Selva Orejón: "El risc estava clar, la pregunta és qui tenia la capacitat de decidir"

Podem saludar ara Selva Orejón, que és pèrit judicial especialitzada en reputació, identitat digital i ciberinvestigació i CEO de l'empresa On Branding. Selva Orejón, bona nit. Què tal? Molt bona nit, com esteu? Doncs bé, aquí intentant entendre exactament què és el que és més rellevant de tot això que s'està desclassificant i que estem sabent. No sé si a tu t'ha sorprès alguna cosa del que hem anat explicant els últims minuts, per exemple, que aquests missatges circulessin o cel·lulators que circulaven per grups de WhatsApp i Facebook que sumaven 180.000 seguidors. Si d'aquí ja s'infereix que pot haver molta gent que es mobilitzarà o, habitualment, Hi ha missatges en xarxes amb molts seguidors i això no vol dir que aquesta gent s'hagi de mobilitzar.

Clar, a veure, jo crec que el més important que es pugui transmetre és que no eren grups que estiguessin tancats amb contrasenya, no eren grups que estiguessin impossibilitats de poder ser rastrejats i el primer de tot és tota la confiança que pels serveis d'intel·ligència del nostre país, que són molt bons, igual que les diferents unitats d'intel·ligència, tant de Guàrdia Civil com Policia Nacional, Mossos d'Esquadra, Intel·ligència Militar, i que no és que no s'hagi vist o no és que no s'ha pogut detectar ni s'ha pogut validar. Al final també és una qüestió de decisió i que les informacions existien, com evidentment els documents ho estan garantint, només que igual que va passar en el seu moment, tots ho recordarem, tema fatídic, els atemptats que va haver-hi a Israel. No és que la intel·ligència israelí, en aquell cas, no fos capaç de poder-ho identificar o de poder-ho validar, sinó que moltes vegades és una qüestió de probabilitats, si és dubtós, si és improbable, si és possiblement cert, si és molt confiable, i que, per tant, quan s'escalen aquestes informacions, requereix també d'una resposta. Que no és una resposta que ha de donar el CNI o que ha de donar Interior o Defensa. Després ja s'escala, evidentment, al president del govern i al Consell de Seguretat, perquè puguin fer una coordinació estratègica i que es pugui acabar prenent aquestes decisions. Per tant, és una miqueta incòmoda, però és, amb la informació que hi havia el 29 de juliol, Igual la pregunta és que quin era el cost d'haver reforçat prèviament durant aquestes, què et diria, 24-48 hores envers el cost de no haver-ho fet i quin és l'escenari de màxim impacte que ens hem trobat a sobre la taula materialitzat.

Clar, ara dos dels dubtes que apareixien en aquestes informacions. El primer és si missatges de WhatsApp són suficients com per considerar-los una alerta seriosa. O si s'ha de fer via un altre canal, això per part del CNI.

Això és molt important perquè aquí estem parlant directament de com es valida la informació intel·ligència. Aquí sempre es treballa amb la fiabilitat de la font i amb la credibilitat de la informació que s'està donant. I per tant, quan hi ha una situació d'aquestes característiques, també requereix de corroboracions de les diferents fonts que hi ha, especificat si hi havia un dia, una hora, un modus operandi que s'havia avançat, quina capacitat tenien aquests usuaris, la intencionalitat que hi havia i l'oportunitat, al final és una qüestió d'anar supesant. Quina és la possibilitat real o la viabilitat que això finalment acabi passant. I jo crec que al final, en intel·ligència i tots els que ens hi dediquem, no és que estiguis endevinant el futur, que al final has d'aportar als decisors el màxim possible d'informació per reduir aquesta incertesa perquè puguin acabar actuant abans que els riscos es converteixin en una crisi, que en aquest cas, lamentablement, ha estat una crisi i segueix sent una crisi bastant catastròfica.

L'altre element de dubte és fins a quin punt es va elevar la informació, és a dir, si es va quedar amb un WhatsApp entre treballadors que no es va elevar més amunt fins a arribar a comandaments de més amunt. No sé si en això hi ha marge de millora. Avui deia Pedro Sánchez en una entrevista a Televisió Espanyola que potser sí que a l'hora de saber llegir el que es mou per les xarxes cal fer un pas més. I treballar una mica millor?

Mira, quan es tracta d'una empresa privada tu pots tenir millors o pitjors processos i pots arribar a tenir més o menys persones en banquillo doncs per poder veure, però mira, a nivell funcionarial sempre estan 24-7 amb alerta, no és una cosa que diguis, ai mira, és que aquell estava de vacances i per tant no li han passat la informació, això no funciona així. I la pregunta, més enllà de si el CNI va avisar o no, és qui ho va rebre, com ho va valorar i fins on van escalar aquesta informació i qui tenia la capacitat de decidir en aquell moment. Per tant, jo crec que el risc estava clar, la probabilitat també, l'impacte, em sembla que era una qüestió al final d'anar veient les primeres hores, 24-48 hores, i és un estat fort. No estem parlant d'un país petit, és a dir, que capacitats de resposta n'hi havia i n'hi ha.

Has arribat a alguna conclusió? Si això podia ser un moviment espontani de missatges entre les xarxes o si darrere necessàriament hi ha d'haver una organització més forta o l'impuls d'un govern, d'un estat?

Mira, des de la nostra perspectiva professional, que fa molts anys que ens hi dediquem, fa 20 anys que tenim l'empresa, i hem seguit molts tipus de moviments socials. Els moviments socials que són orgànics tenen un altre tipus de comportament a la xarxa. Hem fet moltes publicacions al respecte en relació, per exemple, als boicots dels productes catalans o quan ja hi ha hagut una manifestació. Quan hi ha un tipus de treball que no és tan orgànic, sinó que és més orquestat, té un tipus de comportament molt més semblant amb el que hem vist. Crec que és bastant. No sé com dir-ho, crec que és com prou clar i evident quan analitzes els informes i veus quin és el tipus de material que s'ha utilitzat, d'on prové aquest material, quin és el tipus de transport previ que hi ha hagut i després quin és el moviment que hi ha hagut després i que segueix havent-hi. Em refereixo a nivell de xarxes. Quan una qüestió és orgànica, normalment no té un pic molt alt i després baixa automàticament, sinó que hi ha una preocupació contínua. Si ho comparéssim, per exemple, amb moviments amb els que hem vist amb anterioritat, podem veure clarament una selecció, per exemple, de hashtags, un tipus de paraules que són les que més es repeteixen, Per tant, sense fer cap tipus d'opinàtica i només des de la nostra professionalitat i des de la nostra experiència, els moviments que són orgànics tenen una altra aparença i un altre ús d'infraestructura.

Per tant, els indicis porten a pensar que darrere hi havia algú que ho estava impulsant i organitzant. Bueno, el que no és orgànic

ni relacionat amb 4, 5, 6, 7 ciutadans.

Queda clar. Doncs per acabar et volia preguntar si ara hi tornés a haver un moviment per WhatsApp, per Facebook, per xarxes socials similar al que es va veure aquells dies, creus que ja s'actuaria diferent?

Doncs m'agradaria pensar que sí, perquè sobretot té moltes conseqüències humanes i té moltes conseqüències a nivell social, econòmic, etc. No se sap si pot ser que torni a passar en un altre lloc. Per mi, la veritat és que la pregunta és si podrem ser capaços, a nivell de país, de poder estabilitzar la situació, de poder recuperar les capacitats que es tenien i de poder evitar una repetició.

Doncs són les reflexions de Selva Orejón, que és experta en ciberinvestigació i CEO de l'empresa Onbranding. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Una abraçada, bona nit.

A vosaltres, com sempre, una abraçada, bona nit.