Segon segrest a Catalunya en menys de 48 hores. Què està passant?

Arriba la crònica negra. Rebeca Garranco, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. He parlat més amb tu aquests últims dies que amb la meva mare. Bueno, és maco això, també, no? És molt bonic, diu molt de nosaltres, o diu molt poc de la meva relació amb els meus pares. Aquí els envio aquí un petó i avui us trucaré, us prometo. Ha acabat Donald Trump a l'Assemblea General de les Nacions Unides i, escolta'm, ha complert el temps pràcticament, eh? Ha fet 37 minuts de discurs. Normalment són 35, per tant, només s'ha passat dos minuts, és a dir, que no, com si no s'hagués passat, i no hem acabat de captar el final. Normalment alguns discursos s'aplaudeixen, d'altres no. Ara suposo que podrem alarmar-ho, ens ho està repassant, a veure si. Ah, que ja m'ho has dit. Quan ha acabat, tímids. Ah, mira, si ja m'ho havia dit i tot, l'Arnau. Tímids aplaudiments. Tímids aplaudiments per Donald Trump quan ha acabat el seu discurs, que recordeu ha deixat frases com si no firmen un acord els aniquilaré, és a dir, sempre contenció i moderació. El règim cubà caurà, Marco Rubio lidera una negociació amb Cuba, Cuba és un estat fallit, fracassat com mai abans i caurà segur. L'Iran eren els sicaris de l'Orient Mitjà, jo hi posaré fi, i després tot allò que ja hem sentit del país, els Estats Units estan millor que mai, en millor forma que mai, mai s'ha vist un país que van ser d'aquesta manera. Trump ja ha acabat a les Nacions Unides i per tant l'Assemblea General de la ONU que avança. Rebeca, tu prou feina tens amb el teu com per estar pendent de

Donald Trump. Ha llegit molt? Ho has pogut veure tu això? Estava llegint molt.

La majoria era pròmter, sí. Se li veu bastant a Trump quan improvisa. Perquè té una cadència. Sí, tot i llegir ha dit tot això, eh? Sí, en principi. Jo crec que totes aquestes fases que hem repassat ara eren de pròmter. No sé si llegia o com ho feia el responsable de la Comissaria General d'Informació dels Mossos. Que ha comparegut davant del Parlament i que havia de donar explicacions sobre aquella infiltració de dues mosses d'esquadra a l'Assemblea de Professors abans de l'estiu just. Com ha anat això?

Doncs mira, sí que llegia, la primera part de la seva intervenció ha estat llegida, llavors sí que ha deixat una notícia en tot el que ha explicat, és que es va obrir una informació reservada per aquella actuació de les mosses d'esquadra i avui el que ha explicat el Carles Hernández és que això. Ha estat arxivat perquè Afers Interns ha considerat que no s'ha incomplert cap mena de llei fent aquella infiltració que van fer. Llavors això ha estat la part més informativa i després és veritat que ell ha sigut molt contundent en defensar que allò que feien aquelles policies no estava incomplint, no estava vulnerant cap dret fonamental.

I escoltem el senyor Carles Hernández, cap de la Comissaria General d'Informació.

Sense informació prèvia es farà molt difícil garantir els drets dels ciutadans. Per això, la presència de les dues policies a l'assemblea no tenia com a objectiu limitar cap dret, sinó únicament obtenir informació de caràcter operatiu per poder fer una valoració adequada que permetés planificar correctament els dispositius policials.

Efectivament, estava llegint. A tu t'ha sorprès el to de la compareixença?

Hi ha hagut una segona part en la que ell ha dit de manera molt explícita que ell no demanaria perdó. Recordem que la consellera i l'exdirector de la policia van demanar perdó. Ho hem sentit aquí a la tarda, el dia que va passar. Ella ha dit que no demanava perdó perquè operativament allò era una situació que contempla la norma que regeix els Mossos i que ell no pot demanar perdó per una cosa que poden fer. Una cosa és que estigui mal fet, però jo no puc demanar perdó per una cosa que fem des de 2011 de manera reiterada. Ha sigut cridaner als diputats Junts, la CUP ha demanat el seu cessament immediat i fins i tot ha arribat un moment que el PSC ha recordat que ells estaven molt en contra d'aquella actuació que van fer els Mossos d'Esquadra. Sí que s'ha quedat bastant sol. Ell ha sigut molt contundent policialment. A mi sí que m'ha sorprès, perquè el Carles Hernández, la mateixa persona que a l'Audiència Nacional va explicar, perquè abans era el cap de l'Abrimo, que al Jordi Sánchez, el 2017, se li va atensar de males maneres, li va parlar malament, i llavors ell també ho va explicar d'una manera molt crua, llavors és un policia. Amb aquest perfil de policia de molt honest que diu ell el que pensa, però sí que és cert que jo crec que el Parlament sí que ha sobtat una mica aquesta contundència tan clara. Al final sí que ha dit, i escolteu, si la societat no vol que fem això, ho deixarem de fer. Nosaltres no tenim voluntat de fer una cosa que la nostra societat no comprengui. Al final la policia ha de fer el que la societat vol que faci la policia. Llavors ja he dit, el nostre adent està a canviar, però sí que ha defensat de manera molt ferma que aquella actuació és una actuació que feien i que, si ningú ho diu al contrari, continuaran fent.

Això ha passat fa una estona, aquesta compareixença del Parlament. Va passar dilluns, crec que era, un altre, entre cometes, segrest, perquè no és ben bé segrest. Segona retenció il·legal a Catalunya en menys de 48 hores. Explicàvem ahir el cas de dissabte, l'AP7, i ahir dilluns, mentre explicàvem aquest cas, n'acabava de passar un altre. Diversos encaputxats van obligar un home. A pujar un cotxe al districte de Sant Martí i el van deixar llançat, hores després, a Glòries. A Sal. Ah, perdó, a Sal. No sé què m'ho he llegit. A Sal, al Gironès.

Què sabem d'aquest cas? Això és a les dues de la matinada, és un jove, és una persona bastant jove, té 22 anys, i està al carrer Huelva, a Sant Martí de Provençals, que és allò, és tocar la verneda, i llavors se tensa un cotxe, l'agafen, el fiquen dins del cotxe, a les set del matí, aquest jove, el deixen anar a una benzínera, tot d'una benzínera de sal, i ell s'apropa al treballador i explica, escolta, quatre persones, encapotxades, se m'han endut, jo no els conec, m'han colpejat, perquè estava ferit, i em reclamen un deute, que això és una mica el que expliquem, que moltes vegades hi ha alguna història darrere que no és ben bé que t'estiguin segrestant i demanant alguna cosa a canvi, sinó que és aquesta situació que els Mossos O sigui, és el mateix, sembla,

un modus operandi de, et retinc, et foto unes quantes hòsties, t'espanto i et deixo anar i a veure si em pagues.

Sí, aquesta és una mica la situació. Els Mossos estan investigant i ara han de veure una mica què hi ha més enllà, si ell col·labora i tot això que explica la persona de la benzenera que truca als Mossos, doncs també després ho explica als Mossos i s'hi dona alguna explicació de com pot ser que tractes amb algú que li fa això per cobrar un suposat deute.

Perquè quan diem que el troben ferit, què vol dir que el troben ferit? Que el troben a la cara i té cops i té hematomes a la cara. Vull dir que pot. Te moures pel propi peu i que.

Sí, sí, sí, va a la veterinària pel seu propi peu i demana ajuda i és quan aquesta persona, aquest treballador, és qui truca al 112 per avisar els Mossos. És molt d'hora,

però els Mossos creuen que pot estar connectat una cosa amb l'altra dissabte o dilluns?

De moment no. És veritat que l'episodi de dissabte que vam veure a l'AP7 és un episodi on hi ha moltes persones que actuen, a més, d'una manera com molt. Desvergonyida, és a dir, sense cap mena de por, amb aquesta. Home, allà al mig, de dia, no? Parar a l'autovista, que els cotxes van a 120, amb aquestes armilles de policia, no? Llavors, i que treuen aquesta persona, que a més aquesta persona sí que se la veu ja a les imatges, amb la roba que està trencada, amb tota la cara ensangonada, no? És una situació que et dona la sensació que és un nivell més de violència. Però sí que és cert que jo preguntant aquests dies als Mossos de. Però escolteu, això us sorprèn molt, això? Vull dir que a nosaltres, clar, ens deixa de pedra, no?, veure això. I clar, una mica el que et diuen és, bueno, això està gravat, passa a la P7, és veritat que no és el més habitual que passi a la P7, no? Però aquestes situacions, et deuen pensar, potser de pitjors, però no ens en entenem o no tenim les imatges, no? I al final no acabes generant aquesta sensació de dir, bueno, què està passant?

Que sembla que la víctima de l'AP-7 sí que ja està més o menys controlat qui és. Sí, aquí O coneix la policia.

Sí, aquí diversos cossos policials coneixen aquesta víctima i el que ens expliquen fons policials és que té antecedents per tràfic de drogues, havia estat a la presó, havia sortit. Llavors, hi ha la sensació que si aquesta persona acaba col·laborant no hauria de ser tampoc molt difícil. Trobar qui són aquestes 5 persones que el van a buscar. El problema és que segurament quan tu expliques per què et venen a buscar, t'estàs incriminant tu també, possiblement en alguna mena de delicte, perquè no és una cosa normal que et passi això, és a dir, que no t'assegures tant pel carrer perquè no hagis pagat a la botiga del cantó de casa.

Home, hòstia, t'imagines? Em deus l'entrepà d'ahir. Per tant, repetim, torna a ser una qüestió que preocupa perquè passa a casa nostra. Però no hem de patir perquè ara ens segrestin els pares i ens demanin un rescat. Això no està passant.

Això no està passant. Si alguna vegada ha passat en algun robatori violent ha sigut molt excepcional i les situacions, que això sí que es veu a altres països, de si el teu aspecte és que ets una persona amb diners que et segresten pel carrer, són els segrestos express, a Mèxic són cinc al dia, n'hi ha molts, però això aquí, a hores d'ara, jo no n'he cobert mai cap d'aquest estil. No dic que no hagi pogut passar alguna vegada algun, però que no és una cosa que tinguem aquí a Catalunya.

I que segueixi així com a mínim. Vols que agafem un balé, ara? M'encantaria. Ara, no sé si el balé que parlarem ara és el que vols agafar.

Doncs escolta, és un dels balés que es fan servir per aquestes travesses llargues, si te'n vols anar cap a l'Atlàntic, sí. És un balé que molta gent fa servir de manera absolutament legal. No aquest en concret, aquesta mena de balé.

Un balé que havia sortit de roses, amb més de dues tones de cocaïna, L'ha interceptat la policia a 400 milles de Galícia i n'han detingut el presumpte líder a Girona. Explica'ns aquest cas. Doncs això és un cas que porta vigilància. De Roses a Galícia és una volta guapíssima, eh?

Sí, el detenen abans d'arribar a Galícia, 400 milles, està bastant abans i el porten a Galícia a port perquè és allò que els queda més a prop. Sí, però has de fer la volta a la península. Sí, però que en teoria sí que anava cap allà. Llavors. Aquí això és una operació que porta vigilància duanera, que és la policia del Ministeri d'Hesenda, que això a vegades quan ho expliques la gent et diu, però el Ministeri d'Hesenda té una policia. Bueno, sí, té vigilància duanera. Llavors, ells reben un avís des de França que els diuen que hi ha un baler una mica sospitós perquè hi ha hagut un desembarcament de droga, de cocaïna, a França, i aquest baler ha baixat cap a Roses. Llavors, que ells no l'han detingut perquè no l'han pogut implicar directament, però que li tinguin un ull a aquest baler.

Apa, mira que bé els francesos. Mira, jo aquest em fa mala pinta, però ja, ja, vigileu-lo vosaltres.

Llavors, aquí, vigilància duanera, això és a l'inici d'any, comença a fer una vigilància sobre aquest veler, llavors veuen coses estranyes, doncs, si tu tens un veler, el cuides, no?, el tens més o menys bé, veuen que no està molt cuidat. Ja que ens hem gastat els diners cuidant-lo, Rebeca. Clar. No el tenen gaire cuidat, que té contravigilància, que algú que mira, si algú mira el baler, situacions així una mica estranyes, i després que arriba un moment que surt, això és ja el juliol, que surt aquest baler, que se'n va com de ruta, i que apaga tots els sistemes perquè es puguin seguir, després es torna a encendre, és una mica erràtic. I llavors aquí, doncs, vigilància duanera ja té com la sensació clara que això segurament no és un baler que faria servir tu per anar-te'n a fer una ruta, sinó que aporta alguna cosa més.

Però a més l'intercepten en ple mar, diguem. Per què no esperen arribar a port i dir, així ja veiem qui es queda la droga?

Clar, això és una cosa que últimament el que veu la policia és que molts d'aquests valers que porten droga el que fan és, per evitar-se problemes, acaben desembarcant la droga en altres embarcacions al mar. Llavors això, sí, ho fan al mar. Ah, al mar fan a la distribució. Abans d'arribar a port. Llavors, aquí, ells tenien una investigació de feia temps, però tampoc molt i molt llarga, no tenien molt acreditat cap a on anava i tenir segur, vale, doncs, vindrà no sé qui, a no sé on, a una cala, es pararà, i allà podrem enganxar-lo. Llavors, davant la possibilitat que no trobessin ja la droga, és quan fan, doncs, aquesta cosa que ja és molt de pel·lícula, que ve el vaixell gran de vigilància duanera, assalta aquest valer, troba els tripulants.

Això hi havia aquella sèrie de Netflix del Sito Minyanco, que, com es deia? Farinha, no? Es deia? No l'he vist. Sí, d'aquella farinha que ensenyava això,

clar. Sí, doncs això fan aquesta cosa, aquest assalt. I llavors aquí sí que al final és quan acaben trobant tota aquesta droga.

I escolta'm, dèiem que el líder a Girona l'han també, el tenen controlat.

Qui és aquest líder? Doncs aquest líder és veritat que és el propietari pròpiament del vaixell, i consideren que és el responsable de tot això, però la sensació que tenen Vigilància Duanera és que aquesta droga en realitat anava al clan dels Balcans. Que això és una cosa, perquè hi ha un dels tripulants que és albanès, i sí que veuen que fa com una mica de líder, i que la resta de persones que hi ha són llatinoamericanes. Llavors, fa un temps ja que la policia el que veu és que els albanesos tenen tracte molt directe amb l'origen de producció de la cocaïna, que fins i tot estan molts d'ells a l'Ecuador, ens deien avui, que llavors són qui mou bona part de la cocaïna aquí, a Europa, i llavors creuen que aquesta droga era d'un clan dels Balcans i que tota la gent que funcionava i que treballava també venia molts de Llatinoamèrica. I aquest daumat xilè que estava instal·lat a Girona, que era aquest propietari que tenia antecedents, és veritat que una mica derogatoris, fusts, no gaire rellevants, no? Ara potser sí que li cabrà el pèl. Ara està a presó o detingut per la Dinsidad Nacional.

I va, una última cosa, em dono una mica ràpid, però atenció al Tarragonès, cas de violència masclista especialment greu. Els Mossos detenen un home de 47 anys acusat d'intentar matar la seva exdona atropellant-la amb el cotxe. Els Pallaresos, la dona és a l'hospital, Joan XXIII, fa cosa, eh, des d'això.

Sí, fa cosa. Això va ser ahir, abans que els nens entrin al col·le, a la capa dos quarts de nou. Llavors, aquest home, que tenia una ordre d'allunyament de qui era la seva exparella des de feia dos anys, ella estava amb el seu cotxe, surt un moment del cotxe quan el veu i ell la topeia. L'envesteix. Sí, llavors, ella està greu, està a l'hospital. És veritat que avui, en aquesta tarda, en algun moment, des de la delegació contra la violència de gènere, s'ha informat que havia mort? No és així? No ha mort, sí que ens diuen que té trencaments fèmurs, maluc, l'han d'operar, que està greu, però que per ara no estem per la seva vida. I és una situació d'aquelles de dir, com pot ser que tinguem una horda d'allunyament, doncs aquest home s'apropi a la víctima, l'atropelli I com pot ser? Perquè en aquesta avaluació que es fa del risc no sempre es decideix que és un risc tan imminent que tu necessites tenir un policia. Llavors moltes vegades és que tu fas passades pel lloc on està la dona, tens més o menys controlat on viu l'home, però si no hi ha com un element de risc imminent no tens la cosa aquesta de tenir un policia.

No pot haver-hi un policia amb totes les víctimes permanentment, per desgràcia, però clar, això fa. Però es fan estudis, eh?

Hi ha dones que sí que tenen una vigilància més estreta davant de situacions que poden ser.

Aquí no s'havia establert això i resulta que potser s'hauria hagut d'establir així. Amb aquest senyor li cobra el pèl ben caigut, no?

Estava acusat de tentativa d'homicidi, de lesions, anava conduït begut O sigui, tot i un combo.

Doncs coses que passen a casa i que ens explica la Rebeca Carranco. Rebeca, gràcies per explicar-nos-ho. Gràcies.