S'aprova la llei per erradicar l'amiant a Cataunya. Com ha de ser el procés?

Saludem Clàudia Artal, és arquitecta i és representant del Col·legi d'Arquitectes a la taula de retirada de l'Amiant de Terrassa. Clàudia, bona tarda. Bona tarda. És una llei molt esperada. La va començar el govern del president Pere Aragonès l'any 2023, però fins avui, el 2026, no s'ha pogut aprovar perquè hi va haver unes eleccions, etc. Era una llei molt necessària, no?

Sí, és una llei molt necessària perquè permet tenir un marc jurídic, lluitar contra els efectes nocius del material i tenir un pla nacional de gestió i retirada de l'AMIAN. Una gestió de pressupostos i, per tant, que l'administració posi més recursos i que tots posem més atenció. Podem dir que Catalunya és la seu oficial del filosofia a Espanya. I en concret el Vallès, que és d'on jo soc, d'on visc, i és on hi ha més concentració. No només perquè a Cerdanyola tinguéssim l'empresa d'Uralita, sinó perquè és un material, com ja has dit, que era un material molt econòmic i va ser ampliament usat, sobretot en zones industrials, fins a finals de mitjans del segle XX, fins a les lleves de cavalles. És un material que té unes propietats excepcionals. És un propietat ignífuga, és un bon aïllant, té els àcids, els bacteris, té propietats mecàniques, i si no es prou, és un mineral molt abundant, per tant, econòmic. I tant és així que s'ha autoritzat en. Frens de trens, aïllaments a calderes, per construir teulades, per diposits d'aigua. Tanmateix, aquestes propietats són tan bones que l'industria l'ha fet servir molt i contraposen, com tots sabem, a la seva toxicitat. Tots aquests materials tenen una determinada i les malalties associades a l'exposició són el càncer pulmonar, la mesolimia i l'asbestosi. I el risc de desenvolupar-lo depèn de diversos factors del tipus de miant, la concentració en fibres a l'aire, la intensitat, la durada i la freqüència, la conformitat amb tabacs o altres agents químics i les característiques de cada persona. Per tant, la multifactorialitat és una condició pel desenvolupament de les malalties. A la indústria, però també a la construcció d'edificis. I no va ser prohibida fins al 2002.

Com que és un material tan utilitzat, molta gent pot tenir amiant a casa seva. Hi ha gent que té un petit cobert, una terrassa, la taulada, per entendre'ns, és d'oralita, com hem explicat tota la vida. Ara aquesta llei, hi ha ajudes perquè la gent pugui retirar aquesta amiant que estem obligats a retirar abans de l'any 2032, on les ajudes no.

Sí, hi ha ajudes i les valoro molt positivament, perquè la sol·licitud és senzilla, els formularis són clars i entenedors i la resposta d'administració és ràpida. Però penseu que les ajudes del 2025 es van esgotar molt ràpidament. Van sortir al novembre i a l'abril s'havien exaurit. Eren de 8 milions d'euros i aquest cop, el 2026, torna a sortir el 18 de juny, de fet, la convocatòria hi torna a ser el mateix import per particulars i dos parents locals. Les ajudes són insuficients. Penseu que el cens actual considera que hi ha quatre tones d'aquest material, però jo crec que n'hi ha moltes més, perquè no només hi ha en cobertes, sinó que està en moltes altres zones. En resum, les subvencions funcionen, però sí, són insuficients.

Si tenim una teulada d'oralita a casa, al jardí, en una granja, estem en perill? Què hem de fer amb aquesta teulada?

Primer de tot, no entrar en pànic o en paranoia. Analitzar si hi ha un trencament a la placa o determinades, perquè aleshores sí que pot haver-hi aquest esparciment de fibres d'amiant, però penseu que la relació de contingut d'amiant amb plaques o tubs és d'un 10%, així que tampoc és una gran dispersió. Altra cosa és si ens trobem un material friable, és a dir, aquells que són molt més perillosos per la salut. Són aquells que es desfan sense necessitat de trencament, com un aïllament, saps aquestes mantes grogues que trobem a casa? Sí. Bueno, això, però bueno, no tots els alliaments són amiant. Hem de ser cautelosos i demanar a un tècnic que ens assessori una mica.

Els residus, que òbviament són perillosos, per tant, no els hem de retirar nosaltres, perquè si els retirem, on els hem de portar?

Els residus tenen un reglament específic. No només les poden gestionar empreses especialitzades, empreses inscrites i homologades, empreses darrere, però a més a més. Tenim un problema bastant important aquí, perquè tenim un sol dipòsit a Catalunya, que és Castellolí. Tendim a pensar que els residus desapareixen, però hem de pensar una mica què fem amb ells, i sobretot aquest, en què les fibres no són pas biodegradables. Portem 20 anys en disposició d'aquests residus a Castellolí.

És realista l'any 2032 per retirar 4 milions de tones d'amiant que hi pot haver a Catalunya?

Evidentment, no. Els terminis són molt ajustats. Sabem que hi ha un pla nacional per a la dedicació. De l'AMIAN donen un termini de 2023 a 2032. A 2028 haurien de ser tots els edificis públics retirats i en el conjunt del territori el 2032. Bastantes dades del 100 de Mian i et puc assegurar que anem tard.

I a més a més ja explicaves que les ajudes són insuficients, que caldrien més ajudes, no?

Sí, caldrien més ajudes a tots els nivells, sí.

Doncs és la Clàudia Artal, és arquitecta i representant del Col·legi d'Arquitectes a la taula de la retirada de la Mian a Terrassa. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.

Bona tarda.