Se li acaba el crèdit a Manolo?

Catalunya Ràdio. Catalunya Àudio. Som podcast. Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

Però és una situació que estem apretant el córner d'ells, el 1-90, que has de fer una falta. I si és vermella, allà em sap molt de greu, sense lesionar ningú, però has de fer una falta de dir, quan va la bola allà has d'acabar la jugada i punt, i allà s'acaba el partit. I marxes amunt de cincs amb sensacions de l'equip bones, però sí que és una llàstima que el partit que se t'escapa.

És un dels mals d'aquest espanyol. No sap tancar els partits en els minuts finals. Ja van tres partits que s'escapen en l'últim sospir. I Manolo s'encaixava a la sala de premsa després de l'última derrota contra l'Atlètic de Madrid. Avui analitzarem la situació esportiva de l'equip blanquiblau i com de tocat pot quedar Manolo en els propers tres enfrontaments.

Cada vegada més la figura de Manolo no està del tot reforçada i ho veurem, però està clar que. Alguna cosa ha de passar, perquè crec que la plantilla de l'Espanyol té més plantilla del que semblava. Jo sóc de l'opinió que si a l'Espanyol, en aquest cas la directiva, té clar que al Manolo no cabrà la temporada, pel que sigui, per la sensació, no se l'espera més.

Ens ajudarà a analitzar-ho tot plegat l'exjugador perico Jonathan Soriano. Avui serà el nostre convidat a la Porta 21. I amb ell recordarem un episodi de quan era jugador de l'Espanyol que va protagonitzar Tintín Márquez, ara fa tot just 18 anys, a Santander,

quan Tintín dirigia l'equip. Esto es una broma que yo hago a la salida de tocar y que luego hago en el estadio, que digo. Cuando ganamos no veo tanta gente. Digo, ¿qué pasa? Que olemos a muerto. La frase es así. No es olemos a muerto en el sentido de decir, es que estamos muertos. Porque yo no estoy muerto, estoy más vivo que nunca.

¿El recordeu aquell olemos a muerto de Tintin Market? Va ser després d'un ràcing espanyol que li va costar el càrrec. Ara fa 18 anys, la tardor del 2008. Esperem i confiem que aquesta vegada la visita al Sardinero acabi d'una altra manera per Manolo.

Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

L'Espanyol és 15 amb 8 punts, un punt només per sobre de la zona de descens. És aviat encara, de fet no hem arribat ni a una quarta part de la Lliga, però la cosa no acaba de funcionar. L'equip ha sumat només un punt dels últims 12, és a dir, un empat en els últims 4 partits, i totes les mirades apunten a Manolo González, el tècnic. De seguida ho analitzem tot plegat, d'entrada saludem, com sempre, l'Eudald Serra. Eudald, com estàs? Molt bé, Sergi. Ja ho veus, no hi ha treva, no hi ha calma en aquest club, a l'Espanyol, en aquest inici de temporada ens hi tornem a trobar amb una ratxa dolenta de resultats, totes les mirades apunten al tècnic, no sé si estàs preocupat, si veus el got mig ple, com ho veus?

Home, a veure, quan els resultats no són bons és evident que no es pot estar tranquil del tot ni es pot estar amb un excés de confiança, més aviat tot el contrari, no? Però també és veritat, i em sembla que ho he dit més d'una vegada aquí a l'Espanyol Reservat en aquesta temporada, que per mi, més enllà que l'Espanyol hagi fet ara un punt de 12 o que hi hagi partits on no ha estat bé aquesta temporada, més enllà de tot això, l'equip li segueix pesant molt la molt mala segona volta de la temporada passada. És a dir, allò que en termes d'ordinador que l'equip no ha fet el reset, no l'ha fet encara i de retruc l'aficionat tampoc. I tot això està molt present. Probablement. Si l'Espanyol no hagués fet la segona volta tan dolenta que va fer l'any passat, ara no estaríem, evidentment, satisfets amb aquests vuit punts en nou jornades, però tampoc seria una situació tan dramàtica com sembla que hi ha ara mateix al voltant de l'equip. Tens notes?

En tens un parell, fantàstic.

Vinga, comencem, Eudald.

Per la bona. Sempre és millor començar pel bo que pel dolent. La tornada de Javi Puado a l'equip, després de tants mesos de baixa, 9 mesos de baixa per la lesió que va tenir al Camp de Llevant, és sens dubte una bona notícia. Ara, però, no cal córrer. Mica en mica ha de tornar a agafar el ritme. Hem de pensar que abans de la greu lesió que va tenir el gener, ja venia d'una altra lesió que l'havia tingut aturat uns mesos. Ara, és evident que l'Espanyol necessita Javi Puado i necessita la millor versió del capità. Molt bé. I la que no és tan bona? Doncs mira, va una mica per allà on em feies la primera pregunta. Crec. La meva manera d'entendre que és lògic que hi hagi inquietud entre els aficionats de l'Espanyol, però jo crec que ara mateix hi ha un excés de nervis. I repeteixo, ve donat bàsicament pel que va passar la temporada passada i que encara s'arrossega i que l'equip no s'ho ha tret del damunt. Evidentment, això canviarà amb bons jocs i amb bons resultats. Hi ha hagut partits on l'Espanyol no ha estat malament, però també, no ens hem d'enganyar, hi ha hagut partits on l'Espanyol no ha estat bé. Ara bé, jo aquí voldria fer una reflexió, més enllà de si ara el problema ve donat per Manolo González, o per determinats jugadors, o pels fitxatges, o perquè Alan Pace no ha reforçat prou l'equip, etcètera, etcètera, més enllà de tot això, Crec que des del club s'hauria de fer una profunda reflexió. Quan un club com l'Espanyol ha tingut 27 entrenadors aquest segle XXI amb 26 anys, tot això va molt més enllà d'un nom o de dos noms.

Claríssim, claríssim. Deixem incorporar a Odal l'Ivan Molero, periodista del diari AS, que segueix des de fa molts anys l'actualitat de l'Espanyol. Ivan, com estàs? Hola, Sergio Laudal, encantat de ser amb vosaltres. Què tal, Ivan? Gràcies, Ivan. Bé, no sé quina és la teva sensació, no sé si comparteixes poc o molt o gens el que deia la Laudal. Com ho veus tot plegat el que venim portant de temporada?

Comparteixo força això de res que ha dit. Manolo pot ser part del problema, però no és el problema. El problema és molt més estructural de l'espanyol i donaria per hores i hores de reflexió en quant a l'inici. Doncs efectivament, ell mateix ho va dir, jo l'entrenador, i en això estic d'acord, no és una situació tràgica. Ara bé, sí que és indivisible dels resultats de la segona volta, perquè, clar, i si no hagués hagut aquesta segona volta, si no haguessin estat 18 partits sense guanyar, bueno, el cert és que va passar, perquè si no l'equipar estaria a Europa i estaríem debatent d'una altra cosa, no? I al final són quatre victòries en tot el que portem de 2026. I més enllà dels resultats, que com deia Manolo, certament no és una situació tràgica ni molt menys, jo crec que el problema també estan sent les sensacions. Els toms que està donant, canvis de sistema, ja no només estan perdent partits o deixant de guanyar punts, sinó que jo crec que les sensacions fins i tot són més dolentes que en aquell tram de la passada temporada on es van estar tants partits sense guanyar. És a dir, jo crec que el problema a hores d'ara és que hem arribat al punt de buscar el resultadisme pur i dur, com es va veure el dia de l'Atlético amb aquella defensa de 5, però clar, un resultadisme sense resultats, diguem que ja és el més proper a la fi. És a dir, jo crec que és una situació que subjectivament cadascú tindrà les seves filies i fòbies en tornar a Manolo, però objectivament. És difícilment salvable en aquest sentit.

Mira, us anava a preguntar, i ara l'Ivan m'ho ha posat en safata, Udal, si us amoïnava més, l'Ivan ja ho ha respost d'alguna manera, la puntuació fins ara, aquests 8 punts en 9 partits, que és un pèl baixa, o la imatge, o les sensacions que dona l'equip, Udal?

Jo estaria més pel tema de les sensacions, perquè repeteixo, a veure, 8 punts en 9 partits, evidentment no és una puntuació per tirar coets ni de bon tros, al contrari, però tampoc és dramàtica veient que hi ha altres equips que estan per sota i que per molts equips el començament de Lliga tampoc ha estat fàcil i ha estat complicat. Més que res són les sensacions, perquè sembla que no es reverteix la situació de la temporada passada, la segona volta, i que a més a més hi ha partits on l'Espanyol no ha donat una bona imatge. L'Espanyol és un equip que ha competit pràcticament sempre, i de fet ho segueix fent, però hi ha partits com el dia del Camp del Rayo, o el dia de l'Elx, sobretot, on l'equip no està gens bé, i això fa mal, evidentment.

Mira, deixeu-me incorporar a la conversa la Sílvia Rodríguez, que és la presidenta de la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol. L'hem tingut en alguna altra ocasió aquí al podcast. És la nostra, d'alguna manera, si em permet ella, la nostra veu de l'afició al podcast. Sílvia, com estàs? Hola, bon dia, Sergi. Salutacions també a Odal i Ivan. Preocupada, decebuda, encara confiant, optimista. Sílvia, quin és el sentiment?

Jo intento ser sempre optimista, sempre he sigut bastant manolo, però és el moment que s'acaben ja una mica les excuses per intentar defensar-lo. Els penyistes, sobretot, estan dividits. Estan els que, evidentment, estan demanant el cap des d'allà. A principi de temporada ja no estaven d'acord en començar amb ell. I hi ha els que creuen que si es vol fer una mica un projecte es necessita una continuïtat. Sí que és veritat que 30 partits, 4 guanyats, això no. És inaguantable, arriba un moment que és inaguantable. El que dèieu de les sensacions, estic molt d'acord, i més que les sensacions també és la manera de perdre. No és el mateix el punt que vam treure de Màlaga per nosaltres cap al mateix Màlaga, sent un punt igual. Això, els últims minuts ens estan enfonsant, el partit de l'Ells va ser. Allí sí que vaig sortir del camp decepcionada, plorant, no m'ho pensava pas. Era un partit que es podia haver perdut, perquè es pot perdre, però és la manera, a part de les sensacions, la manera de perdre, que no es pot, no es pot aguantar. Jo crec que el partit del Ràfing de Santander serà, jo crec que aquí hi haurà un punt d'inflexió. És més, ja creia, i amb l'electe de Madrid, si ens haguéssim fotut un carro, que és el que es podia pensar. Potser ja haguessin pres una decisió, però realment va ser un partit, a veure, correcte, correcte dintre del que és l'Espanyol, que jo crec que amb la plantilla que té, tenen molta més qualitat els jugadors del que estan demostrant al camp.

Ara hi entrarem, eh, en aquests propers partits. Et deixem preguntar-te una cosa, Sílvia, abans, perquè amb l'Audal, a la redacció, aquests últims dies o setmanes ho hem anat comentant. A veure, hi ha una corrent, sobretot impulsada a través de les xarxes, molt destructiva cap a Manolo. Clar, evidentment, el crèdit se li va acabant al tècnic blanc i blau. Després vas a l'estadi i veus la gent a les graderies i jo personalment no tinc la mateixa sensació que el que veig a les xarxes. Tu que toques de prop a l'oficial, al penyista. És a dir. Realment ara mateix, després d'aquests nou partits, diries que tenim l'afició absolutament dividida, gairebé et diria que el 50% en favor i en contra de Manolo?

Jo crec que sí que està dividida i no el 50%, cada vegada s'estan pujant més els que van contra Manolo, perquè arriba un moment que s'atacaven les excuses, inclús els que eren manolistes arriba un moment que ja no tenen explicació del que passa. No es veu en el camp un joc clar, que els jugadors, els onzes que han sortit han sigut, és allò de cada vegada, cada partit, intentar provar una cosa nova, no surt, i canviar-ho, no sé, els jugadors crec que no saben per on van, i això sí que és culpa de l'entrenador, tot i que, ja dic, amb la qualitat dels jugadors, jo crec que podríem fer més i el que marquen els gols i els que estan al camp són els jugadors. Hi ha partits que si ens haguéssim fotut ja, perdó, si ens haguéssim ficat 2 a 0 o 3 a 0 de les oportunitats, s'acabava el partit. Però clar, fiquem el golet, hòstia, tal, no entra, no entra, arriba l'altre i al minut 94 te'l fot. Això ja no és culpa del Manolo en aquest sentit. Per això hi ha aficionats que encara creuen en ell, Però arriba un moment que la dels quatre sort. Mira, amigos para siempre amb el Osasuna, eh? Quatre partits guanyats, dos amb ells. Ha sigut el nostre equip aspirina. Aquests sí que han sigut el nostre equip aspirina.

I tant. Eudald, Ivan, a veure, la pregunta és molt directa. Se li està acabant el crèdit a Manolo?

Això en el món del futbol és més vell que el napeu. Els resultats marquen, sens dubte, el futur d'un entrenador, des de sempre, i això seguirà passant, sempre és així. Per tant, és evident que en els pròxims partits, depèn dels resultats i, com deia abans l'Ivan, també les sensacions o el joc que faci l'equip, marcaran el futur del tècnic, però especialment els resultats, perquè també és veritat, i això ha passat tota la vida, que moltes vegades, quan un resultat és bo, de vegades tapa altres mancances que hi ha a nivell populístic. Ara mateix, el que necessita l'Espanyol és guanyar, guanyar partits, puntuar i capgirar la dinàmica que, repeteixo, s'arrossega des de la temporada passada i que en lloc que aquest any hagués millorat allò de dir fem creu i ratlla, doncs no ha estat així. Sembla que l'equip visqui immers encara en la temporada passada.

Li formulo la pregunta, la mateixa però formulada de forma diferent a l'Ivan. Aquests tres partits que venen, Ivan, Santander, Villarreal i pel mig Sestau-Copa, ¿Poden marcar i condicionar el futur de Manolo? Absolutament.

És que jo crec que el calendari, per sort o per desgràcia, no podria ser més fulminant que tenir aquests tres partits en set dies, perquè tens un, podríem dir rival directe, tots ho són, però Racín de Santander ara mateix és rival directe. Tens una prova de foc, que és la Copa, que a Manolo a l'Espanyol no se li ha donat bé les darreres temporades. I caure novament eliminat contra un equip d'inferior categoria, doncs ja sabem el que suposaria. I després sí, tens una visita a un rival que sempre costa molt, com a Villarreal, que tampoc està en el seu millor moment, però que tot el que no sigui puntuar en la situació en la que està l'Espanyol tampoc seria suficient. Jo crec que. Per pura coherència, al final, són tres partits absolutament decisius per Manolo, que fins i tot podria aguantar una setmana més, perquè després vindria una aturada de Liga, però ja seria, en el cas que els resultats no acompanyin, que amb això estic d'acord amb l'Audal, ara mateix el que compten són els resultats, en cas que no acompanyin, ja seria una setmana de tota l'agonia, amb la qual cosa. Totalment convençut que determinarà el futur de Manolo el que passi en aquests tres partits.

Clar, més enllà de Manolo, els jugadors, Silvia, també hi tenen la seva responsabilitat. És clar que quan les coses no van bé, el més fàcil és mirar cap a la banqueta, no? Però és el que deies, la plantilla, en principi, no semblava al mes d'agost que estigués pensada. Per haver de patir, i tot i que és molt aviat, vés a saber com anirà la temporada, no? No,

és que quan van fitxar aquest estiu, a veure, no s'han fet tampoc grans fitxatges, però jo veia una plantilla millor que l'any passat, i en canvi estem jugant igual que l'any passat. La dinàmica del Roberto, tal com va començar, ara s'està apagant, també és veritat que no li arriben pilotes, potser els jugadors no estan jugant en el seu lloc. No sé, és una manera de trobar la clau de que cada jugador sàpiga on juga o sigui al seu lloc i que els resultats acompanyin també una mica. Perquè el que és dels últims minuts ens està matant.

És evident que probablement la plantilla d'aquest any és una mica millor que la de la temporada passada, però a mi em segueix semblant que aquesta plantilla té mancances importants. No per aspirar a cotes més altes, simplement per fer una temporada correcta on no pateixis, on et salvis i on, si es dona alguna cosa més, doncs intentar-ho, però bàsicament per salvar-se sense patiments. Jo crec que aquesta aquí, per exemple, al mig del camp, i ho vinc dient des del principi, li han faltat més retocs i em fa l'efecte que té mancances importants. És a dir, jo no veig una plantilla amb prou condicions com per dir estem tranquils.

Tu, Ivan, creus que és una temporada en què. L'equip haurà de patir novament per enèsima vegada per la permanència? És que s'està ficant en aquest pou,

vull dir que ara em costa veure un altre escenari. Potser ara, mira, aquesta setmana canvia absolutament tot i ho veiem d'una altra manera, però és que. Jo crec que anem cap al camí de tornar a lluitar per la permanència. I en quant a la plantilla, jo crec que és millor en el mateix moment que el propi entrenador, que jo crec que aquí o es condemna ell o condemna els jugadors des del punt de vista d'ara. Quan acaba el mercat i diu que és la millor plantilla o el millor mercat que s'ha fet des que ell és entrenador de l'Espanyol. Per tant, ara. Com deia aquell, és clau de les seves paraules. Per tant, ara no podem anar en el seu cas i en el cas dels propis jugadors en un altre camí. A millor plantilla, teòricament millors resultats. Ja sabem que el futbol no és matemàtica, però bé, tot el que no sigui això es pot criticar perquè ho han dit ells mateixos.

Evidentment, com deia, a mi em sembla una mica millor la plantilla i per tant, en aquest sentit, és evident que potser és la millor plantilla que ha tingut Manolo González des que es va fer càrrec del primer equip de l'Espanyol. Però a mi em fa l'efecte o com a mínim jo esperava que en l'època l'empeis hi hauria una aposta una mica més decidida per fer un salt també us haig de dir que tenia les meves reserves veient el que ha fet el Barley anglès que no és que hagi estat una meravella per tant de vegades molts cops quan hi ha canvis de propietari als clubs. Pel sol fet que hi ha un canvi ja sembla que les coses milloraran i jo sempre penso que primer s'ha de veure com la persona nova que arriba treballa, quin projecte té i com fa les coses. I ara per ara, no dic que amb Alan Pace no pugui millorar, però ara per ara no m'ha demostrat que hi hagi hagut un canvi substancial respecte al que teníem.

Com valores aquest primer any, Sílvia, de l'era Pace?

El primer any entren els 30 partits, gairebé. Sí, sí, de fet. Això no és bo. El que passa és que a mi m'agrada molt el fitxatge de Monchi, jo hi confiava molt amb ell, jo crec que els jugadors que han portat per això, crec que la plantilla per mi és molt millor que l'any passat. Clar, veus després lo del Barleñ i fa una mica de por. Ell sempre ha dit que en principi l'Espanyol anava per davant. Jo hi confio, jo hi confio que quan s'hagi de prendre una decisió. Que ell pugui al final donar el cop aquest d'autoritat i dir "pues vinga, es necessita això, aquí ho teniu". Jo hi confio, que quan es faci falta això faci el pas endavant.

Aquests projectes un rere l'altre, tants entrenadors que deia l'Audal, direccions esportives, temporades que es van encadenant, Sílvia, en què l'equip pateix i pateix i pateix. Això tu que toques l'oficio i els penyistes de prop, això tu creus que pot acabar causant un desencant, un desgast en la gent cada vegada més gran?

És que l'afició de l'Espanyol és molt gran. És molt gran i és molt bèstia. Jo només veient quan vam baixar a segona divisió, que encara la gent es feia més sòcia, venen més els aficionats al camp quan estem jugant un descens que quan podem puntuar o quedant, recordo un any que podíem posar-nos a líders, que tal. Hòstia, el camp no es va omplir com quan estem amb descens. L'Espanyol té una afició que realment amb els resultats i amb el que estan demostrant, hi ha vegades que no se la mereixen. Però és que jo crec que l'aficionat de l'Espanyol hi serà sempre, sempre. Llavors jo crec que facin el que ens facin, siguin els resultats que siguin, l'Espanyol sempre tindrà aquesta afició que recolza l'equip en el moment en el camp i després per xarxes socials, per acabar el partit que puguin xiular, però jo crec que en el moment aquell en el camp l'afició sempre està al costat de l'equip.

L'Eudald i l'Ivan saben que soc un amant dels dilemes, Sílvia, i ara us en faré un a tots tres i vull que em respongueu amb tota franquesa. És un joc, és ficció, i per tant, bé, el que us passi pel cap. Eudald, començo amb tu. Signaries una eliminació de cop al camp del cesteu a canvi de fer 4 de 6 punts en els propers dos desplaçaments de Lliga? Com t'agraden, eh?

Clar, sembla que vulgui llançar la copa, però evidentment la prioritat és la Lliga i evidentment que jo firmaria 4 punts de 6 a la Lliga. I tu, Ivan?

Jo no signaria, perquè jo crec que l'ambient quedaria tan enrerit després de l'eliminació de la copa que no compensaria a mig llarg termini. Jo crec que no. Jo crec que tampoc,

perquè l'afició precisament està molt espansada justament amb la copa. Sí que és veritat que el rival, si fos un altre, dius, fos eliminat per segons quin altre rival, però un sextau, si ens elimina, faria molt mal. Jo, de totes maneres, tinc esperança que passi.

De fet, no sé què pot fer més mal, si una derrota a Santander o l'eliminació de cop al cap de tres dies al cap del sextau. Home, hi ha una cosa pitjor, les dues coses. Això seria pitjor. Això seria dramàtic, eh, Udal?

Per això, per això. No, no. A veure, clar, jo amb això soc sempre una mica més conservador i dic, si tens quatre punts més a la Lliga, escolta'm. La Copa, mira, no serà la primera vegada que li passa a l'Espanyol. El que passa és que, clar, evidentment ara qualsevol ensopegada, ja no només amb rivals directes a la Lliga, com deia l'Ivan, sinó amb equips d'inferior categoria i en primera ronda de Copa, per la situació de l'equip i pel ronron que hi ha al voltant i per tot el que ve arrossegant des de la temporada passada, podria ser fatídic, no? No. Esperem que no sigui així, però és evident que ha d'haver-hi un canvi. Mira, de vegades, jo ara mateix no el sé veure, aquest canvi, no et sabria dir com pot arribar, però és que ja hi ha hagut altres situacions d'aquestes, i no ara només amb Manolo, sinó antigament, però amb Manolo, per exemple, sense anar més lluny, La primera temporada d'ella, primera divisió, l'equip està en una situació molt compromesa i recordo que té dos desplaçaments seguits, el camp del Rayo i del Celta, que dius, buf, això és dramàtic. I va i suma 6 de 6 i probablement fent el millor futbol que no havia fet fins llavors, no? Tant de bo que hi hagués un canvi així però ara mateix em fa difícil veure i sobretot després dels constants canvis que hi ha hagut i de les proves que ha anat fent perquè evidentment un entrenador també si veu que les coses no funcionen ha de fer canvis i ha de fer provatures pot haver-hi un canvi radical però ara mateix a mi em costa veure'l Us costa tant veure'l,

l'Ivan, Sílvia, vosaltres aquest canvi que demana l'Audal? En aquests moments sí.

Ara, tal com està l'equip, sí. Jo, de totes maneres, això que ha dit l'Audal, signaria el 4 de 6 si després hi ha una continuïtat. O sigui, que després continuen guanyant punts. Perquè, clar, si tornem a fotre 30 partits més, que ens serveix tirar la copa i fer 4 de 6. Que això ens doni a l'equip l'ànim, la força aquesta de canviar aquest xip que tenen. Perquè jo crec que és molt mental, també, el que els passa als jugadors. I que aquests 4 de 6 ens tinguessin amunt, evidentment, llavors sí que signaria.

Jo crec que hi ha un tema molt mental aquí, ja no només amb l'entrenador, sinó amb l'equip, perquè fixeu-vos que hi ha un moment a l'inici de la temporada, comença guanyant amb el Llevant, amb un bon partit, és cert que al Llevant li faltaven peces, però bé, se l'ha de guanyar i el va guanyar bé contra el Madrid. S'escapa un empat que era per mi més que merescut i arriba una victòria al camp de l'Osasuna que jo crec que aquell moment era el gran punt per fer inflexió i oblidar el que havia passat la temporada passada i ve el partit al camp del Rayo que és absolutament decebedor per mi aquell partit és clau perquè l'equip segueix veient que no arrenca quan tenia la gran oportunitat. Per fer el canvi, oblidar el de l'any passat i començar a conquerir

una nova època, no? Sí, aquest partit. Per l'equip jo crec que és aquest partit del punt d'inflexió i per l'afició clarament el de l'Eix, perquè és un dels grans desencisos dels darrers anys, sens dubte.

Escolteu, ja us acomiado, però abans, deixeu-me que us porti a un petit viatge en el passat. Per recordar un 23 de novembre del 2008. 23 de novembre del 2008. I vosaltres direu. On vol anar a parar, aquest, ara? Jo no havia nascut. Què diu? Espera, espera. La pericoteca. El 23 de novembre del 2008, ara fa 18 anys, l'espanyol de Tintín Márquez visitava el camp del Racing de Santander. Els fericos arribaven al Sardineros setzents, amb 12 punts, molt a prop de la zona de descens. El partit va acabar amb una derrota clara, contundent, de l'espanyol. I així ho explicaven a l'antena de Catalunya Ràdio el David Clupés i l'Albert Benet aquell dia.

El Sardinero, minut 31 de la segona part del partit, guanya el Racing 3 a 0, ha marcat Marcano i Serrano en la primera part del partit, Pereira ho ha fet a la segona part, l'Espanyol podria perdre perfectament ja 5 a 0 perquè Chitoe ha tingut dues ocasions claríssimes.

Els jugadors de l'Espanyol marxen cap al vestidor tocadíssims. No n'hi havia prou amb la derrota de la setmana passada a casa contra el Numancia a última hora, que havien d'encaixar aquesta derrota per 3-0. L'Espanyol entra en una crisi profunda i serà molt interessant escoltar l'opinió dels protagonistes.

Aleshores, va arribar el viatge de tornada cap a Barcelona i una imatge, una frase per a la història del club, pujant a l'autocar, jugadors i tècnics, a Tintín Márquez se li va escapar aquesta frase que sentireu ara de fons dirigint-se a un grup d'aficionats i de premsa. Olemos a muerto. Olemos a muerto, deia Tintín Márquez, i a la sala de premsa pocs dies després, això va aixecar molta pulseguera, el mateix Tintín va haver de matisar aquella mítica frase.

Esto es una broma que yo hago a la salida de tocar y que luego hago en el estadio, que digo, cuando ganamos no veo tanta gente, digo, ¿qué pasa? Que olemos a muerto. La frase es así, no es olemos a muerto en el sentido de decir, es que estamos muertos, porque yo no estoy muerto, estoy más vivo que nunca y más animado que nunca. Eso quiero que quede bien claro. Y si alguien duda o algún socio duda que estoy muerto y no estoy con ánimo de levantar esto, está muy equivocado. Muy equivocado. Yo y los jugadores.

Allò, malauradament, va ser l'avançada de la destitució de Tintín Márquez uns dies després. Quan l'equip va perdre a casa a Montjuïc davant de l'Sporting. Va arribar Mané. Mané no va solucionar res, va durar 6 partits. I, finalment, Mauricio Pochettino es va fer càrrec de l'equip el gener del 2009 i l'Espanyol va acabar salvant la categoria després d'un tram final de temporada molt bo. Acabo amb vosaltres, Eudald, Sílvia, Iván. No sé si recordàveu aquest episodi de Lolemos a Muertos al Sardinero de.

Sí, sí, el recordo i el recordo perfectament. Una mica exemplifica el que abans hem comentat durant el programa, no? Que quantes vegades li està passant això a l'Espanyol des de fa anys, no? Quantes situacions com aquesta ha viscut i no hi ha manera que se n'acabi de sortir, no? Que sempre penses, bé, hi haurà un canvi, hi haurà un dia en què les coses es començaran a fer d'una altra manera, però de moment encara costa de veure-ho.

Sí, sí, absolutament. És la demostració que l'Espanyol és una muntanya russa, perquè a més recordo que en aquella mateixa Liga amb Tintín, l'Espanyol a la segona o tercera jornada anecdòticament era líder, és a dir, que en poques jornades va haver-hi un gran daltabaix, i també la demostració d'una pregunta que potser no s'està fent prou amb tot el clam aquest que hi ha de que potser s'ha acabat l'etapa demà, no?, Qui ha de venir? És a dir, si han de posar un substitut a l'alçada i li garanteixen fitxatges al mercat d'hivern i, a més, doncs, endavant. Però, clar, no és marxar a Manolo i tots els problemes

se solucionaran sols. Aquesta és bona i l'haurem d'analitzar en el cas que arribi, esperem que no, la destitució de Manolo, Sílvia.

Sí, sí, la veritat aquí té ja la importància de qui vindria si destitueixen a Manolo, perquè, com heu dit ara, d'aquest any 2008, si en lloc de Mané hi hagués vingut Pochettino directament, doncs vete a saber, llavors, com només no salvar la categoria, sinó molt més, la importància de qui vingui. I clar, no podem portar qualsevol per tres o quatre partits, i el sisè partit també tindrà que destituir-lo. S'hi ha de pensar molt, i l'Espanyol necessita una estabilitat ja, que ja toca, eh?

Ja toca. I tant que sí, tindrem temps. Va, que ens espera un jugador, que era el Sardinero, aquell novembre del 2008, de seguida el saludem. És Jonathan Soriano, Eudald Serra, Iván Molero, periodista del Diari As, la Sílvia Rodríguez, la presidenta de la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol, Us agraeixo molt que avui hagueu participat a l'Espanyol Reservat, al podcast Perico de Catalunya Ràdio, i ens escoltem, ens retrobem amb tu, Eudald, d'aquí 15 dies, i amb l'Ivan i amb la Sílvia, doncs, més endavant. Una abraçada.

Un plaer. Una abraçada.

Una abraçada, i moltes gràcies per pensar en nosaltres. Una abraçada.

Vinga, a aquesta hora tenim el plaer de saludar un ex blanquiblau, el Jonathan Soriano. Jonathan, què tal, com estàs? Hola, molt bones. El Jonathan va ser jugador de l'Espanyol entre el 2002 i el 2009 en diferents etapes. També va jugar al Barça, al Girona, i sobretot el recordareu també per la seva etapa llarga i molt exitosa al Red Bull Salzburg. Això ha anat on tuvi, eh, mare?

Què fas? Doncs ara, bé, algo que era impensable per mi, però m'estic dedicant una miqueta als mitjans, una miqueta a la tele, i bé, rodejat una miqueta del futbol, dintre d'una part. Algo més llunyana, però fent futbol, que és el que m'agrada, i comentant partits. Molt bé, molt bé, molt bé.

Amb l'Espanyol hi tens, entenc, després de tots aquests anys, un vincle encara especial, eh?

Sí, sí, sí, al final, tot i que sigui pel respecte, perquè ha sigut un club on jo he crescut, m'han tractat molt bé fins a l'última època, però. No em puc quedar només amb l'última època que jo marxo, sinó que m'he criat a l'espanyol. Per tant, aquest respecte i afecte sempre estarà. Quin és el teu millor record com a blanquiblau? Doncs fins al debut, tota aquesta etapa de futbol de cantera ha sigut sempre maco. Sempre he gaudit molt fins que debuto a primera divisió. Una vegada debutó, amb 17 anys, doncs crec que aquí venen pràcticament tot problemes, perquè no aconsegueixo mantenir el nivell o la dinàmica en el primer equip, ni el filial tampoc, sempre estàs en aquest moment que no serveixes ni pel primer equip ni pel filial, les lesions, i llavors fins al debut, amb 17 anys, Crec que tot, el pas de cadets, infantils, juvenils, inclús alguna part de l'Espanyol B, crec que va ser molt bona.

Després s'ha demostrat, Jonathan, no sé si estàs d'acord amb mi, que l'Espanyol es va equivocar amb tu, és a dir, es va equivocar, vull dir, no donant-te la continuïtat que segurament t'hauries merescut, vista la carrera que has fet després.

Bueno, és complicat. Aquí no vull assenyalar maldit ni dir qui té la culpa. Jo també era molt jove. Quan jo exploto i inclús en el Barça em va bé, en el Red Bull em va molt bé. Jo també tenia més edat i després l'estil de joc meu potser no anava bé amb l'estil de joc de l'espanyol de la primera plantilla que hi havia en aquell moment. Eren altres moments, jo potser també estava amb un altre estil de joc, a l'espanyol estava amb un altre. Tipus de. També molts entrenadors. Jo també vaig tenir la mala sort de tenir molts entrenadors. Al final, costa molt confiar en el jugador jove. Bueno, se m'ha donat així. És una llàstima perquè m'hagués agradat, però al final se'ns ha donat així. T'agrada aquest espanyol, l'actual? Crec que està tenint menys resultat. Del que jo crec crec que té més plantilla crec que té més nivell l'únic que en el futbol sempre s'ha dit que s'ha de demostrar i per molta qualitat que tinguis per molt bé que facis les coses si arriba el diumenge el dia de l'examen i no fas les coses bé. Doncs costa molt guanyar. Però crec que sí, que l'Espanyol té més nivell de plantilla del que ara mateix estem veient. I nivell també a la banqueta? A mi, si et dic la veritat, em va sorprendre. Va arribar un nou diot esportiu, com és Monchi, amb un projecte, crec que era un projecte nou, amb una persona tan coneguda com Monchi. Jo, sincerament, pensava que hi hauria un canvi. I la continuïtat de Manolo reforçava la figura de l'entrenador. Però sembla que no està del tot reforçada, sembla que ja tornen a escoltar, tornem a escoltar noms d'entrenadors, possibles noms i llavors, bé, crec que cada vegada més la figura de Manolo encara està més, no està del tot reforçada i veurem, però està clar que. Alguna cosa ha de passar, perquè crec que la plantilla de l'Espanyol té més plantilla del que estem veient.

Alguna cosa ha de passar, ara ho deies, i sembla que aquests propers tres partits són claus. Dos desplaçaments a la Lliga, al camp del Racing i al camp del Villarreal, i pel mig, un camp difícil, primera eliminatòria de copa al camp del Sestal. No sé si tens la sensació, com molts, que l'Espanyol, i que sobretot Manolo, si pot jugar al càrrec en aquests tres partits, segons com vagin.

Home. Tampoc és una situació al límit, o sigui, jo tampoc estic veient alguna cosa que dius això ha de canviar com sigui perquè és una situació al límit, però jo, potser perquè soc més optimista, o m'agrada ser optimista, però sí que crec que l'Espanyol ha de començar primer a asseure bases i després a mirar a veure si poden tornar a estar a prop. D'aquestes posicions de primera classificació, dels primers 10 classificats, intentar lluitar o mirar d'alguna manera Europa. I ara mateix no veig que l'Espanyol estigui per lluitar per aquestes posicions. Llavors, que es pugui lluitar o que es pugui veure la situació de Manolos en aquests tres partits, pots perdre. Vull dir, no són. Via real pots perdre, Racing pot passar de tot. I la Copa jo crec que no, eh? La Copa jo crec que, de moment, l'Espanyol ha d'estar dintre de la Copa. Jo soc de l'opinió que si a l'Espanyol, en aquest cas, la directiva, té clar que al Manolo no cabrà la temporada, pel que sigui, per la sensació, no s'ha d'esperar més. No s'ha d'esperar més perquè les temporades van passant, els partits van passant i l'ensurt de l'any passat, crec que l'Espanyol no ha de passar una altra vegada per aquest ensurt d'arribar fins als partits finals i. Ja està patint. Això és el que jo crec.

I tu que coneixes l'equip, ara vaig fent una reflexió una mica més àmplia i vaig acabant-hi. És veritat que han passat molts entrenadors al llarg del segle XXI, moltíssims entrenadors, molts canvis a la banqueta. No sé si aquesta estabilitat que tant reclama l'aficionat passa per tants canvis a la banqueta. No sé què hauria de passar o com s'hauria de gestionar perquè tot això tingués

un altre aire. De moment, el que jo demanaria al club és quin estil de joc volen. I a partir d'aquí, mira entrenadors que s'adaptin a l'estil que volen jugar. Perquè el que no pot ser és que portis un entrenador que vol jugar molt bé en pilota, no et surti bé, i després el següent entrenador fixis en un entrenador que no té res a veure amb el primer, sinó que sigui més de caràcter. Llavors, Aquí és on ha de començar la directora esportiva o la direcció esportiva o el president o qui sigui, qui mani de veritat, quin estil de joc vol per l'espanyol. Llavors, a partir d'aquí, fitxar jugadors i entrenadors que et puguin donar aquest estil. El que no pot ser és això, que vagin passant entrenadors i siguin de diferents estils, perquè al final mereixes els jugadors. Amb un entrenador fas una sortida de pilota, amb un altre entrenador fas pilota llarga, a mig camp no saben què han de fer, si jugar curt, si jugar llarg. I aquí jo partiria aquesta base, buscar un estil de joc. Que s'identifiqui amb l'estil de l'espanyol

Cada capítol de l'Espanyol Reservat el podcast que fem dedicat a l'espanyol recuperem un episodi de la història més o menys recent i avui hem recuperat un episodi del qual tu et recordaràs segurament perquè hi eres va ser un precedent d'un Racing Espanyol del 2008 novembre del 2008 amb Tintín Márquez vau perdre 3-0 al Sardinero Sí, correcte Saps però per què va passar la història aquell dia, aquell partit? Ho recordes o no?

No. Esto es una broma que yo hago a la salida de tocar y que luego hago en el estadio, que digo, cuando ganamos no veo tanta gente. Digo, ¿qué pasa? Que olemos a muerto. La frase es así. No es olemos a muerto en el sentido de decir, es que estamos muertos. Porque yo no estoy muerto, estoy más vivo que nunca.

Aquesta frase va portar cua.

De fet, a ella la van destituir pocs dies després. Va arribar Mané, te recordes? Se va arribar Mané. Correcte. I després Pochettino, aquella temporada. Tot i que tu marxes al gener, em sembla.

Jo marxo en quan arriba Pochettino. Ah, que sí? Sí. Perquè Pochettino, jo tinc una. Una xarxa amb ell i em diu que ell vol el seu davanter, que era Iván Alonso, i jo havia de deixar la plaça lliure i llavors a mi és quan em fan fora, perquè em diuen això, que necessiten la meva plaça i o marxo cedit, bueno, cedit no, o marxava l'Albacete, que era perquè van fer les triquiñueles que es feien abans, aquests favors que es devien, o em deixaven entrenar a part. Llavors, per això dic que jo no tinc un gran record al meu final, perquè crec que em van tractar malament. I jo, per això tinc aquest record de Pochettino, perquè quan arriba ell, jo és quan he de marxar.

I de Tintín Márquez, quin record en tens? O d'aquell tram d'aquells partits, com ara aquest que et deia del Racing.

Clar, és que Tintín Márquez també va tenir la mala sort. Jo tinc un problema. Tintín Márquez, jo me l'estimo molt. O sigui, el Tintín Márquez a mi m'ha fet un grandíssim jugador. Jo vaig gastar amb ell amb el juvenil, ell em puja al juvenil, soc campió de la Copa del Rei amb Tintín Márquez, i jo li tinc un gran record, crec que és un entrenador fantàstic, fantàstic, té una manera de veure el futbol molt diferent, crec que té una manera de comunicar dintre del món del futbol, crec que és molt bona, crec que és molt bo, jo crec que com a entrenador és molt bo, però aquí en l'Espanyol va tenir la mala sort, que era una època de l'Espanyol on hi havia grans jugadors, però hi havia un mal ambient i no funcionava, no acabava de funcionar en l'aspecte esportiu.

I allò que dèiem, els canvis d'entrenador no sempre garanteixen després. Una mica el que reclamaves tu de l'estil de joc, que va arribar Mané, va durar sis partits.

Sí, sí, clar, perquè si passem de Tintín Márquez, que és un entrenador que li agrada la pilota, que li agrada jugar, clar, Mané era tot el contrari, Mané era diferent. Després fitxaves a Pochettino. Bé, no acabes de tenir un estil directe de dir, bueno, pues, escolta'm, si hem decidit que com a club volem ser un equip de tenir un bon tracte de pilota, o no, eh, o de ser un equip, escolta'm, de tirar a cor i ja està. Però que no pot ser és això, que fitxes un entrenador que vulgui fer una cosa i fitxes el següent i és una altra. Aquí és on a l'Espanyola tenies coses més clares. Molt bé.

És el Jonathan Soriano, amb qui ens ha encantat parlar avui una estoneta, uns minuts sobre l'actualitat de l'Espanyol, la seva trajectòria. Jonathan, desitjar-te la millor de les sorts. Gràcies per atendre'ns. Moltíssimes gràcies. I res, que vagi molt bé. Una abraçada. Molt bé. Fins la propera. Adeu-siau. Adeu. Tanquem d'aquesta manera el tercer capítol de l'Espanyol Reservat, el podcast perico de Catalunya Ràdio. Gràcies al Dani Jiménez, una setmana més al control de so. Gràcies a vosaltres per ser-hi a l'hora que sigui, allà on sigui. Gaudiu de l'Espanyol tant com sigui possible. Nosaltres ens retrobem d'aquí a 15 dies. Que vagi molt bé. Adeu-siau.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.