Santi Villas, "fascinat" pels insults cap a Pedro Sánchez

Santi Villas, bona tarda. No trepitges un Rodalías, tu, des de fa quan?

És que no. Des que anava a la universitat, pot ser que anéssim rodalies a Vallaterra?

Donant voltes, sí. Allò ferrocarrils és diferent. Perdona, perdona. No, no, no. Els que ja estudiaven a Vallaterra fa molts anys, es podia anar de les dues maneres. Els ferrocarrils et portaven fins al mateix campus de l'Autònoma i les rodalies et deixaven a Sardanyola, on havies de fer uns metres i agafar un autobús

gratuït que tenia l'Autònoma al costat del riu sec. Jo anava amb el ferrocarril. Aquests dos van bé? Els ferrocarrils? Sí. Van millor. Van millor, vale, bueno, és que no ho sé. Ves que jo no em moc. Jo ja sóc un Woody Allen, ho tinc tot a la mateixa illa meva, de casa meva, el restaurant, la carnisseria, la vegetària, tot, i no em moc gaire, jo ara ja no pujo. Bueno, el més dur que faig és venir aquí. Que és voluntat, perquè ja sabeu que jo no caldria que vingués, ho podria fer com el noi aquest que està. Aquest és el que és més xerradoret, no?, el que està a Madrid.

Santi, tu que dius, el poble del xou de Truman, que dius que ho tens tot en una illa? No, jo per exemple no condueixo,

perquè jo com que soc cec, diguéssim bastant, aleshores jo ja, primera, que ja no vaig poder fer la mili, perquè ens vam salvar un sordo mutilló, o sigui, només, si és que no te veo. De tots els que vam anar, i després, quasi vaig anar a regulares, perquè clar, la senyora aquella que em feia l'examen de la mili, volia que jo vegués unes lletres i unes tires que no veia, i clar, ara ho diré perquè potser ja no n'hi viu, però la filla de puta, el primer que em va ensenyar era fer la de baix del tot, i potser n'hi havia 15, clar, jo estic acostumat al barraquer que n'hi ha 4. 15! I va arribar un moment que em va fer tapar un ull i vaig dir, pues mira, como no se veía usted a la derecha, no la veía ni a usted. Vull dir-te que, o sigui, que no ho sé. I aleshores, al final no vaig anar. I. Per què t'ho deia, això? És que se me'n va el cap. Perquè t'he dit

que sembla que visquis en el poble del xou de Truman.

Ah, bueno, això, perquè jo no conec, jo no condueixo. Aleshores, jo vaig a tot arreu caminant. Aleshores vaig al cine caminant perquè el tinc allà, vaig al teatre caminant, vaig a comprar caminant, o sigui, ho faig tot caminant. Vinc aquí, com que sempre arribo tard, vinc amb taxi, això sí, però després me'n torno caminant. Vull dir. És això. Ara, vull dir, allò, per exemple, el tramvia que no l'he agafat mai, i la. Però jo puc arribar a anar caminant des del Club de Polo hasta casa meva.

El teu radi d'acció va fins al Club de Polo, eh? Més enllà del Club de Polo, no. Vaig caminant. Més enllà del Club de Polo, això, uf, no, eh?

Bueno, yo ya estuve tres, estuve tres. No, a TV3 sí he d'anar en Porta, ara no en Porta en gaire, perquè clar, aunque soc la competència, pues ara.

Això em recorda el Jordi Estadella en Pau Descansi, Tito B. Diagonal. Sí, una mica, si vols que t'ho digui.

Jo tenia un company a Esports que també deia que ell de la Diagonal a Naval no tirava més.

Perdona, a veure, qui controla els vídeos d'aquest estudi? Perquè em fot cada susto, surt l'ostrell que sembla això aquí. O sigui, surt l'ostrell darrere d'aquest home amb un cap més gran que el d'ell. Quin problema hi ha? Nombre l'Oscar López. Això és nou. Sí, han canviat les imatges d'aquest de la pantalla de sempre. Bueno, han canviat les imatges i només en posen una. Vull dir, també podria ser. Al costat hi ha la del Catalunya Migí, allà. Ja, però tu estàs parlant amb tu i surten els tres pel darrere, pam, rient amb el cap a sobre l'esquena. No, home, no. Tot és perquè vols sortir tu. Jo, aquí?

Sí. Jo no, mira, jo. Avisarem a Jon Jon, perquè potser Jon Jon sap com van les pantalles aquestes.

Home, si Jon Jon això ho ha de fer. Vull dir, no pot ser que em sembla molt. Però veus, eh, mira, tu, has sortit allà. Si és més gran que tu, aquesta foto. Home, no, perquè la pantalla és molt grossa. Doncs per això. No, doncs haurien de sortir nosaltres, que surti la Silvia Còpulo. Encara està. Sí, home, tant, la Silvia, sembla així. Perquè jo ho escoltava els diumenges quan baixo de. Ara fa temps que no vaig, perquè tampoc. El divan, encara el fa la Sima. El que se m'ha espallat el cotxe, també. També, un dia. Des de l'agost. Però si es diu que no conduies. Claro, però jo estic casat i tinc una persona que condueix. Vull dir, jo no condueixo perquè no em donen el permís.

O sigui, tu tens un morgue enfriant a la teva vida i tu ets Jessica Tandy.

A mi no em van donar ni la mobilet. Saps allò que donaven un amobilet? De 14 anys. De 14 anys, d'això ni m'ho van donar. Em van dir que no podia, que era peligro público, me va dir aquella senyora de l'òptica. Aleshores, jo tinc un cotxe que és un cotxe que no volia ningú perquè no ha triomfat a el que seria el mercat europeu, que és un Cube. Un Nissan Cube, que és com si fos de la pelicula Cars. És horrorós. Veus? Mira, les dues Catalunyes. És un cotxe horrorós, és molt divertit. Què dius? Però si és el cotxe més friki del món. És una moneda. Però què dius? És un cotxe que funciona molt al Japó i als Estats Units. Aquí no va funcionar.

És un cotxe quadrat. Sí, ara el veig. No he hagut de buscar la foto. És aquest.

Tu, perdona, tampoc és. Tu també ets bastant quadrat. Vull dir, de més, de més. Que no mereixis ara que jo tinc un cotxe quadrat que tu també. Jo tinc un Fiat 500. Ah, bueno. Pues vale, veus, eh? Sí, pensa que està a Nàpolis. Ell va per Nàpolis. Ell va amb la finestra d'aixos i la camisa I aleshores es veu que hi ha una peça. Bueno, això també vaig a fer una denúncia. Compte. Bueno, vaig. Ah, escolta, amb aquest cotxe de me no t'haguessin deixat ni aparcar. Ah, escolta, no vaig anar amb cotxe. Escolta, em van portar, vaig estar al Four Seasons amb aquell gos que podies llogar per anar pels prats. Vull dir, jo, escolta, vaig estar, que mira, em vaig trobar una xistera de Miracle. Una peça que no arriba. Em falta una peça del cotxe. Sí. Perquè clar, és un cotxe que ja no es ve a Europa, aleshores només funciona al Japó, a Barcelona n'hi ha tres. Clar, a mi em va costar dos euros, ja t'ho dic ara.

Mira, me'n aniré a fer un vídeo al pàrquing del Polo, i ja veuràs com no hi ha cap cotxe ni que s'acosti

a la putrada de cotxe que tens tu. No, el meu no, què s'ha de semblar? No hi ha ningú. Si el meu, quan passa la gent el miren i la gent riu. Home, no m'estranya. Tu vas a dintre i la gent se'n riu amb el meu cotxe. Bueno, total, que no sé què li passa, li falta una peça d'electrònica. Perquè quan jo el vaig comprar fa molt temps, era un cotxe molt modern. Llavors tenia tot això que tenia. T'apropava, s'obria la porta, potser fa 15 anys, a no sé quantos el mòbil, a no sé quantos es carregava el mòbil, tenia de tot. Tenia per posar gots, com si fossis borratxo. Vull dir, 8 o 9 llocs per posar gots. És que s'ha d'esperar una mica per comprar-lo. Perdona, el de Madrid s'està entretenint amb la meva narració, clar, com que no el veig aquí, sí, vale, bueno, em quedo més tranquil. Vull dir que ja sabeu que a mi m'agrada tenir públic, més igual tres que mil. Bueno, total, que aleshores ens van dir, aquesta peça només està al Japó, i aleshores. Fa des de l'agost que la peça no ha arribat i ara ens han dit. Però que la porten caminant o què? No ho sé, però ara ens han dit que ens la comprem nosaltres. Que ja ens passaran un link que comprem la peça al Japó i que quan la tinguem aquí la portem al taller perquè la posin. Jo això no ho sé. A veure si quan arriba a Puigdemont ho arregla tot això. Perquè hi ha coses que no estan funcionant. Digue-li que busqui. No tenia altres temes a l'agenda de Puigdemont que l'altura de la peça de tu coixa. Per tornar-se a col·locar s'ha de començar per la cosa petita.

Le pots dir al Puigdemont que busqui si hi ha un concessionari Nissan a Waterloo i que vagi a preguntar

si tenen la teva peça. Només està al Japó i me l'he de buscar jo. Tu imagina't jo que no sé ni canviar una roda. Com he de buscar jo una peça d'un cotxe? Vull dir que just, just, just obro la porta. O sigui, res. Què més havia de dir? No, res. T'han portat un paper.

Ah, sí? Sí, t'han portat un paper, perquè tu mateix. El Santi ha proposat un tema, entenc jo, Però clar, si em comenceu a preguntar. No, però tu has proposat un tema per l'Aderia. Has seleccionat uns talls de veu. Un moment, un moment. Has seleccionat uns talls de veu i com que no te'n recordes de quins talls de veu has seleccionat, t'han passat un paper amb els noms de les persones

que tu has triat. És que una altra cosa no, però aquí m'ajuden molt. No, clar, sort. O sigui, els hi hauria de donar la meitat del sou. Perquè m'ajuden, me posen el total. Uns que no saps ni el nom.

Elisenda. Molt bé. El Botas. Botas. Botas. El tècnic no me'n recordo. El Jordi Galvany. Hòstia, m'he de prendre els dos. Jordi Galvany. El Jordi. I la Natàlia també la tinc allà. I la Natàlia.

Bueno, també me vaig fer un document més a punta. Si una vegada m'ho va posar el mòbil dels col·laboradors, si no me'n recordo, a vegades no me'n recordo ni del d'ell. El meu no se'n recorda mai. A mi em té mania. El tema meu era aquesta d'aixòs. Que jo no sé si vosaltres teniu la mateixa percepció que jo, però jo trobo que des que s'han convocat les eleccions, tota la gent que volia que canviés el govern i tota la gent que Pedro Sánchez muy mal, Pedro Sánchez fatal, Pedro tal, estan tots d'una mala hòstia i amb unes cares de mala llet. O sigui, a l'Ana Rosa no li ha fet cap il·lusió. No? Els aquells de l'Iker Jiménez foten els dos una cara que és una cosa que és increïble. Jo no sé si és que veuen que si guanyen els altres hauran d'estar quatre anys més picant pedra, i quatre anys són molt, o que si guanya la dreta, doncs ells ja no podran criticar a Pedro Sánchez. Perquè pobre, ja ni estarà. I has portat exemples. Bueno, i he portat uns exemples perquè trobo que ha passat, diguéssim, de nivell. I jo trobo que, com que estan cabrejats, estan fent coses que abans no feien. Per exemple, una col·laboradora d'un programa de Telemadrid, que tampoc seria Radio Estel, bueno, ahir o abans d'ahir va dir que el president del govern era. Hostiable. La podemos escultar.

Fíjate, de todos estos años de Sánchez, lo que me ha parecido más irritante no son sus mentiras, sus marrullerías, ni sus. No, a mí lo que más irritante me ha parecido es la impostación lacerante de su voz, ¿no? Que siempre habla con esa voz como de monaguillo recién confesadito, así, como que es para. Perdón por la palabra, es hostiable. O sea, yo no lo soporto.

Bueno, s'ha muntat la mundial amb aquesta senyora. Qui és? Com es diu? Aquesta és diu Carla de Lala. I d'on te l'hem tret? bueno, aquesta és una periodista que ara està a Telemadrid és que ara a Telemadrid, vull dir, això ho haureu de mirar perquè és una cantera el Roger el deu controlar, que viu a Madrid qui és el Roger? Roger, escolta'm una cosa tu que vius a Madrid, tu no trobes que ara a Telemadrid estan fent una cantera de presentadors que els surten tots de The Objective o de OK Diario els donen a tots programa de presentador i estan fent com la cantera per saltar després a la U?

Bueno, l'altre dia hi havia un article al País que explicava que el PP ja està repartint o parlant d'administrables, i per tant és normal que tota aquesta gent de mitjans d'extrema dreta també estiguin olorant a veure on te poden anar parant.

De veritat, hem de dir que Di Objectiv és un mitjà d'extrema dreta, en sèrio? Jo no he dit res d'Objectiv. No, jo no he dit res d'Objectiv.

Bueno, Telemadrid podria ser. Si tu creus, jo no. O sigui, tots els que han estat col·laboradors de programes que he anat jo a discutir amb Antonio Naranjo. Bueno, Antonio Naranjo venia fins i a vegades, jo crec que ha vingut fins al fax, havia vingut amb una bada al fax i tot. Bueno, aquests, tots aquests estan presentant programes, eh? Vull dir, són insibles en xaurrondo, de Telemadrid. Tenen el seu programa, xatartulles, són presentadors, i han saltat de col·laboradors de programa de tarde a presentadors, perquè jo crec que estan fent pràctiques i cantera. Bueno, Aquesta senyora després s'ha disculpat, perquè clar, ja se li ha muntat la Mundial. S'ha disculpat d'aquella manera.

Su voz me resulta irritante hasta un extremo que para decirlo de manera chavacana, rápida e hiperbólica podría decirse hostiable. Pero eso ha despertado en las personas, en los sentimientos de algodón de algunos zurdos en Twitter que yo estoy incitando a la violencia contra nuestro presidente, una especie de magnicidio. Entonces he tenido que disculparme y lamentarme públicamente, cosa que ya he hecho últimamente. Me resulta llamativo lo sensibles que son al humor que tenemos algunos periodistas y sin embargo la poca importancia que le dan, por ejemplo, al tema de las amenazas que presuntamente ha recibido la jueza Biedma, que a lo mejor fue encargado de darle más que un susto, ¿no? A mí eso me parece. Ya la pasteuré, Jordi. Ya te probo.

No, sembla que la volien matar.

Bueno, però vull dir, a veure A la llotgessa. Sí, però estava dient de los sentimientos de algodón de algunos zurdos. M'ha agradat aquesta frase. No, vull dir, parlar parla bé.

Una altra cosa, però totes aquestes noies, aquestes que venen de la premsa escrita, jo crec que a vegades venen de la premsa de moda, Clar, com que la premsa de moda cada any se lleva el rojo, i si no al cap de tres actes, has de ser molt, és com a los 40 principales, que sempre has de presentar el mateix disc de manera diferent. O sigui, tu acabes tenint moltes paraules per dir el mateix. I aquestes són una mica així. Bueno, aquesta és la primera. Després, ahir també un altre programa, un altre col·laborador, que a mi m'encanta. Que trobo, que és una meravella, que es diu Arantxa Sánchez, que és una noia que va. No, aquesta seria Arantxa Sánchez Vicario. Aquesta es diu Arantxa Sánchez, no sabem d'on ha sortit, era comercial, va dir, amb tots els respectes pels comercials, però ara està de col·laboradora de política als programes de tarda, i ella opina. De tot, és de la part del PP, però a més a més és molt interessant perquè ella sempre pren notes de tot. No sabem si pren notes del que està dient l'altre o d'alguna cosa que li estan dient a l'orella, perquè van totes amb unes malenes molt treballades, vull dir, unes malenes que no es veu res l'orella, cap orella es veu. I les punxen mentre prenen nota. Ella, per exemple, va dir ahi que el president era cabrón.

Porque Pedro Sánchez no es ni la V de vivienda, ni la V de buitre. También se puede votar al macho de la cabra, al cabrón. Hombre, Arantxa, yo creo que.

Jo veig, això és el que dic que trobo. Tu no, no, tu això no el trobes. Ara li preguntaré al Roger. Ah, Roger, mare de Déu quina. Mira, posem com un. No, però posem com. Una fanfarría de que ho he encertat. Saps? Com si fos un concurs.

Una campana quan encertis, no? Sí, una campana quan encertis. No, jo crec que tot això favoreix a Sánchez. Avui no fem. Cony, t'has tret un tema molt seriós. El vaig treure un altre dia, és que a vegades. Sánchez, quan va fer el discurs d'investidura, va dir que ell, aquesta legislatura que ara acaba de formar abrupta i abans de temps, pensava fer un mur, que dividís els espanyols en dos blocs. Aleshores. Ell ha fet exactament el mateix que fa Donald Trump, que és dedicar-se a insultar durant molt de temps a una part de la societat espanyola per complir amb la seva paraula de construir aquest mur, que genera pluralització, i cada vegada que algú de l'altre costat del mur cau a la trampa de Sánchez, des del costat de Sánchez s'aprofita això. O sigui, són les cinco y no comido, se quieren ayudar, ¿qué le piden? Esto preguntarse lo vivas. Ell tot això. Jo crec que ho fa expressament. Ho fa expressament per provocar. A una part de la societat espanyola hi ha gent que comet errors que són impropis d'una persona que participa en un mitjà de comunicació com el que tu acabes de posar, que després ells es fan els ofendiditos, com ha dit algú d'aquesta gent que tu has posat, i a sobre ho capitalitzen. Però jo crec que Sánchez A mi Sánchez és una persona que personalment m'ofèn i em molesta. No diré cap d'aquests insults, però reconec que a mi com a ciutadà que paga impostos en aquest país, reconec que el seu esforç i el del seu entorn per molestar-me ho aconsegueix, o sigui, reconec que ho aconsegueix i que tinc que fer realment un esforç de contenció. Per no dir les coses que han dit aquestes senyores que jo. Per la tele, eh? Per la tele pública. No les diré en aquest micro perquè a més l'Àscar no em deixaria. És la tele pública, vull dir, són les dues televisions públices de la televisió espanyola. A Sánchez l'acaba favorint. Un moment, Roger. Sí, digues.

Jo crec que tens raó que Sánchez això l'afavoreix i crec que és un mal negoci pel PP carregat en les tintes contra el personatge. És veritat que ja portem anys amb la construcció deshumanitzada del perfil de Sánchez, el perro, l'antipolític, el populista, li han dit de tot. I crec que això al final l'afavoreix. Ja va passar el 2023 que en plena campanya ell molt hàbilment, quan ja li estaven dient perro, la segona setmana de la campanya, d'aquella volta, els seus mítings van començar a sonar perra de Rigoberta Bandini, la cançó perra. Sí, ho recordo. I al final li va acabar donant la volta a la cosa. I ara crec que està passant una mica el mateix. I crec que és mal negoci pel PP. Per què? Perquè el PP ha anat tan enllà que al final aconsegueix polaritzar. Però el negoci de la polarització afavoreix a Sánchez i afavoreix a Vox, però no afavoreix precisament al PP. I només cal mirar les enquestes. Vox està superdisparat i Sánchez està aglutinant el vot de totes aquestes esquerres despistades que encara no s'estan sabent organitzar. I per tant, tot el negoci, diguem, el fet que durant tants anys el PP hagi carregat tant contra el personatge, al final el beneficia. I crec que també aquesta convocatòria electoral, si us hi fixeu, segur que n'heu parlat molt, i tothom n'ha parlat molt del moment en què convoca. Però hi ha una clau que és que convoca en un moment en què Vox està bé a les enquestes. Per què? Perquè el pla A de Sánchez, diguem, seria reeditar el govern de coalició. El pla B és tenir bon resultat. El pla B millor és guanyar les eleccions per poc. Però per tenir un bon resultat, el concepte de bon resultat és que el PP s'estigui partint els vots amb Vox. O sigui, que Vox estigui fort, que el PP no pugui pujar tant i ell tenir un resultat que el permeti salvar els mobles.

Jo sobretot quan surc a la televisió pública, com dèiem, en aquest cas de Madrid, hi ha algú que li diu hostiable, cabrón, sigui Pedro Sánchez president del govern o qualsevol altra primera persona. I després encara més una institució pública democràtica com és el president que al final ha sortit d'una votació. El primer que em ve al cap és dir que és indignant i del tot inacceptable que la gent insulti a qualsevol i molt més que insulti a institucions públiques de la democràcia a la televisió pública. Dic. El salt que fem no ha d'acabar en un minut criticant a Pedro Sánchez. La veritat és que m'he perdut una mica, però és una mica el que està passant en aquest país, que cada cop, jo crec que ho deia el Roger, la polarització fa que no hi hagi mitjans tintes, que sembli que pràcticament és més justificable insultar algú perquè ens irrita la seva política, que no pas dir que.

Bueno, que hi cal tirar-se això, que això ho fan periodistes. Com hem arribat a criticar Sánchez a partir dels insults? I crec que, jo com a mínim sé com hem arribat a criticar Sánchez parlant dels insults, que és, jo crec que hi ha, des del minut 1 d'aquesta legislatura, una estratègia premeditada de assenyalament i de estigmatització d'una part de la societat, que arriba a extrems com dir, escolti, més que no comprenc per què l'oposició no vota un decret, en aquest cas el de l'habitatge. Doncs home, com que no comprenc? És que això és la democràcia. Que uns senyors que governen tenen una ideologia i proposen un paper i uns

senyors que no governen tenen una altra ideologia. El que passa és que aquest argument es plongerà en el sentit que des del minutu de la legislatura també hi va haver una campanya en la que es venia a dir que el govern de Pedro Sánchez no era legislador. És igual de parlamentari que un altre. Resulta igual que efectivament en un sistema democràtic l'oposició et pot votar en contra d'un decret, només faltaria en una democràcia i pot haver-hi un pacte que faci que dos partits que no han quedat primers a les eleccions, però sumin més que el que ha quedat primer i que per tant acabi sent un govern igual de legítim. I és veritat que des del primer moment, no tota la dreta, però sí una part de la dreta va acusada a Pedro Sánchez d'estar en un govern il·legítim. I fixa't el que deia

el Roger des de Madrid, que diu, el pla B és quedar primer i aguantar. Doncs el pla B consisteix en que Sánchez es converteix en Feijó, perquè Feijó va guanyar les eleccions i no va governar. I, perdoneu, amb totes les coses que hem après, la majoria d'elles, des del meu punt de vista, gens positives de Sánchez aquests darrers anys, n'hi ha una que jo la tinc molt clara. Que és, no importa qui guanya les eleccions, importa qui suma en un bloc. I per tant, Roger, discrepo de tu, jo crec que Sánchez només té un pla, que és intentar guanyar com sigui, el preu que sigui. I no crec que el seu pla bé sigui convertir-se en Feijóo, no ho crec.

No, però fixa't que Feijó, quan ell va guanyar les eleccions, o sigui, Feijó va guanyar les eleccions i després va dir que no era president perquè no volia i va criticar que Sánchez fos president havent perdut les eleccions. Doncs ara, segurament, si hi hagués aquesta situació, si el PSOE treu un sol escó més que el PP, Sánchez li recordarà durant tota la legislatura que ell va perdre les eleccions. La mateixa moneda que li va fer pagar a Feijó i que el va estar crucificant durant els primers els primers mesos dels seus mandats.

Però sí que jo penso que ell està fart, o sigui, no pot més. Qui? A Pedro Sánchez. I aleshores, si no surt bé, bé, i si no, fantàstic també. Jo no ho crec.

Home, si estigués fart, et podria haver fet un pas al costat ja fa temps i haver triat un del Fi que li queda.

Perdona, però tu ja saps que jo ara. Aquí on em veus. Tu saps que jo ara. Tu ja saps que jo ara fa una temporada que estic connectat amb. Vull dir que tinc. Vull dir que jo he passat d'anar a dinar amb Maria Patiño. Saps què vull dir? Amb tots els meus respectes he tingut. Has passat a anar a dinar amb qui? Bueno. Gent important, gent important. Sí, bater reservat. Toca poder, toca poder. Reservat, eh? Vull dir, jo ara ja vaig a reservat. Vull dir, no havia anat mai. Més que al vàter, diguéssim. Bueno, per tant que jo no parlo a la babalà. Aquesta és catalana? Bueno, he d'acabar perquè m'he d'anar que he de gravar un programa, filmeu. Jo no puc més, m'allargo molt. Però digues-nos com els cadines en aquest reservat. No t'ho puc dir. M'has vingut aquí i ens ensenyes? Jo ja. És que jo ja estic. No sé per què no em treuen en aquesta pantalla. Però m'haurien de treure amb una forquilla i un tenedor. El reservat.

Com si fossis un vivendum de Michelin.

Michelin no. Bueno, y la última, poso un últim tal perquè m'agrada, que es un senyor que es diu José Cabrera. Es un senyor que es psicòleg, que es, para explicar-vos-ho bé, es el primer psicòleg que van contractar al primer gran hermano. ¿Sabes cuándo era un experimento sociológico? Pues van trucar a aquel senyor, y aquel senyor era el psicólogo de gran hermano. Ahora. És analista polític i analista psicològic, d'aquests dos que va als programes i diu Pedro Sánchez és bipolar, no sé, quantes aquestes coses. Bueno, doncs el van convidar aquesta setmana perquè a més d'analista polític també deu ser. Saps aquests dos que hi havia que van venir una temporada que la gent t'analitzava segurament a la cara? No me recordo com es deien, que eren tots, estaven tots torrats. O sigui, et veien la cara i et deien, pues tu eres un poco tal, narcisista. Oiga, no has dit això, eh? Bueno, sí, molt bé, sí. Jo també l'altre dia parlava amb una. Mira, jo l'altre dia també parlava amb una, te ho dic en serio, parlava amb una molt famosa, molt famosa.

Que no és de reservat. Escolta, jo tinc un amic meu aquí que té un despatx al Passeig de Gràcia que es diu Jordi Fuset, que és expert en aquestes coses. Bueno, pues això, jo l'altre dia parlava amb una molt famosa, molt famosa. Porta-ho, porta-ho, t'ho diu tot de tu només

mirant-te la cara. Sí, aquesta em va dir que, bueno, és igual, em va dir en un moment determinat, em va explicar mira Santi, te voy a decir una cosa. Hasta todos los elementos del agua nos los han quitado. ¿Y cómo? El agua ya no hidrata. Y ya nos han quitado todos. Los elementos nos los han quitado. Y la pregunta va a ser, ¿y dónde los han llevado? Pues eso está ahí. Bueno, aquest senyor va a fer un análisis de Pedro Sánchez y te agradará, porque yo creo que tú piensas. Que es verdad que tiene eso. Atención al análisis de un programa de Mati, lo que van a descubrir de Pedro Sánchez, de Maqueta Análisis.

A él le traicionan siempre los maseteros, que son los músculos con los que masticamos. Aprieta los dientes, tendrá brusismo por la noche, espero que se ponga una férula porque si no se le van a desgastar los dientes. Y entonces ese brusismo, esa contractura, es donde él tiene toda la agresividad. Está en campaña ya, ojo, eh. Este hombre ya está en campaña y controla el escenario, mira. O coloca las manos, aquí estoy yo, nada agresivo, no señala con un dedo, junta las manos en plan piadoso.

No sé cómo no tens un colaborador així en aquest programa.

Jo crec que tu estàs perdent, no estàs perdent pista o nada. Dir ya está en campaña, vull dir, ho pot dir de tots, perquè fa mesos. I ells que tots estan en campaña. Sánchez, Feijó, Abascal.

Vaig a decebre. No, no. Discrepo del senyor Cabrera. Bueno, discrepo. Jo crec que Sánchez és un personatge sobrevalorat que no té al davant un adversari al seu nivell. Molt bé.

I tu trobes, per exemple, que no és una frase per acabar la meva col·laboració, que són i mitja. I ja estic cobrant la meitat, perquè jo al quart hauria de marxar. O sea, yo ahora ya en comienzo a estar perdiendo dinero. ¿A Pedro Sánchez le traicionan los maseteros? Venga, hombre, por favor. ¿Cuántos anys portes a aquest programa? Massa. 10. 10 anys. ¿Qui t'ha portat una frase com aquesta? Cap ni una. A Pedro Sánchez. Le traicionen los maceteros. Recién arrancada la elección.

Sort que en el document que has portat explican qué son los maceteros.

Estabais pensant que era de la terraza, no? No sabía que era la gent que vio a la meseta.

No, serían los maceteros. Podrían ser. Lo traicionen los maceteros de la terraza. Tienen terraza y deben tener plantas. Bueno, mira, tinc molt mal de cap. Roger, com estàs? La mar de bé. Ara us deu tocar, que els hi toca a ells Ara fem una mica de Rodalías Després de tu, quan vaig a publicitat anirem a Rodalías Ah, però això has fet el link d'abans I has dit que jo no venia amb Rodalías Ah,

perquè et fas guió I el que és pitjor guió.

Improvisat. Bueno, però escolta, d'improvisat. Si hi ha una base, improvisar és el millor. Una altra cosa no, però base de la hipnota. Feu el favor. Mira, le vaig a dir a Jon Jon, aquí se t'enfadarà el personal, no pot sortir només uno. Els has de posar tots a la pantalla. Hombre, soc jo la de la solució i entro al despatx, però vamos, el primer. Per favor. Bueno, me'n vaig, adiós.

Gràcies i bona tarda.