Sandra Bruna: "Un autor que es vol professionalitzar necessita un agent literari"

L'entrevista que no t'esperes.

L'any 2001, després de 15 anys de carrera, el Sopa de Cabra anunciaven que ho deixaven. El 8 de novembre feia un últim concert a la Sala Rasmatàs de Barcelona, on va sonar un dels grans èxits de la seva trajectòria a l'Empordà.

Més tocant per la tramuntana D'una sola cosa pots estar segur Quant més vell, més tocat. A la vida, però,

la tristesa d'un adeu moltes vegades coincideix amb l'alegria pel naixement d'un nou projecte. I això va passar aquell 2001. Al Sopa ho deixaven, però al mateix temps, una noia de 28 anys feia realitat el que havia estat el somni de la seva vida. Aquella noia era la Sandra Bruna, que, després de 10 anys aprenent l'ofici, va decidir instal·lar-se pel seu compte i obrir la seva pròpia agència literària. Amb molta tenacitat i amb l'ajut de tota la seva família va fer un pas que li va sortir bé. Aquest setembre, aquella agència literària ha complert 25 anys, que es diu aviat, en un món tan difícil com és el literari. Aquesta nit ho volem celebrar parlant amb ella. Per cert, això sí, la tristesa d'aquell 2001, ja ho sabeu, per la desaparició del Sopa, es va revertir 10 anys després, quan van tornar als escenaris, i fins avui. Saludem la Sandra Bruna, bona nit. Hola, bona nit, què tal? A tu t'agraden els Sopa de Cabra o no?

M'encanten, m'encanten. M'ha agradat molt aquest link.

Clar, és que ells en aquell moment deien un adeu, que ja dic, després no ha sigut, i vosaltres, pam, feies realitat una cosa que no sé si després de tots aquests anys pots arribar a pensar de tot el que has fet, què és el que més t'ha costat per aconseguir fer i ser, tenir la teva pròpia agència literària?

La veritat és que va ser tot com una mica orgànic en aquell moment, però ara quan miro cap enrere penso, ostres, no sé si ho tornaria a fer, saps? Perquè vaig ser bastant agosarada en aquell moment. Però no és que m'hagi costat res significatiu, saps? Més que res el que és és que és un oficí. Que s'ha de treballar molt, i la meva experiència a Mercedes Casanovas em va donar un bagatge que em va dir, escolta, fem-ho, ho faig, i aquí hem arribat fins als 25 anys. Ara, és una feina una mica de piqui-pala.

De formigueta, de formigueta. De formigueta. De no parar de treballar. Aquest és un programa que es diu La nit dels ignorants i a nosaltres ens agrada molt aprendre coses. Tu saps molt bé que és un agent literari, però potser els veïns que ens escolten no ho saben. Com els expliquem quina és la feina que fa un agent literari, Sandra? Doncs mira,

és veritat que això passa molt, perquè fins i tot els meus amics moltes vegades diuen encara, diuen, la Sandra és editora, i dic, no, jo soc agent, que és diferent, que és diferent. Els agents som a l'intermediari, els que posem en contacte l'autor amb l'editor, som els que estem al mig. Jo sempre ho faig més fàcil i dic, sabeu els representants de futbolistes? Doncs nosaltres representem escriptors. I llavors negociem aquells contractes dels escriptors com fan els managers dels futbolistes. I això llavors tothom ho entén.

Diguéssim que els preus serien bastant diferents per això, eh? Això sí, això sí. Les sumes astronòmiques dels futbolistes, mare meva, no? No passen en el món editorial. No, per res del món. Una gent ha de fer una feina per això integral, d'allò que ho englobi absolutament tot, malgrat que hem entès perfectament amb això que has posat l'exemple dels futbolistes i els intermediaris. Però segur que hi ha molta gent que et diu, et deus passar el dia llegint, o et deus passar el dia parlant amb escriptors, o et deus passar el dia negociant amb editorials.

Clar, doncs sí, la veritat és que nosaltres, sobretot la nostra agència, el que fa és un 360 graus, que jo dic, perquè a mi abans, quan vaig començar a Mercedes Casanovas, potser amb 18 anys que vaig començar, era molt més aquest petit, aquest petit encontre entre, posem en contacte, fem aquest link i tot l'altre ja flueix. Ara, es necessita molta més intervenció de la gent, perquè, clar, el món ha canviat, tothom, clar, jo quan vaig començar no hi havia ni l'email, i llavors la gent havia d'enviar els manuscrits així, per correu, enquadernats, era molt més complicat. Ara, en canvi, apreten un botó i ja el tens a la teva safata d'entrada, saps? Llavors, doncs bé, tota aquesta feina, doncs jo crec que s'ha de fer. Ha canviat molt i llavors nosaltres el que ens agrada fer és una feina integral, realment de 360 graus, que comencem llegint i s'ha de llegir molt, però a partir d'aquí hi ha un procés també molt administratiu pel mig, a part de la negociació i tot. Tot plegat. O sigui, fem una feina que és molt O sigui, llegir és una part, vendre és una altra, i després negociar és una altra. I la veritat és que I després el procés de quan has venut, també ens agrada seguir-lo per saber quina coberta posaran, quan ho llançaran amb qui serà llançat aquest llibre, perquè clar, hi ha molts puntets a la negociació que són importants de tenir en compte i que la gent potser no valora, però en el món que estem ara i tal com està el món editorial és molt important tenir-los en compte.

Es pot ser escriptor sense tenir un agent literari?

Sí, i tant. Això sembla que em tiro pedres, però sí que es pot. Però aleshores,

si els escriptors trien un agent, amb què hi guanyen? Ells, com a autors, eh?

Jo crec que això depèn molt de cadascú. També crec que un autor que es vol professionalitzar, tenir un agent sempre l'ajudarà. Perquè jo crec que pot ser O sigui, un autor que comenci i dius, home, necessita un agent, potser comença, té sort, i un editorial el publica i li va bé, i no li cal un agent. Però crec que un autor que al final sí que vol dir, no, he provat, m'agrada, i vull seguir, i vull continuar en aquest món una gent li pot aportar molta informació que potser un autor sol no té, i a part, després, tota la gestió administrativa, que és molt gran.

Vosaltres sou una agència familiar, però clar, tiro uns anys enrere, crec que va ser el 2006, cau a les vostres mans la Catedral del Mar, que això segur que la gent sap a què em refereixo, de l'Ildefonso Falcones, que va ser un gran èxit. En la vostra carrera, què representa aquell moment? Perquè, clar, quants exemplars s'han venut, la sèrie, la pel·lícula, els llibres de després, o sigui, allò va ser com. No sé si és el més gros que heu arribat a fer, en quantitat, eh?

Jo crec que. Jo crec que, o sigui, va marcar un abans i un després, això està claríssim, o sigui, va, jo, clar, tothom em coneixia de Mercedes Casanovas, vaig començar jo a sora i, clar, el boom del Lidl de Fonsofalcones va ser un èxit espectacular, no? I llavors això sí que va marcar el primer èxit amb autor espanyol que hem tingut. Després, clar, després també n'hem tingut d'altres que d'això, però aquest va ser el primer. N'hem tingut d'altres com el Francesc Miralles amb L'Iquigai, per exemple, que també és un super best-seller, un long-seller, jo crec, ja saps? Sí, perquè fa molts anys que continua venent-se, no? I continua veient, exacte. I després, com que també fem representacions internacionals, ara, recentment, hem tingut la Rebeca Hierro, que ha sigut també un superllançament amb les ales de hierro i ales de sangre i tot, que va ser espectacular. O sigui, hem tingut bastants, però clar, Ildefonso va ser com el primer de l'agència, el primer èxit internacional. I el primer èxit que vam traduir també en moltíssimes llengües. I això marca moltíssim. La veritat és que em va donar. Ja estava posicionada, perquè la gent ja em coneixia, però em va donar un punt de dir "Ostres, ha tingut un èxit, ja estem ben posicionats, comencem bé".

Que més gent probablement us començava a enviar els seus manuscrits. Ara dius que amb un botó és molt fàcil. No sé quants correus podeu rebre de gent que vol publicar. Jo no dic que vol escriure, però que vol publicar alguna cosa. Cada mes, quants correus pot rebre amb algun exemplar?

Ho tenim molt controlat, perquè com que també hem obert aquesta línia de Brunatalent, ara ho tenim molt controlat. Al mes rebem una cinquantena de peticions. Gent que nosaltres no reclamem i ells ens envien el manuscrit perquè el llegim.

És a dir, gent que ja t'ha escrita una novel·la directament. Exacte. 50 al mes. És molt, no? És moltíssim, és moltíssim.

Per això també hem obert aquesta línia Bruna Talent per dir, escolta, hem de fer sostenible el poder tenir una lectura professional, saps? Perquè és que, si no, és realment impossible, és inviable poder contestar a tota aquesta gent. Molta, molta gent. Jo crec que és part de la nostra feina contestar a aquesta gent, però clar, al final, quan reps tot això sense. Tu demanar-ho, què passa? Moltes vegades ni editorials ni moltes agents poden dir, doncs, bé, el silenci és la resposta. A mi el que he intentat és dir, doncs, no fem el silenci de resposta, però donem una via sostenible per poder contestar a tota aquesta gent i dir-los, escolta, si voleu que us llegim, fem un informe de lectura professional amb un cost i a partir d'aquí me'n parlem. Clar, perquè si no pot passar,

potser pot passar, i ha passat sovint, que una bona obra es pot quedar en un calaix perquè ningú l'ha pogut llegir o perquè no encaixa en el moment, perquè també la literatura a vegades va a modes, que si la novel·la històrica, que si la novel·la romàntica, que després la novel·la no sé què i tu escrius una cosa històrica en un moment en què la novel·la que es ven més és la novel·la negra, i allò queda en un calaix i resulta que és molt bo, però ningú ho sap. Això pot passar, també.

Exacte, això pot passar, i la veritat és que a través d'aquesta via nosaltres el que volem és també detectar el talent, una mica, de dir, escolta, potser. Ara, en aquest moment, no s'està buscant la novel·la històrica, però aquest home té talent o aquesta persona té talent. Llavors, si té talent, potser li podem dir, escolta, tens alguna cosa més perquè ara aquest gènere no es porta i potser si tinguessis alguna altra cosa o féssim alguna altra cosa seria molt més viable posar-te al mercat, saps? Però clar, tot això és una feina que s'ha de fer a través de que no pot ser gratuïta. O sigui, jo a vegades els agents ens diuen, no, bueno, em pots llegir una miqueta i dir quatre coses? Dic, és que llegir una miqueta no pot ser. Has de fer una valoració professional de tot això.

Ara, actualment, quin és el moment? On som? Quin tipus de novel·la? La novel·la romàntica, la novel·la més. No ho sé, què diries?

No, la veritat és que el que hem dit romántesi, no? Romántesi. A males de sang, que va ser el que va llançar tot aquest gènere, encara segueix sent molt popular. El que passa és que estem veient la tendència que ja està baixant i que està passant una miqueta a un altre cop les distopies. Les distopies, el que eren els jocs de la fam, divergente i tot això, però amb el toc romàntic. Que això és la distopia, que abans no hi havia gaire un tema romàntic, i ara li posen també la romàntica, que això també, a part, el romàntic, el gènere romàntic segueix en voga, però barrejat així una mica, quasi romàntic amb western, quasi romàntic, ens inventem amb esport, ens inventem la novel·la romàntica amb diferents aspectes de la vida, no? Ja, sí, sí.

Clar, però també pot passar que al final aquell segment de novel·la estigui com que la gent estigui ja cansada de tantes distòpies o el que sigui i dius, no, doncs ara vaig a buscar una cosa diferent i no la trobes, perquè tothom està fent el mateix, no? Això també pot passar?

Això també passa. Llavors, clar, moltes vegades per això surten aquests fenòmens, no? A vegades com la Irene Vallejo o alguna. Perquè, bueno, ja ha marcat, potser, per alguna gent que no vol seguir tota la tendència, no? I llavors també és difícil per l'editor, jo ho entenc, de dir, ostres, quina serà l'aposta que no segueixo la tendència i em anirà bé, no? Imagina't, que difícil. I. Que difícil. I per una gent també, perquè clar, tu dius, ostres, si tinc tot això i clar, la gent està buscant tot el romàntesi, jo com puc apostar per una cosa que realment gairebé ningú busca, no? Però bueno, si t'enamores d'allò, jo penso, no? És aquella cosa de ostres, m'agrada molt i penso que té molts ingredients el d'això, doncs bé, és el que et dic jo una mica del pic i pala, saps? És a dir, escolta, confio en això i vaig a per totes a explicar-li un a un a tots els editors, que a més els conec i són amics, és a dir, escolta, obrim una llança per altres coses que a vegades també poden funcionar al mercat i això també és part de la nostra feina, no?

Alguna vegada el teu nas t'ha enganyat i has dit això serà un èxit i no, o al contrari. Això ja veurem i de cop i volta, pum, remunta i comença a pujar, pujar, pujar i la gent el demana i el llegeix i se'l recomana.

Sí, sí, la veritat és que això et passa molt. A veure, jo crec que tenim un tipus d'intuïció que s'ha de tenir, que no sé, que és com una mica màgia, eh?, que llavors dius, ostres, això funcionarà. I funciona, i dius, ostres, és que ho he encertat, però moltes vegades alguna cosa que dius, això funcionarà, i dius, per què racói no ha funcionat, no? O sigui, tens molts entrebancs d'aquests, però també tens moltes il·lusions en el sentit de dir, ostres, aquest que jo he cregut ja amb una sinopsis i una cosa, i me l'han tret de les mans, saps? O sigui. És tot com molt. No hi ha una fórmula màgica en el món editorial i jo crec que la màgia del món editorial és aquesta.

Sí, i el boca-orella, que a vegades ningú ha previst res i de cop i volta tothom s'ho recomana i allò que ningú havia previst, pum, Doncs fa no sé quantes setmanes i això és molt bonic, exacte. Això és molt bonic. Sí. Escolta'm, en tots aquests mails que dius que rebeu, aquests 50, us han intentat colar algun original fet amb intel·ligència artificial? Perquè penso. Sí, sí, sí.

I us n'adoneu, eh? Ens n'adonem, ara encara ens n'adonem. Jo el que tinc por és fins quan ens en podrem adonar, saps? Ui, que difícil. Ara es detecta, ara es detecta. Però, ostres, hem d'estar a la guaita amb tot això.

Perquè, clar, una novel·la d'allà, diguéssim que no.

Que, home, ara es pot detectar molt i amb coses, que llavors dius, ostres, i la gent t'ho nega, eh? Al principi t'ho nega. Clar, clar, clar. Però es detecta. Però també, com que això va tan ràpid, hem d'estar molt alerta, perquè realment fins quan podrem detectar-ho, això, no? Tal com van les coses, no ho sé.

Perquè si ens canvien les veus i ens canvien les cares i ens canvien els escenaris, imagina't el que poden fer amb un text. Però vaja, no era l'objectiu de la conversa. Ara us volíem felicitar per aquests 25 anys de l'Agència Literària Sandra Bruna. Gràcies per la feina que feu i per 25 anys més. Si ara us heu inventat això del Bruna Talent, després us inventareu alguna altra cosa. La qüestió és continuar treballant al costat dels escriptors i fer que la gent llegeixi, que això és el més important. Així que moltes gràcies, Sandra Bruna, per estar avui a la nit dels ignorants.

Moltes gràcies a tu, Marta. Moltes gràcies. I la veritat és que un plaer estar aquí conversant amb tu a aquestes hores. A aquestes hores. Va, et deixo que dormis. Gràcies. Bona nit. Bona nit. Gràcies a tu.

Adéu. Els camins són plens de passes sense nom. Ningú sap d'on vénen ni allà on van. El mar arrossega un nou vaixell a port. L'horitzó se costa, el pot salvar. Pots passar pel món plorant, pots fer un pas cap endavant, res no és mai per sempre, es pot canviar. Dins del cercle constant, les vides que vindran, seran el fruit dels dies que se'n van. Gira el cercle constant, el cicle que l'amor va renovant.

Ara els cors són plens d'estels que escapen. Sovint l'amor i l'odi són germans. Com un crit recorre el vent les places. Les parales volen al seu pas. Bona nit. Bona nit. Seran el fruit dels dies que se'n van. Gira el cercle constant, el cicle que la mort ha renunciat.