Salellas: "Defenso una candidatura al Congrés amb punts com la selecció catalana"

Ens acompanya avui també l'alcalde Lluc Salelles, cap de llista de Guanyem Girona. Alcalde, bon dia de nou i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, un plaer, com sempre. Davant del que està passant i ara explicant, vostè creu que la CUP s'hauria de presentar a les generals?

Jo he defensat públicament que crec que hi hauria d'haver una candidatura més enllà dels partits actuals de l'esquerra radical i sobiranista en el Congrés espanyol que es presentés amb tres o quatre propostes molt concretes. Una podria ser la selecció nacional catalana, La segona podria ser algunes de les que ha plantejat Die Linke a Berlín, que com sabem els ajuntaments a l'estat espanyol no les podem fer. I la tercera podria ser l'aposta per un canvi absolut del model econòmic, que no vagi pel turisme, sinó que vagi per potenciar la indústria, el sector primari, elements que ens permetin tornar a connectar i afavorir que el cost de la vida de la gent no pugi els nivells que està pujant ara mateix.

Quan diu que no sigui partidista vol dir que hi hauria gent de la CUP, que hi podria haver gent d'Esquerra, de sumar, de tot aquest espai, diguéssim.

Sí, que hi hagués gent d'espais d'aquests polítics, amb una proposta política molt concreta, amb tres o quatre punts, que pogués guanyar les eleccions a Catalunya i que pogués condicionar, en el cas que la dreta i l'extrema dreta no treguin majoria absoluta. Aquesta és la meva aposta personal, ho he defensat des de fa ja uns mesos, i a tot arreu em ho pregunten, així ho explico. I està tenint converses, està avançant aquesta proposta? Jo estic fent d'alcalde i ara m'has fet una proposta, m'has fet una pregunta i t'ha dit respostes, però jo no soc l'encarregat de negociar absolutament res enlloc. Per exemple, amb Rufián n'ha parlat, d'això? Jo amb Rufián no recordo haver parlat mai. Perquè no hem coincidit. Sí, sí, no, no. I tampoc tinc clar què planteja Rufián. Vull dir que Rufián a vegades ha semblat que plantejava una cosa vinculada a l'esquerra espanyola, d'altres no. Jo plantejo una qüestió clara i nítidament catalana, amb sobirania aquí. Seria Rufián, la proposta Rufián a la catalana, per entendre'ns. Bueno, jo crec que no fa falta dir-li Rufián a una proposta que fa una altra persona.

Deixem començar parlant per la situació de tensió que hi ha als serveis socials. Vull preguntar-li pel cas de Girona, però aquest divendres el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, deia això.

Com redimensionem els serveis públics a la població que tenim o que tindrem a Catalunya? Si podem acollir-los, regularitzar-los, que puguin pagar els seus impostos, tenir drets i tenir deures, i per tant redimensionar els serveis públics per donar resposta a les necessitats de la societat.

Radimensionar els serveis públics. ¿Vostè creu que Girona, per exemple, una ciutat com Girona, també necessita radimensionar-ho? Ara mateix, com estan els serveis públics?

Sí, absolutament, totalment d'acord amb que la dimensió que tenen els serveis públics i els serveis socials en una ciutat com Girona, de tot tipus, aquells que prestem la Generalitat, els ajuntaments i també els que prestem la Generalitat, estan sota mínims. I per tant necessitem pressupostos públics molt més expansionistes, necessitem que hi hagi, doncs, recaptar més impostos, necessitem que els rics paguin més. I per tant, per poder redistribuir cap a baix. Això no és res que ens inventem ara, però si no fem aquest pas, realment la situació és complexa als ajuntaments.

On està més clara la tensió? És a dir, què és el que traslladen els seus habitants davant de la situació de tensió dels serveis socials?

La situació més preocupant que vivim, jo crec, en totes les ciutats del país té a veure amb les persones sense sostre, les persones sense llar. No només les que viuen als carrers, sinó també les que viuen en naus i espais abandonats. S'han multiplicat per 3, 4, 5 a totes les ciutats, independentment de qui governi. Perquè la situació en el cas aquest concret ve de més amunt, ve de les polítiques que s'han estat fent vinculades al model econòmic, a l'habitatge, en els últims mesos i anys, tant si ha governat el PP a Madrid com quan ha governat el PSOE, i la realitat és aquesta. I no només, i ho vull dir, perquè últimament el que estic observant és moltíssima gent, podríem dir nascuda a Girona o nascuda a Catalunya, jove, dones, que es troben al carrer. I aquesta és la realitat del país i l'hem d'explicar, perquè si no l'expliquem, la gent la veu. La gent ja la veu i els polítics l'hem d'explicar per poder abordar propostes realment transformadores. El que no s'hi val és mantenir un model pensat en la beneficència o la caritat, que és el que hem anat fent en els últims anys i que pel que vaig llegir de la proposta de Collboni sobre el supermercat anava en una línia similar. Els que tinguin menys, que tinguin un lloc on poder anar a comprar alguna cosa més barata quan es va plantejar la sanitat pública i la educació pública en aquest país era per intentar que hi anés tothom. No els que no tenen menys. Aquest és el model de l'USO. Els que tenen menys tinguin un espai pagat per tots a nivell de beneficència. Per tant, o ens plantegem a nivell català i a nivell de l'Estat transformacions econòmiques de redistribució de la riquesa en gran format o la situació serà molt complicada en el futur. Clar, però això vostè sol,

diguéssim, des d'un ajuntament no té les eines per fer-ho, per això ara ho deia vostè, no? Cal la implicació de la Generalitat i cal la implicació del govern espanyol, de l'Estat.

Sí, nosaltres el que intentem, doncs, evidentment, és cada any anar posant més diners en tot el que són els serveis socials, en l'habitatge, en intentar, doncs, m'agradaria també poder iniciar un tema que se'n parla poc, però que és el dels locals comercials, A mi em ven el petit comerç i els autònoms a dir, escolta, és que no estem podent mantenir la botiga oberta, no? La de roba per infants, la de pastisseria, la carnisseria, la peixateria I de la Marisela Manet parlem de l'habitatge, hem de parlar dels locals comercials i de com podem fer una borsa pública, com podem fer elements que ens ajudin a que algunes tradicions, alguns oficis, alguns elements que són centrals per poder garantir l'alimentació, per exemple, doncs, tinguin tinguin un futur a les nostres ciutats.

Clar, però això és una situació que genera molta incertesa i molta angoixa a moltes famílies i que necessiten solucions molt urgents. Hi ha molta frustració ara mateix i molta angoixa. I com resoldran des de la política aquesta frustració? Perquè el que sentim, les receptes que sentim fins ara, són receptes que van més a mig i llarg termini.

No tinc la resposta, Ricard. El que puc dir és que hi dediquem moltes hores en el nostre cas i molta força i molta empenta per intentar garantir que es construeixi un màxim d'habitatge públic a la nostra ciutat per posar-lo en un règim de lloguer assequible, que intentem, com deia, a nivell econòmic poder crear ocupació de qualitat i no només ocupació vinculada a precarietat, a convenis que permeten només cobrar 1.000, 1.100 euros als treballadors i, per tant, és impossible viure en el context de país que tenim. Això és el que intentem fer nosaltres als ajuntaments, però crec que arribem on arribem, també.

Creu que per això s'alimenten més els vots d'Aliança Catalana? Perquè no tenen les eines per solucionar els problemes del dia a dia de la gent en urgència?

Jo volia dir d'Aliança Catalana i de Vox, perquè el creixement de l'extrema dreta al nostre país no només és d'Aliança Catalana. I a vegades també tinc la sensació que en aquest país, ara últimament només mirem cap aquí, i també Vox està creixent, i l'altre dia estava en una ciutat del Vallès, on m'explicaven clarament que el principal risc en quant a extrema dreta és la possibilitat que Vox faci un gran resultat. Vox i Aliança Catalana i l'extrema dreta, evidentment, aprofiten aquesta frustració, que estan vivint moltíssimes famílies treballadores de classe popular, autònoms, que veuen que els està costant arribar a final de mes, i el que fan és identificar un adversari, que en aquest cas és una persona més pobra que aquestes, i dir que tot el problema és ells, en lloc d'explicar que el principal problema és que la riquesa cada vegada es concentra en menys mans. Al final, jo crec que és molt senzill. Si hi ha 100 monedes i resulta que n'hi ha 3 que se'n queden 70, quan abans aquests 3 se'n quedaven 30. Però si hem canviat les tornes. Abans als 70 repartien entre la gent i ara en tenim 30 per repartir entre la gent i són més gent també en el país. Jo crec que això ho pot entendre tothom i Aliança i Vox aconsegueixen que entre tots ens creiem que el problema és el veí i no l'altre, que evidentment no és el veí perquè és un fons d'inversió, no saps qui són. Qui sap el nom del director general de Repsol ara mateix en aquest país? Qui el sap? Qui el sap? Ningú. Dindesa. De les multinacionals, qui sabe? Sabem els noms i cognoms. En canvi, dels dos nois joves de Manresa, escolta, noms, cognoms, vides. Està clar cap on tots, eh? I això és responsabilitat que ens estem enfocant. Llavors, hem de començar a enfocar cap a dalt, no cap al costat. Carme, per exemple, la CUP.

Xavier Pellicer, porteu de la CUP, en aquest cas, al Parlament. L'endemà de la conferència, el president Nilla li preguntava en valoració de què havia trobat a faltar. Deia això.

Vostè creu, com a CUP, que el que cal ara mateix en el país és un referèndum?

No creu vostè que és

un moment de parlar més de l'eix social i no tant de l'eix nacional?

Jo sempre defensaré que hem de parlar de l'eix social i de l'eix nacional. Hi ha una part del que dèiem ara dels vots d'aliança que també tenen a veure amb la frustració en l'àmbit nacional i, per tant, si no en parlem nosaltres, estem regalant un carril absolutament a altes formacions. A mi em sembla que la proposta del referèndum és una proposta democràtica.

Sí, però alcalde, un referèndum soluciona els problemes que abans esmentàvem del cost de la vida?

Home, jo el que tinc clar és que vaig al País Basc i amb el concert econòmic que tenen i la capacitat que tenen de decidir com pagues els impostos ja, com els pagues, no quants en pagues, sinó com els pagues, amb això estan decidint bastant la política pública del seu país. I si això ho poguéssim fer a Catalunya, ja al concert, no dic la independència, segurament moltes de les coses que estem parlant aquí se solucionarien millor. També dependria de qui governés, si governa la dreta, si governa l'esquerra, què és dreta i què és esquerra. Però, en tot cas, evidentment, si els recursos els poguéssim tenir nosaltres i poguéssim decidir les polítiques públiques totes al Parlament de la Ciutadella, segur que tindríem més capacitat per solucionar els problemes de la nostra gent.

En tot això també estan creixent molt els discursos d'odi. De fet, vostè ha estat víctima fa poc de discursos d'odi. S'ha trobat pintades a casa seva, crec, davant dels contenidors de casa seva, dient Lluc, fill de puta. Vostè emprendrà algun tipus d'acció?

Jo ho he traslladat als cossos policials, evidentment, i els he exposat que hi havia hagut això. És una situació que sí, que he viscut i que estem vivint. I bé, jo sé, fa molts anys que faig política, no només a l'Ajuntament, sinó abans. He estat detingut, he passat per judici, sé que al final quan fas política hi ha un cert risc, i en aquest cas quan ets alcalde a vegades passen aquestes coses que òbviament vull rebutjar i m'agradaria que qui ho hagi fet no ho torni a fer.

Vostè no havia fet de pintades a seus altres partits? A seus altres partits jo no havia fet pintades. O a parets?

A parets sí que havia fet pintades. Però no amenaçant a ningú, ni insultant a ningú.

Ho diu perquè també l'esquerra independentista, a la qual vostè pertany, també ha fet pintades a seus d'altres partits. No sé si vostè també ho condemna.

Jo no sé qui en les pintades es refereix exactament, però jo penso que les pintades són una manera d'expressar-se. Jo crec que el que no hem de fer és ni amenaçar ni insultar. Això no és una altra cosa que tu vulguis posar. Que vols la independència, que vols el socialisme, que vols transformar i canviar el món. Això a mi em pot semblar més bé o més malament, però forma part de la llibertat d'expressió. Darrerament vostè va

criticar l'anunci del president Salvador Illa de climatitzar totes les escoles, tot demanant col·laboració dels ajuntaments. Expliqui'm què és el que suporta avui en dia un ajuntament pel que fa a un fet com aquest, per exemple, i per què vostè critica el fet que sempre recolzi tot cap als ajuntaments.

És que les polítiques de la Conselleria d'Educació, mireu, fa sis mesos van tenir unes subvencions que tenen a veure amb el que són adequació i manteniment, bueno, adequació bàsicament de les escoles, que és una competència de la Generalitat, i el que diu és, miri, en el cas de Girona, donarem dos milions d'euros a l'Ajuntament i que l'Ajuntament faci tots els projectes, en aquest cas nosaltres farem lavabos i finestres a les escoles públiques de la ciutat, les canviarem i ho modernitzarem. El següent, climatització. Tornarem a posar els diners i vostès contractin el personal, facin tots els projectes. Bueno, escolti, jo faré el revés a partir d'ara. Tot el que jo tinc competència ho delegaré a la Generalitat i que ells posin els treballadors. Jo ja poso els diners, eh? Però que ells posin els treballadors, redactin els projectes, els facin, els licitin, els adjudiquin, els controlin. Bueno, i això és el que critico. No pot sortir. No, no, és que el que hauríem de fer, en tot cas, llavors, és sortir el senyor Collboni, el senyor Viñuales, el senyor Larrosa i el senyor Salellas i anunciar-ho a nosaltres, en tot cas. Home, el que no pot ser és. Ah, no, jo poso els diners, però tota la feina pels ajuntaments. Parlin amb qualsevol alcalde. També els del PSC. També els del PSC. Que, evidentment, no ho diran en el micro com ho dic jo, però ho diu tothom que no pot ser aquesta manera de funcionar la Generalitat.

Clar, però també estàvem d'acord en un model més descentralitzat, no? És a dir, que els ajuntaments tinguessin capacitat de decidir. Aleshores, el que vostè demana també és més eines per poder tirar endavant aquestes polítiques. Jo no passa res.

Si jo puc decidir, fantàstic, però llavors que em posin el personal o que m'ajudin a canviar la tramitació i que sigui menys feixuga, perquè el que ens estan fent és ens estan tensionant els ajuntaments. Ens estan tensionant a uns nivells que és molt difícil que ho puguem fer. I el següent serà, doncs, que evidentment vindran les famílies i amb qui es queixaran, no? Amb els ajuntaments. No es queixaran a la Generalitat, no? Quan el que ha sigut és una delegació sense recursos suficients.

Avui també explicàvem a l'informatiu que una quarta part dels allotjaments d'ús turístics a Girona no fa servir cap dels sistemes de recollida d'escombraries, i de la resta la majoria en fan un ús molt baix. És una de les principals preocupacions que té vostè ara com a alcalde de l'Ajuntament de Girona?

Home, sí, la recollida de residus i que la ciutat estigui neta és un tema que ens preocupa i molt, a mi el primer, i a molts ciutadans, perquè és una cosa que fem cada dia tothom, o cada dos dies. O cada tres dies. I que el barri vell de la ciutat, en aquest cas, on es concentren els habitatges d'ús turístic, doncs hi hagi bosses al carrer perquè els turistes no estan ben assessorats o prou ben informats quan s'allotgen aquests habitatges per tirar les escombraries on toca, doncs sí, em preocupa, i per això el que hem fet és fer arribar un requeriment a les empreses d'habitatge d'ús turístic i impartir en l'ús que si no canvia la situació, doncs, evidentment, els haurem de sancionar. Perquè quants pisos turístics hi ha a Girona ara mateix? Hi ha 900 llicències formalitzades, tot i que segurament actives no n'hi ha tantes. Vull recordar que dos mesos després de ser alcalde vam limitar. Des de llavors ja al barri vell no hi pot haver-hi cap més llicència d'ús turístic. Això va ser una mesura que nosaltres portàvem en campanya, a l'estil d'altres candidatures que s'han parlat avui aquí, i que en el futur, el 2027, quan es vegi i hagin hagut les eleccions, nosaltres també ens presentarem en poder limitar i reduir aquestes llicències d'ús turístic a la nostra ciutat. T'he de dir l'altre dia

a vostè que confia que abans d'acabar el mandat hauran d'entregat o estaran construint uns 200 pisos assequibles o protegits.

Sí, de fet, ara la gent s'està presentant a les bases, hi ha les bases publicades, i per tant fins a principis d'octubre tothom qui compleix amb els requisits es pot presentar pels primers 100 habitatges, que confiem que les claus les podem donar abans de final d'any. Hi ha una obra que ja està en marxa per part de l'Incasol, en aquest cas un terreny municipal, i l'altra ens estem acabant de veure si en un dels concursos que ha fet la Generalitat podem ja també començar les obres durant aquest 26-27 anys.

Vostè ha dit que vol optar a la reelecció, a les eleccions del mes de maig. Expliqui'm quina Girona està deixant, en què ha millorat l'alcalde i quina Girona vol construir.

Bé, és una Girona en què nosaltres ens hem concentrat molt en poder fer polítiques d'habitatge i en preparar la ciutat perquè a nivell de planejament, a nivell de construcció, l'habitatge públic guanya molt més percentatge respecte al que està a venti ara mateix. És una ciutat que hem treballat molt per les pacificacions també i per garantir que hi hagi espais de trobada, espais de cohesió, espais de comunitat. A prop de les escoles, a les places, i això és un tema que per nosaltres és estratègic, i la tercera, crec que ho he dit al principi, centrar-nos en poder generar una economia que l'ocupació vinculada a aquesta economia, el model econòmic, sigui de més qualitat, i en aquest sentit són tres eixos amb els quals estem treballant.

Sí, senyor Salellas, la CUP ha escollit aquest cap de setmana l'Aure Vega com a candidata a Barcelona, a les properes municipals. Ha donat diverses entrevistes. En una entrevista avui, aquest cap de setmana al periòdico, deia que es podia pactar amb el PSC si és per qüestions que serveixin per transformar la vida de la gent. Vostè ho comparteix? Vostè projecta de cara a les properes municipals poder pactar amb el PSC si és per qüestions que consideri que pot transformar la vida de la gent?

En primer lloc, desitjar-li tota la sort i els encerts, com es diu a la Laura, perquè pugui fer una gran campanya i uns grans resultats. I sobre la pregunta que em fas, jo fa una setmana el PSC ens votava a favor d'una modificació de crèdit d'1,7 milions per millorar en temes d'habitatge, enllumenat i asfaltatge a la ciutat de Girona. Això es pacta amb el PSC. Suposo que sí, no? Però jo crec que en aquest cas hi ha temes, moments puntuals que es pot fer. Jo crec que la Laura ho va explicar bé. Si mires el vídeo, més enllà del titular, deia, escolta, si el senyor Collboni deixa d'apostar pels grans fons d'inversors, els especuladors i tot això, i es posa a treballar amb l'habitatge cooperatiu, amb l'habitatge públic, de veritat. Hem de poder arribar a acords per millorar. Jo això penso que sí, que ha de poder ser. És que estem parlant com en el seu moment, quan Convergència va passar a apostar per la independència, els independentistes, evidentment, van morir a fitxa i vam arribar a acords. Si el senyor Collboni deixa de fer una esquerra soft i passa a ser una esquerra realment potent i radical, entenc que la CUP, en propostes, ja va poder arribar a acords. I per formar govern? O a Barcelona o a Girona. A Girona. Doncs jo vull veure els resultats en això per valorar-ho.

Ho dic perquè després de la plantada de Junts, que al final us han deixat tirats a meitat del mandat, no sé fins a quin punt creu que és valorable canviar l'aritmètica de pactes a la ciutat.

Crec que hem de veure els resultats perquè els resultats s'han d'interpretar quan hi són, què t'ha volgut dir la gent s'ha de veure també nosaltres el pacte que vam fer que abans el senyor Bolano l'he sentit a la ràdio va ser un pacte programàtic amb 64 punts entre Esquerra, Guanyem i Junts que no era com està acostumat aquest país a fer pactes per dalt sinó concrecions concretes per la ciutat i per tant hem de veure els resultats i hem de veure què proposa cadascú i a partir d'aquí valorar quins acords es pot arribar.

Sí, alcalde, quants recursos destina el seu Ajuntament per netejar pintades a les parets? Veig que has agafat el tema de les pintades, eh? Sí, és que m'ha fet gràcia veure que en el seu dia havia pintat parets. M'agradaria saber si l'alcalde avui ordena que es netegin aquestes pintades. Dos, Catalunya pot acollir de forma il·limitada? I tres, si l'any 2022 la CUP va retirar. El suport al president aragonès per incompliment dels acords i Junts, recentment, a través de la senyora Geis, alega també que per incompliment d'acords de govern es retira Junts del govern perquè aleshores era creïble i avui no ho és.

Són tres preguntes una mica llargues. No, no, i a més a més,

entenc la brevetat, però no em foteu tres preguntes perquè llavors de breu no serem.

L'alcalde, les pintades. Sobre les pintades, nosaltres destinem entre mig milió i un milió d'euros l'any a retirar i a netejar pintades. Tenim una brigada a l'Ajuntament de Pintors que especialment a tota la zona del barri vell patrimonial retira pintades i jo ordeno retirar pintades. Sí que hi ha un element, que a vegades aprofito preu-ment per dir-ho, que és que algunes pintades es fan en façanes que són privades. I l'Ajuntament, legalment, no tindria perquè, o potser no hauria d'intervenir, sinó que li tocaria, en aquest cas, al comitè de propietaris. Però torno a dir que nosaltres ho fem, activem, i hi ha un ordre, evidentment, de netejar pintades a la ciutat de Girona. Que jo, quan tenia 17, 18, 19 o 20 pintors, no vol dir que jo no pensi que a la ciutat, ara, millor que no hi hagi pintades, que no pas que n'hi hagi. I el del Geis. I sobre això, bé, jo puc. Jo no sé què ha passat entre Aragonès i la CUP, jo no hi era, però sí que sé què ha passat entre Uanyem i Junts, i sé perfectament que no s'ha incomplet cap acord. I sé perfectament que quedaven nou mesos per les eleccions, que hi havia unes enquestes que havien donat al partit 15 dies abans, i que havien passat certes coses, que és el que va portar a Gemma Jais a moure's, perquè les entrevistes que va donar el senyor Jais no va poder concretar quatre o cinc coses que seguissin incompletes.

Faltava el tema de créixer il·limitadament, Catalunya. No, acollir ilimitadament. Podem acollir ilimitadament.

Home, jo A mi m'agradaria pensar que. Viuríem en un món. El meu ideal és un món on la gent viu on vol i preferiblement allà on ha nascut, que és on acostuma a voler viure. Ara hi ha uns moviments migratoris molt grans i nosaltres ens hem de poder acollir, evidentment, però hem de poder acollir sempre també molts més recursos dels que tenim. El que no pot ser, i també ho he explicat, és que l'Estat ens vagi derivant a persones de tot tipus, a la nostra ciutat, per exemple, i els recursos no incrementin.

La visa, l'Estat? No.

Toni, breument. Buah, sí, jo només tinc 10 preguntes. O sigui, no. Primer, mostrar la meva solidaritat per les pintades, perquè sé el que és això. És molt cardà, a nivell personal. Però llavors, alcalde, no em digui que la CUP fa pintades. Jo treballo al Crònica Global i ens van assaltar dos vegades la seu amb pintades no massa carinyoses i tots els vidres trencats. Després, ens opta que vostè defensi una postura d'esquerres de cara a les eleccions generals i tal, i després no digui que no vol pactar en un partit que té el discurs d'Aliança Catalana. A Girona. I després m'ha sobtat que en el tema d'escombraries, i acabo, Ricard, digui que és un tema només dels pisos turístics, quan hi ha una mica de bronca perquè el sistema de recollida selectiu vostè sap que té moltes crítiques. A Girona.

Jo, si s'ha entès que dediqué només un tema de pisos turístics, ho retiro perquè no vull dir en cap cas que això sigui així. El que tocaria és que la Generalitat i la Conselleria de Paneque premies aquells municipis com Girona, com Manresa, que estem tirant endavant apostes que ens permeten arribar al 60-60% d'allò que ens diu la Unió Europea. A hores d'ara no se'ns està premiant com se'ns hauria de premiar. Funcionen. Hi ha coses a millorar, però el porta a porta amb els de barris funciona perfectament, amb un 90% tinc des de recollida. I això és així. Sobre el tema de. És que abans venia a la ràdio, crec que en Pau ho ha explicat molt bé. Jo en molts moments, la diferència entre Junts i el PSC, a la ciutat de Girona, amb discursos de model econòmic i en molts altres temes, no hi veig diferències. No hi veig. Jo hi soc, a la ciutat de Girona. I amb el discurs de promoció de la selecció espanyola i el nacionalisme espanyol, el discurs que jo vaig sentir en el plenari per part del regidor de Vox i del regidor del PSC va ser exactament el mateix. I això haig de dir que a mi. Per tant, no, pregunto. L'èxit de la selecció espanyola a Catalunya va ser impressionant. No, però haig de dir que perquè van coincidir ells en aquests temes jo ja no puc arribar a acords amb el PSC. No, dic que no.

No és el mateix pactar amb Vox o amb Junts?

No, és que per mi Junts i Alianza no són el mateix. No són el mateix. A mi, evidentment, ni soc de Junts, ni soc d'Alianza, ni soc del PSC. Però és que no són el mateix. Ens fem un tret al peu. Com que no és el mateix el senyor Metz, que no m'agrada. Que la gent de l'AFD no són el mateix, sisplau. Hem de poder diferenciar les coses, perquè si no, osti, si no, crec que són poc rigorosos. És com si jo dic que el PSOE i el PP són el mateix.

Tu em dius, oh, no. El món independentista

porta anys i anys. Et puc mostrar molts moments en què s'han comportat de manera similar. Llavors, jo crec que hem de poder, hem de poder, sisplau,

distingir les coses. Pau, breument. La crònica global no m'ha condemnat, eh? Si t'explico la crònica global. Bueno. No, que no ha condemnat. No ha condemnat els atacs

que van rebre dos vegades com a mínim. Jo ja he dit que no vull que vagin a seus, o que a mi no em sembla bé que es vagi a seus i s'amenaci de res. Jo, Lluc Salellas, ja ho dic aquí, i on faci falta.

Algun dels referents dels que hem parlat abans, alcalde, per exemple, no sé, poso l'exemple de l'alcalde de Nova York, no li faig la pregunta perquè estic convençut que sé la resposta, ja la faig jo, que és que si miressin la realitat catalana, segurament li costaria molt trobar diferències substancials entre el que planteja Pizarrello, Laura Vega i Joan Tardà. No sé si veu per on va la pregunta. Normalment a casa nostra sempre veiem moltes diferències perquè hi ha molta gent que té moltes dependències i moltes pagues i moltes fidelitats i lleialtats que a vegades són molt raonables. Però quan posem distància a vegades ens adonem de la situació. Per això li poso aquest exemple. Vostè, dintre de l'espai de l'esquerra independentista, crec que s'ha manifestat bastantes vegades. A favor d'una certa coexistència, col·laboració, mirada estratègica d'aquests espais polítics, i no només polítics, sinó també sindicals. Es podria dir que vostè és la part més, no sé com dir-ho, però que està més a favor d'aquesta, o com a mínim, si no, confirmeu-m'ho vostè, però que s'entén del seu discurs una certa valoració positiva d'un escenari tipus Bildu a la catalana. No sé si estic sempre precis, però vostè ja em corregirà. La pregunta concreta, per tant, seria què és el que fa difícil o impossible a Catalunya avui en dia que es pugui caminar cap a aquest escenari que, des del meu punt de vista, és l'únic escenari que s'alinearia amb aquests. Processos dels que hem estat parlant, on efectivament l'esquerra no és subsidiària del PSC i pot escapar-se d'aquest racó de vostès pactaran amb el PSC o no? Perquè, com que jo ja tinc el 40% dels vots, com passa a Berlín, és el PSC el que pacta amb mi. No soc jo el que vaig de cul per pactar amb el PSC. Llavors la Laura Vega ja no està incòmoda, perquè la pregunta és una altra. El senyor Lluc Salelles no està incòmoda, perquè la pregunta és una altra. Per tant, la pregunta concreta és què falta a Catalunya perquè aquest escenari que es dona a Euskal Herria sigui viable? Si és que el desitja vostè, perdó.

Jo no sé en quina fórmula, perquè tampoc la sé detallar, però jo crec que sí que hem d'anar tendint cap a tot això que estàs plantejant, Pau, i a mi m'interessa un procés de col·laboració entre aquests espais polítics, i falta, jo crec, molt de treball conjunt, molt de colze a colze, i per tant segurament el que necessitem és espais on això es vagi trobant, I malauradament potser també falta una realitat que encara sigui més complicada o més dolenta que la que estem tenint ara, que és difícil, però que evidentment algunes enquestes apunten que això pot ser així en els propers mesos. Quan passin aquestes dues coses, jo crec que hi haurà més possibilitats que tot avanci.

Lluc Salelles, alcalde de Girona, gràcies per acompanyar-nos avui al Matí de Catalunya Ràdio i bona tornada. Esperem que no trigui tant a tornar a Girona.

Molt bé, gràcies a vosaltres.