Sánchez busca els vots per aprovar els decrets d'habitatge, que no convencen Junts

Un minut i tres quarts de nou del matí comença l'agora al Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb el periodista Jofre Llombart, amb la periodista d'Infolibre Marta Montforte, amb l'expresident d'Esquerra i director d'Adelfi, Joan Puigcercós, i el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques, Pere Rossinyol. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'agora? El Pere s'ha saltat l'uniforme oficial de l'agorista del Matí de Catalunya Ràdio. La Marta no ho sabem perquè està a Madrid, però el Jofre i el Joan han vingut amb una camisa de flors. Semblen hawaians. Sí. I el Pere ha optat per una samarreta que aboca els colors de la bandera republicana. Com a mínim, si la tens al cap, pots pensar-ho.

Sí, anava a dir això ara. Jo crec que preguntes a molta gent. Exacte. Home, ara veies, Joan.

Ens falten unes maracas i ja està, eh, tu i a mi.

Sí, però veient el temps que ve, no acabo d'entendre la camisa, eh, Joan? No, home, escolta, aprofitem els últims dies de calor, no? Molt bé. No sé si això anava també amb ironia pel govern de Pedro Sánchez o. Em sembla que no, que ha sigut una improvisació, no? Ara en parlarem. Però abans vull parlar de circulació perquè avui entren en vigor unes noves mesures, normes, que han canviat el Reglament General de Circulació i és la modificació més important que s'ha fet en dècades. Hi ha canvis que afecten a molta gent i que no sé si sabrem i coneixem ara en detall. Josep Lluís Merlos, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia i bona hora, què tal? Però comencem, a veure. Doncs hem de començar per la filosofia d'aquest canvi. Per què arriba això? Sobretot el que es tracta és de prioritzar la baula més feble de tota la cadena de la mobilitat, és a dir, els col·lectius vulnerables. Els ciclistes, els motoristes, els usuaris de vehicles de mobilitat personal i, evidentment, els vianants, perquè tots som vianants en un moment o altre del dia, independentment de si ens desplacem o no amb alguna mena de mitjà mecanitzat. Comencem pels ciclistes, per exemple, perquè són els canvis més importants. Que hi ha. Els ciclistes fins ara a la ciutat ocupaven el lateral dels carrils i els conductors ocupaven el centre, els conductors de cotxes ocupaven el centre dels carrers.

Doncs bé, això ha canviat i ara els ciclistes el podran ocupar el centre dels carrils i. Han de moure i mantenir més distància. En carretera, per fer un avançament a un ciclista, caldrà reduir almenys 20 km per hora respecte del límit màxim de velocitat d'aquella via. I deixar un metre i mig i canviar completament de carril si n'hi ha més dur. És a dir, més protecció cap al ciclista. I els motoristes? Els motoristes, els grans canvis. Es regula la circulació pel voral dret en casos de congestió amb un màxim de 30 km per hora, però també s'endureixen les obligacions, com per exemple guants homologats, calçat tancat, i això portarà molta polèmica perquè no queda ben definit exactament què vol dir això de calçat tancat. Una sandàlia, per exemple? Exacte. Aquest és el problema. Jo he fet la consulta a diversos advocats especialitzats en temes de mobilitat i diuen que com que la llei és una mica imprecisa, queda clar que si vas amb unes xancletes, no, evidentment que no. I unes sandàlies. I quina mena de sandàlies? Unes abarques? Jo crec que això no, jo crec que no. Però clar, és que no està definit per la llei. I després un altre tema que hauran de dur els motoristes és també la necessitat de portar una armilla reflectant. Permanentment, no. A no ser que siguis un professional que utilitza

aquesta moto per la seva feina, és a dir, un rider, un repartidor. Però la resta de motoristes també hauran de portar una armilla, no de manera permanent, però sí a l'equipament de la moto, com passa amb el cotxe. Quan se'ns espatlla el cotxe i hem de baixar i ens posem l'armilla, doncs en el cas dels motoristes també hauran de tenir aquesta armilla en el seu equipament. També hi ha canvis amb el cinturó de seguretat. Sí, desapareixen pràcticament totes les excepcions que hi havia. També els taxistes i professors d'autoscola ara hauran de portar sempre el cinturó de seguretat cordat. I només queda l'excepció, una excepció, que és la del personal sanitari en assistència dins d'una ambulància. Però la resta sempre amb cintura de seguretat. Clar, tot això estem obligats a conèixer-ho, no? Estem obligats a consultar-ho i conèixer-ho. Però clar, si. Sí, però molta gent això no ho sabrà. Per tant, ara vindrà aquell moment en què anirem veient com cauen multes perquè molta gent no ho sabia, no? Sí, però és allò que diuen, que el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment. El que passa és que, per fer més gran el desgradi, jo estic bastant a favor de molts d'aquests canvis, sense que serveixi de precedent, però estic a favor de molts, no de tots, però de molts d'aquests canvis que imposa la DGT. El problema és que hi ha dues velocitats.

Algunes normes entren en vigor a partir d'avui, però d'altres no entraran en vigor fins l'1 d'octubre del 2027. És a dir, hi haurà tot un any per començar a aplicar això. Per tant, imagino que el que hi haurà és merder garantit, perquè això val ara o valdrà d'aquí un any? Això entra en vigor avui o quan ho farà? És una mica estrany tot això, no? Per exemple, en el cas dels motoristes. En el cas dels motoristes, òbviament el casc és obligatori en totes les condicions, però els usuaris de ciclomotor que fins ara poden anar amb un casc no necessàriament homologat, però sí certificat, a partir de l'1 d'octubre hauran d'anar amb un casc homologat definitivament. Efectivament. I què passa? De l'any vinent, eh? De l'any vinent, dius. Igual que per tal, les xancletes també podem anar-hi aquest estiu, encara, amb motoxancletes. No, no, no, això ja entra avui. Això ja entra avui, això. Això entra avui, no? Però dius. Serà un cacau, serà un cacau, ja et dic. Escolta, concretament, vaig fer consultes al servei jurídic del RAC, que en saben molt d'això, i em van dir, és que no està ben definida. No està ben definida i, per tant, hi haurà problemes d'interpretació. Una xancleta està clara, una sandàlia, home, depèn de quina, què vol dir calçat tancat ara? També t'he de dir una cosa, eh? Això que ens sembla tan nou, si repasses el reglament

general de circulació, en el seu moment, el Clodi ja deia que, per exemple, amb el cotxe tu no pots conduir amb xancletes. O sigui, ja et diu, el reglament ja et diu que has de conduir amb calçat tancat, ja t'ho deia abans, no? O sigui que, no ho sé. Són canvis que són interessants. Tampoc veig un policia parant-te i mirant-te els peus. Exacte, aquesta és una altra. No, però potser si tu t'han aturat per mirar si portes la ITB o per fer-te un control d'alcoholemia o el que sigui, i a sobre veuen que vas amb un calçat inadequat per conduir, doncs la multa encara pot ser més greu, no? Sí, sí. Jofre.

Hola? Ara, sí. Bon dia, Jofre. Bon dia. Què tal, Merlos? Encantat d'escoltar-te. Pensava que anàvem a comentar el gran premi de la setmana passada, el de l'HB, però ja trobarem un altre moment. Aviam, aquí, com sempre, passam el trànsit. I, per cert, felicitats per tractar el tema, perquè quan jo treballava en una ràdio, una de les coses que vaig aprendre és. Això també va per tu, eh, Ricard? La teva audiència. Pot ser del Barça, del Madrid, d'esquerres, de dretes, indepen o indepen, però tots tenen una cosa en comú, que tard o d'hora són o vianants o conductors, i la ràdio al cotxe és aquell element. És a dir, la ràdio és el mitjà de referència pels conductors, és l'únic mitjà en què la ràdio és el número 1, la resta és la tele o el que sigui, no? Per tant, una salutació a tots els conductors que ens estan escoltant en aquest moment. El problema d'aquestes normatives. És quan no són clares. Això de la sabata tancada o no sabata tancada, tens molt clar que no és una sabata tancada, una hawaiana d'aquestes, tens molt clar que és una sabata tancada, una bota, però no tens clar l'intermedi. Una cosa que va lligada per damunt del turmell, ho és o no ho és. Segona qüestió, comentari anticunyat. Els ciclistes mereixen tot el respecte i tota la seguretat del món. Són el vulnerable. De la calçada, per entendre'ns. Són l'element vulnerable.

Entra un cotxe, un camió. Permetre que els ciclistes circulin en sentit contrari pels carrers d'una sola direcció i que tenen velocitat limitada de 30 km per hora, jo no sé si això els fa encara més vulnerables, perquè això la gent. Per mi sí. Per mi sí. Sí, per mi és un error. Això és un error. Ricard, vols una cosa més greu? O sigui, la norma diu això. Alguns ajuntaments, atenció, eh?, diu, alguns ajuntaments podran permetre que el ciclista circuli. Podran permetre. Podran permetre. I a Sabadell sí, a Terrassa no, per exemple. Clar, clar, i tu bastant tranquil, conduint, i de cop i volta et surt un tio amb una bicicleta de cara que dius, pel bé del ciclista, aquesta ambigüedat, per vista rurífica, per vista rurífica. No, i una altra ambigüedat, també, la possibilitat que ara els motoristes puguem circular això pel voral dret en casos de congestió. Aviam, els que anem amb moto, i que alguna vegada hem anat pel voral. Com, com, com?

Això ho sabia, a veure, pel voral dret. Sí, sí, ho ha dit, ho ha dit, sí, sí.

Regula la circulació pel voral dret en casos de congestió. Per exemple, tu entres a Barcelona i hi ha el clàssic tap a la Diagonal o a la Meridiana, no? Doncs bé, si la circulació està aturada, atenció, no si va lenta. La norma diu que si el trànsit està aturat podrà circular pel voral dret en casos de congestió a un màxim de 30 km per hora. Però atenció, eh? Atenció. A tots els vorals, només els que estigui indicat que es pot fer. I quina serà la indicació? Quina és la senyalització? Jo ara mateix no la tinc clara i vaig amb moto cada dia. I de vegades vaig pel voral, ho reconec. Però per mi autoritzar això i en aquest sentit també, i sense que serveixi de precedent una vegada més, estic d'acord amb el servei que. El Servei Català del Trànsit, això sí que és notícia, estic d'acord amb el Servei Català del Trànsit de no autoritzar-ho a Catalunya. Atenció, a Catalunya això no s'autoritza. Compte, compte amb això. I trobo que fan bé, perquè sabeu com estan de bruts els vorals de les carreteres i de les autopistes? La carretera, que la calçada no està ben mantinguda, que hi ha forats, que hi ha esquerdes, que hi ha sots. Imagineu-vos com estan els murals en un país on tenim tendència a ser poc civilitzats. Quantes vegades no veiem la gent que. Llença coses per la finestra als vorals i així estan.

O restes de pneumàtic, o senzillament forats, socs. És molt perillós anar pel voral amb moto. Per què? Perquè els vorals no estan bé. I perquè en un moment donat un cotxe pot decidir que també es fa part del voral, pel que sigui. Perquè s'ha espatllat o perquè té una necessitat personal que l'obliga a retirar-se. Per tant, per mi aquesta norma. És una salvatjada, com la de permetre les bicicletes. És una opinió personal, eh? Però és una opinió personal d'una persona que va amb moto i que va amb bicicleta, també. I jo n'hi estic d'acord. Considero que si justament la filosofia d'aquests canvis, a arreu, a protegir, els elements més febles de tota la la bàbula més feble de tota la cadena de la mobilitat, i com bé diu el Jofre, i això comença pel vianant, perquè tots som vianants en un moment o altre del dia, a mi això em sembla un contrasentit. Però en general estic d'acord, però aquests casos concrets no hi estic d'acord. Ha de ser clar, és que la norma si no és clara és un entre tots els dubtes. Mira, per exemple, les motos. Les motos. Ara serà obligatori anar amb guants a vies interurbanes. I a la ciutat no. Si et fots de cap a la ciutat i et cremes les mans, perquè et cremes les mans, és igual de perillós que si vas per una via interurbana.

Vas a més velocitat a la via interurbana i, per tant, et pot fer més mal. T'has comulgat, no únicament certificat, però què vol dir, això? Què vol dir, això? Perquè a la gent no. Tu li dones un casc i la gent majoritàriament no et sabrà diferenciar entre un casc homologat i un casc certificat. Per tant, penso que aquí falta claretat en l'explicació d'això. Jofre, deies.

No, no, només afegir una cosa. És un dels canvis més importants en normatives de trànsit d'ençada a l'entrada del carnet per punts.

La diferència està. El més gran en 20 anys, Jofre. El més gran en 20 anys.

Doncs, ara bé, està pensat en la, perdoneu l'expressió, en la nova mobilitat. És a dir, el que va incorporar fa 20 anys estava pensat en el cotxe, sobretot. Era quan s'introduïa el qui no porti cinturó, el qui miri el mòbil, que fa 20 anys ja es mirava el mòbil, etc. Ara s'incorpora la nova mobilitat i es col·loca aquesta nova mobilitat al centre d'aquesta reforma.

Correcte. Avui entra en vigor una altra norma que la gent no coneix, que és la del semàfor en àmbar, el semàfor aquest intermitent que trobem en alguns passos de vianants. Ens trobem que els cotxes, per exemple, tenen el semàfor verd, però en un moment donat. Els canvia àmbar per protegir els vianants. Doncs bé, ara s'acaben els semàfors amb àmbar. Això s'acaba. Quanta gent ho sap, això? Hi ha ciutats com, per exemple, Barcelona, que han demanat la moratòria d'un any, perquè canviar això d'avui per demà no és tan fàcil. Primer s'ha d'explicar, i d'això s'ha de fer. Per tant, com ho regularem tot això? És una mica viu o molt amb viu tot plegat, no? Joan, home, lo del semàfor amb àmbur no és poca broma, eh? No. Perquè jo he vist més d'un cop que el semàfor està encara fent pampallugues, els cotxes ja comencen a avançar i sobretot gent amb mobilitat reduïda, gent gran, o a vegades gent de disminució, ho passa malament per poder arribar a l'altra banda, eh? No, Joan, no únicament gent gran. Escolta, en determinades regulacions semafòriques, per exemple, la diagonal, has de ser Emil Zatopek per creuar en el verd, perquè no et dona temps. És cert, no, no, quan comences a fer pampallugues, si t'agafa al mig, has de córrer. Has de córrer, és cert, però la passo cada dia. Sí, sí, és cert. Les ciutats no estan pensades pels seus usuaris majoritaris, que són els vianants.

Les ciutats estan pensades pels cotxes. I aquest és el canvi més important que hem d'assumir de cara a aquesta nova mobilitat que deia el Jofre. Espera. Sí, precisament això que acabes de dir, Merlos, jo crec que és la mare dels ous i que, per tant, és una cosa positiva. És a dir, després, sempre és enutjós el canvi, sempre és enutjós aquestes zones grises que s'han d'anar polint i que no li vull treure importància i que, òbviament, s'haurà d'anar aclarint i espero que hi hagi una campanya d'informació per a tots els conductors, que sapiguem amb claredat quins canvis hi ha. Però la línia general em sembla de filosofia molt important i molt positiva. És a dir, els cotxes, els conductors han de començar a canviar el xip de saber que hi ha altres actors, que no només perquè fins ara el conductor és algú que creu que tot O sigui, ha de respectar les normes de circulació, òbviament, però que només està tot pensat al seu voltant, no? I que els altres actors són completament secundaris. Això és un canvi de xip espectacular que jo crec que té un suport social important perquè la mobilitat està canviant, està canviant la manera de veure-ho, i malgrat que sigui enotjós pels conductors, doncs crec que és una bona cosa. Després hi haurà coses que no estan massa bé o que s'han d'acabar de definir. Però la línia general crec que és totalment correcta i penso que

malgrat algunes coses que puguem discrepar, i jo segurament estic d'acord amb les que discrepaven Merlos, tot i que no n'hi diria salvatjada, precisament perquè crec que de les autoritats que s'han merescut més la confiança dels ciutadans en els últims anys són tot el que té a veure amb la Direcció General del Trànsit o el seu equivalent a Catalunya. Perquè si alguna cosa s'ha fet bé en aquest país, i en altres països, però en aquest en particular, és el canvi impressionant d'un món que era la llei de la selva, en què hi havia una mortalitat extrema, i si mires enrere dius, uau, aquí s'ha fet una bona feina, perquè tot això ha canviat molt, per bé, i per tant jo crec que aquestes autoritats, que es poden equivocar, que es necessita claredat, són de les que mereixen, almenys a parell meu, més confiança de totes. Jo crec que s'ha fet feina, no sé si molt bona, perquè clar, aquest estiu. Aquest estiu hi ha hagut 240 morts a les carreteres espanyoles. Per tant, jo no sé si la feina és bona. Que s'ha fet feina, sí, però que en queda tanta per fer. Exacte, però venim d'unes xifres tan terribles. Ah, sí, clar, clar, clar. Però és la primera vegada, la primera vegada a la història que el Reglament General de Circulació contempla el concepte col·lectiu vulnerable. Col·lectiu vulnerable. I el col·lectiu vulnerable comença pel vianant. I és el que dèiem, fins ara el cotxe era

el protagonista a la ciutat. El protagonista ha de ser el vianant, no pot ser el cotxe. I a partir d'aquí, a partir d'aquí, em modularem tot com toqui. Jo no soc pas dubtós de no defensar les qualitats de la mobilitat privada, però. Ser lògic, i per tant s'ha de prioritzar el més feble, que és el vianant, i a partir d'aquí els de la següent cadena. Però això no vol dir que ara hi hagi barra lliure per a aquests col·lectius més vulnerables, perquè el tema dels vehicles de mobilitat personal és molt greu, és molt greu. Hi ha un estudi recent del RAC que ens indica, per exemple, quin és el comportament dels, ara en diuen riders, tota la vida n'hem dit els repartidors, diu que només un de cada cinc repartidors porta cas, només un 6% porta l'armilla reflectant, això sí, el 99% dels riders analitzats en aquest estudi anaven amb calçat tancat, i el 49% amb el llum encès, que és obligatori. No hem de criminalitzar el col·lectiu dels riders, perquè estan sotmesos a una pressió i a unes condicions laborals que en molts casos porten a comportaments de mobilitat arriscats, forçats. La majoria de repartidors a Barcelona, el problema, i això és el que destaca aquest estudi, circulen com si fossin motoristes, però desprotegits de l'imprescindible, el casc, i fan ús de la bicicleta de tal manera que sembla més una moto, la manera en què es mouen, que no pas una bicicleta.

Insisteixo, només un de cada cinc repartidors, segons l'estudi del RAC, porta casc i, per tant, això s'ha de canviar. No pot haver-hi ara barra lliure. No pot haver-hi barra lliure. Marta. Va bé defensar els col·lectius més vulnerables.

Jo estic d'acord amb aquesta filosofia de posar el vianant al centre perquè moltes vegades crec que fa la sensació que les ciutats no estan fetes per a la gent que hi viu o almenys estan fetes per a una part d'aquesta gent i no per a tothom o especialment en les ciutats grans com ara Barcelona o com, per exemple, Madrid, que la conec millor, dona la sensació que estan més pensades per als cotxes que per als vianants. Aleshores, que n'hi hagi una regulació i que n'hi hagi canvis, jo crec que és una cosa natural i normal i que, de fet, jo crec que s'ha trigat massa a fer aquests canvis perquè és cert que la regulació va canviant i les normes van canviant. I la mobilitat. Exactament, i quan vas fora a altres països i veus com aquesta llei de la jungla impera i opera en molts llocs, et lleves les mans al cap i dius, almenys tenim una regulació a Espanya, a Catalunya, que més o menys, amb els seus defectes, funciona i la gent més o menys segueix en unes normes lògiques, perquè si no et fas absolutament boig, no? Amb aquestes ciutats d'Àsia o altres llocs que dius. Mare meva, això com funciona que no hi ha una regulació específica que això pots creuar o no pots creuar. Aleshores, jo crec que això és molt important, que hi hagi canvis, que la societat evolucioni, però com heu dit i heu comentat molt bé i ho diu el Merlos ara, això s'ha d'explicar molt bé a la gent perquè ho tingui en compte i sobretot s'ha de parlar molt a la ràdio pública, jo crec que és molt important fer aquest exercici de dir, això són els canvis i això s'ha d'implementar d'una manera, jo crec que progressiva moltes vegades, perquè si no la gent no ho entén i al final el pitjor que pots fer és que la gent no entengui els canvis que s'implementen per a millorar la seva vida.

Merlos, gràcies pel detall. Hi ha més coses, eh? Consulteu, perquè hi ha moltes més coses i no us ho acabareu. Al cap de setmana podeu jugar a veure si és veritat o mentida als nous campis. Gràcies, Merlos. Una abraçada. Una abraçada. Mira, precisament, Jofre, el que deies, anar a fer un cop d'ull a les carreteres pels oients que ens escolten ara mateix amb preocupació per si arriben o no a la feina, per exemple.

Mireia Sala, bon dia. Bon dia, Ricard. Doncs encara hi ha retencions a la 2 de Sant Andreu de la Barca fins a Cornellà i a la B23 del Papiol a Sant Fliu. Aquesta cua de la B23 també afecta la incorporació des de l'AP7 al Papiol que provoca aturades des de Mirassol. Retencions també a la C58 a Sant Quirze i a Moncada i a l'AP7 de Mollet a Barberà. Finalment a Tarragona hi ha cua a l'AP7 en sentit sud i un accident a l'altura d'Amposta talla un carril en sentit nord.

Això pel que fa a les carreteres i avui a l'àgora. D'aquí a pocs minuts parlarem, com no, d'habitatge, però de què més estarem pendents aquest matí? Redacció, Silvia Solanàs.

Acaba de parlar la ministra justament d'habitatge en un últim intent per convèncer Junts just avui que el BOE també acaba de publicar el segon decret, el de la pròrroga automàtica del lloguer. Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia, sí, aquest segon, la Moncloa el dona pràcticament per perdut, tot i que la ministra obre la porta a intentar-ho més endavant com una llei al Congrés. En reconeix que no està tan treballat amb els grups com el primer, el que inclou el gran grups de mesures que us venim explicant. Aquest primer afirma, però, que encara no tenen confirmats els suports, però es mostra optimista i demana junts que ajudin perquè es poden veure reconeguts, diu, en moltes mesures que han treballat junts i celebra haver recuperat la negociació amb ells.

Sentim Isabel Rodríguez a la SER. Hemos trabajado con mucha seriedad con todos los grupos y también con Junts y eso también ha implicado desencallar una situación en la que nos encontrábamos de no conversación y no tengo más que buenas palabras para todo el trabajo que hemos desarrollado. Han estado trabajando también hasta altas horas, mandándonos textos y yo entiendo que el texto que ha salido del Consejo de Ministros no puede contentar al 100% de las fuerzas políticas.

També pendents de l'última sessió del judici pel cas de Roger Espanyol, que just va passar avui fa 9 anys, arrenca a les 10, però a aquesta hora hi ha diverses entitats que han convocat una concentració de suport a les portes de l'Audiència de Barcelona. Anem cap allà, Miquel Hart, que bon dia.

Molt bon dia, sí, són diverses entitats, Òmnium Cultural, ara mateix està fent una atenció als mitjans, el seu president, Iridia, l'Assemblea Nacional, Alerta Solidària, una concentració en la qual veiem urnes de l'1 d'octubre, estelades, unes 300 persones, i tots els rètols dels col·legis on es van fer les votacions. Que espera que la sentència estigui a l'alçada de les lesions que va patir. El judici comença d'aquí una hora i avui serà el torn dels quatre policies, entre els quals l'escopeter de la Policia Nacional, que van atacar, que van disparar aquell 1 d'octubre i que li van produir les ferides de baladagoma a Roger Espanyol.

I en un altre cas, avui declara el pare del nadó maltractat que va ingressar a l'UCI amb 5 setmanes de vida. Redacció Mercurador.

L'home fa 6 mesos que és a la presó. Des de la seva declaració del 18 de març, la dona està en llibertat provisional. Segons explica l'AR, els Mossos volen rastrejar els mòbils dels pares per comprovar que no estaven junts en tot moment. És una de les línies que manté la defensa de la dona, que no podia controlar en tot moment el que feia l'home.

I abans ho explicava, el dia de canvis avui a les normes de trànsit, especialment per motoristes, però també per al preu del combustible. Entra en vigor la bonificació de 20 cèntims per litre, tant en el gasoil com en el dièsel. Junqueras, Laia Claret, bon dia. Hola, bon dia.

És un degoteig de conductors de l'estat francès constant a les gasolineres de la Junquera. No veiem cues ni aglomeracions de moment. On som, de fet, de vuit sortidors, n'hi ha sis d'ocupats. Però sí que els ciutadans ens expliquen que es poden arribar a estalviar entre 40 i 50 cèntims al litre baixant aquí. Per tant, ho aprofiten del voló de Perpinyà de la Catalunya Nord. N'hem vist un, per exemple, que omplia un vidó al Malater. De fet, hem parlat amb alguns camioners i ens diuen que, de fet, sempre paren aquí, a la Junquera, pel preu parada obligada abans de tirar cap al nord.

Són les 9 i 9. La Lletra Petita. I cada dia a aquesta hora analitzem també la Lletra Petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El govern comprarà entre el 50 i 60% del pis a més grans de 40 anys que no puguin accedir a una hipoteca. I sona a regal, però no ho és. La Generalitat no paga la meitat del pis, se'n queda la meitat. De fet, durant anys tindràs un soci a casa, un soci que som tots, perquè els 100 milions destinats són diners públics. No sabem si hauràs de pagar alguna cosa per viure a la part que no és teva, ni a quin preu es podrà recomprar. I són dues xifres rellevants perquè determinaran si és una ajuda o una hipoteca amb un altre nom. Però la lletra petita ens diu que amb 100 milions n'hi ha per uns 800 pisos tirant llarg. I cal saber que en un trimestre a Catalunya es signen 20.000 hipoteques. I a més, aquesta ajuda no afegeix ni un sol habitatge al mercat. Rebaixa el preu del tros que compres, no del pis. Entrar-hi serà més fàcil, però els pisos no seran més barats.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres.

Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva.

La Selva, la marca del bon pernil. L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

Ahir, inserció que millora si hi ha diners en efectiu era en caix. En caix? Avui dijous, primer d'octubre, un enigmàrius que fa memòria acolorís la roba de la bandera amb destresa de set lletres. Acolorís la roba de la bandera amb destresa. Set lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra animarius abans de les 10 ben tocades.

Festa de l'any.

Si haguéssim de reflectir en un sol els més de 40 milions d'euros en premis que reparteixen els rasques milionaris de l'ONCE, sonaria més o menys així.

Visca! A tocar! He guanyat! Que bé, que bé, que bé!

Aquí ho tens. Aquests són els dels guanyadors dels rasques milionaris de l'ONCE, que reparteixen molts milions d'euros en premis més de 40 milions. Rasques milionaris de l'ONCE. Que bé que els surts a partir.

ONCE. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

De perdre la veu a Xampala, a perdre la por al nou passatge, el Carnicero de Penitents. De beure a volar al Comte Draco, a volar a Coco Piloto. Veniu a viure el Halloween per tothom a PortAventura World, on tothom es posa d'acord. Hotel Més Entrades amb fins a un 15% de descompte. Consulta les condicions a la web.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Marcos Franz, Pilar Eire, Lluís Soler i Àngel Llàcer a Colapsa, amb Jordi González. Dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

La Fundació Metalquímia i la Fundació Lluita contra les Infeccions presenten Mare Mundi,

un concert solidari en favor de la recerca contra l'Alzheimer i l'envelliment.

Amb la Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya, Bet, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, Arjau i la Polifònica de Porreig.

Dimarts 13 d'octubre a l'Auditori de Barcelona.

El futbol més espectacular arriba al Super3. Et desafio a un duel. Ets al·lucinant, oi? Dues grans llegendes. Quina bestiesa! Què esperàveu del porter prodígiu Akabayashi?

Jo em dic Tsubasa Ozori. Ens passaran un munt de coses increïbles.

Capitat Tsubasa. Campions. Avui al Super3 i a la plataforma 3CAT.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Un minut serà un quart

de deu en l'àgora amb Jofre Llumbart, Joan Puigcercós, Pere Rosinyol i Marta Montfort. De seguida parlarem d'habitatge, però abans, Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. Estem pendents d'aquestes pluges que poden afectar el sud del país. Sí, de fet, a qualsevol punt de Catalunya, ara bé, hi haurà una segona tongada de pluja durant aquesta nit i demà,

que serà molt violenta a l'extrem sud de Catalunya o bé a la zona de Castelló, ara sí que puntualitzem. De moment apareixen els primers ruixats ja cap a les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona. Poca cosa, a l'espera que a partir de mig matí aquestes tempestes vagin fent més potents, precisament en aquest sector, eh? Camp de Tarragona, amb idea que vagin entrant també en alguns llocs del prelitoral de Barcelona, de la Catalunya Central, poden arribar a Pirineu i Pirineu, i aquí seran tempestes molt irregulars, però sí que en alguns llocs poden arribar a deixar uns 50 litres, potser en alguns llocs 100 litres, però insisteixen en aquest caràcter irregular, vull dir que hi haurà molta gent que tindrà la percepció que no està plovent el que havíem dit, o que no està plovent amb aquesta intensitat. I llavors, a partir de la nit, sí que aquest episodi queda molt concentrat a l'extrem sud de Catalunya, entre Baix Ebre, Montsià i Castelló. I llavors, en tota aquesta franja, els models ens estan marcant acumulacions de pluja de 200 i 300 litres per metre quadrat. Per tant, això és una barbaritat.

Desitgem que els models no tinguin raó, que no encertin aquestes pluges o que es quedin sobre el mar o que passi alguna cosa que això no acabi passant. Perdona, Eloi, quan dius barbaritat, és a dir, la dana, quan va ploure, la dana? La dana va caure 700 litres per metre, el pic, el màxim, va ser uns 700 litres per metre quadrat. 700, i estem parlant de 300-400.

Estem parlant que els models ens estan marcant 200, 300 i 400 litres, en funció del lloc. Llavors, aquests són els mateixos models que fa dos dies ens deien que podien caure fins a 150 litres i que finalment en van caure uns 120, 130 als llocs on es va ploure. Doncs aquests mateixos models, que aquests dies han funcionat molt bé, ens estan marcant aquestes acumulacions amb un centre variable entre l'Ebre i la costa dels Tarongers, perquè ens entenguem. Llavors, on quedarà situat l'epicentre d'aquestes tempestes? València també. València també, però sembla que la part més potent és Castelló i Ebre. Castelló especialment, però a l'Ebre hi ha alguns models que ens marquen l'ataca justament al límit. Tota la zona de Montsià, de Vinerós, de Benicarló, Banyíscola. En tots aquests sectors podríem tenir aquests màxims d'acumulació de pluja. I una mica més cap a l'interior també, eh? Llavors, cal estar molt pendents, i sobretot les zones inundables d'aquests sectors, cal estar molt alerta, especialment a partir d'aquest vespre nit, perquè podem tenir aquestes pluges més que torrencials. I demà, eh? Demà també, demà tot el dia. Vull dir que és possible que demà, en alguns llocs, encara no hagi passat res a primera hora i després la pluja s'intensifiqui. I després també tenir en compte, perdona, que quedarà molt retallada la pluja. Vull dir que és possible que, no ho sé, que el canà estigui plovent molt fort i que a Tortosa estiguin veient la cortina de lluny.

Anava a preguntar-te, Marta, no sé si tu, com a periodista també valenciana, et consta que des de l'administració s'està prevenint de tot això

d'alguna manera més especial, o no? Doncs ha passat aquestes setmanes que n'hi ha hagut crítiques perquè hi ha hagut plutges fortes i els avisos han arribat tard, amb una altra volta. Quan ja estaven els carrers inundats, especialment a València, jo que soc de la zona de Castelló, aquesta zona que està contant el company de Penínscola, etc. També s'ha de tindre molt en compte perquè n'hi ha zones que també són inundables, depenent dels carrers. Aleshores, jo crec que. Una de les crítiques més freqüents de Pere Dior que hi ha a la seva administració és que Sàchez ha fet un mazón que no torna a repetir-se el que va passar ja, el trauma col·lectiu que tenim tots els valencians, però jo crec que ja estem més pendents dels informes interns que estan filtrant el Partit Popular que de protegir a la població. Aleshores, jo crec que espere, per favor, que facin avisos clars i que la gent estigui molt en compte del que pot passar. Sé que em consta que Sàchez està avisant almenys pels canals públics, per les televisions, per les mitjans de comunicació, però no tinc tan clar que les administracions o l'administració pública valenciana ho estigui fent.

Tinguem en compte una cosa. Nosaltres estem treballant amb els models que durant el matí es van actualitzant. I això, els primers comencen a aparèixer cap a les 6 del matí i després els últims acaben a les 9 o 10 del matí. Per tant, fins a aquella hora no es pot fer una anàlisi correctament de. Vaja, l'anàlisi més meticulós és el que es pot fer a partir de quarts de 10. Per tant, serà a partir de mig matí quan, vaja, no en tinc cap dubte que tant la Gèstia Estatal Meteorològica com l'Agència Estatal de Meteorologia, com el Servei Meteorològic de Catalunya, aquí al nostre país, activaran l'avís màxim en aquest sector. A quarts d'edat de la nit, per tant. Encara no s'ha activat.

Però no en tinc cap dubte que d'aquí poques hores tindrem un avís vermell a Castelló i probablement al sud de Catalunya.

Sí, els models s'estan actualitzant, s'estan acabant d'actualitzar. Ara segurament estan analitzant tots els models, tots els possibles escenaris que poden passar i a partir de les 10 o 11 és quan s'actualitzen formalment tots els pronòstics i per tant tots els avisos corresponents per aquesta pròxima nit.

Doncs estarem pendents, ho expliquem, Eloi, quan hi hagi això, demana pas i ho expliquem aquí també a l'antena de Catalunya Ràdio, d'acord? Perfecte. Vinga, fins ara. Mentrestant, hem de parlar també del que passa en aquest cas a Madrid. Perquè d'aquí a 26 hores començarà el Congrés un ple extraordinari per votar els dos decrets d'habitatge i a hores d'ara encara no se sap si s'aprovaran o no. Tania Tàpia, Maiol Roger, què tal, bon dia. Què tal, bon dia, com esteu? Junts, PNB i Podem, Tà, Maiol, encara no han dit què faran i el govern espanyol d'aquests tres partits només es pot permetre una abstenció. Exacte, comencem per Junts, que encara no ha dit quin és el seu sentit de vot, però per les sensacions que dona el decret no pintaré pel govern espanyol. El partit ho decidirà en les properes hores. El que sí que diu és que de la lectura del decret conclouen, segons fonts a les que ha tingut accés el matí, que no hi ha protecció pels petits propietaris. Que s'endureixen les sancions, les condicions i els controls, que de fet són els mateixos controls que tenen els fons Voltor, i que als fons Voltor no se'ls prohibeix comprar en aquella mesura de les compres per sota del 70% del valor del pis, que sí que es deia que s'inclouria en el decret. També parlen d'un decret mal redactat. Per tot això, insistim, el partit encara no ha decidit el seu sentit de vot. Ens diuen que no anirà a última hora, que demà al matí ja sabrem què voten, però per les sensacions no pinta bé pel govern espanyol. Demà al matí, Míriam Nogueras, al matí de Catalunya Ràdio. I també escoltarem les altres formacions polítiques, escoltarem també els comuns, el PSC, també escoltarem Esquerra Republicana, entre d'altres, el Partit Popular, per saber què és el que passarà en aquell matí de demà, que seguiré també en directe en un especial aquí al matí de Catalunya Ràdio, a partir de les 11 del matí, per seguir minut a minut el que passi, el que es digui també en el Congrés dels Diputats, en una jornada que serà molt important, no només sentir què diuen els partits sobre habitatge, sinó quines són les conseqüències socials dels decrets que es puguin aprovar. Que a hores d'ara, sentint, Jofre, el que explicava el Maiol, no sembla que Junts estigui massa per aprovar-ho. És a dir, no ho ha decidit, però tot el que està dient i apuntant el Maiol i apunten fonts de Junts, doncs no sembla que els encaixi gaire.

Sí, pel que em diuen, no està gens decidit, però no és una manera de parlar. És que no està gens decidit. És a dir, s'han de mirar molt totes les conseqüències que té tot. Aquí el principal entrebanc, entre cometes, és l'equiparació o l'equiparació de facto que poden tenir el petit propietari amb els fons d'inversió. És a dir. El cas de Mari Carmen és un cas extrem on no hi ha cap dubte de la desproporcionalitat que hi ha entre un fons d'inversió que li és igual 10 pisos que 12 si, entre cometes, perdés el de la Mari Carmen diguéssim que els comptes li continuarien arribant a final de mes i al revés, la Mari Carmen té la situació que té. Aquesta desproporcionalitat entre fons d'inversió i persona amb 87 anys i mobilitat reduïda. No hi és en altres casos en què la situació de desproporcionalitat està molt més igualada. És a dir, el cas de petit propietari que a vegades és un pensionista, que per completar-se la pensió té un pis que per motius X té, ja sigui fruit d'una herència o d'una llarga hipoteca, i que compta amb aquell lloguer que li està pagant un llogater. Per completar-se la pensió. Pot ser just, pot ser injust, però la situació és aquesta.

És just. Ja està, ja està. Val, val, val. Sí, sí, just. Ho celebro, ho celebro. Una persona que ha estalviat tota la vida, no diguem això, perquè ara hi ha moments. Celebro que diguis això. Estem a punt terreny, ja. Sí, sí, que ens estem posant les tiretes abans. I estalviant, i es pot comprar un segon habitatge. Sí, sí. És una cosa justíssima. Home, no, perquè sembla que. Si celebro que diguis això. Per Isenda i per molta gent sembla que sigui més còmode.

Talviar és un delicte. Aleshores, en aquest cas, la situació de desproporcionalitat no és tal, entre el llogater que paga i el petit propietari que té aquell pis. I afegeixo. Un cop passat el ribot de la justícia social, en el cas de Mari Carmen està molt clar quin surt beneficiat de l'aplicació de la justícia social. En el cas dos, per entendre'ns, no queda clar, i és molt greu dir-ho, però és així, qui queda en situació de vulnerabilitat. És a dir, si el llogater, pel que sigui, es fa fort al pis i no paga aquell lloguer, qui queda en situació de vulnerabilitat? El petit propietari. Aleshores, el que s'està mirant amb aquest decret és que no hi hagi una situació de vulnerabilitat a la inversa i que quedi molt delimitada aquesta desproporció. Que en el cas 1 no hi ha cap mena de dubte. Si això passarà, hauria de passar amb majoria absoluta o amb unanimitat. Que fons voltor no puguin aprofitar la situació de vulnerabilitat per fer negoci. Em sembla que això és de calaix.

Fons de Junts també ens diuen que també hi ha un problema ara en la interpretació de Fons Vultor, que ara t'he introduït tu, que és a dir, per prohibir els assonaments, la definició que fan és tan genèrica que serà molt difícil pels jutges aplicar-ho. Ara en parlarem. Però abans, Tània Sánchez, el que ha dit fins ara és que es veu optimista, raonablement optimista,

per treure els suports. Sí, perquè fa una diferenciació, eh? Amb el primer paquet de mesures, el gran, aquest l'han treballat amb els grups des de fa temps, i han incorporat, diguéssim, aportacions de tothom, amb renúncies fins i tot també per part del govern espanyol, deia ara Isabel Rodríguez de la Ser, una feina de temps que, al cas de Mari Carmen, recordem-ho, ha donat un impuls i fins i tot ha fet que reprengui les negociacions amb Junts que tenien trencades. Una altra cosa és el segon decret que avui es publica al BOE, aquest que té una única mesura, aquests lloguers indefinits, amb indemnització als esllogaters si no es renoven amb causa justificada. Sobre això Isabel Rodríguez el dona quasi per perdut, però a la cert fa 11 minuts obria la porta a intentar-ho més endavant.

Es que valía la pena no arriesgar un trabajo de muchos meses con posibilidad de conformar ya esa mayoría a uno que yo creo que merece el apoyo, el estudio de los grupos y que incluso se puede dar una tramitación como proyecto de ley, pero que en estos momentos esa mayoría no estaba trabajada como lo está en el otro texto.

Hem parlat també de Junts, ara parlem de Podem, perquè és essencial també que votin els seus quatre diputats. Doncs bé, Ione Velarra acaba de dir a Televisió Espanyola que s'han reunit ja amb els sindicats de llogateres, que ahir ja van dir que demanaran el vot afirmatiu de tots dos decrets. No diu obertament que sí. Però diu que ells seguiran el mandat que els hi diu i sobretot fa una crida a les mobilitzacions. Per tant, important, si Podem vota que sí, això ajuda molt a la Moncloa, si el PNB també vota que sí, amb Junts hi hauria suficient en una abstenció. Fa pocs minuts també

n'ha parlat la porteo de suma Verónica Martínez Barbero a Televisió Espanyola. Ha dit això.

Todas las medidas que recogen son esenciales. Y hasta el momento en que sus señorías tengan que apretar ese botón, nosotras vamos a estar con todas las herramientas que tengamos a nuestra disposición para que efectivamente sean convalidados mañana.

Y d'aquí a pocs minuts en aquest programa la secretaria d'Estat d'Habitatge, Leire Iglesias, també ens acompanyarà. Abans per això anem cap a Badalona, a Sant Roc, que és un dels barris, com sabeu, de l'àrea metropolitana de Barcelona, on es registren més desnonaments. Allà avui volem conversar amb una persona que fa temps que ho viu de primera mà, que és el Carles Segués, que és membre dels col·lectius Sant Roc, Som Badalona i Badalona Cull. L'acompanya la Marta Aviana. Marta, bon dia, on et trobes?

Hola, molt bon dia, Ricard. Mira, som a l'Ateneu del barri de Sant Roc. Com deies, ens acompanya a aquesta hora el Carles Seguers. Està fa molts anys, 17, em deia ara, que està al capdavant d'aquestes dues entitats que reben constantment diari un degoteig d'avisos de desnonaments. Carles, molt bon dia. Hola, bon dia. Abans de res, com valores tu els decrets que vol aprovar demà el govern espanyol? Són suficients?

Si comencem per aquí, no són suficients perquè no van al fons de canviar una estructura, un funcionament, una cosa està basada en el que el mercat està per davant de tot. Per tant, no són suficients, però són un pas endavant, un pas imprescindible i un pas necessari. I sobretot ho dic veient i sabent i vivint cada dia famílies que estan amenaçades pels desdonaments el patiment que significa i el que significa si s'executa aquest desdonament i a més a més si s'executa a Badalona on la resposta dels serveis socials per desgràcia malgrat l'esforç del personal doncs és mínim els recursos que s'hi dediquen, per tant tot el que sigui anar a minorir el. L'apatiment aquest i anar a impedir que s'executin alguns d'aquests desdonaments tot això és benvingut sigui espero que avui se's pugui aprovar.

Enric, perquè et facis una imatge que he vist aquest matí quan hem arribat aquí amb el Carles. Ell ha arribat amb un feix de papers, amb tot de fitxes dels casos que els arriben només al col·lectiu. Estàvem mirant i durant el mes de setembre, només aquí al col·lectiu, n'han rebut una quarantena. Tots els casos, em deien, que tenen informe de vulnerabilitat. I avui, a Badalona, ja hi ha dos desnonaments, ara sí, previstos. Avui, Carles, és dijous. Què passa els dijous? Diries que és el pitjor dia?

Sí, és el pitjor dia perquè ja des de fa uns mesos vam començar a detectar, després ja ha sigut una realitat, que és el dia que assisteixen sempre els dijous al servei de Mossos d'Esquadra d'Antibelots, l'equipament ARRO, que són els que quan participen arriben a. 4 o 5 furgonetes, etc. i llavors fan que pràcticament sigui impossible suspendre aquell desdonament per tant, avui, dels dos que hi havia un l'hem pogut negociar i suspendre i l'altre s'executarà d'aquí un parell d'hores en presència d'Arro. I farem el que podrem, però sabem, segur, a més a més, que és el més trist que si s'executa aquest desdonament amb aquesta, que és una mare amb dues filles, doncs no tindran,

no rebaran cap alternativa per part de l'administració. I llavors què passa, Carles? Quan hi ha alternatives, què passa amb aquests casos? On van a parar?

Van donant voltes per aquí i per allà. Nosaltres, com a col·lectiu, que no tenim cap recurs econòmic, no tenim cap subvenció de ningú, no tenim ingressos, però traiem recursos d'aquí i d'allà, intentem parar el cop d'alguna manera i podem, a vegades, pagar alguns dies d'alguna pensió, alguna cosa així, però aquestes famílies no tenen altra alternativa que tornar a entrar a caure en la. Amb la irregularitat d'alguna manera i està en algun altre habitatge, doncs que potser hi accedeixen a partir que algú els hi ofereix, els hi lloga entre cometes o els hi ven unes claus i entrem en aquesta dinàmica que és com un peix que es mossega la cua, que no s'afronta el problema de veritat i es va reproduint d'una o altra manera. I el més trist de tot això és que tothom ho sap. Nosaltres, quan estem amb tants anys, cada dia, cada dia, i hi ha dies que en tenim tres o quatre, ja tenim una relació amb la gent del jutjat, amb els Mossos d'Esquadra, amb els procuradors de les parts contràries, i tothom sap el que hi ha, saben que no se'n sortiran, que aquell habitatge, que són uns habitatges tan i tan degradats, que és que és impossible, no penses per què el vol la propietat, no?, Perquè la majoria de

propietaris que treballen en aquests casos, estem parlant de grans propietaris, fons d'inversió, la majoria?

El 99,9%. Dibarian, Promontoria, Avir, Living Center, Building Center, Gramina Homes, Coral Homes, etcètera, etcètera, etcètera. Que la majoria deuen tenir pisos que no deuen ni llogar, o sigui, deuen estar buits. Sí, estan buits. Per això també ara el dir això de pisos buits em ve també una cosa que jo quan sento moltes tertúlies i tal, i gent que pina molt bé, però també jo penso que hi ha un espai que és aquest que es viu a les zones com Sant Croc, la Salut i tal, que està per sota de la problemàtica que ara estem parlant. Ara parlem una mica una problemàtica que ha arribat fins a les classes mitjanes, per entendre. Però el que hi ha aquí està per sota d'això, és una pobresa cronificada on les persones d'aquí no tenen cap tipus d'accés i per tant la solució aquí no passa per construir habitatge públic, aquí els pisos ja hi són. Que va ser que estan en mans de tot aquest grup que he anat dient i el que es tractaria és de seure's a negociar amb ells i veure de quina manera tots aquests habitatges poden passar a un servei públic i exequible per la majoria de la gent. I això es pot fer en molt poc temps. Per tant, és molt més ràpid, més efectiu això que no la construir habitatge

públic que també s'ha de fer. Sí, és a dir, que hi hagi una solució d'emergència, que és on ens trobem. És a dir, quan hi ha emergència s'ha d'actuar en emergència. Carles Segués, gràcies, una abraçada i bona feina, com sempre. Que vagi bé, Carles.

Un moment, Ricard, que no t'estava sentint. Ricard, ho sento, hi ha hagut un problema

de cascos i no t'he sentit. Només t'agraïa que ens hagis atès. Carles, una abraçada. Molt bé, doncs gràcies a vosaltres. Carles Segués és membre del col·lectiu Sant Roc, Som Badalona i Badalona a Cull. Avui també ens acompanya a l'Ágora, i ara podreu intervenir tots plegats, eh? Pablo Feu, que és advocat i especialista en dret urbanístic i d'habitatge. Pablo, què tal? Bon dia. Bon dia. Ara escoltàvem el que explicava el Carles Segués de Badalona, el problema de l'habitatge que comença molt abans, segurament, que es produeixin aquests desornaments. On situaria vostè la causa original?

Amb una inacció clara dels poders públics des de fa 47 anys. Primer perquè l'habitatge fa 47 anys no tenia la dimensió que té ara. Per començar, m'estic referint a 47 anys perquè és el moment en què es va aprovar la Constitució Espanyola amb tres articles que són claus. Són el 33, el 38 i el 47. El 33 és el que eleva a categoria constitucional el dret a la propietat i l'herència. El 38, el que eleva a categoria constitucional el dret a la lliure empresa. I el 47, que eleva també a categoria constitucional el dret d'accés a un habitatge. Quan això es va pensar, el constituent va dir, va configurar Espanya com una economia de lliure mercat i per tant sotmès a les regles de l'economia de lliure mercat. Entre elles està la possibilitat d'especular, que és una cosa molt legítima en economia, per obtenir el màxim lucre possible del bé amb el que comercies. Però va advertir compte perquè l'habitatge no només és un actiu econòmic, és a dir, ho és, perquè amb l'habitatge tu pots llogar-lo i comprar-lo, i per tant tu pots sotmetre'l a l'activitat econòmica, però com que estic precisament garantint que estem en un estat de lliure economia, d'economia de mercat, Aquest habitatge que també està configurat a la Declaració de Drets Universals com un dret universal, i jo l'acabo d'elevar a la Constitució com un dret, el dret de l'accés, el que faig és protegir-lo. I en el mateix article 47 va enviar un missatge als poders públics que va dir, escolteu, sobre aquest bé, elimineu l'especulació. Bueno, aquest missatge no s'ha atès mai. Ni el va atendre Suárez.

Per què no creus que no hi ha hagut una limitació de l'especulació a Espanya?

Jo crec que per un motiu, diguéssim, de coyuntura. En el 78 estaven vigents les pròrrogues forçoses en matèria de lloguer, és a dir, els contractes indefinits. Per tant, en aquell moment, l'activitat econòmica que tenia per objecte l'habitatge vinculada al lloguer no estava sotmès a les regles de l'especulació, perquè estava limitat, molt limitat, extraordinàriament limitat. A partir de l'any 81, perdó, l'any 82, amb l'arribada del primer govern socialista, Es va decidir que allò lesionava els interessos dels propietaris i per tant s'havia d'obrir, s'havia d'aixecar aquesta limitació de les rentes. Per tant es va liberalitzar, però no es va adoptar cap mesura. És com si tu tens algú amb molta gana o un tigre amb molta gana i li obres la garjola. Llavors, en aquell moment. Amb un camp lliure, diguéssim. Exacte, amb un camp lliure. De persones. Llavors, clar, podent-ho fer, perquè el 47 diu, escolta, adopta mesures per limitar l'especulació. La que sigui. La que sigui adient en cada moment. No hi ha una. Jo no t'estic donant una fórmula, no t'estic dient. Això correspon als governs i a la política, als parlaments. Això és política d'habitatge. És tan senzill com això. El que passa és que no s'ha fet res de política d'habitatge. El que s'ha fet és política de cauterització de ferides provocades per la ineficàcia en les polítiques d'habitatge. Però no s'ha fet política d'habitatge. Llavors, i aquest és l'arrel del problema. Però quan es liberalitza,

per dir-ho d'alguna manera, les rentes de lloguer, comencen a haver-hi problemes, no masses, però comencen a haver-hi problemes. El lloguer, és a dir, la propietat i el mercat immobiliari és un mercat necessari. Per què és un mercat necessari? Perquè és simbiòtic. És a dir, si jo no tinc diners per accedir a l'habitatge amb propietat, hauré d'accedir amb lloguer. I, per tant, qui hagi comprat un pis i el posi en lloguer m'està fent un favor perquè el col·loquen al mercat perquè jo pugui exercir el meu dret a l'habitatge. El problema és. Quan el propietari diu, mira, saps què? És que el mercat s'ha disparat i el que tu em pagues multiplica un altre, però aquest altre és habitant habitual, no m'importa, ni tinc per què saber-ho perquè cap llei m'obliga a que jo tingui que veure si el meu client és habitant habitual o no. A veure si ho fragmento i llogo per habitacions encara en trec més rèdit. Imagina't. Llavors, això és el que ha anat passant des de l'any 80 i pico, que es va liberalitzar això amb el decret Boyer. Fins ara és el que ha passat amb modificacions de la llei de rendiments urbans que no estan abordant el problema o no l'han abordat.

Això i un altre element, que no sé si ara potser ens distraiem una mica, però la inflació, és a dir, també el cost de la vida és molt més alt, per tant, també obligues a molta gent que potser no es plantejaria pujar el preu del pis, però a fer-ho perquè també la vida és més cara. Per tant, tothom acaba carregant un cost a un dret com l'habitatge.

Sí, però això aniria. Jo crec, eh? Aniria. Seria més. Justificable o intel·ligible en un cas de que les rendes de lloguer no fossin un actiu financer. Però és que el problema és que, o sigui, tothom entendria que si la vida repercuteix en tu, tu repercuteixis en el producte amb el que fas negoci. El que ja no entén tant la gent és que diguin, mira, saps què? És que m'estàs rendint tant que ja no cal que produeixis res. O sigui, jo puc comprar-me un edifici complet, o fins i tot dos, o potser demanar-me una hipoteca per comprar-me dos, que la hipoteca me la paga el segon pis. I quan el tinc amortitzat, i jo mentrestant el que estic fent és, com que jo necessito que em paguin la hipoteca, Vaig al millor postor, i el millor postor, desgraciadament, ja no és l'habitant local. I en un món globalitzat, en el que un suec, que a les 3 de la nit se li fa de nit al seu país, que pot treballar en remot, diu, escolta'm, jo saps què? Me'n vaig a Barcelona, perquè és una ciutat cosmopolita. Et pots prendre una cervesa, after work, des de l'abril fins al novembre, A dos euros? A dos euros. És una ciutat fantàstica, té mar, em puc anar a fer surf quan acabi de treballar. Els caps de setmana me'n vaig a la Costa Brava, o és fantàstic. Ho has de fer a una hora i mitja. Per tant, jo em vinc aquí, i a més, m'ho paga la multinacional. Clar, el propietari del pis, que no té cap freno, que té tots els semàfors en verd, Des de l'any 81, el que diu és, home, mira, entre tu i jo, si tu només pots pagar-me 1.500 i hi ha un altre que em paga 3.500,

doncs prefereixo el de 3.500. Aleshores, la clau és com controlem aquesta especulació, si podem posar portes al camp o no, bàsicament. I vostè és un dels experts aquí. La Generalitat, per exemple, va recórrer per estudiar si era possible prohibir les compres especulatives. El seu informe ho avalava, però el Consell de Garanties Estatutàries diu que no té encaix a la Constitució. Aleshores, hi ha camí, no hi ha camí? Com sortim d'aquest sucat on som ara mateix?

Jo crec que sí que hi ha camí, diguéssim, també estic pervertit per la meva pròpia opinió, és a dir, jo soc autor de l'informe que em va encomanar l'administració, em va encomanar un informe per veure si això era possible, i jo vaig dir que sí a través de l'urbanisme. Per què a través de l'urbanisme? Home, perquè les conseqüències de preferir a un suec. A un habitant habitual provoca irregularitats i infraccions urbanístiques. És a dir, hi ha un mandat que és ineludible, és que el desenvolupament urbanístic d'una ciutat, de qualsevol ciutat, no el pot escollir un particular. O sigui, el model del que jo vull que sigui la meva ciutat no el pot escollir un particular. Ni vostè, ni jo, ni molts particulars units que són el mercat immobiliari. Ho ha d'escollir l'administració pública i a més diu d'acord amb els interessos generals. No pot ser d'una altra manera. I a més diu que és una funció pública indel·legable. Si el model d'ordenació l'ha d'escollir l'administració pública, ho haurà de fer sotmesos a unes regles del joc. I les regles del joc les imposa la llei del sol, la catalana i l'estatal. No és una cosa que s'inventin. I què diuen? Que el desenvolupament necessàriament ha de ser sostenible. I dius, i què vol dir ser un desenvolupament sostenible? Ho llegeixes. Jo no interpreto, o sigui, jo només estic llegint la llei. No estic fent cosa que se suposa que els polítics

poden fer exactament igual que jo. Llavors, què diu la llei? Diu, desenvolupament urbanístic sostenible, per qui ho vulgui buscar, article 3 de la llei del sol, article 3 de la llei del sol de l'Estat. Els dos articles 3. Diuen, entre moltes coses, posa coma, són els models d'ordenació que necessàriament han de garantir la cohesió social i evitar la dispersió territorial. Si jo analitzo el que està fent el mercat immobiliari amb els preus que està pujant, és homogeneitzant les rentes altes. Perquè prefereix algú solvent, i les rentes baixes i cada cop més mitges. Expulsades de les ciutats. Se'n van. Per tant, dispersió territorial. Dues coses prohibides. Si això és així, i tinc un article de la Constitució que em diu que puc adoptar mesures per limitar l'especulació, i tinc una ordenació urbanística que m'està dient que el que està fent el mercat immobiliari no el pot fer. Home, dos i dos són quatre. És intervenir. El Consell de Garanties Estatutàries ha dit que això és inconstitucional. Per què? Perquè té un axioma que jo crec que hauria de reciclar, que diu que l'article 33 i el 38, el de la llibertat de la propietat i el de la llibertat d'empresa, són intocables. I que, per tant, el 47 ni està ni se l'espera.

Pere. Hola, bon dia. Això, com molt bé dius, és un axioma, aquesta resposta, diguem, del Consell de Garanties, no? Perquè la Constitució és evident que deixa molt marge per moltes coses, perquè va ser una Constitució fruit d'un pacte amb els comunistes, ni més ni menys, diguem. O sigui que hi ha elements suficients a la Constitució per activar-los, però si el Consell de Garanties Constitucionals es queda només amb uns articles i no amb uns altres, doncs, òbviament, aquí hi ha un problema. El que li volia preguntar és. Quin marge hi hauria jurídicament també per recórrer a l'estat, diguem, d'emergència? És a dir, quan hi ha una situació d'emergència, alguns axiomes entren en un parèntesis. Ho vam viure amb la pandèmia, ho vam viure amb la crisi financera, ho vam viure amb moltes coses, i aquí estem, penso jo, hi ha elements suficients com per considerar que hi ha una situació d'emergència. Hi ha algun recorregut jurídic possible? Degut a que hi ha un estat d'emergència que permeti sortejar aquests axiomes, o la gent que té aquests axiomes, com si no visquéssim en una situació d'emergència?

Evidentment que sí. De fet, el Tribunal Constitucional A mi el que m'agradaria remarcar, i ho dic jo, i és una opinió absolutament personal. Però dins de l'àmbit jurídic és a què em dedico. Jo no soc activista, jo no soc polític, jo soc jurista. I des de l'estricte àmbit del dret li diré que al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries li manca rigor jurídic. Per què li manca rigor jurídic? Perquè havia d'analitzar una mesura en la qual el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat moltes vegades sobre els requisits de constitucionalitat. I són tres. El primer és que existeixi una causa real que motivi l'actuació limitativa de l'administració pública. La segona, que sigui temporal. És a dir, que no vingui a quedar-se. Per què? Perquè no faci irreconeixible el dret que limita. O sigui, si jo limito el dret de propietat però el faig irreconeixible perquè dic tu no pots comprar, m'acabo de carregar valadament l'article 33. Per tant, això no ho pot fer. I la tercera causa és que si no s'adopta aquest límit, l'interès general quedarà irremediablement lesionat. Què ha fet el dictamen de garanties estatutàries? Primer, s'ha tirat mig dictamen per decidir si era lectura única o no. I l'altre meitat del dictamen, que és el que li tocava fer, no ha analitzat si existia o no existia causa de necessitat. Alucinant. O sigui, quan se li està dient adopta una mesura limitativa, perquè la primera cosa que has d'analitzar és si existeix una causa objectiva que la legitimi. No ho fa. Per tant, és com si s'hagués despertat el legislador i hagués decidit que s'ha d'intervenir al mercat immobiliari perquè sí. I la segona cosa que fa és no analitza la temporalitat. Per tant, analitza la mesura com si no només s'hagués despertat el legislador pel matí dient ara vaig intervenir, sinó vaig intervenir i per sempre. Per això no em calia un dictamen. O sigui, no em cal un Consell de Garanties Estatutàries que, per cert, està trufat d'objectius. Jo és la primera vegada que veig un dictamen trufat d'adjectius, no pot adjectivar, no pot qualificar l'acció. El Consell de Garanties Estatutàries només pot dir si s'ajusta o no. No calia això. Els meus estudiants de primer de dret saben. Que la propietat no es pot intervenir sense justa causa, sense justa causa, i a més aquesta causa vinculada a l'interès general, i que ha d'haver-hi una temporalitat. Res d'això s'analitza.

Joan. Bé, doncs, d'escoltar el Pablo, el que ens queda clar és que aquí hi ha un article que és el 33, que és intocable. I que té una primacia davant de tota l'altra legislació. Ja, però alguna cosa s'ha de fer. No, no, estem parlant. És que al final. És que estem en emergència social. Sí, però analitzem. Analitzem qui ha pres la decisió i qui són aquestes persones. Reunides en una taula, donant una sèrie de deliberacions per la seva trajectòria, la seva manera de pensar, consideren, o per una doctrina que porten acumulant durant uns anys, que disseren que el 33, que és el de lliure empresa, és intocable i que no hi ha ni causes de temporalitat, que no hi ha causes excepcionals o causes d'emergència. Aquest és el tema. I és que estem en una situació d'emergència, ja fa temps que hi som, eh? I anem evolucionant, i el que ens explica és que heu anat a fer una anàlisi amb un tall fred, com si allò fos, diguéssim, una cosa que no fos d'emergència, i ens ha arribat aquí una proposta, l'analitzem, i no passa res, que aquí hi ha unes persones que són responsables, i que no han contextualitzat políticament on som. És a dir, el dret. No és una cosa freda i estàtica, evidentment, hi ha uns fonaments, però ha d'analitzar en base un context, i ho deia abans el Pere, la Constitució mateix és elàstica, és a dir, els alemanys, que la Constitució espanyola s'inspira molt en la Constitució alemanya, i l'Alemanya ha donat exemples de com ha estat capaç d'actualitzar, modernitzar i posar al dia. I aquí en canvi a vegades hi ha una mena de fonamentalisme constitucional que això és una mena de fòssil que no es pot tocar però clar, dins del fòssil hi ha prelació d'ordre, 33, és més important perquè és lliure empresa, tot l'altre és secundari home, doncs aquí tenim un problema i també té molt a veure, a vegades quan ens queixem de la justícia i ens queixem dels jutges i les persones que se's diguen això, té a veure amb aquesta ideologia, per dir-ho d'alguna manera, conservadora de no voler anar més enllà una interpretació més flexible i adaptada a les necessitats dels temps. Deixemos saludar a la secretaria de Estat d'Habitatge, que ens acompaña, Leire Iglesias. Bon dia, buenos dias y gracias por acompañarnos. Bon dia, buenos dias. ¿El gobierno aprobará mañana los decretos de vivienda?

Ojalá que sí. Dependerá de lo que diga el Parlamento. El gobierno lo aprobó el martes en el Consejo de Ministros y la convalidación de estos dos secretos depende del Congreso de los Diputados, depende de la representación de todo el Estado. ¿Cómo avanzan las negociaciones? Bueno, las negociaciones han sido previas a la elaboración del texto y yo creo que aquí hay que agradecer la posición de la mayoría de los grupos parlamentarios que han tenido una posición realmente constructiva y todos de renuncias probablemente a lo máximo que queríamos. Nosotros también, desde la parte del Gobierno, nos hubiera encantado que algunas medidas. Que teníamos en mente se hubieran incorporado en este texto y no ha podido ser en base a buscar un acuerdo sobre cosas que se llevan debatiendo mucho tiempo en el Congreso de los Diputados, que están en ponencia, que están en trabajo, que están en iniciativa de los distintos grupos y que hemos querido reconducir y recolocar en este Real Decreto para que fuera del mayor gusto de todos.

Hay quien se pregunta por qué lo han presentado en dos decretos.

Bueno, nosotros hemos trabajado fundamentalmente sobre el texto del decreto que se publicó ayer y en el que yo creo que se recoge ese espíritu de iniciativas que no son solo del Gobierno, sino que son también de los grupos parlamentarios y que se habían tramitado y presentado en distintos momentos de la legislatura. En el Congreso de los Diputados, buscando esos consensos, esos acuerdos, y luego hay una hoja de ruta más ambiciosa de trabajo del conjunto del gobierno, con más iniciativas, que a lo mejor no son tan representativas de todo el conjunto de los grupos, pero que también son iniciativas que defiende el gobierno de España.

Cuéntanos cómo cambiará la vida a una persona que ahora mismo tiene dificultades para encontrar una vivienda.

Bueno, pues creo que vamos a conseguir remover la oferta o movilizar la oferta con las bonificaciones a los propietarios, a la gente que tiene vivienda y que puede tener en este momento inseguridad sobre el precio que le puede poner a esa vivienda y le damos una serie de estímulos fiscales mediante las bonificaciones. Por las que les puede dar algún tipo de tranquilidad. También les damos tranquilidad a la hora de asegurar que si se produce algún tipo de suspensión de los contratos de arrendamiento derivados de una situación de vulnerabilidad de la persona a la que le alquila la vivienda, pues va a estar protegido por el Estado y se le va a garantizar el cobro de las rentas y, por lo tanto, eso va a servir para movilizar el mercado del alquiler. Y a las personas inquilinas directamente, a la mayoría de las personas inquilinas directamente, pues con las bonificaciones que aparecen en este Real Decreto Ley, pues se van a poder ahorrar de media, más o menos, un mes de la pensualidad que pagan, y por tanto, bueno, pues eso va a ser también un alivio, un alivio para los propietarios y un alivio para los inquilinos.

Antes de ocupar el puesto de secretaria de Vivienda, usted ha sido la encargada también de poner en marcha una empresa pública estatal, Casa 47, que tiene por objetivo crear un parque estable de viviendas asequibles. Cuéntame cómo trabaja el gobierno en ese sentido.

Bueno, pues Casa 47 ha sido desde luego uno de los retos o una de las oportunidades políticas más ambiciosas que a mí me ha tocado vivir, pero creo que es de las cosas más ambiciosas en cuanto a la creación de un nuevo servicio público, un nuevo derecho de la ciudadanía similar al que se puso en marcha en su tiempo con una infraestructura de educación o una infraestructura sanitaria. ¿Qué hubiera sido en este país si hubiéramos decidido que la educación pública se cubriera o se le diera garantía solo a las personas en situación de vulnerabilidad? Probablemente no hubiéramos compartido todos los mismos pupitres. ¿O qué hubiera sido en este país si hubiéramos decidido que solo le dábamos cobertura de la sanidad pública a aquellos que estaban en una situación de vulnerabilidad? Probablemente los mejores quirófanos no estarían en el sistema público. Casa 47 tiene la ambición de potenciar una infraestructura pública de vivienda que dé un servicio público recuperando todo el parque construido que ya hay y que muchas veces está en titularidad de otras administraciones públicas para ponerlo a disposición de la ciudadanía. ¿Qué cifra de vivienda pública y asequible quiere el Gobierno? El horizonte de trabajo de Casa 47 es ambicioso, tiene un plan estratégico en el que se manejan cifras de poder llegar hasta 100.000 viviendas en un horizonte temporal de 5 a 10 años. En este momento sabéis que partimos de la recuperación de las viviendas de lo que fue el Banco Malo. De aquel rescate financiero que se hizo rescatando a las bancos y dejando de lado a la familia para poner en el centro de la atención la familia. Y en este momento hemos hecho una primera oferta pública de viviendas, de 800 viviendas, que se va a incrementar en los próximos días, muy seguramente. Estoy dando casi una exclusiva con otras 600 viviendas y con otras 600 viviendas el mes siguiente y así consecutivamente. Hasta que podamos movilizarlas todas, mientras que en paralelo seguimos construyendo viviendas desde las administraciones públicas que puedan prestar ese servicio público.

O sea, hablamos de adquirir inmuebles de privados para incorporarlos al parque público.

De adquirir inmuebles de privados, de recuperar inmuebles de las administraciones públicas que hoy no están cumpliendo con esa función social de la vivienda y de construir, de desarrollar suelos y de construir directamente vivienda pública.

Un ejemplo práctico. Hace unos días, por ejemplo, contábamos en este programa que Blackstone opta por vender unos 400 pisos de alquiler social que tiene en Cataluña en vez de renovar estos alquileres sociales. En un caso así, ¿cómo debería actuar la administración?

Nosotros tenemos abierta una oferta pública de compra, está abierta ahora mismo, con 100 millones de euros, que perfectamente estamos dispuestos a incrementar. Y en este caso, si Blackstone quiere venderle su paquete completo de viviendas a la administración pública, lo puede hacer. Seguramente, si Blackstone quiere vender las viviendas de una en una, le va a costar encontrar compradores o le va a costar encontrar otras carteras como la suya, que en este momento están haciendo desinversión. Aquí estamos nosotros, si la quieren vender, para adquirírsela y dedicarlas a lo que siempre tuvieron que tener esas viviendas, que es una función social y no una función especulativa como la que ha pretendido desarrollar Blackstone a lo largo de todo el tiempo.

Ya, pero ¿no hay ninguna manera de mantener a raya los fondos buitres sin que la solución sea pagarles dinero público?

Bueno, lo que hacemos con este Real Decreto Ley es impedir que esto vuelva a pasar, que este juego especulativo vuelva a pasar. Alguien me decía el otro día, es que ustedes están poniendo en un texto que las empresas, los fondos buitres y estas carteras de inversión no compren vivienda a precio por debajo del mercado, pero hoy sí lo compran a precio de mercado. Pues estas carteras comprar a precio de mercado no les interesa para nada. Estamos impidiendo en un Real Decreto Ley, en una primera norma, que esos fondos buitres, esas carteras especulativas, puedan dedicar su negocio a comprar por debajo del mercado para después especular con ellas y eso es uno de los avances. Y, por cierto, a estos fondos buitres también se les mete mano. Respecto de la posibilidad de lanzar a gente de su casa, de desahuciar a las familias, y en estos casos no hay ningún tipo de compensación en el caso de que pretendan expulsar a personas vulnerables a las que ya han explotado lo suficiente.

Capa de gente que pueda pensar que ya en su momento rescatamos a los bancos con dinero público, ahora vamos a rescatar a los fondos buitres.

No, ahora no rescatamos a los fondos buitres. De hecho, nosotros estamos expropiando esas viviendas que tenía la Sareb y quiero recordar que la Sareb sigue siendo del Estado, pero también de esas entidades públicas, justamente para hacer lo que no se hizo en el pasado, que fue poner las disposiciones de la ciudadanía. Leira Iglesias, secretaria de Estado de Vivienda. Muchas gracias por acompañarnos. Muchas gracias a vosotros.

Veurem què és el que fa Junts. Ens deia en aquest cas que no estan negociant, perquè el decret s'ha de portar tal qual al Congrés, però si no es negocia i Junts troba que hi ha coses que no li agraden, ja em diran quin és el marge que hi ha perquè això s'acabi aprovant. Una pausa, dos minuts, ara tornem.

Tot seguit sentim les novetats que ens porten els amics del Corte Inglés. Bon dia. Hola, bon dia.

Si et fa falta un televisor o una rentadora o se t'ha avariat la nevera, fins i tot si vols renovar els mobles de la cuina, tenim bones notícies per tu. Perquè fins diumenge al Corte Inglés t'estalvies l'IVA en electrònica i electrodomèstics i molts més articles. A més a més, tens finançament 100% per clients amb targeta al Corte Inglés. Estalviat l'Ivan, televisors, mòbils, ordinadors, so, frigorífics, rentadores, forns. També en electrònica esportiva, tecno-salud, mobles de cuina i bany I tot amb els tecnoavantatges que només et pot oferir el Corte Inglés, com l'assegurança gratis de 3 mesos, també a la web i app i a Hipercor. Aprofita-ho i estalvia't l'IVA en electrònica, electrodomèstics i molts articles més. Amb finançament 100% per clients amb targeta El Corte Inglés. Fins diumenge 4 d'octubre. Per compres superiors a 200 euros. Finançament ofert per financiar El Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació. Consulta les condicions i exclusions a elcortinglés.es. I recorda't que t'esperem al nou Club del Gourmet del Corte Inglés Diagonal a la cinquena planta. Vine a descobrir una nova proposta gastronòmica en un espai renovat que et sorprendrà. Ara a la cinquena planta gaudeix del nou Club del Gourmet de la Diagonal. Doncs res més per avui. Adeu, fins demà!

El Matí de Catalunya Ràdio.

Sí, doncs a mi m'ha semblat molt, molt interessant, a banda de l'entrevista que has fet ara, l'exposició que ha fet el Pablo, un poc de la situació que hi ha al mercat de l'habitatge i per què estem en aquest punt. I crec que és molt interessant perquè em fa la sensació, i ell ho ha explicat molt bé, que no ha hagut un interès per part dels poders polítics per fer una política de vivenda, supose perquè estava molt impregnat en la societat, aquest mantra que pots guanyar diners comprant-te una segona vivenda i posant-la a preus que jo crec que en tot cas moltes vegades en les grans ciutats s'estan convertint en abusius per a moltíssima gent que no pot pagar i a canvi paga les hipoteques o paga els ingressos d'altra gent que sí que ha tingut aquestes oportunitats o que sí que ha pogut comprar-se un pis perquè ho ha trobat en una situació molt més barata que ara, en aquest moment actual. I li volia preguntar a Pablo per el segon decret, aquest que en principi no es va aprovar, per la qüestió del lloguer indefinit. Perquè és cert que ell ha comentat ara, i li volia preguntar si això opera d'alguna manera, perquè em consta que n'hi ha en altres països que sí que l'apliquen d'alguna o altra manera, suposa que no la mateixa legislació que l'espanyola, si això, com deia el Jofre abans, endissa el petit propietari en una situació de vulnerabilitat. Si realment aquests contractes que són indefinits, que se volen assimilar, jo crec, als contractes de treball, evidentment, o d'alguna manera, és el que està explicant el sindicat de llogaters, si és una possible solució a la situació que hi ha ara mateix en el mercat actual del. Dels joguers, que evidentment cada cinc anys et poden pujar sense límits si no s'aproven ara els decrets, i si això podria ser una de les solucions o també és una mena de part-se a la situació actual.

Bé, la qüestió dels contractes indefinits és una qüestió molt novedosa, extraordinàriament novedosa, i jo el que crec que es busca és objectivar la causa de la rescissió del contracte, és a dir, evitar que la rescissió del contracte sigui exclusivament. L'obtenció d'un major lucre, és a dir, d'un lucre perquè el mercat està pujant molt. Per tant, el que s'està dient és si les administracions adopten les mesures que han d'adoptar respecte a topalls de renda, respecte a criteris d'increment de les rentes, doncs tant serà contractar amb un que amb un altre. I per tant, si tant és contractar amb un que amb un altre, mantingues el que ja està vivint perquè li facilites les coses i només rescindeix quan realment existeixi una causa objectiva de canvi de. D'això, de rentatari bé, això és nou és extraordinàriament nou hi ha moltes arestes que s'han de ventilar evidentment hi ha moltes arestes de constitucionalitat no vull dir que sigui inconstitucional vull dir que s'ha d'examinar s'ha d'examinar amb calma jo soc partidari que si aquesta mesura o aquesta proposta. Doncs és per la que s'opta s'estudia amb una mica més de deteniment només per una qüestió de seguretat jurídica perquè si no tornem a entrar un altre cop en aquest avorrit circuit del Tribunal Constitucional. És a dir, el que està clar i sota el meu punt de vista és que en matèria d'habitatge i en els darrers 11 anys, l'única llei que funciona

no és jurídica, és física, és la tercera llei de Newton, que és la de tota acció té una reacció en sentit igual i oposat. I cada cop que algú regula, i sobretot regula a través de l'urgència, Hi ha un altre que impugna, i impugna davant del Tribunal Constitucional. I com abans deia el Joan Puigcercós, i jo em sumo a la seva tesi, que les institucions cada cop estan, diguéssim, són més opaques, és a dir, és més difícil discernir fins on comença el dret i on acaba la ideologia, doncs el millor és que aquestes qüestions d'urgència i aquestes qüestions que tenen tantes arestes siguin meditades amb temps. És el que jo recomano. És a dir, estic completament a favor d'estudiar aquesta idea, que em sembla una idea. Bona, però crec que incloure-la en un reial decret llei és arriscat.

Jofre Sí, jo crec que això del contracte indefinit en el fons el que fa és reflectir que s'ha trencat un contracte social per totes bandes és a dir el que no podem fer és que una persona que a l'any 80, 90 se li va dir si vostè compra un pis tindrà un valor segur no es peculiar però tindrà un valor segur i compra un pis i té un valor segur. Aquest contracte social s'ha trencat per dalt, que algú sí que ha especulat. I aleshores, allò que dèiem, de si vostè em paga 1.100 i tinc un que em paga 2.200, em quedaré amb el de 2.200. Això és especular. D'aquí, suposo, la bondat del topall. No pot passar de 1.100 a 2.200. De 1.100, si l'IPC està al 5%, pot passar a 1.150 o 1.170. Però el que ara no es pot fer és trencar el contracte social per baix. És a dir, tota aquella gent i tots aquells petits propietaris, insisteixo, els petits propietaris no és un lobby, és una capa molt estesa de la societat catalana, d'acord? Al petit propietari ara no se li pot trencar el pacte social en el sentit contrari. Allò que era un valor segur ja no el té. Per què? Perquè no en podrà disposar mai més. O és que el meu fill necessito que hi vagi a viure. No, no, com que vostè té un llogater des de l'any 2000 no sé què, no el podrà tenir fins. Aleshores, crec que s'han de buscar mesures que refacin aquest contracte social. Acta social en què el propietari no especula, però el propietari pot comptar amb aquell pis pel que sigui.

Si el necessita, pot comptar. Si el necessita, el podran tenir ell, si ell en té necessitat, o els fills en podran tenir necessitat. Això està, jo ho he llegit. Això per això vull dir que. Jo crec que aquest contracte social es va trencar prèviament, no és que es trenqui ara. Abans dels llogaters, fa 25 anys, els llogaters, quan començaves a llogar en un lloc, tenies un horitzó a llarg termini. I això es va trencar. I es va trencar i els llogaters van perdre tots els drets. Llavors, aquí s'ha de restituir algun tipus d'equilibri, tenint en compte moltes coses. El més important, jo crec, de tot aquest context és que ningú pot esperar que amb aquest decret s'ha arreglat tot. Primer, perquè hi ha un dèficit d'habitatge. És de la prèvia, s'han de construir. I, per tant, totalment d'acord amb el que deia el Pablo, que hi ha prèviament una dimissió dels poders públics que van confiar en el mercat, una cosa que no només pot ser confiat en el mercat. Jo no dic que no s'hagi de confiar també en el mercat, però no només en el mercat. Jo crec que cada vegada és més clar que això no és un mercat convencional, és un mercat que afecta, diguem, a la llar, als projectes de vida, a l'eix central de la vida de molta gent, i per tant es necessita un segon mercat o un complement fora de les lògiques de mercat amb forta participació del sector públic i de les entitats sense ànim de lucre. Tenim una reunió, me'n vaig una mica del tema, eh? Tenim una reunió ara mateix al Centre de Coordinació Operativa per decidir si s'envia una alerta, és alerta a les Terres de l'Ebre.

Sí, doncs estan decidint això, si s'envia aquest és alerta i per si s'apliquen restriccions pel risc de pluges torrencials. A les 12 hi haurà una compareixença on acabaran de donar tots detalls. Tot això després que s'hagi avisat que aquest vespre hi poden acumular-se fins a 300 o 400 litres per metre quadrat, l'Agència Estatal de Meteorologia, l'EMET, ha pujat l'avís a vermell al litoral de les comarques de Tarragona i Libre, des de Salou fins al sud, i tot el litoral també de la costa de les comarques de Castelló i València. Per tant, a les 12 sabrem quina decisió es pren, si hi ha restriccions i si s'envia aquestes alertes. Doncs ho seguirem aquí a la

Ràdio Nacional de Catalunya. Marta Bonforte, i després tancarà ja la intervenció Pablo Feu. Marta.

Sí, jo és que no estic gens d'acord d'això que s'ha trencat el contracte social, perquè el contracte és el que diria ara. Ja s'ha trencat fa molt de temps. És que no és cert que la gent no especuli. N'hi ha pretis propietaris que especulen com el que més, encara que tinguin una vivenda o dos. I si tenen l'oportunitat, van a pujar el preu una barbaritat i ningú li ho impedís. Perquè quan s'acaben els cinc anys, tu pots pujar el que vulguis. A Barcelona no, eh? A Madrid, a Madrid. És la situació en la que jo estic ara mateix, que a mi se m'acaba el contracte de lloguer el 5 de novembre i em poden pujar el que vulguin, perquè no hi ha cap tipus de restricció ara mateix a Madrid i jo crec que a la majoria de comunitats autònomes, perquè evidentment estan governades pel Partit Popular, que no han aplicat la llei d'habitatge que es va aprovar al govern central. Aleshores, jo crec que això és el que fa que molta gent. Aquest moviment no ve del no-res, ve d'una. Impossibilitat i d'una falta de previsió de futur per a moltíssima gent que no sap on viurà, què serà de la seua vida i que se sent en una posició molt vulnerable perquè evidentment no té recursos per a comprar-se una vivenda que estan a preus absolutament desorbitats però tampoc pot continuar vivint de lloguer si el lloguer puja moltíssim. O, evidentment, no pots estalviar absolutament res si el lloguer se te'n va la meitat del sou o més. Aleshores, jo crec que molta gent sí que s'ha aprofitat de la seva circumstància i que això no és. Ha comportat una situació com la que estem ara i que la gent que vivim de lloguer no estem ací per a pagar-li un sobresou a la gent que ha pogut comprar pisos. És que no estem ací per això. Evidentment, tu pots posar un pis a llogar i pots posar-lo a un preu raonable, que és el que fa molta gent, però altra no ho ha fet ací i s'ha aprofitat del sistema. I clar, evidentment, ara la gent diu, oh, és que la gent de sol. Això que diu la Marta. Ha vingut ara perquè estem farts del sistema. Estem farts de pagar a la gent i no poder nosaltres pagar-nos res perquè no tenim estalvis, no tenim diners per intentar comprar-nos pisos que estan absolutament encarits i que no tenim accés a un pis en propietat. Aleshores jo crec que evidentment tot això ha estallat però que ve de fa moltíssim temps i que els poders públics han fet la vista a un altre costat i que si no fora per la pressió ciutadana el Partit Socialista no haguera fet aquests decrets evidentment perquè l'excusa de Junts l'ha ficat molt de temps aquesta legislatura i. Ells mateixos en votants que tenen vivendes en propietats i que tampoc volen que això s'aprove. Ells ara s'han forçat a fer-lo, però si en altres circumstàncies no ho hagueren fet, perquè han tingut 8 anys per a fer-lo i no ho han fet.

O m'he explicat fatal, o per ser que em dedico a la comunicació i tal, Crec que estem dient el mateix, és a dir, qui ha dit que primer trenca el contracte social, obro parèntesis, perquè el marc jurídic li ho permet, tanco parèntesis, és efectivament el propietari, petit, gran o el que sigui, que pot passar de 1.100 a 2.200. I entenc que aquí és on el còctel explosiu de l'article 33, el 37 i el 47 és el que ho permet, no? Aleshores, El que dic és que el contracte social abans era vostè té una casa i és un valor segur, però no especuli, eh? No especuli. El primer que trenca és el que. Sí, sí, especulo. Ok, ok. O especulo. Però després també has fet un esment que és igual de real i igual d'encomiable que som els petits propietaris que disposem d'aquest pis no per especular. És a dir. És que no vull posar exemples personals, però. Jo ja m'autotopo abans que existís el topall, perquè és que no vull ser partícip d'aquesta bogeria. I crec que, com molts, estem molts. I ara hauria de trucar al meu llogater i d'allò el que sigui, no? Però vull dir. Però no pot quedar en la bona voluntat teva. Exacte, és això. És exactament això. Aleshores, de la mateixa manera que els semàfors verds que deia el Pablo han permès la bogeria aquesta, doncs ara també que hi hagi mesures que permetin. Que això, que la bona voluntat dels propietaris, doncs I la llei. Eh? Que la bona voluntat sigui la llei.

Havia entès mi llei. Home, Joan, breument, sisplau. Jo vull fer una digressió, perquè és bo recordar-ho, no? És a dir, aquí hem fet un error garrafal tots, que va ser amb la fallida sistèmica del 2008. Es crea la Serep, es rescaten els bancs, es paguen en diners públics milers de milions per rescatar els bancs, per la seva mala gestió i la seva especulació que van fer en el seu moment, i tots aquests pisos que els bancs tenien els passen a la Sareb de mala manera i a Fons Voltor, que es compren. De mala manera no, els van pagar molt per sobre de preu de mercat per salvar-los. I aquí l'error de tots, m'hi poso primer, encara corria per allà allò, crec que això hauria hagut de ser un banc públic controlat per l'administració i generant un part d'habitatge públic. Ara és molt fàcil dir-ho, Però aquests són dos grans errors que hem fet i hauríem de ser prou conscients que no es pot tornar a cometre un error similar. És a dir, val la pena recordar-ho. Pablo Feu, per tancar-ho tot plegat.

Jo el que voldria dir és que estic molt preocupat per la reacció respecte a aquest segon Real Decret Llei. Perquè si fa por els lloguers indefinits, és perquè no s'ha eliminat la idea que l'especulació és el que s'ha de treure de l'equació. Si el que s'està dient és que jo he d'aguantar l'arrendatari que tinc, que em pagarà el mateix que em pagarà qualsevol altre, és perquè tinc la idea. Que jo no vull mantenir el renditori que tinc perquè vull treure'l en qualsevol moment per qualsevol altre que em pagui molt més. Per tant, això és especular en un objecte que no es pot especular. Per tant, Qui diu això està partint de la idea que en matèria d'habitatge l'especulació s'ha de mantenir. I això em preocupa. Respecte a aquest reial decret, o sigui, aquesta mesura dels contractes indefinits, que jo insisteixo, la trobo bé partint de la base que no es pot especular en matèria d'habitatge, l'única cosa que dic és que s'hauria d'adoptar potser amb una legislació que no sigui objecte del que crec que vindrà. I per últim, no sé si tinc 30 segons 30 segons, sí. Per explicar que estem vivint una cosa que ja s'ha batejat com el síndrome de Babel. Això ho ha escrit el Papa Leo XIV, jo no soc gent religiós, vagi per endavant, en una encíclica que jo crec que val bastant la pena que llegessin els que creuen i els que no creuen.

Està concretament en el seu punt 10, que la defineix així, diu "El síndrome de Babel és la idolatria del lucre que sacrifica els dèbils, la uniformitat que aplana les diferències, la pretensió del llenguatge únic capaç de traduir-ho tot, fins i tot el misteri de la persona, en dades i rendiments. Aquest és el risc de la deshumanització, construir el futur reduint a l'altre un mitjà". Això, en el món de l'habitatge, vol dir que reduir l'habitatge només a un mitjà pel lucre immobiliari deshumanitza la ciutat. Perquè la ciutat, la finalitat que té, la finalitat fonamental, és dotar d'habitatge a una pluralitat heterogènia de persones simplement per poder viure. I estem en un escenari que és radicalment al contrari. Per tant, jo als poders públics els hi dic, si la llei no les entenen, si no ens entenen els que els expliquem les lleis, vagin-se fora de les lleis, perquè fora de les lleis hi ha la tira de documents que estan denunciant que el problema és l'especulació. En matèria immobiliaria.

Pablo Feu, advocat especialitzat en dret urbanístic i habitatge. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vostès. I amb aquesta reflexió tanquem avui l'àgora, però abans, què han dit els altres? Gerard Jubany, bon dia.

Bon dia, mira, avui he de començar sentint què han dit els matiners, just abans que comenci el Matí de Catalunya Ràdio, ja ho sabeu, de 5 a 6, perquè el que segur és que els matiners hi ha moguda perpètua. Hola, què tal? Com estàs, Susana? Des d'on ens truques?

Pues mira, estic ara mateixa a Santa Perpètua de la Moguda.

I quina moguda hi ha hagut avui als matiners? Doncs que cap allà dos quarts de sis, com cada dia, s'han posat a repassar els articles d'opinió dels diaris fins que s'han adonat que estaven repassant els articles d'opinió dels diaris d'ahir.

Per evitar més casos com el de la Mari Carmen, però no resolen el problema principal de l'habitatge, la falta d'oferta.

A veure, anem a parar maquinàries perquè estem llegint els articles d'opinió d'ahir. Va bé. Tenim els articles d'opinió d'avui. Un momentet, fem-ho bé, que no passa absolutament res. I expliquem-ho. Expliquem-ho bé. A veure, un momentet. Farem maquinària, que això és la ràdio. A vegades aquestes coses passen. A veure, no ho podem fer. Eh que no ho podem fer? Sí, tenim els articles d'opinió. Eh que no? 21. En Canalies.

Això passa, en Canalies ho ha intentat remuntar, però ja se sap que moltes vegades, quan se't torça una cosa, costa molt redreçar-la.

No passa re, no passa re, que a la ràdio és això. No passa re, tirem endavant. Sílvia, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Hauràs d'anar una mica sola, perquè avui, a veure un moment, vaig a buscar els articles. No passa re, no passa re, espera't, que els tinc per aquí. Deixa'm que obri això. Això no pot ser. Els articles d'opinió no. El primer va d'en Surs. La premsa digital de la Sílvia Solanes. Ara sí, qui vol evitar més en Surs? Doncs espera't, perquè ara és a mi que se me n'ha anat, eh? No podem fer un programa de futur d'aquesta manera.

A les emissores de Madrid els guions sí que eren d'avui, però vaya, podrien ser els mateixos d'ahí, d'abans d'ahí o de fa 50 anys fins i tot. M'ha cridat l'atenció que Es Radio, l'emissora d'en Los Santos, es refereixen a la campada de sol d'aquesta manera.

Así nos va. En el asentamiento ilegal de sol, la situación se hace cada vez más insostenible, insalubre para vecinos y para comerciantes de la zona.

Doncs fins aquí l'àgua d'avui amb Jofa Llumbar, amb Joan Puigcercosa, amb Pere Rosiñol i Marta Manforte. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies. Adeu, company. De seguida, nosaltres, tres alcaldes, perquè volem parlar també d'habitatge. Amb ells, Antoni Balmón, Marc Caloi i Albert Castells.