Sant Fèlix, l'Aquelarre i les grans festes de final d'agost

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora. Arrenca una nova edició del Mans, el programa de la cultura popular i l'associacionisme de la Ràdio Nacional. Avui ens endinsem en un dels caps de setmana més intensos del calendari festiu d'agost. Ens acostarem a Sitges, al Garraf, que es comença a preparar per viure a les 36 hores centrals de la Festa Major de Sant Bartomeu. Passarem també per Granollers, al Vallès Oriental. Començarem a comptar els dies, per tant, també per la una de les festes més imprescindibles del calendari de finals d'agost, la festa major de Vilafranca del Penedès, a l'Alp Penedès. I musicalment recuperarem per Quim el nou treball de Jonathan Penalba, un disc que parteix de les formes tradicionals valencianes per parlar de la memòria, del dol, del territori i també de la reconstrucció. Amb la producció de Dolors Jonola i Quim Rullan a la direcció, som-hi doncs que comença aquest Mans amb tota la rel a la Ràdio Nacional. Mans, som la rel. Amunt doncs, que és dissabte. I les primeres notes d'aquest matí de dissabte, doncs, la principal del Llobregat, aquesta sardana de Francesc Mas i Ros, dos de l'Empordà.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Sardana de Francesc Mas i Ros, dos de l'Empordà, la principal del Llobregat. Avui seran el memorial Francesc Mas i Ros a Caldes de Malavella

a partir de les 10 del vespre. La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans.

¡Oh! ¡Oh!

Seguim ara al Cúdia, a la Ribera Alta, Jonathan Penalba, fa anys, que construeix una de les trajectòries més sòlides i sensibles de la nova música de la Valenciana. Presenta ara Tarquim, un disc profundament marcat pel territori, la memòria i també pel dolor dels aiguats que van colpejar el País Valencià, a través de jotes, fandangos, bailatoris, romansos o cants de batre. Penalba construeix un treball que dialoga amb la tradició des d'una sonoritat contemporània i emocional. I trobem també col·laboracions molt especials. La Titana, que escoltàvem fa un moment, Miquel Gil, Vicent Torrent, o el seu germà, Cristian Penalba, en un disc que torna a demostrar la vitalitat de la música popular al País Valencià. Avui a l'Icatman saludem també via videotrucada, Jonathan Penalba. Bon dia, Jonathan. Bon dia. 11 temes, 9 estils diferents, molta companyia, un representant que també fa de lletrista. Té moltes coses aquest treball, eh, que sí?

La veritat és que s'ho ha currat molt, s'ho ha currat amb alguna gent, s'ho ha currat molt bé.

Sí, a més a més, també parlant de lletristes, t'hi acompanya en aquest cas la Tessa, que una sàvia trobada us va portar a col·laborar en un treball d'ella i aquesta vegada també va fer la seva incursió al camp del Tradi, que també és interessant. Escolta'm, Tarquim, Tarquim és és fang, al final, i ens porta a un dels episodis més tristos de la història, no només del País Valencià, sinó també de tot el país, dels països catalans.

Tarquim i Tarquim, però ben pudent. Ben pudent a l'olor que fa de la gent que suposava que devia estar pendent i devia avisar-nos, i així ningú els va avisar. Bueno, sí, els avisaren ja, pues tard, quan ja estàvem ja. Bueno, molta gent estava allà igual coi.

¿Deies amb la necessitat d'alguna manera d'utilitzar aquesta metàfora per explicar una cosa física, però també alhora fins i tot una enfangada general que vivim?

Sí, sí, era precis i. No hi havia millor nom per a aquest tercer disc, és que no hi havia millor nom. I és una paraula que a mi m'encisa molt, jo que sé, penso que són paraules molt nostres i penso que hi ha molta gent que desconeix el significat de la paraula Tarquin. O sigui que jo tenia moltes ganes i ja et dic, té el seu significat i per desgràcia, doncs això,

on vam viure i de quina manera. El treball emocionalment és dur, parla d'aquestes realitats, però alhora també és una manera de pair les situacions vitals com aquesta que ens van acompanyar malauradament fa un parell d'anys ja,

quasi, quasi. Ja et dic que sí. A veure, està clar que a ningú ens ha agradat el que ha passat, però jo sempre ho dic. Els valencians sempre són forts i sempre, i sí, en aquest cas no hem renascut de les cendres, però hem renascut del fang. I així irem, ja et dic jo. Però hi ha molta gent que ho ha passat molt mal. I ja et dic, l'inici del disc, el batre que es diu Tarkin, com a nom de Tarkin, que dona nom al disc, jo crec que ho deixa clar i ras.

Musicalment, parlant del disc en sí, navegues, passes, trepitges d'alguna manera, de la manera més positiva, per diversos pals de la música tradicional valenciana. Aquí són representats, si no tots, gairebé tots, un dels camps que segurament t'hi sents més còmode, no?, traficant darrerament.

A veure, jo, realment, la música tradicional l'he tinguda des de menut, però jo sempre ho dic, vull dir, potser puc cantar un cant de batre que puc acompanyar. Atesa, una rapera. O sigui que, però sí, dins d'aquest disc, per exemple, hi ha Batres, hi ha Xotes, hi ha Navaneres, hi ha Onú. També, al final del disc, també fem una bona crítica del que patim, perquè parlem el nostre idioma i hi ha molta gent que no li agrada, però és que, a lo millor, per no agradar-li, és que no sap ni parlar-lo. Diguem que aquest disc té un poc de tot, però no sona tan tradicional com el primer. Està clar,

la gràcia aquesta d'utilitzar uns elements de la música tradicional per parlar de temes d'actualitat. Ara parlaves, de fet en el programa d'avui hem parlat fa una estona del nou treball de la Titana i hi ha un pont entre un treball i l'altre amb aquesta avenera.

Y aquí pulsa les cordes d'una bella guitarra. I aquí toca amb la púa un yaúteretar.

La Titana és una de les grans descobertes del Terresange a la música i a la veu en el País Valencià, els països catalans en general, però t'has acompanyat de molta més gent amb el treball.

Sí, he tingut la gran sort de tenir gravat. Una cançó amb mi, que és Vicent Torrent, que per a mi això ja és tot. Miquel Chil, vull dir, Miquel Chil és sempre, a tots els discos, sempre deixa la seua emprenta, perquè és una veu que a mi em té enamorat, perquè no és la típica veu dolça, però al mateix temps, eixa roncor, no ho sé, a mi és que em torna boig, i ja et dic. La cançó de Tretxinyers, jo estic molt content de poder dir que tinc una cançó gravada amb ell, a Belmutxerma també. Victòrieta, que era la que m'ha ensenyat el camp d'estil, també ha participat. Dir que Pep Moreno, en el batre de Pepe Moreno, malauradament li van fer una operació, una tracheotomia i. I ell realment no ha pogut participar al disc, però sí, perquè el batre de Pepe Moreno, el va fer ell, la matxia de hui en dia, gràcies a una grabació de WhatsApp, ojo, Pere Ródenas s'ha currat ahí el batre meravellós que ha fet matxia. Ha fet matxia i ja puc dir que amb el nou mestre de menú de les Albaes tinc algo gravat, però ja et dic que. Duret, duret, duret. El cantar-la i que ell no puga cantar-la i també. No sé, perquè és que ell era molt xerrador. I és, eh? Que gràcies a que és cantaor, vull dir, se li entén i en res, vull dir, això. Però vull dir, això no, pues. Una llàstima, la veritat, és una llàstima. Però jo estic molt content en el disc, en les col·laboracions, i ja et dic, totes les col·laboracions per a mi són són familiar.

Y en arribar al cantó, y en arribar al cantó, tiende a girar el forcal, tiende a girar el forcal.

Hi ha un punt, també parlant d'aquestes col·laboracions, com d'una mena d'homenatge a tota aquesta gent que són actius, que han deixat petja, i aquí també, d'alguna manera, hi ha la teva part d'homenatge a la seva feina.

És que jo penso que sempre hi ha d'estar agraït i hi ha d'estar i mostrar sobretot cançons, i si hi ha participat amb tu. Tinc fenòmens com Vicent Torra, que ve d'Altaï, El meu mestre Pepe, que ha estat tota la vida cantant al baes, Victòria Sousa, que és el més gran que per a mi ha hagut en el camp d'estil. I, com no, és Saba Nova. La veu de Titana, per exemple, jo penso que és una veu que no està. No està tan valorat com penso jo que hauria d'estar valorat, perquè és que la potència que té Tana, Noelia, per a mi és brutal. I aquesta potència, aquesta dolçor que també pot tindre per a cantar, jo penso que hauria d'haver més gent que l'escoltara. Són, no sé, són les pinetes que tinc i jo penso que que estic molt content, i com no, amb el Montserrat. Si no fos pel Montserrat, jo no cantaria, perquè de menut jo l'imitava, i si no haguera sigut pel Montserrat, no haguera cantat. Si no haguera sigut pel Montserrat, no, pel Pepe Moreno, que és el que ens va agafar cara abans de menuts, i ja t'ho dic. Jo en aquest aspecte estic molt content.

El treball amb el teu germà, a més a més que teniu projectes en paral·lel, cosa que l'any passat crec recordar que us vèiem a Fira Mediterrània dalt de l'escenari amb un espectacle impressionant també, molt arrelat, i també hi ha d'alguna manera la seva petjada. Algun dels temes que ens han posat la pell de gallina, el velatori.

Ja de per si és un tema espectacular, lletra en aquest cas amb la tesa que agafa aquest lloc comú literari d'alguna manera, tota una revisió d'un dels cants més populars, més tradicionals i més frapants de la música al País Valencià.

Ja et dic que la cançó del velatori té la seua anècdota perquè aquesta cançó es va estrenar, si no recordo malament, dos setmanes abans de la Dana. Jo a aquesta cançó li dic la cançó Premonició.

I hi ha la velatori a l'albà I hi ha la velatori a l'albà.

Nostres vides son el riu. Nostres vides son el riu. Que van a parar al mar. Diuen que això és el morir, però els camps se'ls va regar, brotxa evapora del mar.

Y aún no me queplora.

Pero ahí se fica perduda. Pero es todo el que la voy a igualar.

Perquè es va escriure abans de, i és que li ha donat tot el significat. I a mi, ara ja la cante, però jo recorde després del que va patir, a mi em costava cantar-la, és que em posava a plorar. I ha sigut duret, i ja et dic, l'anècdota és eixa, la cançó del velatori estava gravada mesos abans, es publicà en octubre, Pero, claro, que publiques eso una semana o dos semanas antes y después hagas lo que pase, es curioso.

Al costat d'aquesta pàtina sentimental o vivencial, és cert que hi ha un treball musical molt interessant en aquest velatori mateix, que hi ha una línia de piano, que hi ha unes bases lleus, aquesta capacitat de reinterpretar un tema clàssic, i que agafa una, no diria contemporaneïtat, però sí que ens porta cap a la visió des d'avui en dia sense perdre cap mena d'essència. Sí, a veure,

realment té top d'electrònica, però molt sotils. Molt lleus, sí, sí. Molt sotils, però per a mi és una de les cançons del disc que més sentiment poden tindre. Hi ha més, però ja et dic que la cançó del velatori, la lletra, Per a mi és especial perquè, ja et dic, malauradament això passa el que passa i ha tingut el seu significat.

I sense deixar de reivindicar, les seguidilles. En algun lloc he llegit, diu, cantar la nostra llengua i a qui li pese, que li pese. Sí, perquè, a veure,

realment, què vols que et diga? Vull dir, jo parlo, penses, valencià, vull dir, que jo a casa parlo valencià, i és molt trist que a dia d'avui encara hi hagi eixa brega de la llengua, i és tan trist, i ja et dic, la Tessa s'ha currat ahí una altra bona lletra. A més, que qui no huiga pols, que no batxalera.

Qui no buiga pols que no batxalera, no batxalera. I que no es queixer de la polseguera, la polseguera. Qui no buiga pols que no batxalera, no batxalera, no batxalera. I que no es queixer de la polseguera, la polseguera.

Tens una cosa que vull que m'ensenyes, vull que m'ensenyes, la punta a la veta, les espardenyes, les espardenyes. Tens una cosa que vull que m'ensenyes, vull que m'ensenyes, vull que m'ensenyes, la punta a la veta, les espardenyes, les espardenyes.

El treball, com deien, des del mes de març que està en dansa, el aneu presentant al Principat del Nord, us veurem o no?

Tinguem l'11 de setembre, ojo, quina data, i estarem en Bonastre. Estarem en Bonastre. I serà el concert és a migdia. Crec que és cap a les 11 i mitja, 12 i migdia estarem allí. La veritat que sempre és un gust pujar a Catalunya a cantar. Ojalà hi giren més concerts, ojalà.

Jonathan, t'agraïm molt que hagis atès aquesta videotrucada d'avui. Felicitats pel treball. Que vagi molt bé tota la temporada.

Igualment. Una abraçada i moltíssimes gràcies.

Que verte el cante.

Yo canté en la veu ben neta, sols tinc paraules d'amor, pa' la nostra vitorietà.

L'U

de

Victorieta, des del Tarquim. Jonathan Penalba, que ens ha servit aquest nou treball. Aquest tram final d'agost arriba carregat de grans festes populars. A Sitges, per exemple, el Garraf, la festa major de Sant Bartomeu, entren les hores més esperades. Per exemple, demà diumenge hi haurà les 36 hores centrals amb l'entrada de Grellers, la sortida de Gegants, els Diables, Bestiari i la resta de valls populars. Al vespre arribarà la processó cívica i a la nit el tradicional castell de foc sobre la platja de la Fregata. Dilluns, Diada de Sant Bartomeu. També avui dissabte comencen les festes, en aquest cas de Festa Major de Blancs i Blaus a Granollers, al Vallès Oriental, fins al proper 30 d'agost. 9 dies on dues colles tornen a competir per guanyar la festa a través de tota mena de proves, concursos i espectacles en un programa que es completa amb cercaviles de cultura popular, música i activitats familiars. Una rivalitat festiva que mobilitza tota la ciutat i que ha convertit els blancs i els blaus en una celebració amb identitat única. A Manresa es calfa motors per la festa major, que viurà els dies més intensos a finals de la setmana que ve, amb gegants, valls populars, la tronada o el gran correfoc. I del 28 al 30 d'agost, Cervera, a la Segarra, es tornarà a convertir en la capital del foc amb la Kelarre, en guany espectacle central vinculat al milenari de la ciutat, que recuperarà la llegenda del rei boig. El dia més esperat, evidentment, és de 8 en 8, una festa un dissabte que culminarà, com sempre a la baixada de les entitats, al Vall de la Polla, l'aparició del masca cabró a Calracó.

Som mans, som l'arrel a Catalunya Ràdio.

Just al centre de la ment van connectant-se tots els elements. Expandits en mars calents, impulsats pels grans poders que té.

Que ens tornem a trobar.

Aquest era Guillem Roma amb la coble marinada. Anem sentint oxitocina des del treball. La platja tropical. Una marinada, per cert, que avui serà amb sardanes a partir de les 10 del vespre artés.

Posem mirada en festes d'aquest final d'agost. La fem ara mirant cap a Vilafranca del Penedès, tot i que és el cap de setmana que ve, que viurà la plena celebració, ja aquest cap de setmana comencen a haver-hi un munt d'activitats a la capital de l'Alp Penedès. Volem parlar d'algunes de les activitats amb una de les persones que més la viu intensament, ja sigui com a casteller, és evident que els castells hi tenen molt de pes, també com a greller i com a activista cultural. És l'Ivo Jordà. Bon dia, Ivo. Hola, bon dia, què tal? Escolta'm, què té la Festa Major de Vilafranca, que és d'haver un dels grans plats de finals d'agost del nostre país?

Bé, doncs la Festa Major de Vilafranca ho té una mica tot, no? En diem la més típica, per tant, a nivell típic, a nivell popular, no? I és una festa major que es viu molt, es viu molt al carrer, la gent la porta molt a dintre i participa molt. Els actes sempre són multitudinaris, la gent ho espera molt. Pensa que aquí, a Vilafranca, la festa major són aquests quatre dies, però la vivim tot l'any. Tot l'any esperant que arribi el dia, tothom en parla, tothom la viu tot l'any. I són uns dies que són excepcionals i que s'han de viure.

De fet, els dies principals són el cap de setmana que ve, 29 i 30, i segueixen en 31 i 1, perquè de fet s'allarga fins al 2, de fet, amb la cloenda de la festa major. Són molts els actes, però una de les coses que sí que m'agradaria destacar, Castells a banda, és el gran patrimoni de danses, de balls, d'entremesos que té el municipi.

Sí, és una festa major molt completa pel que fa al Cirque de Vilas. Els entremesos i figures n'hi ha de molt històriques. Algunes s'havien perdut en el seu moment i s'han anat recuperant, però estan molt arrelades. Ja he comentat que hi ha moltes figures i molts valls complets que són. Pràcticament els protagonistes d'aquests dies, vull dir, tant matins, anades a oficis, cercavilles, processons, valls amb postissats i, a més, són l'eix central d'aquest patrimoni, aquests valls i aquestes figures.

Ibo, escolta'm, de les activitats que hi ha, m'imagino que un dels elements centrals són castells. Formen part d'aquesta festa major del Franquina, però si m'haguessis de dir alguna activitat que no és coneguda però que tu no et pots perdre, quina és? Hi ha moltes coses que

la gent no es pot perdre, que la gent no es perd, i més si és algú que no ha vingut mai a a Vilafranca i la vol viure, la més típica, com s'ha de fer, es passarà quasi les 24 hores del dia al carrer. Però hi ha uns actes que són claus, per exemple, el dia 29 o el migdia a les 12 hi ha la tronada, que és. Una mica el dret de sortida de la Festa Major, sí que, com has dit, hi ha altres dies previs, i sí que hi ha actes, hi ha el pregol del dia 28 i de més, però com l'inici oficial de la Festa Major és la Tronada, que és molt espectacular, es fa allà a la Rambla, la Tronada, que ressona al centre, hi ha tots els valls allà a punt, perquè després comença el Cercle Vila del 29, no canviem, aquest és un acte emblemàtic i molt important que ningú es pot perdre. També diria, evidentment, els castells, m'has dit que no mencioni els castells, però.

No, no, sí, he dit que els guardàvem, però que, evidentment, ara hi ha de parlar-ne. El dia central és Sant Fèlix pels castells, no?

El dia 30 és, sí, és el dia gros, el dia més important, ja que estés els tres dies, 29, 30 i 31, però l'actuació del dia 30, doncs, és molt important, sí que s'ha de tenir paciència, perquè dura moltes hores, s'ha de portar aigua i un barret, perquè com no té calor, però, bueno, és un acte. Molt important, i llavors també per poder gaudir bé tots els balls, a més a més fan els balls parlats, que evidentment només ballen, no fan tot el xou, si vols veure els balls tal qual, doncs el dia 31, el migdia a l'Ampostissat, a la plaça de l'Ajuntament, doncs és un bon un bon dia. Per tant, tens un acte central, que és la tronada del 29, el que es fes el 30, i els feis l'apostissat el 31. Això com a més destacats, però, evidentment, tot el dia hi ha actes i coses superxules i superimportants.

Una de les coses més impactants i que val la pena, almenys un cop a la vida, passar a veure és l'entrada de Sant Fèlix.

Sí, el dia 30 s'entra a Santa Maria. És a dir, 29, 30 i 31 es fan les processons. A la tarda comencen a la tarda i acaben A vegades acaben l'endemà, imagina't si calen tardes. Són processons on ha sortit tot el seguici i on acaba amb l'entrada al SAC, a Santa Maria, el 29, el 30, el 31, entre casa d'un administrador o administradora. Però, clar, l'entrada el dia 30, que és el dia de Sant Fèlix, allà a Santa Maria. La plaça plena de goma goma, amb tot el, bueno, això, els diables de tot, és que ja és tot, doncs és un acte molt guapo, també. Després poder entrar dintre Santa Maria i gaudir dels bojos, doncs també està molt bé, tot i que no és fàcil, perquè hi ha moltíssima gent a l'exili de la perruca dona, però bueno, si van temps i es guarda lloc, també és molt xulo gaudir dels bojos. Molt bé, molt bé, doncs, escola rei,

bo, que tingueu una molt bona festa de Sant Fèlix, el proper cap de setmana, recordem-ho, ja hi ha prèvies a partir d'aquest mateix cap de setmana, entre la novena, les captes, el progo, com deies, del dia 28, i després s'allargarà amb l'1 de setembre, que és el dia de la festa major dels petits, i la cluent del dia 2 de setembre. I, bo, gràcies per atendre la trucada del programa, que vagi molt bé la festa major. Moltes gràcies, fins aviat.

Un any d'espera, això és un.

I el vas a buscar. Ei, d'aquests infants tan volatils com falders de gegants. Ei, és el moment de la magia.

Fins a les 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

Aquí no li agrada passejar pel barri gòtic sentint que és un parc temàtic. Aquí no li agrada comets de soltera hortera desfilant en processó. Aquí no li agrada les paelles radioactives fetes al congelador. Aquí no li agrada les botigues a ple centre amb 10.000 classes de torró.

A mi sí que m'agrada els xupitos de gazpacho que et serveixen amb horror a mi, a mi, a mi sí que m'agrada aquells que amb una rialla t'ofereixen cop i xop a mi, a mi, a mi sí que m'agrada totes les vivendes buides propietats de fons voltor a mi, a mi, a mi sí que m'agrada que per anar a festes de gràcia hagis de demanar tornos tu. Turistes per tots llocs, turistes de tota mena, que venen de tot el món. Aturren-se a l'esquena, turistes a milions. Deixen la platja ben plena de plàstics i cartrons i salten pels balcons. Ves quina pena,

que per Sant Jordi comprem roses que són cares de collons. També som nosaltres els que celebrem amb cava que hem trobat dos rovellons. També som nosaltres els que hi matem per beure vaques quan sortim de la ciutat. També som nosaltres que no trobem on deixar el bicing i ja ens entra l'ansietat. Turís! La nostra terra.

Turistes a milions deixen la platja ben plena de plàstics i cartrons i salten pels balcons. Ves quina pena!

Aquest era el pas doble dels turistes. Des del Folk d'Extraradi són els trèvols. Demà seran a Vallfogana del Ripollès en el Festival 5 Sentits.

Nosaltres que ho deixem aquí esperem haver-vos fet companyia aquest matí de dissabte i haver-vos despertat les ganes de sortir i viure al carrer un final d'agost que arriba carregat de seguissis, de castells, de foc, de música i sobretot molta plaça. Demà hi tornarem a ser amb una nova edició del Mans per continuar recorrent el país. A la producció del programa d'avui ha estat la Dolors Jonala i qui us parla, Quim Rutllant. Marxarem amb una sardana de Jesús Ventura, amb la copla mediterrània, una formació que avui serà a Calafella, a les 8 del vespre.

Som mans. Som l'arrel a Catalunya Ràdio.

De Jesús Ventura, per tant, cinc lustres. Que tingueu un bon dissabte, un bon cap de setmana. Ens retruem demà a les sis del matí.

SENSE ÀUDIO PARLAT