como una mica como ascendiendo al cielo, ¿no? Lo que Santa Teresa de Jesús deia es the way to heaven, ¿no? Ya, això és de Led Zeppelin, Rosalía, segur que ho saps. Pues tendrían que verificarlo, ¿no?, a este, porque. Escolta'm,

13:51

¿com has rebut aquest nou reconeixement, en aquest cas de la revista Parity, després de les nominacions als Grammy de Triunfals Llatins?

14:00

Bueno, le he pasado la mano por la cara a la Telo Suif, ¿no? Pero. Es que a mí no me importa, ¿sabes? O sea, yo es que en aquellos momentos. Pues el meu espíritu está como que sobrevuela la humanidad, ¿no? Y trasciende como el yo físico, ¿no? Es como una mica como. Es una luz redentora, haguésse entrat dins meu,

14:17

como unas palomas, ¿no? Encara portes aquesta fumada, eh? Encara, Rosalía.

14:20

Sí, ja vaig celebrar lo dels Grammy de verdad, pues obrint una botella d'un perinyón de 400 euros, ¿no? I llançant-me-la per sobre, però.

14:30

Con mucha contenció cristiana, eh? Sí, no, contenció no sé si és la paraula que defineix el vídeo que va espanjar. Escoltem com va ser.

14:36

Wow! Yeah! Este es Rosalía, eh? Ja podeu. Ja podeu posar pornografia

14:50

a aquestes hores. No, no es pornografiar.

14:54

Hem d'anar a publicitat? No vais a hablar de la huega de ese. Home, el señor maquinista. Estamos aquí con nuestro compañero Astor del sindicato. Sí, la verdad que. Tenemos también nuestra compañera de sindicato de mujeres de CEDA. Ustedes no estamos de CEDA. Y queremos decir que ya no hay huelga. Se acabó. No hay huelga. ¿No había paga? Sí, se acabó. Pero tampoco hay expectativa. No, no. Correcto. Entonces, ¿después en dónde somos? ¿En qué punto estamos? El servicio funciona con normalidad. Normalidad. Lo que no funciona es el servicio. Exacto.

15:33

¿Podría pasar que la gent s'acabés fartant de vostès? ¿Qué es la normalidad? ¿Qué es la normalidad? ¿Qué es la normalidad? ¿Qué es la normalidad? ¿Qué es la normalidad?

15:43

¿Qué es la normalidad? Nadie lo sabe. El tren llegará con retraso, pero con dignidad. Lo importante es llegar al final, ¿no? Y tenemos servicio mínimo. Tenemos servicio mínimo. De trabajadores, no de explicaciones.

16:04

Exacto. Ha mirado el correo electrónico. ¿Pero qué correo electrónico?

16:10

Don Miri el correo electrónico si ha rebut alguna notificación. No tenemos correo electrónico. Esto es que venía en persona ante la carta. Tontolaba. Que parece un usuario. Que no puede ser más tonto. Que era un usuario. Usuario. Usuario. ¡Usuario! ¡Usuario! ¡Qué madre mía!

16:38

El usuario. El usuario. La idea de l'usuari com a insult.

16:53

Que vaya tonto, vaya tonto. El usuario es gilipollas. Claro. Yo cuando veo al usuario ahí haciendo cola digo, pero tú eres tonto. Tú eres tonto, si haces lo que va a pasar. Todo lo que hacemos, cómo vas a confiar en el tren.

17:06

Tonto, que eres tonto. El que ha de hacer es mirar el correo electrónico a ver si le arriba alguna notificación. Yo le voy a hacer una cosa a todos los usuarios. Que no le arribe un día una notificación que

17:16

el foten al carrer. ¿Quieres saber lo que yo tengo? Dos cojones tengo ahí. Dos cojones para defender

17:19

los de Nexo. Eso es lo que tengo. Coge el autobús ya y déjalo.

17:25

Para ser un conductor de primera. Para ser un conductor de primera.

17:36

Vota Vox. Vota Vox. Vota Vox. Vota Vox. Vota Vox. Vota Vox. Vota Vox. I ara bé. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós.

17:57

Adiós.

Àudios

Vídeos