Iolanda Segura, Ustec: "El personal educatiu és més responsable del que es mereix el govern"

Jolanda Segura, Porteo d'Ustec, bon dia, gràcies per acompanyar-nos. Hola, molt bon dia. Satisfeta amb com està anant la jornada de vaga?

Bueno, en principi sí, estem veient presència de diferents docents i personal d'atenció educativa que està als carrers reivindicant les nostres demandes i això és un fet positiu i llença un missatge molt clar. Ja veurem quin serà el seguiment, ja sabem que avui és el dia que és, però el que sí que està molt clar és que més enllà d'aquest seguiment. Avui l'educació de Catalunya, les persones treballadores que la sustenten, vagin al centre o no vagin al centre, estan exigint millores perquè puguem aconseguir blindar l'educació pública i solucionar totes les mancances que tenim.

Quan diu això ho diu perquè és un dia d'arrencada de l'escola i té la sensació que potser hi haurà moltes escoles que no s'hi sumaran per respecte a aquest inici de curs.

Doncs podria passar, de fet hi ha hagut aquest anunci d'escoles que han llançat aquest missatge i bé, és molt respectable i comprensible, però jo et puc dir que això no és el que més preocupa la Conselleria. A la Conselleria aquesta vaga li preocupa. Pel que significa i perquè exemplifica molt clarament que el conflicte segueix obert que el malestar encara està molt present que si hi ha personal que ha decidit avui no sumar-se a la vaga no és perquè no estigui encara amb aquest malestar o ja seguir es mobilitzat sinó perquè és la data que és senzillament i per responsabilitat pensa que ha d'anar al centre però ja està, jo crec que el missatge és molt clar però hi

ha hagut debat intern, és a dir, han dubtat de fer-ho en dia d'arrencada de curs, perquè, com diu, hi ha escoles que directament no s'hi han apuntat per respectar l'inici del curs, sí que han dit que entenen les demandes i sumaran, diguéssim, a les demandes de la vaga, però han preferit preservar això. No sé si hi ha hagut també reflexió en aquest sentit i si creuen també que potser també caldria en això fer una reflexió més profunda també amb les famílies, perquè hi ha algunes famílies que també avui estan una mica molestes.

Els debats sempre hi són, vull dir que des de les assemblees s'ha debatut aquest tema, es va portar a l'Assemblea d'Educació de Catalunya l'equació de si s'havia de començar el curs amb vaga o no i al final es va acordar que sí i nosaltres els sindicats hem donat suport en aquest sentit i hem convocat la vaga. I per tant, doncs bé, com un missatge molt clar, més enllà de qui ara, avui, s'assumi o no. És llançar aquest missatge perquè aquest govern, que no ha fet res durant tot aquest estiu, doncs es posi les piles, situi l'educació en el centre, tal com diu el president Illa, que ho ha dit reiteradament, l'educació requereix una reflexió de fons. Doncs som-hi. Perquè és així, requereix una reflexió de fons i el que demanem és, amb aquesta jornada d'avui i amb les que puguin venir després, que esperem que no les haguem de tirar endavant, doncs que puguem obrir un debat, diguéssim, llarg, serè i profund de quin model d'escola volem per al nostre país. I de quina manera hem de fer passes endavant, arribar a aquest 6% de la inversió tan necessària perquè puguem donar solució a aquestes mancances i això, que puguem tenir una educació pública inclusiva en català, que també ja sabeu que el tema de la llengua està molt present, sòlida, que realment garanteixi el dret a l'educació de tots els alumnes, perquè ara mateix us puc assegurar que aquest dret a l'educació hi ha molts alumnes que no el tenen garantit.

Bé, ens toca la Magda Martí, que és directora de l'Escola Cervantes de Ciutat Vella de Barcelona. Magda, bon dia. Hola, bon dia. Avui no faran vaga vostès.

No, a l'escola Cervantes es va fer un debat, es va fer una assemblea de mestres i es va decidir no fer vaga, tot i que pensem que s'ha de seguir treballant i parlant i dialogant molt i lluitant per aquestes millores que demanem. Es va decidir no fer vaga perquè el primer dia. D'escola és un dia molt màgic, és un dia fantàstic pels nens, és un dia que l'esperen, i ens va semblar que trencar aquesta màgia no s'ho mereixien.

Estan d'acord amb els motius de les mobilitzacions, però consideren que no suporto fer-ho avui. No suporto fer-ho avui, ni molt menys. Això vol dir que la resta de dies que pugui haver-hi de vagues possibles futures s'hi apuntaran. Depèn, vull dir,

això és un tema personal, és una cosa que es parla amb Estandea, i es parla amb tot el professorat del centre, i cadascú opina, i després cadascú té el dret de fer el que cregui convenient. Nosaltres hi ha hagut vegades que hem sigut majoritàries, altres que hem sigut molt minoritàries, vull dir que això ja depèn de cadascú. Jo no et puc dir què passarà a les properes, perquè això ja és un tema molt és un dret personal, no? I jo no ho sé, però. Hi ha il·lusió, Magda, hi ha il·lusió avui amb professors i nens? Com ha anat la arrancada? Molta, mira, ara mateix acaben d'arribar i entren amb aquelles cares d'il·lusió que, bueno, ens troben entre ells, a veure quins mestres nous ens toquen. És un dia molt especial, el primer dia. Jo penso que ha sigut una errada molt gran convocar una vegada el primer dia de plàstic. Opinió personal, eh? Sí, sí, no, no.

I per això també l'escoltem, faltaria més. Gràcies, Magda, per trucar. Moltes gràcies a vosaltres. Deixa'm sentir també més veus, per exemple, Laura Gené, que és secretària general de CGT Ensenyament. Laura, bon dia. Hola, bon dia. Quan sentíeu anar el president Salvador Illa, que diu que cal asseure's i parlar del model educatiu, què li diríeu? Doncs, que aviam si és veritat,

que disposades a asseure i estem, els sindicats, com a mínim per parlar de CGT, que hem estat esperant i hem estat disposades a parlar durant tot l'estiu, per precisament evitar aquesta vaga en un dia tan complicat i el govern no ha convocat ni els sindicats ni el comitè de vaga durant tot l'estiu. I podria haver-hi per

això una aturada de mobilitzacions per facilitar aquest debat o ho veieu impossible ara mateix? D'avui? D'avui és impossible. No, d'avui, dels propers dies que puguin haver-hi.

Doncs la primera és que el govern convoqui el comitè de vaga. Els hem dit, portem molts mesos reclamant que. Que el convoquin. Primer, doncs, ens hem de seure a parlar, mirar com resolem les taules negociadores dels diferents sectors, perquè no només hi estan convocats els i les docents en aquesta vaga, sinó també tot el personal d'atenció educativa, el personal del llibre educatiu, el personal de les escoles bressol. I per tant, intentar resoldre això en una mesa sectorial de docents, quan el problema és molt profund, el problema és com encaixem tot l'engrenatge, sobretot en termes d'inclusiva, doncs caldrà mirar com el govern vol verte a veure tot això. Nosaltres estem disposades a seure, a parlar i a negociar tot el que calgui.

Doncs gràcies també, Laura Gené, secretària general de CCT Ensenyament. Gràcies per acompanyar-nos.

A vosaltres, bon dia. Ara gravo.

Bé, jo, insistint i partint de la base que penso que tenim tota la raó que l'educació pública està, vaja, que no pot ser això, pregunto per què ara? Perquè fa molts anys que això és així. Per què ara? I he vist en algun titular que ha corregut per aquí que parleu d'una crisi de desafecció del govern. Llavors, és un tema de. Bé, teòricament tenim un govern autoproclamadament d'esquerres, que se suposa que defensa la sanitat pública, l'educació pública, vull dir, què passa aquí? Per què ara?

Jo crec que en Can Braia vam començar amb unes grans mobilitzacions que vam desestabilitzar el govern d'esquerra i vam fer dimitir el conseller, vull dir que no ve d'ara. La cosa s'arrossega ja fa molt temps, però sempre passa, no?, davant de. Diguéssim d'una situació diguéssim extrema en les centres arriba un moment en què explota i ha explotat ara de forma contundent en un moment en què cada vegada la complexitat ha anat augmentant. De forma considerable, i ja arriba un moment que hi ha detonants, que potser no són els pitjors dels casos, però que fan que diguin, fins aquí m'he arribat, i el col·lectiu no pot més, està a les aules que no pot més. Per tant, això és un procés molt orgànic, molt natural, i arriba un moment en què explota. El nostre objectiu llavors és desestabilitzar el govern. No, no, el nostre objectiu és aconseguir millores. De fet, nosaltres valorem. Però vostè va aconseguir millores, perquè vostè va ser en un acord amb el govern. Sí, sí. Nosaltres les valorem molt, aquestes millores, i de fet. Vostè hagués aixecat les mobilitzacions. Nosaltres haguéssim aixecat. No, vostè, vostè. No, no, no, no. Vostè va sortir d'un acord amb el govern, ho va portar a votació i ho va perdre. Nosaltres vam sortir per signar un preacord perquè ho poguéssim llançar a consulta, perquè si no aquest preacord no el podíem llançar a consulta. I de fet en el preacord ho deia clarament que l'assignatura de l'acord estava condicionada al resultat de la consulta. Vam ser conseqüents, va sortir que no i no vam signar. El que vull dir, perdoni, és que vostè considera. No, però que quedi molt clar que nosaltres encara que haguéssim signat l'acord, avui estaríem aquí.

Hi hauria mobilitzacions perquè una cosa és l'acord de qüestions més laborals i l'altra és la qüestió de.

Aquí necessitem canvis estructurals i això crec que és un consens de país, és un consens de la comunitat educativa, és un consens de tots els grups polítics que requereix això. Ja et dic, jo torno a repetir, el mateix president Illa ho assegura, la mateixa consellera ho assegura. Per tant, aquí l'única falta és una calendarització d'aquestes. Reunions de negociació perquè posem totes aquestes qüestions sobre la taula i puguem abordar-les amb tota la profunditat que calen i puguem fer aquestes passes endavant. I ara deixa'm dir-te que parlem d'aquest dia significatiu, el primer dia d'avui, A mi m'alegra molt sentir quan algú diu que els infants i els adolescents entren contents a l'aula perquè al final reflecteix que estimem la nostra professió i que si estem aquí ara lluitant és perquè estimem la nostra professió i el que volem és el millor per aquest alumnat que ha de rebre aquesta educació. Però ara t'explico el cas molt ràpid, a veure si ho puc resumir. Ahir em truca un director d'una escola, que havíem treballat junts i per tant ens coneixem, i em diu que els han desdoblat un grup a Cinquè el mes de juny, ja se sabia, aquest desdoblament. Els van dir que els enviarien la dotació, la dotació no ha arribat. Ahir trucar i diu, escolta'm, primer els van dir que només els donarien mitja dotació i va dir, ah, molt bé, aquest grup el tindrem només la meitat de les hores o com va això? Ahir trucar i diu, bueno, i aquesta dotació, ah, no, és que encara estem pensant si te la donem o no. O sigui, a tu et desdoblen un grup i encara has d'estar pensant si els donen la dotació o no. Per tant, aquest grup avui. No el rebrà ningú, perquè no han nomenat a la persona. I això no és aquest centre, sinó que són uns quants centres, no han nomenat encara les substitucions als majors de 55 anys. Per tant, hi haurà molts grups avui que no el rebrà ningú. Per tant, els serà indiferent si fan vaga o no fan vaga, perquè no el rebrà ningú. I això passa perquè ens avancen a la data de més acus. I passa a moltes escoles perquè el Departament d'Educació no fa els deures. No fa els deures a l'inici del curs i això és un

mantra que es repeteix cada any. Marta Rosique. Parlaves abans d'aquesta importància de calendaritzar. Jo em preguntava, què hauria de passar perquè la vaga d'avui es consideri exitosa? La bada d'avui ja pel que significa és un èxit.

Ja veurem el grau de participació, perquè ja ho veieu que és evident que hi ha una responsabilitat. De fet, el personal educatiu som més responsables del que es mereix aquest govern, i això ho vull deixar molt clar. Però sí que ja és un èxit en el sentit que posa un altre cop en boca de tothom l'educació d'aquest país i la necessitat de millores. Perquè jo crec que això tothom hi està d'acord. Tothom hi està d'acord. Per tant, per evitar tenir un curs com el que tenim l'any passat, el que ha de passar és que puguem tenir sobre la taula aquest calendari de negociació amb els punts a tractar també sobre la taula. Nosaltres treballarem amb el col·lectiu, amb les assemblees, en fixar quins han de ser els objectius prioritaris, quines han de ser les línies vermelles i què és el que podem acceptar per fer més passes endavant, perquè clar, ja sabem que de 0 a 100 no passarem de cop i volta, però sí que hem d'acordar per fer fàcil la negociació, que torni a passar una mica el que va passar el curs passat, que al final va ser una mica complex, i la consulta va acabar com va acabar. Però, bé, es tracta de treballar-hi molt i nosaltres ens comprometem a fer aquest treball, però també aquest govern ha de comprometre's a ell també fer els deures

i mostrar aquesta voluntat. Posem també més veus sobre la taula. Anem cap a l'escola Carlit de l'Eixample de Barcelona. Marta Viana, bon dia. Hola, molt bon dia. Amb qui estàs?

Doncs soc amb la presidenta de la FAC, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Lidon Gasull. Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Soc la directora. Directora, disculpa. Com encareu aquest curs, aquest primer dia de vaga? Bé, aquest primer dia de vaga,

doncs, l'hem d'entendre i. I el curs començarà com es pugui i respectant, evidentment, el dret de vaga que tenen els treballadors. Ja veurem el seguiment que n'hi ha hagut, però bé, des de les famílies no podem fer res més que respectar el dret de vaga dels treballadors. I el que sí que esperem és que el govern, d'alguna forma, es posi les piles i intenti evitar que hi hagi més convocatòries de vaga, com aquesta, que s'hagués pogut evitar. Teníem tot l'estiu per poder. Treballar per posar propostes sobre la taula i crear la confiança que necessita la comunitat educativa per poder començar el curs amb normalitat, no ha estat possible. Esperem, esperem, i després també de les paraules del president Illa, doncs que realment hi hagi una proposta consensuada amb tots els agents de la comunitat educativa per revertir els problemes estructurals del sistema educatiu.

Lidon, com enteneu des de la FAC que durant dos mesos ni govern ni sindicats s'hagin reunit?

Bé, nosaltres ho vam posar sobre la taula. De fet, no creiem que els únics que s'havien de seure eren sindicats i departament. Creiem que ens havíem de seure els diferents agents de la comunitat educativa. Això no va només de sindicats i de departament d'educació o de govern, sinó va de tots els agents que estan afectats per la programació educativa i per la garantia del dret a l'educació, i principalment els més afectats són els subjectes del dret a l'educació, que són l'alumnat i, per tant, també les seves famílies com els seus representants. Per tant, el que sí que veiem és que el que s'hagués hagut d'obrir és aquesta taula de negociació a altres agents, perquè aquí ja no estem parlant de reivindicacions laborals, estem parlant de problemes estructurals del sistema educatiu, i aquí, evidentment, que els sindicats. Han de dir, però els altres agents també hem de dir, hem de consensuar propostes, hem de posar sobre la taula quins són els problemes estructurals, ens hem de posar d'acord perquè també aquí hi ha discrepàncies i a partir d'aquí hem d'establir criteris, hem d'establir calendari i hem d'establir propostes. La tasca del govern és crear la confiança en els diferents agents de la comunitat educativa perquè sapiguem que realment hi ha un full de ruta clar, que el govern està decidit a protegir l'educació pública i a poder avançar en aquesta direcció. I per tant, això no ha passat, tampoc sembla que estigui per passar, però esperem. Esperem que el govern, després d'aquest primer dia de vaga, recapaciti i entengui que els problemes de l'educació pública de Catalunya s'han de poder treballar amb els diferents agents de la comunitat educativa.

Lidon Gasull és directora de la FAC, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya. Gràcies i que tinguis un bon dia. Gràcies a vosaltres. I una tercera veu, també ha tingut un pes determinant en aquesta vaga, és l'Assemblea Educativa, el seu portaveu és el Manel Casado. Què tal, Manel, bon dia. Hola, bon dia. No sé si vols recollir tot el que estàvem explicant i vols afegir també alguna cosa.

Bé, només per poder tenir veu aquí en un col·lectiu tan gran com és l'Assemblea, recollint moltes de les intervencions que s'han fet, podem compartir molta part de l'anàlisi. És cert que és una cosa estructural que arrenca no d'aquest curs, que ve de molts anys d'infra-dotació de l'educació. I fa molt temps que el col·lectiu docent, sessent, m'ha instingut, jo no estic parlant exclusivament d'aquest govern, dels successius governs, perquè l'educació no ha estat una eina de país. No ens hem cregut que l'educació ha de servir perquè ha de servir l'EC. Diu que hem d'atendre el 6%, estem per sota del 3%. Per tant, no és que falti un professor o una escola que no els detengui. Jo hi parlava amb una de les portaveus del grup de difusió. Ahir els van assignar un nou grup de toster de l'ISO. Ahir no tenen dotació, vindrà un grup més d'alumnes. I ningú els atendrà. El problema no és I això és anecdòtic. Però més enllà de l'anècdota. És anecdòtic si sumem anècdotes. Em prefereixo Anna, que no és. Que és un cas que es pot resoldre. Però com tenim res al territori. Tenim un dèficit estructural. Quan vam fer l'última manifestació plegades, les famílies, els sindicats i l'EC, el 14 de juny, si no em recordo malament, un diumenge, per dir. Estem aquí totes. Ja ho vam dir, que no estàvem. Això que estem reivindicant, com a treballadores de l'educació pública, va més enllà de les colònies, va més enllà d'un grup, va de garantir la qualitat de l'ensenyament públic al nostre país. És una pota imprescindible de l'estat del benestar. Si no som capaços que l'educació. Sigui un fonament i ha de ser com la sanitat, com la seguretat, com. Si no som capaços de garantir això, estem en fallida. El sistema educatiu català està en fallida. I el futur del país. Clar, i el futur del país, perquè nosaltres estem. Educant, amb les famílies, amb el Lleure, amb tota la comunitat educativa, amb l'ampli espectre que vol dir la comunitat educativa. Nosaltres som els docents, hi ha el PAE, el PAS, hi ha el Lleure, el 013, i les famílies, per descomptat. Nosaltres ni estem en contra del govern, ni estem en contra de les famílies, ni estem en contra de l'alumnat. Estem a favor d'una qualitat educativa que no tenim, que històricament ens ha portat fins aquí i que ara. Ho sento dir, no sé si es pot dir, se n'ha omplert el pap. És a dir, arriba un moment que anem sostenint, anem sostenint, anem sostenint, i això és insostenible. I per això demanem menys excuses, més educació.

Sí, no sé ni per on començar, perquè realment és un tema molt complex. A mi el que em sorprèn és que vostè, la senyora Yolanda Segura, deia fa un moment, és que el govern no ha fet res durant tot aquest estiu. Però és que vostès tampoc han fet res durant tot aquest estiu. Jo comparteixo l'urgència que vostè expressa sobre la situació de l'ensenyament. A mi em sembla el tema més important que té el país per davant. Perquè no és només una qualitat dels estudiants, no és només una qualitat dels treballadors futurs d'aquest país, no és només la cohesió social del país, és el primer tema que té el país, juntament amb la salut, per al sosteniment de l'estat del benestar i per tenir un país cohesionat. Aleshores, si tot és tan urgent, per què durant l'estiu vostès tampoc han fet res?

Manel i Yolanda, sí, breument, sisplau. Sí, breument. Nosaltres hem estat tot l'estiu treballant-hi. He vingut des de l'assemblea del juny que es va fer el Clot. El juny es va plantejar. M'han dit, aquest debat que heu tingut prèviament, que ha hagut aquí a la taula, si començar un dia 8, no un dia 8, és igual. Jo només recordar, abans es començava el 15 i no passava res. No passava res, per moltes famílies sí.

Sí, però igual que comencem. Home, els temps estan canviant, no? Sí, sí, els temps estan canviant. L'escola també s'ha d'adaptar als canvis, no? Dos mesos i mig de vacances pels nens tampoc és tan fàcil.

Això està claríssim, però no és un problema dels docents, és un problema de l'estructura. Llavors, què hem de fer? Nosaltres des del juny, des de finals de juny, amb vuit grups de treball, hem estat treballant molt. Amb grups de treball de l'Assemblea es va convocar la vaga perquè hi hagués temps els sindicats ens van secundar. És a dir, que ells també van valorar si era idoni o no. L'Assemblea va dir, la farem, perquè hem de recordar que el curs no ha acabat normal i no començarà amb normalitat. És simplement un punt d'inflexió. I avui comença un període de reivindicacions. Hem fet 8 grups de treball, hem enviat el document d'objectius a tots els sindicats i el Departament ho sabia des del dia 22. De juny que hi havia una vaga. Nosaltres hem posat les cartes davant de la taula. El departament no ha fet res. Ha esperat que baixés el suflent.

A mi m'agradaria saber què vol dir que no hem fet res. O sigui, què vol dir no heu fet res? Perquè nosaltres, com ell diu, també internament hem fet la nostra feina, hem estat assistint a les assemblees, nosaltres hem convocat la nostra filiació, podíem estar tot el mes de juliol treballant. Ens vam reunir amb la consellera el dia 13 de juliol i vam traslladar la importància de seguir els contactes per intentar traçar un camí que ens portés a desconvocar la vaga, això no ha estat. No sé, què havíem de fer, mobilitzar-nos fora del curs escolar? És que no té sentit. Si vas per aquest camí, jo ja t'ho dic,

no té sentit que ens mobilitzem. Jo li estic preguntant, jo no vaig per cap camí. Jo li estic preguntant per intentar entendre el que està passant i quina és la solució.

O perquè en parlem d'una manera serena. Sé que hi ha hagut molta crítica al respecte que no ens hem mobilitzat durant l'estiu. És que no té sentit mobilitzar-se quan tu no estàs exercint la teva feina. Tu et mobilitzes quan hi ha un impacte. I que mobilitzar-se en vacances no té sentit. A veure, és que no. No té cap mena de sentit més que res perquè no té cap mena d'impacte. A més, és que som l'únic col·lectiu que se'ns critica que no ens mobilitzem per vacances. No se li diu als pagesos ni als sanitaris, no us mobilitzeu per vacances. No, a veure, la mobilització es fa quan tu estàs en ple rendiment perquè tingui una afectació, perquè això crida més l'atenció i fa moure fitxa. Bueno, la qüestió, ell ja ha dit que van fer les assemblees, però és que nosaltres, almenys com a EUSTEC, hem estat treballant tot aquest juliol. I de fet, puc dir que jo a l'agost no he parat tampoc, malgrat que m'he anat cap aquí, per allà, però el meu telèfon ha estat en marxa. Però ha fet vacances o no ha fet vacances? Home, clar, si no agafa energia per la iniciativa del curs. Però la desconexió absoluta no existeix perquè estem

en el context en què estem. Som a les 9.33, de seguida també amb nosaltres Jordi Turull, secretari general de Junts, amb qui parlarem d'educació i d'altres temes, però és que tenim resultats ja de PISA, atenció perquè Espanya té el pitjor resultat de la història, Sílvia Solanes.

Així és, els resultats que s'han conegut i que s'han desembargat ara dos quarts de deu informen d'això, que Espanya té els pitjors resultats de l'informe PISA de la història i en aquests d'informe PISA hem de tenir en compte que Catalunya no val per si sola perquè hi havia aquells errors de la mostra, però. També s'ha de dir que els resultats de Catalunya sí que compten per la mitjana espanyola, per tant, el resultat de Catalunya fa pujar la mitjana espanyola, tot i així continua quedant amb els pitjors resultats de la història de l'informe PISA a Espanya. També us podem dir que a nivell del món, el que té el millor resultat és Japó. I a nivell europeu, Estònia. Gràcies, Sílvia. Fins ara.

Vicent Sanchis. Jo vull aprofitar, perquè hi ha coses que no entenc, jo crec que vostès són conscients que si els professors de secundària han desconvocat la vaga i si la meitat de la gent consultada van dir que no la volien, que els resultats a partir d'ara segurament aniran perdent d'intensitat i suposo que tenen en compte també que la mobilització és molt més complicada per vostès ara que abans. Però més que això, jo el que us volia preguntar, i que els tinc aquí els dos, és com veuen des del sindicat majoritari en el sector públic de l'ensenyament l'aparició d'un fenomen com l'assemblea. I si això es deu a dèficits que han plantejat els sindicats i que al final s'ha de resoldre a través d'assemblees. I al senyor Casado també li diré per què ha aparegut l'assemblea i si és que als sindicats se'ls sembla que no els representen bé o que no fan tota la feina que haurien de fer. No, no, al contrari,

és que precisament nosaltres, USTEC, el que hem volgut és potenciar que el col·lectiu s'organitzi en assemblees, que sigui una estructura que sigui assemblea de centre, després un representant d'aquesta assemblea se'n va a representar, bueno, com a representant a l'assemblea de zona, i l'assemblea de zona deriva en aquesta assemblea d'educació de Catalunya, que és on s'apleguen els representants de totes les assemblees de zona. Ja, però aleshores tenen veu pròpia. Això és. No, perquè nosaltres hi som. És com, diguéssim, un lideratge compartit, per dir-ho d'alguna manera. A nosaltres ens va molt bé perquè també representem millor les necessitats que hi ha als centres, perquè des de les assemblees se'ns fan arribar i quan nosaltres anem a negociar tenim una força al darrere, que són la força assembleària, la força del col·lectiu, i això assegura també. La pressió que puguem fer a l'administració. És un enriquiment, és una manera també de fer sindicalisme diferent, que no som els sindicats els que marquem la batuta, sinó que és el col·lectiu que ens marca. I si cobra vida pròpia tot això i es van despresentar vostès? La veurem, veurem com aniran les coses, però de grups i plataformes n'hi ha hagut sempre i pocs. Algun ha cobrat vida pròpia, ha tingut el recorregut que ha tingut i altres no. Però això és una cosa molt orgànica que ha passat sempre. De fet, tenim precedents a l'Assemblea Groga de Catalunya, tenim precedents a la Pindoc. Hi ha molts moviments assemblearis que el que fan és més aviat enriquir, perquè treballen conjuntament. Si fos una cosa que cadascú anés a la seva banda, doncs sí, però no és el cas, estem allà. Ara el que hem de fer és construir-ho bé perquè sigui una cosa molt representativa realment i que tothom s'hi senti còmode.

I això de que vostès el representin, perquè existeixo, vostè va anar a la Generalitat, va sortir amb un acord, van votar i van votar que no, per tant també que tingui sentit la representació que hi hagi sindical.

Sí, sí, sí. Però ja veurem com l'Assemblea Educativa acabarà amb aquestes reunions i per tant serà un nou acord. Ja hem anat, ja hem anat.

Però hem anat perquè ens han convidat justament els sindicats i lleçant el que comentava el senyor Sanchís, nosaltres vam rebutjar el preacord amb un 67% i vam dir textualment no al preacord, no a la indefinida, que hi havia molta gent que estava a favor, i seguir mobilitzant-nos, és el que hem fet tot l'estiu. No hi ha hagut mobilitzacions, però hem sigut mobilitzats. L'assemblea neix perquè és un moviment molt complex de rotació i translació. Hem estat organitzant-nos i reivindicant, i a sobre treballant, perquè el curs que hem tancat ha acabat amb certa normalitat. La gent ha pogut graduar, han tingut les seves notes, han pogut fer la selectivitat, i han anat on havien d'anar. Ens vam plantejar i vam dir, pel bé de l'alumnat, no ho farem. L'assemblea neix perquè molta gent. Pot ser afiliada a un partit, però tothom vota. Un sindicat. No, no, un partit. Tu ets simpatitzant d'un partit o d'un sindicat, però tothom té una opinió, tothom vota. El que estem liderant des de sota, perquè ha sigut assemblea, assemblea, jo estic aquí perquè un dia amb el meu institut vam fer una assemblea i ens vam reunir. I d'aquella assemblea, del nostre centre, d'un petit municipi del Vallès, Vam dir, ostres, a veure què estan fent els altres centres. I ens vam parlar a nivell de municipi. I estem als 11 públics. I aquests 11 públics, que anem dos representants de tot això, estem en una assemblea del Vallès. I el Vallès vam dir, ostres, està fent la Catalunya. I ha sigut una cosa que ha anat creixent. Tots els sindicats, tots. Hi havia comissions, hi havia UGT, hi havia ESPEC. I els que segueixen, han estat a les assemblees. Són ells que s'han anat autoeliminant de l'equació. Nosaltres treballem colze a colze amb el personal educatiu. Els sindicats fan la seva feina i no estem competint. Ells fan la seva feina, ens donen recolzament i tenim una coordinació estable. I sempre els he demanat, i aprofito perquè sempre els he demanat, que hi hagi una unitat. Hi havia una unitat sindical al començament de tot això, on hi havia comissions, UGT, ESPEC, USTEC. I CGT, els cinc majoritaris, el món educatiu, hi havia un marc unitari de reivindicació. D'aquí sortim, venim d'aquí. I el que reclamaran és més unitat. No, no, que es conservi la unitat i que aquest document que s'ha fet de l'Assemblea, amb tots els objectius, torni a baixar i torni a pujar. Vostè és en algun sindicat? No, no. Jo havia estat 25 anys de comissions obreres fins que va signar el pacte de les gambes. Home,

si és pacte de les gambes, agafi-les, que no es veu 25 anys

de comissions fins que van signar.

Manel Casado és portaveu de l'Assemblea Educativa i Holanda Segura portaveu d'USTEC. Gràcies per acompanyar-nos. Per cert, totes les vies ja són obertes, per tant, ja no queden talls. Gràcies, que vagi molt bé. Gràcies.