Rufián "reivindica" el pujolisme i demana a Junts que "no imiti Ayuso i Orriols"

Continuem la ronda d'entrevistes als candidats catalans a les eleccions del 29 de novembre, ara amb el cap de llista d'Esquerra Republicana, des de Madrid, Gabriel Rufián. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia, si us plau. Què tal? Bé, i vostè? Bé, bé, bé, aquí, a Madrid. Sí, en fi. Què vol dir? Bueno, tia, m'agradaria estar a casa, sincerament. Com interpreta Esquerra Republicana aquestes eleccions que venen? Bueno, jo crec que van de la por, van de la por, cal ser sinceros, jo sé que això és molt anticomple, comunicació política que es diu, d'experts, però jo crec que la gent té por, té por, la gent que té molta por a lo que pot venir i fa bé de tenir por i fins i tot la dreta, l'altra dreta té por. A no guanyar, a no guanyar el sanchisme. I després una sensació de tristesa, d'inoperància, que les coses no van bé, més enllà dels resultats macroeconòmics. Jo crec que aquest és el marc i el resum. I la gent el que vol, crec, perquè també parla de la gent, jo no soc ningú, però crec que buscar representants públics que els defensin. Davant de tot el que ve. No sé, aquesta és la sensació que jo tinc, però tampoc tinc gaire idea, jo de tot plegat. Clar, ara entrarem en qüestions de fons, vivim una situació, com diu vostè, molt complexa, no? Cada dia costa més als ciutadans,

per exemple, arribar a final de mes, estar al dia, o pagar la gasolina. Clar, amb la salvetat que, hòstia, Espanya genera més riquesa que mai. Espanya és més rica i els espanyols són més pobres. Exacte, reparteix pitjor que mai. I això és un problema. A Catalunya també, eh? És un problema. Però això ha passat governant l'esquerra. I tant, sí, sí, no, hem decepcionat, o sigui, i parlo en primera persona, jo intento tractar la gent d'adult, o sigui, no, no. Aquí no explicaré històries. Nosaltres hem format part, diguem-ne, d'aquest bloc que ha intentat millorar l'agenda legislativa del govern, un govern suposadament progressista, conjuntament amb Bildu, amb Venegar, amb Compromís, amb Podemos. M'adelanta Andalucía, no? En el cas d'Andalucía, etcètera, etcètera. I quan a vivenda, condicions de vida, doncs no hem tingut la força suficient per millorar les coses. Ara bé, l'alternativa, o sigui, el dilema no és, hòstia, doncs que vingui PP i Vox. O Junts, aquesta no és l'opció, per exemple, en el cas dels trens, que ara està evidentment d'actualitat, si fos per PP, Junts i Vox els trens serien de plàstics i les vies de trens serien de madera o de fusta, és a dir, no, no. L'alternativa, per mi, l'opció bona és que les esquerres sobiranistes, que han demostrat moltes coses, sense estar cridades, potser a millorar la governabilitat d'Espanya, però que ens hem involucrat, perquè al final la gent menja i viu realisme, no màgia,

que tinguem més força per obligar el PSOE a fer coses, principalment en quant a vivenda i condicions de vida. Però per què votar-lo a vostè? Per exemple, ara mateix sí que garanteix que les coses canviaran quan l'última vegada hem vist que no han canviat, segons diu vostè. Nosaltres som set de 350. Si fos per nosaltres, nosaltres, per exemple, hem presentat tres vegades una llei de vivenda que prohibia l'especulació. I PP, Vox i Junts sempre han votat en contra. Tenim la força que tenim. Ara, jo no. Repeteixo, jo és que intento tractar la gent O sigui, la gent que voti el que vulgui, jo l'únic que demano és que la gent voti amb memòria i progressisme. Ja està. Perquè la situació O sigui, si ve PP i Vox, la gent es lluga a les seves condicions de vida. La regressió social, la duresa social serà encara molt pitjor i hi ha partits i mitjans de comunicació com aquest que es juga a la seva existència, si governa Bepi i Vox, amb l'ajuda de Junts, d'alguna manera, com ha passat aquests últims dos anys. Així que la gent, que voti el que vulgui, ara jo crec que nosaltres hem demostrat, doncs, sobradament moltes coses que he de dir. Què els diu vostè a aquells que diuen que la diferència entre votar-lo vostè o a Sánchez és nula? Bueno, que són convergents de los malos. No sé, dels que. Jo reivindico una dreta catalana. Jo reivindico el puyorisme.

Mira qui l'hi dic. Si una dreta catalana que no compraria el discurs absolutament tòxic i feixista d'Urriols, la màgia, la fantasia de la canvi de res, de que no som de cap bloc. Y que aquí, hostia, la vida es prendre a partit. ¿Qué significa que tú no farás ministra ni a no sé quién? O sea, ¿qué serás tú ministra? Al final això va de PP o de PSOE. Yo no vull governar España. Però jo vull que Espanya es governi bé. Perquè, en fi, la realitat és aquesta. Nosaltres encara foment part d'Espanya. I jo prefereixo a un PSOE exigit, sotmès a les forces sobiranistes, repeteixo, a Bildu, que és poc sospitós, a Bildu, hi ha molta gent que el posa d'exemple, ha votat i ha dit exactament el mateix que Esquerra Republicana. Amb una altra propaganda, diguem-ne. I jo reivindico això. Ara, venir aquí a vendre la màgia, la fantasia, que Catalunya és una mena que no l'afectarà res, i que a partir de Fraga el feixisme no passarà, i que som. Això jo no ho faré, perquè em sembla que és tractar la gent d'idiota, i jo no ho faré. Però en les diferències entre vostè, Sánchez, o si vol, entre vostè hi ha. Nosaltres volem la independència de Catalunya. El PSOE o el PSC en aquest sentit no, i tenen tot el dret. En fi, no hi ha una forma correcta de ser català. Això també ho reivindico. Per mi català és qualsevol

que vulgui sentir català i que estimi la llengua catalana i que estimi, en definitiva, Catalunya. I això significa que pots votar a un arc parlamentari molt divers. Ara, home, les diferències d'Esquerra Republicana i el PSOE jo crec que són òbvies. Jo crec que tot això neix d'un eslògan que per mi és una vergonya nacional, vergonya nacional, política i mediàtica, que és el de canvi de res. Això és una vergonya. I això va ser una vergonya. I jo no em cansaré de dir-ho. És a dir, dir que Esquerra Republicana ha votat a canvi de res és una vergonya nacional. Per què? Per no parlar de les qüestions socials que podríem parlar. Però hi ha nou persones que van ser empresonades de forma injusta i miserable que estan a casa seva. I estan a casa seva gràcies a Esquerra Republicana. I jo sentir a la meitat d'aquestes persones que, perquè són d'un partit determinat, dir que van votar a canvi de res, a mi se me llevan los demonios. I em sembla molt injust i molt miserable que gent com el senyor Turull vagi dient pels mitjans de comunicació que l'esquerra republicana vota a canvi de res. O que la senyora Nogueras, que no va estar a la trena, però vaja. Això què significa? Aleshores, la teva gent, per què està al carrer? Esquerra Republicana va autoritzar tota la seva força negociadora, que era molta, per treure la gent del carrer.

Això només ja invalida l'eslògan miserable que encara avui es diu de la canvi de res. I a mi, home, que cap mitjà de comunicació català li diga un convergent cada vegada que diga això, i la seva gent què fa a casa seva? A mi em sembla gravíssim. I això va afectar molt. Fa 3-4 anys va afectar molt a molta gent. Perquè es va comprar. Igual que el que te vote chapote. Però les enquestes no diuen això. Les enquestes diuen que Esquerra Republicana, aquest vot útil, diguéssim, de fer política útil, ha funcionat, ha donat rèdit, no? Nosaltres volem militar l'autoritat. Ara, a mi el que em sopta és que Junts faci una roda de premsa fa un any i mig dient que ja està, que no votem més i que no negociem més i que la senyora Noguera es vagi reivindicant que han aprovat lleis aquí. Ja. Una cosa o l'altra. Ara, dit això, benvinguts siguin. Al final, la màgia, la fantasia dura el que dura. I vendre toxicitat a la teva gent, al nostre poble, a mi i jo sempre en tindran davant. Ara, sí que és cert que jo el que demano a Junts és que deixi de fer mal al meu país, perquè votar en PP i en Vox contra, per exemple, qualsevol mesura que vulgui pal·liar el drama de la vivenda, que és absolutament transversal, que hi ha molta gent de dretes, que té evidentment tot

el dret a ser de dretes, que ens està escoltant i que sap perfectament que la vivenda és un drama, i que els seus fills no poden viure a un pis propi, o que estan visquent en una habitació, a un preu de palau, doncs votar en contra d'això, en contra de 3 milions de persones, i mig milió de persones concretament a Catalunya, em sembla una vergonya. En PP i en Vox, una vergonya. I que després diguis que tu estàs aquí per defensar Catalunya, i que ets l'únic partit d'obvidència catalana, vinga, va. Vinga va, si jo el que els demano és que tornin al catalanisme, que tornin a l'utilitat, que tornin a la racionalitat, perquè a més és que és un vot autolesiu. Per què votes en contra d'això? Per què votes en contra de topar, de limitar els preus al mig d'una catàstrofe com la que ha passat amb els trens? Quan la gent està agafant un cotxe compartit o un vol, un 400% més car, per culpa que no hi ha trens. Per què votes això? Per què ho fas? Per qui treballes? Quan votes en PP i en Vox en contra del teu poble, per què ho fas? Jo aquestes preguntes les faig. Me les faig a mi mateix. Perquè em sembla que es lesiu, les enquestes s'autolesionen. I jo necessito. Si és que la gent es pensa que jo li tinc mania. Jo.

Jo vull, jo reivindico una dreta, si és que jo sé que el meu país serà independent algun dia amb la dreta catalana. Però jo necessito una dreta catalana útil per la gent, que no voti a favor de quatre que els paguen no sé què. No, no, que votin a favor, que siguin conservadors, és a dir, liberals, el que vulguin ser, però que siguin racionals, que tornin al pujolisme. O sigui, que no imitin Auriols i Ayuso perquè segons qui es pensa que això mola. Perdoni, que l'estic aquí. Però, per exemple, ara que parlava d'habitatge, què li diria a vostè a una persona que imaginem que té tres habitatges i que vol reclamar el pis a l'inquilí perquè vol vendre-l i no pot? Doncs que no anem a per ell, que nosaltres no anem cap a operar el petit propietari, que relat també que el senyor o la senyora arriba a la jubilació i que intenta compensar aquesta jubilació llogant el seu pis de tot el dret. Sí, però el nou decret d'habitatge impedeix que pugui vendre aquest pis. Això és relatiu. El dret aquest protegeix, el dret aquest que va votar PP i Vox en contra, protegeix el petit propietari. El relat de que van contra Petit Proprietari és fals, és fals. Ara, dit això, la gent que arriba al final de la seva vida havent de compensar la seva jubilació jugant el seu pis, també és un fracàs per part dels governs i de

l'Estat que no que no pot donar-li una jubilació suficient i ha d'entrar en el circuit tòxic, diguem-ne, de l'especulació, de l'acumulació. Dita això, nosaltres anem cap als grans tenidors, l'estranger, que aquests sí que no molesten, que compra un edifici sencer i el posa a 1.000 o a 1.500 o a 2.000 pavos. Però això, per exemple, Junts també diu que hi està a favor, no? Llavors hi ha potser molta gent que ens estigui escoltant que diu. No, ostres, Junts és que són dades, és que no és opinable. Junts ha votat en contra de totes, totes les iniciatives, totes, però totes són totes, que són vuit. Totes les iniciatives que intentaven, i de partits molt diferents, fins i tot del PNB. El PNM que és un partit conservador. Va votar a favor d'una i amb l'altra. La pregunta és per què. Per què votes constantment en PP i en Vox en contra de qualsevol. Perquè també el següent és, no, nosaltres presentarem una cosa que sí que tothom podrà votar. Mai la presenten. No, si separen això, separen l'altre, votarem. Mai ho voten. Sí que la pregunta és per què. A més, és que la vivenda. Jo tinc molts missatges de gent que són votants de Junts. I diuen, és que no entenem per què voten en contra d'això, és que no ho entenem, perquè al final la vivenda, que potser fa dos, tres, quatre, cinc anys, era un tema que, bueno, podia suscitar certa polèmica,

certa diversitat d'opinions. Ara tothom, tothom, pensi el que pensi, tingui la pasta que tingui el banc, sap que és una vergonya. I que la vivenda, si no s'arregla el tema de la vivenda, sigui les esquerres o sigui les dretes, ens arrasarà. Com ho arreglarà, senyor Rufián? Nosaltres el que proposem és una llei que es digui una família en la casa i que prohibeixi o gravi l'especulació quan passa a llocs tan poc sospitosos com Viena, Singapur, Països Baixos. En fi, que tu no puguis especular, que tu no puguis enriquer-te amb la vivenda que és un dret. Especular vol dir limitar els preus de lloguer? Limitar els preus del lloguer i, principalment, que la gent no pugui acumular vivenda. És com si, per exemple, al mercat del pa, doncs, algú es que diga tot el pa, doncs el pa seria caríssim, no?, i tothom, ningú dubtaria que cal intervenir al mercat del pa, doncs igual intervenir al mercat de la vivenda, perquè això ja és insuportable, insuportable. Aquesta és una cosa important, és la principal preocupació de la ciutadania, per exemple, a Catalunya, l'habitatge, n'hi ha d'altres que estan afectant també l'actualitat d'aquests últims dies, com per exemple les infraestructures ferroviàries. Vostè diu que l'alta velocitat no és ni eficient, ni segura, ni sostenible. Què proposa Esquerra Republicana en aquest sentit? Doncs primer, dic que Adif i Renfe ja són públiques, és a dir, aquesta proposta que potser sona molt bé,

que torni a nacionalitzar segons quines empreses no té sentit, perquè ja són públiques, i que és el que Adif ha convertit en una carcassa buida plena de subcontrates, principalment en manteniment, Ferrovial, ACS, etc. És a dir, cal tractar la gent com a adultes. El sistema ja és públic, suposadament. Dit això, nosaltres el que demanem és una revisió, total, integral i independent del sistema i una inversió massiva massiva en manteniment perquè sí que és cert que el que aquí ha passat és que s'ha liberalitzat un mercat que ja era públic, han entrat una empresa pública francesa, una empresa semipública italiana. I sí que és cert que ha baixat el preu del bitllet, però a costa de la seguretat. I és absolutament inadmissible que hi hagi dos accidents amb cent i pico morts els últims nou mesos, quan 30 anys de alta velocitat no hi ha hagut cap. Si comptem que en Groix no era alta velocitat, com van dir en el seu moment. Bueno, per mi aquesta és la solució. Dimarts, per cert, després de l'úncia dimissió del ministre, a celebrar vostè, anar en directe a donar-li la mà i abraçar-lo, li va dir que era un gran ministre? Sí, va ser exactament el mateix que li vaig dir al principi. Jo crec que al final. Va donar explicacions, ha donat explicacions des del minutu, va donar la cara i va marxar. Que és molt més que el que va fer, no sé, Pastor en Angrois,

Ayuso en les residències, Mazón en Bladana. Que va donar la cara en un accident, però per exemple en els caos que hi ha aquí a Catalunya amb Rodalies, hem vist com fa tuits criticant el Partit Popular quan a Catalunya hi havia un caos ferroviari molt importants, i no sé si la sensació que té molts ciutadans de que cada dia agafen el tren és que ha estat un bon ministre en aquest sentit. Bueno, hi ha un munt de gent que fa tuits i potser no són tan notícia, dit això sí que és cert que. Els seus ja sap que sí que són notícia. Sí, altres no. Fa molt de temps que hi ha gent que agafa cada dia un tren de merda per anar a una feina de merda. Fa molt de temps. En Rodalies. I això és perquè es va apostar per intentar competir amb Xina, França i Japó per l'alta velocitat i es va oblidar que la gent havia d'arribar a un curro, al seu curro, a Vallecas, Algeciras o a Cornellà. I això és un model del PP i del PSOE. El PP retallant durant els seus governs i el PSOE amb aquesta mena de liberalització salvatge. En aquest cas Puente va estar dos o tres anys, va donar explicacions i va marxar. Jo no faig càlculs, ja entenc que això és poc habitual, dir-li a un altre polític que em sembla que ets un bon polític. I és discutible,

jo ho entenc perfectament, però és que hi ha molta gent que pensa diferent a mi, que jo considero. Que van ser o que són bons polítics. Ho he dit moltes vegades. Ferran Bel, Marta Pascal, Aitor Esteban, Jordi Pujol, torno a reivindicar la seva figura. Molta gent que pensa diferent a mi i que jo sempre ho dic, que són bons polítics. Però què vol dir no fa càlculs, vostè? Entenc que en precampanya o en campanya aquestes coses I a part que ja sé que els ministres de Comunicació es fixaran en l'anècdota i no en la canya que van fotre. Però vostè no calcula que quan surt amb algun objecte, per exemple, al Congrés dels Diputats, la gent s'hi fixarà? Jo ja entenc que, per exemple, jo si surto amb un bitllet de 50 paus, doncs ja sé que segons quin mitjà me compararan amb mi llei, perquè sé, m'ho invento. Però aquest bitllet de 50 paus reflecteix el fet que hi ha dos diputades de lluny que tenen empreses immobiliàries, ja està. Si al fons s'entén, però vull dir que la forma vostè la pensa o no la pensa, li surt així. Sí, però no és el mateix dir-li a algú hostia, jo crec que has estat un bon polític. Però no, no penso gaire en. Encara que no ho sembli, cada vegada penso menys en el que diran els mitjans, sincerament. Perquè entenc que també hi ha interessos,

hi ha filies, fòbies, i perquè és que a mi sempre em donaran. I ho respecto, i ho entenc, i en fi, no passa res. Ja està. Ara, la sort que en un tren de merda molta gent va a la feina o torna a la feina mirant el mòbil. I ve un vídeo directament de les nostres intervencions i això a vegades salva la cosa, la veritat. Creu que en això l'esquerra té una assignatura pendent també? Absolutament, sí. De reconnectar amb la gent, amb altres missatges i altres llenguatges. Sí, hi ha un poder que és el poder més poderós avui en dia, ja ho he dit moltes vegades, més que el poder polític, el poder judicial, el poder policial, el poder mediàtic, que és el poder digital. El poder digital. I jo crec que el poder digital avui en dia és el que fa que la dreta, la nostra dreta guanyi, Sí, però també fa que les esquerres tinguem certes esperances. Mandami, un socialista musulmà de 34 anys, quan guanya a la capital de facto del món, és perquè li surt el carisma per les orelles, i perquè els seus vídeos, i perquè les seves propostes també, perquè ens fixem molt en el canal. I no tant en el contingut, doncs són, hòstia, vivenda per tothom, transport per tothom i menjar per tothom, ja està, és que és molt fàcil, és que al final les esquerres hem de militar l'autoritat i hem de parlar de conflictes,

de problemes reals, no tant en lèxic, i no tant en l'anècdota, i no tant en la tertúlia d'experts que diuen, no, és que la corbata, és que, hòstia, mira què ha dit, i la gent, bueno, tu penses com jo, vale, reconeix el problema que jo tinc, sí, quina proposta, ja està, i és vivenda corrupció, impostos, seguretat, migració. Tampoc té gaire més. I també jo crec que ja. Tampoc val imitar. Ara, per exemple, Mandami o imitar no sé qui. Si tu et fas un vídeo a la teva cuina fent una truita i dient que ets molt valent i que faràs no sé què, quan al final la gent et veu al faristol que no ets tan valent, doncs aquesta distorsió. Ara, jo ja sé que si em planto davant del mazón i si li dic psicòpata, que a mi em sembla un psicópata el mazón, eh? Per què em sembla un psicópata el mazón? Perquè es va plantar a un funeral de famílies de víctimes que ell mateix va provocar. Però no està on estava. I a mi això em sembla de psicòpata. Un element, un element que és el civisme. Un moment, un moment. Això ja sé que a mi això em comportarà, segons quines tertúlies, a les formes, mira què ha dit, hòstia miler i tal. Però la gent, la gent normal, la gent que sap que és una autèntica barbaritat que aquest personatge estigués 5 hores a un reservat mentre la gent

es moria ofegada i que es plantés a un funeral, no estava convidat, no sap que tinc raó. I aquesta és l'aposta. Ningú li posa en dubte la raó, però vostè té una responsabilitat. Depèn del dia. Vostè té una responsabilitat, i vostè em parlava d'uns polítics en el qual, pel que em deia abans, de Pujol, del PNB, em parlava d'un civisme, o d'una elegància també política. Civisme és creuar bé el carrer, diguem-ne, no sé a què es refereix. Civisme és contribuir en política, és contribuir a una conversa sensata, per exemple, que no hi hagi insults. Però dir-li Amazon psicopata és bastant sensat, eh? No li poso un dubte al fons, eh? Bueno, depèn, depèn del dia. No, no, no l'he posat mai. Avui no. No, no, l'altre dia tampoc. Recuperi-ho. Recuperi-ho. Si vol, l'hi poso, eh? No, no, de veritat. És que no interessa a ningú, aquesta. Per això mateix. És a dir, no sé si vostè té en consideració aquest element, que al final també són responsables que hi hagi més bronca política, per exemple, a Twitter. Però és que la vida, la política, és que és. És com la trampa de la polarització o el mateix dels blocs. No, jo és que no soc de cap bloc. Però el bloc quin és? Feixisme-antifeixisme. Els blocs qui són? Feixisme-antifeixisme. I comparem. L'antifeixisme reconeix drets, defensa drets. El feixisme nega drets. És que has de ser d'un bloc. Jo soc d'un bloc.

Que és l'antifeixisme. Sí, ho soc. I jo vull un govern del PSOE sotmès. Sí, sotmès. Esquerra Republicana. I a Bildu. I a Bénega. I al Compromís. I davant Andalucía. Sí, ho vull. Què és això de dir no? És que jo. Tractem a la gent. I el conflicte, repeteixo, forma part de la nostra vida. El conflicte sí. És que dir que un polític no li agrada A mi no m'agrada el conflicte en la meva vida personal, però la meva feina. Es que forma part. Es que jo he d'entrar en conflicte. En la meva fe, no és com si un taxista anés al semàforo. Doncs no se dedica a això. I més en un partit d'esquerres, progresista, independentista, feminista, ecologista, etc., com el meu. Si jo fos de Junts o fos del PP o de Vox, la meva vida seria molt més senzilla. Estic preguntant pels insults, si creu que això és una forma d'arribar més a la gent. A mi dir-li Amazon psicopata em sembla descriptiu. Sí, sí, entenc el que està dient, entenc perfectament. Molt bé. Però és una malaltia, la psicopatia. A mi em sembla que plantar-te al funeral on no estaves convidat, d'unes famílies que estan enterrant a una gent que va morir ofegada perquè tu no estaves donant les ordres que havies de donar, a mi em sembla una psicopatia. Crec que no ens estem entenent. Deixem preguntar-li per les polítiques migratories. Quina és la política migratoria d'Esquerra Republicana?

Jo soc fill d'immigrants andalusos que van arribar a Catalunya i seria un desgraciat si hagués començat a culpabilitzar el més pobre. Aquí arriba, als baixos d'un camió o amb patera al meu país per intentar millorar la seva vida. Jo crec que ningú es fica una patera amb gust. Dit això, jo reivindico fluxos migratoris legals, igual que va passar o passava fa uns anys. El contrari és deixar que la gent mori al mar i després un sistema basat en drets i obligacions. És a dir, és un repte. És un repte que la gent per milers arribi als nostres barris. En diferents cultures, religions, costums. És un repte. Igual que va passar l'època dels meus avis fa 50, 60, 70 anys. Un repte, ja està. I això cal assumir-ho i cal que integrar o incloure tota aquesta gent en un sistema de convivència de drets i obligacions, es digui com es digui. Ja està, no té gaire més. Defensa el traspàs de competències en immigració a la Generalitat? Sí, home, i tant. Jo vaig defensar i em sembla un error si la repregunta, si l'aquesta em sembla un error el posicionament de Podemos. Si dit ja de racista un trasllat de competències que és pel govern de la Generalitat, governi que governi, en aquest cas hi ha. Que jo crec que, en fi, poc sospito de ser racista. Ara que Junts, el tu fillo dels discursos i aquesta mena de perquè

Urriols se lo come por los pies i tal, doncs vagin amb aquest discurset ara, bueno, sí, això és cert. Ara, trages de competències en quant a migracions referències per Catalunya, jo sempre defensaré que Catalunya tingui totes les competències. N'ha parlat d'això directament a Mireia Montero? Sí, i tant. Però és que no passa. És a dir, les esquerres no estem sempre d'acord. La dreta sí, sempre es posa d'acord. Però la diferència entre l'Asia no gràcia i l'USO és la bandera que defensen, la seva bandera. Ara, jo amb la gent d'esquerra tinc moltes diferències i forma part de la nostra naturalitat, normalitat i també moltes vegades la nostra problemàtica. Ja està, però bueno, és la riquesa, jo ho porto amb naturalitat, igual que el meu partit. El meu partit és molt divers, gent molt diversa. Que pensa de manera molt diferent, jo ho porto amb naturalitat, ja està, és que igual que vostè a la seva feina o la gent que s'està escoltant, és que allò de que els partits siguem esglésies i que, amb tot el respecte, i que impartim dogma inamovible, i que tothom és igual, i tothom parla igual, i que jo aquí he de llegir un argumentari, és que és per un altre. Això és molt avorrit, i a part que no seríem útils a la gent. Jo intento pensar, intento posar-me en la situació, o en la problemàtica d'algú que ens està escoltant, pràcticament voti a qui voti.

I jo crec que un exemple bo d'això és el Biol. Mira, ara que parlaven de. El Biol és un extraordinari candidat. Una persona que a Badalona li vota molta gent. Gent que em vota a mi, en general, vota al viol. Amics meus voten al viol. Per què? Perquè és molt hàbil. Molt hàbil. I quan parla, interpel·la a gent O sigui, pensa a la gent que l'està escoltant. No en l'argumentari, no en. És que és preocupant que em digui que gent que vota a vostè pot votar al viol. Vol dir que al fons, el contingut, no és important. No. Bueno, això és un trampeta, eh? No, no, jo el que dic és que són polítics, en aquest cas és un polític molt hàbil que té la capacitat. Sí, sí, que té capacitat de. No és la meva opinió, és a dir, a Badalona. Que parla dels temes de la Generalitat. Sí, sí, el tinc aquí. Perquè hi ha independentistes que el voten. Això no és la meva opinió. I això no significa que Esquerra Republicana i el PP, o Junts i el PP, bueno, a vegades sí, defensin el mateix. Això significa que el viol, igual que passa amb molts altres alcaldes, amb molts altres alcaldes, té la capacitat d'arribar a molta gent. I jo això ho admiro políticament. Estic en contra de pràcticament tot el que defensa? Sí. Però ho admiro políticament, comunicativament, o com us vulgui dir, més enllà de les trampes.

En fi, no significa absolutament res del que vostè ha dit. Vostè farà actes a Madrid? Sí, sí, sí. Faig un aquest dissabte, i després crec que un altre també a les Illes i al País Valencià no sé si Canàries tot fruit de l'acord que tenim amb Podemos que hi reivindico, em sento molt orgullós és una mica el que vam demanar que les esquerres sobiranistes i les esquerres espanyoles trobessin espais de col·laboració i en aquest cas nosaltres ho hem fet amb Podemos perquè al final l'esquerra espanyola és el problema perquè si no, no sumem. I qui digui que el govern de PP i Vox li va haver a Catalunya dos menteix, i jo ho vull aturar, i això significa reduir l'oferta o simplificar o unir l'oferta electoral a Catalunya. Nosaltres hem eliminat una llista d'esquerres a Catalunya, que en aquest cas podem eliminar, vull dir, que se m'entengui, i podien haver-hi tres i ara són dos, ja està. És el que hem fet. I tant de bo hagués estat possible un acord amb comuns. I tant de bo aquest acord hagués estat replicat a altres territoris. No ha estat possible. Doncs bueno, una pena. Però és el que hi ha. Li agrada fer actes, trepitjar territori? Sí, sí, a mi molt. Sí, perquè, clar, pensi que si jo obro Twitter, bueno, segons quins dies, i escolto segons quins mitjans, jo penso que no puc sortir al carrer. Perquè penso, hòstia, mira,

ara m'han comparat amb Milei, mira, ara m'han dit que soc un desgraciat, mira, ara m'han dit que estic gordo, mira, ara m'han dit que I aquí a Twitter no sé què, que l'he dit a no sé qui, i doncs penso que no puc sortir al carrer. I quan surto al carrer, tot és diferent. Tot això que està dient, podria dir-ho ara de Colau, també, que tot el dia està dient el mateix, que parlen tot el dia d'ella. Bueno, jo crec que tampoc és opinable. Jo crec que és bastant informatiu el fet que pràcticament qualsevol cosa que fem segons qui té molta repercussió, cosa que jo també entenc i respecto i de fet és la meva feina. Jo si portés 10 anys en política com porto i no em coneixes ningú, alguna cosa no he fet gaire bé, diguem-ne. Forma part de la meva feina, ja està, és que ho assumeixo. Intento ser el més normal possible a la meva vida i ja està. Quines condicions posarà Esquerra Republicana a canvi dels seus vots davant d'una hipotètica investidura de Pedro Sánchez? Vivenda, impostos, corrupció. Pujar impostos? Impostos a la riquesa, impostos als grans beneficis, no al treball. No al treball. Hem de baixar impostos, queda molt bé, però la gent que diu això, que és de dretes pràcticament sempre, mai diu aquí. Jo estic a favor d'haver-se impostos a la classe treballadora. Sí, això sí. Ara, estic absolutament a favor de posar-los als

grans beneficis, a la banca, que de fet ha guanyat, en aquest cas Repsol, ha guanyat un 325% més que l'últim any. Vostè creu que Repsol no ha de pagar un impost, per exemple, per redistribuir una mica millor? Doncs nosaltres ho vam presentar. Saps qui va votar en contra? PP, Vox, Junts. Perquè defensen Catalunya. Això sí, la senyora Nogueras va fer un discurs molt patriòtic, i al final va dir, visca Catalunya lliure, i va quedar molt bé. I no va sortir enlloc, però ha votat en contra d'això. I repeteixo, jo vull un govern del PSOE sotmès a Esquerra Republicana. I a Bildu, i a Venegar, i a Compromís, sí, sí, jo no m'amago. I tinc la sensació que és el que molta gent vol, que no vota el PSOE. Pero que sap sinceramente que. Yo no tinc puñeteras ganas de que Abascal sigui vicepresident. No tinc puñeteras ganas. I qui tingui ganas, que expliqui per què. Ja està. Jo vull un vicepresident del PSOE a les ordres del sobiranisme d'esquerres. No m'amago. Si vostè li proposa ser ministre. Perdó. No, no. És que és una pregunta recurrent que em fa que no acabo d'entendre gaire. No, no. Dit això, Esquerra Republicana ha tingut, com vostè sap, ministres. Sí, per això. I, escolti, ara no. Mira, de fet, si jo volgués ser ministre, probablement estaria en un altre partit. I li puc assegurar que vaig tenir l'oportunitat d'estar en un altre partit. O partits.

També perquè al circuit mediàtic català a mi se m'ha acusat que algun dia aniria al PSOE. A Podemos. A Sumar. I estic a Esquerra Republicana. I em sento molt orgullós d'estar a Esquerra Republicana. Molt, molt orgullós. Perquè jo, hòstia, estimo molt. Bueno, se l'ha acusat perquè vostè va dir que intentaria unir les esquerres i que si no se n'aniria a casa. No, això és fals. Jo el que vaig dir és que les esquerres sobiranistes. Havien d'arrossegar les esqueres espanyoles i fer alguna cosa votable a l'esquerra del PSOE. Ja està, és el que vaig dir. I que Esquerra Republicana, Bildu, Venegar, havien d'implicar-se en tot plegat. Perquè ens anirà bé, probablement s'anirà bé, a totes les esquerres sobiranistes. Però ens llevaven a Bildu. Ara, de què serveix si al final, repeteixo, Abascal o Ayuso o Feijó governaran, de facto, i faran molt de mal al nostre país. És que tancaran, si poden, TV3. Tancaran, si poden, Catalunya. És que vostè es quedarà sense feina. Bueno, espero que. Bueno, si poden ho faran, senyor Estrell. És que també hi ha una certa irresponsabilitat en tot plegat. És que el que confrontem no és l'alternància de sempre. La defensa dels serveis públics o no? Evident, evident, ja està. I si arriben a 210 diputats, poden canviar la Constitució. I això significa privatitzar pensions, hospitals públics, escoles públics, carregar-se tot el públic, també mitjans de comunicació. Vostè sap les ganes que li tenen a la Corporació Mediàtica Catalana?

Pública? Les ganes que li tenen. És que em sembla irresponsable, eh? Dir que, bueno, és que això són coses d'aquí, que és mig espanyol. Hi ha molta gent de Catalunya que també li té ganes. Vull dir que això I tant, sí, sí. Vull dir que al final això ho decide la ciutadania. Sí, sí, totalment d'acord. Deixem preguntar-li per un dels documents sonors del dia. Estem en precampanya i això implica que també tothom jugui a les seves cartes. Veurem també quins efectes acaba tenint. Però avui hem conegut uns àudios de Coldo García, que publica la cadena SER, assegura que l'advocat del Partit Popular, Alberto Durán, va oferir-li l'any passat un milió d'euros per esquitxar Pedro Sánchez i el seu entorn fins i tot amb mentides. Diu això.

Me planteo una rebaja de pena que supondría el no entrar a la cárcel. Pagar a mi defensa y la cantidad de un millón de euros a cambio de declaraciones que afectaran a personas relevantes del gobierno. Al presidente, muy especialmente a su mujer, al expresidente Zapatero, aún mintiendo. ¿Cómo veo? Bueno, eso es a tu toma aquí.

Això ho sap tothom, igual que el Dama està al carrer no perquè tingui proves contra el PSOE, sinó perquè té proves contra el PP. Ja està. I Koldo i Avalos estan pringant pel que sigui, però sí, sí, que el Partido Popular és una màfia i que, home, això ho sap tothom. Vull dir, a mi no em sorprèn ser-ho. I molta gent que s'està escoltant i molts periodistes i vostè també que això és així, ja està i que hi ha una part del poder judicial i mediàtic i policial d'Espanya que va ara contra el PSOE i que va en contra concretament del Pedro Sánchez sí, i que les causes contra la seva dona, el seu germà són absolutament mentida, també que donen excuses, perquè han robat sí, també, perquè Zerdán, Ábalos i tal. Que nosaltres vam avisar, també, que això no pararà, doncs també, perquè hi ha una part, repeteixo, de l'Estat que es pensa, igual que passa a Catalunya, que es pensa que el país és seu i que van amb tot. I sí, sí, home, això ha passat i passarà. A mi el que em sobta és que hi hagi gent a Catalunya molt important amb grans responsabilitats públiques i que estiguin ajudant i que a tot plegat tot això passi. A mi em sembla. Molt perillós, perquè és que ens enfrontem a gent que està disposada a absolutament tot. És Gabriel Rufián, candidat d'Esquerra Republicana a les eleccions. Senyor Rufián, gràcies per acompanyar-nos, molta sort, i ens veiem el dia 27 en el debat decisiu de Catalunya Ràdio. Ho fa vostè? Sí. Ah, molt bé. Doncs sí, sí, allà estarem. Senyor Rufián, gràcies. Un plaer, gràcies.