capítols

Durada: 55 min

Josep Maria Caralps (1942), cirugià cardíac, figura, des de fa molts anys, en la història de la medicina al nostre país. Va dirigir i practicar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i va portar l'esperança a moltes persones. Encara avui continua predicant que els bons hàbits són la millor prevenció contra les malalties cardiovasculars, la primera causa de mortalitat al món. En l'entrevista amb Josep Puigbó, recorda aquell primer trasplantament, els seus 8 anys d'estudis i pràctiques als EUA, on es va adonar del que era treballar de debò, i també la seva tornada a Catalunya, i la creació de la unitat de cirurgia cardíaca de l'Hospital de Sant Pau. Caralps assegura que el cor té cervell i que el futur dels trasplantaments està en els òrgans d'animals. A més, considera que la relació humanista amb el malalt és indispensable. Lamenta no haver dedicat més temps a la família i, encara que continua operant, fa servir també les seves mans per tocar la guitarra clàssica.

Durada: 56 min

Lourdes Beneria (Vall de Boí, 1937) és una de les millors especialistes en estudis d'economia laboral, desenvolupament, globalització i gènere. Catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell, a Nova York -una de les més prestigioses universitats americanes- ha estat una investigadora prolífica, que s'ha passat més de mitja vida fora de Catalunya. Beneria ha fet aportacions destacables sobre la dona al Tercer Món, la divisió sexual del treball i el paper de la dona en el creixement econòmic. En l'entrevista amb Josep Puigbó, explica perquè es va interessar per aquests aspectes de l'economia i destaca la seva contribució a la comptabilització del treball de les dones. Beneria assenyala també que, per prevenir una altra crisi com l'actual, cal denunciar i castigar els responsables del que anomena crims econòmics contra la humanitat. A més, afirma que les polítiques d'austeritat que s'han aplicat a Espanya han perjudicat, sobretot, als més pobres.

Durada: 55 min

Màrius Sampere (Barcelona, 1928) podria haver estat metge, enginyer o filòsof. Fins i tot, músic. Però va viure de la fotografia durant més de 40 anys, a més de fer de publicitari, corrector lingüístic i compositor. Avui, tothom el coneix com el gran poeta que és, malgrat que no li ha estat gens fàcil aquest reconeixement. En l'entrevista amb Josep Puigbó, recorda els poemes en castellà que li feia llegir l'avi i els poetes en català que apassionaven a la mare. De formació autodidacte, reconeix que la seva poesia, més aviat irònica i irreverent, fuig dels paràmetres que s'estilaven quan va començar escriure, en què prioritzaven altres poetes com Maragall o Martí i Pol. Malgrat haver guanyat l'any 1963 el Premi Carles Riba per L'home i el límit, li va costar trobar l'estabilitat editorial i publicar amb regularitat. I confessa que més que viure de la poesia, la poesia l'ha fet viure. De caràcter sorneguer i contradictori, com ell mateix es considera, admet que molta gent creu que la seva poesia és complicada. Sampere no vol fer les paus amb un món que considera caòtic, arbitrari i capriciós, prefereix barallar-s'hi i protestar.

Durada: 54 min

Montserrat Trueta (Barcelona, 1932), filla del doctor Josep Trueta i viuda del polític Ramon Trias Fargas, és mare de quatre fills, entre ells, l'Andy, que va néixer amb síndrome de Down. La seva ha estat una vida entre la medicina, la política i la lluita pels drets dels discapacitats intel·lectuals, una vida plena de coratge. En l'entrevista amb Josep Puigbó recorda quan va haver de marxar de Barcelona una nit de 1936 cap a l'exili, a Itàlia, França i Anglaterra. Trueta parla del seu pare i el paper fonamental que va tenir com a metge especialista en la cirurgia de les extremitats. Recorda també la vigència de molts dels discursos del seu marit Ramon Trias Fargas, al Congrés i al Senat, i com a conseller d'Economia i Finances del primer govern Pujol. Destaca igualment la funció social de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que va fundar amb Trias Fargas l'any 1984, inspirada en el seu fill Andy i dedicada a la integració i a la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals.

Durada: 49 min

Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935) ha fet del periodisme, de la crítica d'art i de la literatura els grans eixos de la seva vida professional. Ha estat testimoni de bona part de la història del segle XX fins avui, i, com a estudiós de l'humor gràfic català, ha anat ordenant textos, dibuixos i col·leccions que conformen una crònica social de primer ordre. Després de la desaparició de Carles Sentís i Jaime Arias, Cadena és l'últim testimoni periodístic de tota una època. Amb Josep Puigbó, conversen sobre la seva dilatada trajectòria en l'àmbit de la crítica d'art i, en especial, de la seva contribució a l'estudi, la difusió i l'anàlisi del periodisme gràfic català, una tasca que li ha merescut el Premi Nacional de Cultura 2015. L'entrevista recorda el naixement del diari Avui, del qual va ser-ne el primer subdirector, i s'il·lustra amb alguns dels seus articles, com els d'art de la secció dominical del Diario de Barcelona, Gentes de pluma y lápiz, o les crítiques municipals titulades De la misma calle, que signava com a Chaflán.

Durada: 53 min

Eulàlia Vintró (Barcelona, 1945) ha viscut tota la seva vida entre la universitat i la política. Catedràtica de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, ha estat diputada al Congrés, diputada al Parlament i regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Des dels seus càrrecs institucionals, mai no va deixar de banda el seu compromís ni amb l'educació ni amb l'esquerra. En l'entrevista amb Josep Puigbó, Vintró explica què li va suposar estudiar Filologia Clàssica en una universitat en plena ebullició política i cultural als anys 80, i perquè va triar el grec abans que el llatí. Parla de la importància de la retòrica i del valor que se li hauria de donar a la paraula. Reconeix que li hauria agradat ser alcaldessa de Barcelona i lamenta com va perdre la seva aspiració de ser rectora de la UB.

Durada: 55 min

Artur Blasco (Barcelona, 1933) és un dels més destacats investigadors i divulgadors del folklore del nostre país. I el principal recuperador de la cançó de tradició oral al Pirineu. Fundador de la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, que se celebra cada any a Arsèguel, la seva recerca ajudarà les generacions que vindran a entendre un món avui gairebé desaparegut. Llicenciat en Biologia i aventurer de molt jove, va sentir per primera vegada a Groenlàndia l'instrument musical que li va canviar la vida: l'acordió diatònic. Es va fixar l'objectiu de recuperar-lo al Pirineu, on encara algú el tocava. A l'entrevista amb Josep Puigbó, parla de la seva gran obra, "A peu pels camins del cançoner" i dels grups on ha tocat. Blasco explica el procés de recerca que ha fet de les cançons, mostra el Museu de l'Acordió que ha fundat a Arsèguel i toca l'acordió diatònic i el rabequet, un instrument de corda que pràcticament havia desaparegut.

Durada: 54 min

En l'entrevista amb Josep Puigbó, la fotògrafa recorda l'època daurada de la "gauche divine" i el moviment de la Nova Cançó.

Durada: 48 min

Casimir Martí (Vilanova i la Geltrú, 1926) és llicenciat en teologia per la Universitat de Salamanca i doctorat en Ciències Socials a la Gregoriana de Roma. Però no s'ha limitat al sacerdoci, sinó que ha esdevingut un notable especialista en els moviments obrers i és considerat el millor historiador, des d'una anàlisi crítica, de l'església espanyola contemporània. A més, va ser el primer director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. En l'entrevista amb Josep Puigbó, Martí, es manifesta molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, tot i confiar en els canvis que vol implantar el Papa Francesc. El sacerdot explica el seu treball pastoral, a la parròquia del Gornal de l'Hospitalet de Llobregat, on ha intentat aproximar-se als fidels i crear comunitat. Explica, sense embuts, alguns dels canvis de posició que creu que l'Església hauria d'afrontar, especialment en temes socials com l'avortament o el celibat. L'entrevista fa també un recorregut per alguns dels seus llibres sobre la història religiosa dels segles XIX i XX a Catalunya, sobre els orígens de l'anarquisme i sobre l'integrisme religiós.

Durada: 54 min

Joan Veny (Campos, 1932) és filòleg i un dels principals estudiosos de la llengua catalana, que l'any 2015 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i després va ampliar els seus coneixements a dues universitats francòfones, a Lovaina i Poitiers. La seva contribució científica resulta fonamental en la recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos, l'etimologia i la història de la llengua. Junt amb el seu best-seller, Els parlars catalans, el treball al qual ha dedicat més esforços és l'Atles Lingüístic del Domini Català. En l'entrevista amb Josep Puigbó, Veny explica com es va sentir atret per la llengua, en plena postguerra a Mallorca, on es vivia una situació de disglòssia. També posa un exemple pràctic del seu estudi sobre les variants dialectals del català i afirma que el seu estudi és compatible amb l'existència d'una varietat estàndard. Veny assegura també que, malgrat té un problema d'ús al carrer i és una llengua que ha tingut múltiples enemics, el català gaudeix actualment d'una gran vitalitat.

Durada: 55 min

Francesc Sanuy (Barcelona, 1936) és advocat i economista però també ha passat per la política. Especialista en comerç internacional, ha estat al darrere de moltes iniciatives cabdals pel país, com la Fira de Barcelona. Avui és un referent del pensament econòmic crític. No té pèls a la llengua i, per això, ha esdevingut un analista incòmode per molta gent. Ha estat conseller de Comerç, Consum i Turisme del primer govern de Jordi Pujol, Diputat al Congrés per Convergència i Unió i delegat del Govern de la Generalitat a Madrid. Sanuy parla amb Josep Puigbó dels seus inicis com a advocat laboralista, de l'educació que va rebre al Liceu Francès i a universitats europees i nord-americanes. Durant l'entrevista, tracta de la seva defensa del petit comerç i adverteix que la banca sempre guanya. Es lamenta d'alguns projectes pels quals va lluitar i que finalment no van quallar a Catalunya, com la fira d'art ARCO o el parc d'atraccions Eurodisney. Sanuy assenyala els culpables de la crisi econòmica i denuncia el silenci mediàtic al qual s'ha condemnat algun dels seus llibres.

Durada: 52 min

Pilar Bayer (Barcelona, 1946) és matemàtica i professora de piano. Catedràtica d'Àlgebra a la Universitat de Barcelona, el seu camp de recerca és l'aritmètica o teoria de nombres. Ha impartit conferències de divulgació matemàtica i sobre la pròpia recerca en universitats d'arreu del món. És autora de diverses publicacions, especialment sobre funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura. La conversa que manté amb Josep Puigbó transita entre les matemàtiques i la música, les seves dues grans passions. Tracta dels grans enigmes que han obsessionat els matemàtics des de fa més de dos segles i del paper que han tingut les matemàtiques en el progrés tecnològic. En una pissarra, Bayer formula un dels anomenats problemes del Mil·lenni, que encara queda per resoldre.

Durada: 55 min

Romà Gubern (Barcelona, 1934) ha dedicat la seva vida al cinema, però no ha estat ni al davant ni al darrere de les càmeres. Va ser el primer professor que en va ensenyar la història i s'ha convertit en un dels grans teòrics de la cultura de la imatge i la sociologia de la comunicació. Nen de la Guerra Civil, d'una família burgesa ideològicament partida en dos, va conèixer l'exili i el seu primer contacte amb el cinema va ser a partir del cineclub. En l'entrevista amb Josep Puigbó, parla de les seves inquietuds per veure món, que el van portar fins a París i als EUA, on va començar a ensenyar història del cinema. Professor de més d'una generació a la Universitat Autònoma de Barcelona, va voler deixar clar als seus alumnes que el cinema és un art dins un sistema estètic, on hi ha la literatura, la pintura... i que les imatges mai són innocents. Ha publicat més de 40 llibres, entre els quals, Història del cinema, que considera la seva obra mestra. Gubern parla dels seus gustos cinematogràfics i de com les noves tecnologies han transformat i transformaran la forma de veure pel·lícules.