Sensors, robots i emprenedors: com la tecnologia revoluciona l'agricultura i la ramaderia a Lleida

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina.

Hola, què tal, com esteu? Quina il·lusió, avui, des de Lleida, fent aquesta revolució especial sobre el món que ens espera. Avui revolucionarem el món des de la Fira Agrobiotec Innovation Forum de Lleida. Sabíeu que Catalunya és una potència agroalimentària? A casa nostra tenim més de 48.000 explotacions agràries i és un sector que genera gairebé 58.000 milions d'euros en volum de negoci. Dóna feina, atenció, a més de 177.000 persones i el 2025 les exportacions agroalimentàries catalanes van batre un rècord amb unes vendes de quasi 17 milions d'euros. Són xifres històriques que demostren la fortalesa d'aquest sector a Catalunya, però el camp català també afronta grans reptes, avui en parlarem. També hi ha les pluges torrenciars, la sequera, la manca de relleu generacional, els costos de producció. Parlarem també d'innovació des de Lleida, en aquesta meravellosa fira d'Agrobiotec per descobrir com la ciutat vol convertir la recerca agroalimentària en empreses innovadores i com Lleida avui pot explicar-nos com serà també el futur del camp, el futur d'aquest sector. Benvinguts al món de demà. Ara sí, comencem a revolucionar-nos.

Avui al Revolució 4.0 parlarem de la revolució tecnològica del camp amb la Carina Termens, l'Albert Rosselló i l'Andreu Salvador. Descobrirem quatre innovadors que estan inventant nous productes alimentaris, noves maneres de collir fruita o de regar els camps i també nous camins per triomfar produint pistatxos. I al final del programa intentarem donar les claus per ajudar les start-ups a néixer i a créixer en aquest sector amb José Antonio Bonet, Orson Acosta i Sònia Hurtado.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

Carai, quina animació que no, la Lleida. De seguida saludarem els emprenedors, saludem el Jordi Bernat, és emprenedor d'Inversor i està molt vinculat a l'Incanfest del sistema Startups de Lleida. Què tal, com estàs? Molt bé, encantat de tenir-vos per aquí. Jo també, perquè ja et conec, ja havies vingut al Revolució, tornem amb tu. Lleida s'està convertint en un referent d'estart-ups, d'empreses tecnològiques, què em diries?

Jo podria dir-te que ja ho som, sí. Hem fet un camí molt constant durant aquests últims anys i les noves generacions d'emprenedors que estan creixent i fent evolucionar tot l'ecosistema, comencem a recollir els primers fruits, mai millor dit en aquest agrobiotec.

Molt bé, posa'm alguns exemples, perquè m'han dit que l'índex de Startups Blink qualifica les capitals d'Espanya per la seva activitat d'emprenedoria i atenció, Lleida ja està en el top 10, això és fantàstic, no? Què vol dir? Que està dins de la roda de capitals emprenedors de tota Espanya, no? Posa'm algun exemple.

Sí, doncs aquest índex el que especifica és, doncs, analitze. 1.500 ciutats de tot el món, fa un índex, i nosaltres a Lleida som ja la 400 i poc a nivell d'ecosistema, dinamisme en ecosistema d'emprenedoria, inversió i innovació, i en el cas d'Espanya, l'índex situa Lleida en el nou lloc en termes absoluts, no relatius, o sigui que això vol dir que. Tenim ja una posició en emprenedoria per davant de ciutats com Saragossa o Alacant. I a nivell de start-ups. Algun exemple. Sí, avui en tindreu molts aquí, però una de les start-ups a la que li tinc més carinyo és a Greenpools, per diversos motius, perquè en certa forma soc part interessada. I és un tracte autònom, però tenim moltes més, i a més des de molts àmbits diferents. També tenim Miqueló, que junta tota la part de sostenibilitat en la producció ramadera, i el millor que podem tenir és events com aquest, on justament aquestes startups tenen aquesta visibilitat.

Molt bé. Per anar acabant, Jordi, et volia fer una pregunta. La intel·ligència artificial també està canviant el camp, la tecnologia està revolucionant també totes les empreses de Lleida en aquest sentit, sí?

Doncs sí, és una onada, un tsunami que inevitablement té impacte en la part més cognitiva però també en la part robòtica i això vol dir que en el sector agroalimentari tard o d'hora acabarà impactant d'una forma més o menys gran.

Molt bé, un aplaudiment pel Jordi Bernat i anem de seguida a la taula. Petita pausa.

A veure, oiets, sovint quan parlem d'innovació ens enlluernen parlant de cotxes voladors, com el de Tesla, que no sabem si arribarem a veure algun dia circulant pels carrers de la nostra ciutat, jo crec que no, però hi ha una altra innovació que potser no es veu tant i no és tan cridanera, però que ens ajuda a cultivar millor els aliments que mengem. Avui volem parlar de la revolució tecnològica del camp, per posar-nos al dia i també per posar en valor com la innovació del camp ens està ajudant a produir millor. Ho farem amb tres mirades complementàries, ja els tinc aquí. Saludo a la Carina Térmens, directora de Groban Territorial Catalunya de Caixabank. Què tal, com estàs? Hola, bon dia. Molt bé, gràcies. Albert Rosselló de Saf Sapling, una empresa lleidatana especialitzada, m'han dit, en monotorització d'aigües al RIC i que treballa per millorar l'eficiència i la sostenibilitat de l'agricultura. Hola, bon dia. Què tal? I també l'Andreu Salvador, CEO de Tech4Agro, una empresa tecnològica que desenvolupa solucions digitals específiques per al sector agroalimentari. Què tal? Hola, bon dia. A veure, el camp encara és un sector pendent de digitalitzar o ja ens trobem molt digitalitzats i no ho sabem? Què destacaries? Bé,

jo crec que estem molt digitalitzats, en podríem estar més i no ho sabem. De fet, jo crec que la societat, el sector ha de fer un esforç de comunicació en el sentit que hi ha un esforç molt important de digitalitzar i d'innovar el sector agroalimentari que crec que socialment no està ni reconegut ni és conegut. Per tant, jo crec que aquí hi ha un doble repte, explicar-ho i la societat que també reconegui l'esforç que des del sector s'està fent en aquest sentit. En el teu cas, la teva empresa, com està aplicant la

tecnologia en els recs? Explica'm això. És màgia, ja?

No, no és màgia. De fet, ja fa uns anys que ho estem fent perquè tot el món dels sensors. Nosaltres som una empresa d'assessorament agrari i el que fem és instal·lar sensors i tecnologia. Perquè els agricultors puguin prendre millors decisions. Al final, nosaltres amb aquestes dades, les transformem en informació i indicadors que permeten a qui decideix, ja sigui un tècnic o un regant, decidir quina quantitat ha d'aplicar, en quin moment és més òptim, en quina freqüència, etc. Això ho feu amb intel·ligència artificial? En els últims anys sí, això ha sigut un pas, és a dir, en els últims anys amb l'increment de l'aplicació de la intel·ligència artificial a les dades, ens hi hem posat i ho estem fent avui en dia, vam començar únicament mesurant dades i ensenyant aquestes dades en una pissarra, això era el primer estadi, el segon va ser analitzar dades de diverses campanyes, quan ja teníem diverses campanyes, d'aquesta manera tenim dades històriques, i amb les dades històriques podem millorar aquesta predicció, i ara ja estem en aquest escenari que comentaves d'intel·ligència artificial, de tenir dades de prediccions, per exemple, va potre inspiracions, sabem si plourà al cap de 3, 4, 5, 6, 7 dies, amb una fiabilitat millor que fa uns anys. Que ara plou molt, eh? Ara plou molt, però en època de cultiu no tant.

Andreu, en el teu cas, quines eines digitals feu servir? Posa'm exemples de la teva empresa que feu servir.

Al final, nosaltres el que farem és intentar facilitar al sector, tant agrícola com ramader, la gestió de la dada. Cada dia generem més dades, ja no ens en recordem de l'IoT, ja no ens en recordem del Big Data, això fa quatre dies, i gràcies a la intel·ligència artificial. Farà que tota aquesta gestió de dades sigui molt més fiable. Al final, nosaltres hem de ser facilitadors del sector, que és un sector que, evidentment, com tots, està transformant-se. És un sector, com diu la Carina, que ja ha fet molta feina, però els hem d'ajudar moltíssim. De fet, agricultors i ramaders surten tot sovint als carrers, queixant-se de tota la burocràcia. I només falta que la tecnologia sigui un problema. Nosaltres el que fem des de Tecforagro i companyies de grups és facilitar que la tecnologia no sigui un problema sinó que sigui una facilitat.

Però perquè ho entenguem, posa'm exemples perquè els oients i tota la gent que està aquí avui mirant-nos ho entengui, tant en els agricultors i com en els ramaders. On poseu aquests sensors? Que m'ajudeu.

Nosaltres al final ajudem que tota la sensòrica vagi en un punt determinat, al final és la gestió de la dada. Estem gestionant tanta dada que l'agricultor, el ramader, no és capaç, és a dir, no som capaços a les empreses tecnològiques, imaginem el sector ramader o agricultor. Nosaltres el que fem és simplificar la dada i que tinguin KPIs, indicadors molt senzills, no ho dic perquè sigui molt senzill, sinó que és molt complexa, on hi ha persones, on hi ha factor humà, factor tecnològic. Si plou o no plou, totes aquestes dades és facilitar-los que puguin prendre decisions de forma molt ràpida.

Carina, com em diries, en el teu cas, com esteu ajudant agricultors i ramaders a emprendre i perquè també intervingui la tecnologia entre tant tots els sectors i també en el camp. Després parlarem també de robots perquè també ja està canviant i fins i tot en algunes explotacions estem veient que també hi ha robots recollint fruita. I per tant està canviant també molt aquest sector. Com els ajudeu perquè la tecnologia, encara que no ho pensem, quan mengem una fruita o quan estem menjant aliments, també hi ha hagut ja tecnologia en aquest procés?

Nosaltres, des de CaixaBank, la macroBank, ajudem el sector des de dos vessants. Des de la vessant del finançament, perquè tota la incorporació de tecnologia, que aquesta incorporació de tecnologia no és perquè sí, és perquè hem de ser més eficients, Per tant, hem de produir més amb menys cost i això requereix un alt volum de finançament. Aquest és el primer punt. I després també ajudem amb programes com l'AgroBank Tech Digital Innovation, que el que pretén és ajudar a empreses que comencen a impulsar el seu creixement. I donar-los recursos perquè innovin a favor del sector amb diferents estratègies. Llavors, aquesta doble vessant.

Molt bé. En el vostre cas esteu utilitzant robots també o encara no? No, en el nostre cas només sensors.

Sensors. Quin estalvi d'aigua? Em pots explicar una mica, gràcies a aquests sensors, estalvi d'aigua real, gràcies als sensors, no tant per la factura, sinó per també fer front als períodes de possible sequera, que també els hem viscut. Perquè ara, clar, parlàvem de sequera fa uns anys i estàvem tots preocupats per la sequera. Ara, al contrari, tenim un canvi climàtic que ens afecta a tot el món i a Catalunya ha plogut més que mai i estem amb alertes contínuament, però vosaltres també aquesta sensorització serveix per poder després, en època de sequera, Tenir aquests recursos, sí. Sí, sí, és així.

És a dir, en grans números podríem estimar que utilitzant sensors es pot reduir entre el 25 i el 30% d'aigua com si no els utilitzessis. Això és principalment perquè tens una base de coneixement a partir de la qual pots prendre decisions. I llavors, respecte al que dius de la sequera, doncs sí, és evident, com més informació tens i com més digereixes aquest volum de dades, que és el que comentava el meu company anterior, pots pots elaborar aquests indicadors que et donen perspectiva i et donen previsió. És a dir, a partir d'aquests indicadors pots preveure uns escenaris com és el de Saquera en aquest cas. I per aquests períodes de Saquera és important que hi hagi. Un link, un contacte entre què passa als embassaments, què passa a les xarxes de distribució i què passa a nivell de la parcel·la. És a dir, aquest nivell de governança és el que jo crec que ens falta per acabar de gestionar bé aquests escenaris de sequera. És a dir, saber quina quantitat tenim a l'embassament, si hi ha pèrdues en la distribució i com s'està gestionant al final a nivell de parcel·la aquesta aigua. Amb tota aquesta informació és possible gestionar-la millor.

Andreu, són molts els emprenedors i emprenedores a Lleida que es dediquen al camp. Tothom s'adapta a aquesta tecnologia, és a dir, tothom vol digitalitzar el camp. Hi ha gent que diu, no, jo vull treballar com abans, no vull entrar en la transformació digital i anar més amb la IA. Sí, tothom. Ho fem tots,

tots som reaccis al canvi, inclús a les empreses tecnològiques ens costa adaptar-nos avui en dia a aquestes noves tecnologies, la intel·ligència artificial que ara està tan de moda i que hem de vigilar crec que tots de certa manera i nosaltres també, com a empresa tecnològica i també gràcies a l'ajuda del CaixaBank o d'E1, són finançaments i ens ajuden a vegades a ser capaços d'adaptar. Tota aquesta nova tecnologia i tots aquests nous moviments perquè després siguem capaços de transmetre-ho a la gent que som més reàcia i a més a més és clar, és normal, estem canviant constantment, el món canvia, el clima canvia, doncs evidentment és d'en quina manera nosaltres. Els fem entendre dels beneficis i no de les dificultats del món, del món tecnològic, que a vegades és més un estoper que no pas una ajuda.

Què et sembla que la robòtica també hagi entrat tant al camp? T'agrada o no t'agrada?

Sí, clar, és que a més a més entrarà, està aquí per entrar, està aquí per ajudar, però clar, amb un agricultor, jo vinc de casa també per d'agricultors, I clar, quan els expliques això, doncs els espanta, és normal. I a més a més, és normal i bo i sa que els espanti, perquè és la millor manera de fer aquest canvi. Però això té un procés, té un procés i també té un cost, cosa que amb els petits productors també és molt dificultós. Clar.

Carina, com entra la intel·ligència artificial en el camp? També es pot ajudar a canviar moltes decisions, també, estratègies també, que també es treballen, sí?

Per suposat, tenim aquí un exemple clar amb el tema de la gestió de l'aigua. Ja fa molt temps, de fet aquí ja tenim empreses punteres, punteres a nivell mundial, i a Catalunya també n'hi ha alguna més, en gestionar recursos, no només els recursos hídrics, també. També la robotització que tu deies, tenim un greu problema al sector primari de disposició de treballadors i tenim la perspectiva que tota la tecnologia que puguem aplicar al camp ens anirà a favor, primer per solucionar aquest problema i després també per abaratar costos. Molt bé.

Andreu, digue'm algunes de les dades que recolliu, que es puguin explicar.

Qualsevol tipus de dades. Però digue'm una, posa'm un exemple. No, des de l'aigua, els nitrats que hi ha al terreny, la previsió que si una poma o una pera té un color o un altre a l'hora de la classificació, tot tipus de dades, és a dir, el que deies de la robòtica, la robòtica al final no és tan sols la part mecànica, sinó la sensòrica de recolliment de dades, és a dir, qualsevol dada nosaltres la gestionem, no som experts. De tot això, no som experts d'aigua, no som experts de robòtica, però el que sí que som experts és en gestió de dades i simplificar llocs de la mà d'empreses molt més específiques, gestionem aquesta dada i la fem que hi hagi aquest link entre diferents punts de vista, no? I aquesta és la nostra feina.

També us pregunto si la robotització creieu que és una solució a la falta de relleu generacional, que passa, no?, també aquí, en aquest sentit.

Sí, sí, sí, és a dir, pot ser, però sí, sí, és evident, la robotització serà una oportunitat per al camp, el que passa que hem de veure si aquesta oportunitat té en compte aspectes medioambientals, té en compte aspectes socials, és a dir, jo crec que quan desenvolupem una solució tecnològica hem de tenir en compte aquests criteris, més enllà de l'econòmic, hem de veure com ens afecta medioambientalment aquesta aplicació, i com ens afecta també a nivell social aquest canvi. Jo crec que és una mica el mateix que està passant amb la regulació de la intel·ligència artificial. Jo crec que quan fem solucions ho hem de preveure abans perquè la proposta que fem sigui una proposta de valor per l'agricultor que encaixi amb el global

de la societat. Molt bé. Titular final ja per aquesta taula. Us faré fer de periodistes. Heu d'acabar amb una frase. El món de demà en el camp. Un suspensiu. Us acaba la frase. Carina, què em diries?

Doncs et diria que tota la part d'innovació, digitalització i tecnologia és clau per la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

Molt bé, el teu titular, el món de demà en el camp? Està ple d'oportunitats. Bona frase aquesta. Hi ha un institut aquí que hi ha unes noies aquí prenent apunts. I el teu titular, Andreu, final, a veure. Que està en procés de canvi i més evolucionat del que ens pensem. Molt bé. Doncs moltes gràcies a la Carina, també a l'Albert, a l'Andreu, per ajudar-nos a entendre una mica més com serà el camp del futur avui des de Lleida. Un fort aplaudiment per tots. Gràcies.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Seguim. Seguim des de Lleida i ara baixaré. Ai, sí, que no caigui. Baixaré el públic, saludarem de seguida uns emperadors, però abans hi ha unes joves aquí de l'institut. D'on sou? De quin institut sou? A veure. Quina edat tens, tu? I què et sembla? Està canviant molt el camp, tot això que has escoltat? Què et sembla el que has escoltat fins ara?

Bé, és interessant. Els ajuda a fer les coses millor.

Molt bé. Més fàcil. Els ajuda a fer les coses més fàcil. A veure, ella s'està amagant perquè no li faci una pregunta. Com està canviant el camp? Què et sembla el que hem dit? Està canviant molt amb la tecnologia al món? Sí, està ajudant molt la tecnologia. Tu què vols ser quan siguis gran? No ho sé encara. M'ho estic decidint. Però què vols estudiar? O estètica o educació infantil. Molt bé. Escolta, vaig a veure emprenedors que hi ha aquí. Començo per aquí. Què tal, com estem? Molt bé. Com et dius? Josep Casas. Josep, a veure, jo t'he vist a tu, tu ets un gran emprenedor, perquè ja t'he vist en especials de Girona i en especials de Lleida. I dic, és un home que ocupa territori. Explica'm, quin és el teu negoci aquí a Lleida?

Aquí tinc Europistachos, que vam fundar l'any 2020, i som el líder en fer pistachos a Catalunya i a l'Estat. I a Girona ens vam veure per un altre que fa menjar de gos que es diu Food for Joe.

A veure, explica'm el dels pistachos. Quant produïu? Explica'm totes aquestes dades. Quant produïu? Quants treballadors sou? Pots aixecar-te? Explica'm una mica totes les dades, a veure.

A veure, nosaltres tenim unes 700 hectàrees en gestió a Catalunya i a més tenim 200 hectàrees d'altres agricultors. Aquest any hem fet unes 200 tonelades, que són 200.000 quilos, i els hem enviat una gran part a Índia. Estem exportant a la Índia. El pistacho català acaba a la Índia perquè aquí els retailers d'aquí. Molt origen, però poc Catalunya. ¿En serio? ¿Quantes tonelades m'has dit a veure? Nosaltres ja hem enviat un contenidor de 22.000 quilos a l'Índia, perquè valoren molt el pistatxo d'aquí i ens el paguen millor que els d'aquí. Llavors nosaltres, clar, al final hem de vendre que ens pagui més.

Per tant, tu ets una start-up que treballes tota la cadena de valor d'aquest cultiu, del pistatxo, des de plantar arbres, no?

Tenim un viver a Torreveses, aquí al Sagrià, que fem la llavor i fem l'arbre, i l'arbre el plantem a les nostres finques. Tenim 15 finques a Catalunya i 30 a tot l'estat, sobretot a l'Aragó, a Guadalajara, i en total gestionem unes 1.600 hectàrees.

Molt bé, i els teus pistatxos van a quants països del món? Ara mateix estem venent aquí i a la Índia. Només a la Índia?

Sí, però és un país de 1.500 milions de persones. No tenim prou pistatxos per a ells.

És el país amb més població, perquè jo he estat a la Xina aquest estiu, el segon és la Xina, i per què no vens pistatxos

a la Xina? La Xina té un soci que és Iran, que és el segon producte mundial, i fa pistatxos més barats que nosaltres, no de tan bona qualitat, ja vindran els xinesos, ja vindran. Tots vindran, acabaran venint tots.

Escolta, m'han dit que tu ets un emprenedor que tens un canal a TikTok que

ho estàs petant. Sí, fa dos mesos, com que no podia vendre, perquè cap retailer volia vendre, vaig fer un canal a TikTok i animo a qualsevol emprenedor que s'hi posi a TikTok o Instagram. I què expliques en aquest canal? Com fem les finques, com fa 7 anys que estem plantant pistatxos a Catalunya, com fem la crema de pistatxos, com cuidem les finques, com intentem entrar al retail i no ens volen, com intentem donar a conèixer la marca i la veritat és que les xarxes socials són democràtiques. Al final no necessites tenir ningú darrere que et posi diners. Tu vas fent contingut i si la gent li agrada et segueix i et comparteix. Molt bé. Quants treballadors tens tu? L'empresa té 50 treballadors. A Catalunya tindríem la meitat, més o menys. Escolta, i això que portes aquí que diu Tacho. Bueno, és la marca que tenim. Tenim una crema de pistachos. Ah, crema també. O de festucs, perquè hi ha gent que també en diu festucs. Nosaltres aquí a Lleida en diem pistacho, i per això ens diem Europistachos, de fet. I es Tacho, és una crema dolça de pistacho, té llet, té cacau, té sucre, i en tenim una altra que és Tacho 100%, que només té pistacho. I com a exclusiva et dic que en traurem una ara que es diu Tacho Crunchy, que té trossets de pistacho. Ja li agradarà molt a la gent, eh?

És la que triomfa. Molt divertit. Escolta, m'han dit que també utilitzes uns sensors, i que tenen una aplicació que es diu Pistalla. Hem fet amb l'IRTA una cosa que es diu Fertismart.

Amb tecnologia què és el que fa això? Mira, t'explico, amb Fertismart, amb l'IRTA, justament amb l'IRTA, un grup operatiu i amb una cooperativa que es diu Unió, hem fet que amb satèl·lits, el Sentinel-2 i el Sentinel-3, són satèl·lits que passen per sobre de les finques i fan unes fotos a molt lluny, molt lluny d'aquí, de 20 metres per 20 metres. I aquelles fotos ens diuen tota la temperatura del sol, de les fulles, i podem preveure com regarem la setmana que ve. Ets ben venedor, tu, eh? No, això ho he fet els de Fertismart, jo no ho he fet.

No, però et vens molt bé, et vens molt bé. Bueno, sempre s'ha de vendre. Escolta, m'agradaria, perquè he de parlar amb més emprenedors, m'agradaria convidar-te un dia que vinguis també a Barcelona. Encantat. Al Revolució. I així proves el tacho. El tacho, el pistacho o la crema de pistacho? Tot, provarem tot. Un fort aplaudiment per ell. Gràcies. Ai, quin riure. A veure, aquest noi, com et dius? Gerard Rossell. Tu ets fundador, m'han dit, de Quota Vita. Quota Vita. Jo el que estic fent. Ah, ja comences, espera't. És que els emprenedors. Un moment. Els emprenedors sempre és. Vamos a venderlo todo. No, a veure, és una start-up que comercialitza proteïnes de sèrums de llet amb sabors com l'orxata, la mora o la crema. I la crema catalana. A veure què feu, exactament.

Jo el que faig és, o el que pretenc treballar, és salvar el xerigot de Catalunya. Perdona? Salvar el xerigot de Catalunya. Què vol dir salvar el xerigot de Catalunya? Actualment a Catalunya s'està desaprofitant el xerigot, a Catalunya, al sud d'Europa, llavors el meu projecte és aconseguir reaprofitar que les formatgeries del país no el llencin i puguem fer una beguda, com per exemple aquesta d'aquí, que és el xeri, que és una beguda concentrada de xerigot i que té, a més, gust de mort, i que està molt bona. I això a quants països ho veneu ara mateix? Doncs ara mateix ho venem a Catalunya i Andorra. Catalunya i Andorra. I horxata, mora o crema? Sí, vaig començar primer de tot agafant important proteïna de pols d'Europa, vaig començar a saboritzar-la amb gustos catalans, doncs començant amb un gust com la crema catalana, la horxata, també el de mora, que és així per al setembre, i ara doncs trec la primera versió líquida, que justament amb l'IRTA estem fent una investigació per poder-ho treballar molt més. I aquesta idea d'on surt?

Perquè és una idea original, no trobo? Sí, perquè jo soc bastant esportista,

jo vaig viure en aquest cas a Colòmbia i em vaig deixar una mica i estava com, o sigui, no tenia bons hàbits saludables i quan vaig tornar a Catalunya em vaig tornar a cuidar també i buscava proteïnes que tinguessin gustos locals. I quan buscàvem, en aquest cas, les proteïnes de gustos locals, no ho vaig trobar i vaig acabar dient, escolta, doncs per què no fas alguna cosa que tingui relació amb el que som nosaltres, els catalans? Doncs una crema catalana, el primer que ho va petar, una horxata que connecta molt amb València i amb tot el que som els catalanoparlants, i ara també una mora, que també és molt proper, que tots estem acostumats a anar a la muntanya a l'agost a buscar mores. Quants treballadors sou ara? Doncs ara mateix som tres persones, tinc una persona de CMO, tinc una altra que és de responsable logística, i bé, doncs amb creixement. Molt bé.

Per tant, tu creus que la tecnologia també està canviant cada vegada més les empreses relacionades amb el camp, amb Lleida? Sí, 100%.

De fet, un dels problemes perquè no puc aprofitar actualment el xarigot és perquè no hi ha empreses que tinguin ultrafiltradors disponibles per justament fer-ho i les petites i mitjanes formatgeries tampoc no saben que fer-ne. Llavors, justament és una de les parts d'inversions que hauré de fer amb CAPEX per poder aprofitar-lo. I això serà immediat.

Molt bé. Demanes alguna cosa? Si vols algun inversor avui que t'escolten aquí, què demanaries?

Sí, de fet estem en ronda de finançament que tancarem ara al novembre. Ara d'aquí una estona faré el concurs de Startups. De fet, demà també estaré presentant. I què demanes? Va, aprofita. Estem demanant 175.000 euros. Ja tinc una part de la ronda aixecada i ja per tancar-ho en les següents setmanes. Fort aplaudiment, Pau Gerard,

moltes gràcies. Moltes gràcies, Chantal. Gràcies. Anem a conèixer el Pau. On està el Pau? Mira-lo. Pau Palau és CEO i cofundador de GreenPulse, una startup que desenvolupa robots per recollir fruita. A veure, com pot fer un robot quina fruita està a punt de recollir? Com són aquests robots?

No, no és per collir fruita, ben bé és un tractor autònom. Nosaltres desenvolupem una solució robòtica completa que serveix per substituir el tractor de combustió. A veure, torna'm a explicar un moment, eh? Torna'm a dir. Què és el que feu? Nosaltres hem desenvolupat una plataforma robòtica, un robot, que serveix per substituir el tractor de combustió que s'utilitza als cultius del valor. És a dir, deixem de tenir un tractor convencional amb els problemes que comporta,

de manteniment. Però el tractor quina diferència ja? Jo perquè clar, no soc molt de camp, jo soc molt de ciutat. I normalment hi vaig al camp, però acostumo a ser més a ciutat. Aquest tractor, què fa diferent dels tractors convencionals de tota la vida?

És capaç de treballar de forma autònoma sense un operari dintre. Com un cotxe autònom? Tractor autònom, sí. És un cotxe autònom pel camp. Què fa? Rega? Què més? És a dir, li pots enganxar tots els implements que treballen amb un tractor. És a dir, totes les tasques que fa un tractor li fa falta tenir un implement. Nosaltres podem agafar aquests implements i gràcies a una patent que és de la nostra propietat, els podem utilitzar amb el robot autònom. Per tant, pot fer el mateix que un tractor. Molt bé. Tu d'on ets tu? Jo d'Aitona, d'aquí Lleida.

I tu tens pinta que la teva família s'ha dedicat sempre al món del camp?

Doncs sí, a casa som pagesos, som productors de nectarina, préssecs, taterina, paraguayos, i sí, ve de casa, vull dir, des de ben jove que em va. Ho he notat a la mirada. No, perquè a tu se't veu que t'estimes la terra. Sí, al final, bueno, és de petit cubec i és una cosa que jo crec que tens dins. I què diu el teu pare?

Perquè clar, el teu pare ha vist com la tecnologia, ai perdona, com la tecnologia ha transformat el món, què diuen els canvis del teu pare?

El meu pare ha estat un dels primers que ho ha pogut provar i també dels primers crítics, que ha dit, ostres, això d'aquí s'hauria de canviar perquè es trencarà. Si ho fes d'aquesta forma, tindràs problemes amb aquest tipus d'implement. Llavors, ella ha estat, tant ell com els seus amics i coneguts nostres, tant dels Jordi com els meus, són els que ens han estat ajudant a desenvolupar aquest tractor. Molt bé. Quants n'hi ha de robots d'aquests, tractors? Ara mateix en tenim treballant a Itona i Alcarràs i n'estem produint 10. Però ara que hi ha al territori, quants? Ara en tenim 3 només.

3? Sí. I hem de fer una ampliació perquè n'hi hagi menys de quants?

Ara n'estem produint deu, però bé, la nostra intenció i estem en ello és poder fabricar-ne en menys de cinc anys més de mil. I escolta,

aquests robots que té l'Elon Musk, tu els has vist, no? Tu creus que aquests els arribarem a veure també a casa nostra? Perquè clar, a vegades la robòtica, veiem imatges per les xarxes i realment jo no sé si arribarà tanta robòtica, no? A vegades.

Jo crec que al camp més aviat del que ens pensem. Sí? Sí. Perquè és un sector on la demanda de mà d'obra és molt alta i cada cop ens costa més i més trobar-la. Llavors la pròpia necessitat és la que porta a fer solucions com a Green Pools o la de robòtica humanoide.

Molt bé. Un fort aplaudiment per aquest emperador també. Moltes gràcies. I ara anem a saludar la Natàlia. Natàlia, vine cap aquí. A veure, posa't aquí. Natàlia, atenció, eh? Natàlia, ojos negros. Sí. Pero tens els ojos verdes. Sí, pero es mi apellido. Es marketing. No, però és veritat, eh? Perquè. Clar, dir-te, Natalia, ojos negros, t'ho diu tothom, i tenir els ulls verds tan bonics que tens, no? Això t'ho diuen? Sí, els ulls tan bonics no me lo diuen tant. És veritat, és que es diu així, però té els ulls. Recordeu, hi ha una cançó, la coneixes, que parla d'ojos negros. De qui és aquesta cançó? Ah, doncs ara m'he pensat. De Ducando. Ah, es verdad, sí. Esos ojos negros no los

quiero ver llorar. No la sap aquesta cançó. Que de hecho la historia es de las minas que salían con los ojos negros. Hay una vía verde.

Esos ojos negros no los quiero ver llorar. Bé, la coneixeu aquesta cançó d'Educandu? Sí. De la meva generació, sí. Doncs a veure, no marxem de tema. El rec i la gestió de l'aigua són importants pels pistatxos, però també, Natalia, tu ets cofundadora d'AgroDevis. Que dissenya i fabrica sensors, sistemes de monitorització. Què fa exactament? A veure.

Nosaltres som una empresa d'electrònica integral que fabrica sensors de sondes de medició d'humedat de suelo, sistemes de control de riego, i ho integrem tot amb una plataforma que hem desenvolupat i ara venim a presentar el projecte Zauri, que és un projecte juntament amb l'ESAvic, que és l'anclaje de les sondes amb els satèl·lits, per tenir un munt de dades que puguin aprofitar els agricultors.

Explica-m'ho més fàcil, perquè jo crec que ara ho has fet molt tècnic i hi ha gent d'aquí que no ho ha entès, aquella noia no ho ha entès. Més fàcil.

Pues fabricamos sondas de medición de humedad y controladores de riego para dar información de todo el ciclo del agua. O sea, un agricultor puede saber cuándo está regando, que al final es lo que le interesa y sobre todo si está regando bien, si le falta agua, tiene que hacer regos por pulsos, por el tipo de suelo que tiene,

etc. Molt bé. Tu, en el teu cas, d'on va néixer aquesta idea?

Pues mira, yo, aunque no te lo creas, me he dedicado toda la vida a la hostelería y el Covid, como nos cambió un poquito a todos, la empresa sí que es cierto que era empresa familiar y entonces decidí seguir un poquito las riendas de la empresa.

Molt bé. Per acabar, com definiries el camp? Com està canviant? Amb la robòtica, amb la intel·ligència artificial, amb la digitalització, què en diries? Com està canviant?

Bé, jo crec que hi ha un canvi generacional, que a més ho veiem aquí amb tota la gent jove que estan apostant pel camp, Pero al agricultor aún le cuesta. Dar el paso, yo creo que, no sé si ellos están de acuerdo conmigo, aún le cuesta.

Molt bé. Fort aplaudiment. Petita pausa des de Lleida en aquest especial des d'Agrobiotec. I tornem de seguida.

Revolució 4.0. El món de demà.

Dos dies, els dissabtes quan vulguis, a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Molt bé, avui seguim des d'aquí a Lleida, acabem de conèixer quatre start-ups que estan canviant. Com hem sentit, l'agroalimentació, totes parteixen d'una idea, del seu repte és saber transformar la tecnologia en un producte que funcioni. No hi ha dubte que és un viatge fascinant. Però que no sempre té un èxit garantit, demostrar que la tecnologia funciona, que està canviant moltes coses. I ara tornarem a fer un viatge de més idees innovadores des de Lleida, des de Catalunya. I ara m'acompanya en una segona taula el senyor Josep Antoni Bonet, director d'Agrotecnio, un centre de recerca amb la seva Lleida que estudia tota la cadena alimentària. Què tal?

Bon dia, encantat de poder compartir aquesta estona amb tu i amb les restes de ponents. Molt bé, Antonio, què t'ha semblat tot el que hem dit fins ara? Fantàstic. Amb què t'has quedat del que hem explicat fins ara? Doncs amb els pistachos, amb els drones, amb boleta està el pistacho crunch aquest, a veure si em conviden també a mi, i, bueno, l'ambient en general. Molt bé. Tu, en el teu cas, què feu des del centre de recerca? Nosaltres, en referència a la innovació, estem intentant desenvolupar nou coneixement que després pugui ser aplicable al teixit productiu. Cal pensar que el 19%, per exemple, el component del PIB a Catalunya és agroalimentari. Per tant, és necessari innovar. Perquè si no, morts. Llavors, aquest coneixement, transformar-lo en innovació i poder-lo traslladar al teixit productiu.

Explica'm alguna innovació. Jo sempre dic que la ràdio i la teoria està molt bé, però cal que posem exemples, no? I, per tant, algun exemple pràctic molt innovador que hem fet des d'aquí, què em diries?

Per més innovador i sobretot que és la gran aposta que tenim també des de Catalunya per Lleida, és tot el que seria l'edició genòmica de les plantes. És a dir, a partir del juny de l'any passat, la Unió Europea ha autoritzat tot el que seria l'edició genòmica de les plantes, ja s'ha aplicat en humans, les teràpies gèniques, també ho podem aplicar en agricultura i ens permetrà cremar etapes, poder ser complementàriament a les tècniques que existeixen, molt més innovadors i poder donar respostes als grans problemes que tenim des d'un punt de vista ambiental, de canvi climàtic, de resistència de plagues, etcètera, etcètera. Molt bé.

Saludem també una altra emprenedora que ens acompanya, dones emprenedores, Sònia Hurtado, és cofundadora de Posseidona. M'han dit, a veure, m'ho expliques tu, una empresa biotecnològica que transforma, atenció, algues, En ingredients d'alt valor per a la indústria alimentària i la cosmètica, a veure, d'on surten aquestes algues, sisplau?

Exacte, bon dia a tothom. Nosaltres, a més a més, el que fem és agafar algues infravalorades, o sigui que gent que ja les està fent servir per usos, per exemple, com aditius alimentaris, com agar-agar, carregenat, alginat, acostumen a llançar el 80% de l'alga i nosaltres la recuperem. Però aquestes algues on estan? Aquestes algues, les primeres amb les que hem començat a treballar estan a Astúries i pel nord d'Espanya, però ara estem treballant també amb altres algues d'altres àrees. Tenim un projecte també a Corea, per exemple. A Corea? A Corea. I a Corea què feu? Doncs amb alga nori, concretament. Si vols alga nori, Corea i Japó és el lloc, perquè en saben molt de cultivar-ne i llavors aquest projecte per això l'hem arrencat directament allà. I què fem amb aquestes algues? Doncs fem ingredients. Per exemple, si ens centrem en cosmètica, hi ha alguns pigments en les algues, en alguns tipus d'alga, que tenen efectes antiinflamatoris, efectes positius per a la salut, efectes antioxidants, etc. Nosaltres el que fem és fer extractes que tinguin tot aquest potencial i després els puguem aplicar en cremes. No ens dediquem a fer el producte final, sinó que ens dediquem a vendre els ingredients per a la gent que fa les cremes finals. Cremes a treure les arrugues també? Exacte. És l'alga que treu les arrugues. En això estem, en això estem. A veure, quants sou ara treballant? Ara som cinc, a temps complet. Des de Lleida? Estem a Barcelona, nosaltres, però estem per tot Catalunya, perquè jo estic a Palamós, així que estem a tot el territori, et diria. Molt bé, què és el millor i el pitjor d'emprendre, em diries, en el teu cas? El millor és que no t'avorreixes gens, mai, i el pitjor, doncs els imprevistos negatius, que sempre em passen. Amb tot el que fas, però amb la start-up potser és com més evident, o més radical, diguéssim. Molt bé, també saludem l'Orson Acosta,

que és cofundador i CEO de Zoya Projects. M'han dit que tu ets una consultora especialitzada en la transició regenerativa i climàtica del sector. A veure, què tal, com estàs? Bon dia, enxantal. Com estàs? A veure, com m'expliques la feina que feu de manera molt fàcil i planera?

Doncs ja és un repte explicar-ho de manera fàcil i planera, però, bueno, bàsicament això som una consultoria. Nosaltres pensem que l'empresa pot ser un. Una eina per al canvi social, som una empresa amb propòsit i bàsicament el que fem és ajudar els productors i el sector agroalimentari en general a poder fer la transició cap al model d'agricultura regenerativa a través de finançament i processos de facilitació, també desenvolupant alguna tecnologia. És bastant ampli però al final el propòsit és sempre el mateix, aconseguir que el sector faci la transició cap al model d'agricultura regenerativa. Quants sou ara mateix vosaltres? Doncs mira, ara mateix som tres en procés d'incorporar dues persones més. I treballeu ja amb intel·ligència artificial? Nosaltres treballem molt amb la intel·ligència artificial en el sentit que la consultoria sempre semblava que no fos escalable perquè més consultories, més persones i ara la intel·ligència artificial la veritat és que ens ajuda a fer molt més àgils aquests processos.

Clar. Què en diríeu? Què ens falta perquè la recerca agroalimentària catalana es converteixi en start-up i empreses de més èxits? Què ens falta aquí a Catalunya?

Jo crec que és un plat, traslladar-ho al tema de la cuina, un plat complex. Necessites molts ingredients per ser un plat sucós d'aquests que vinguin de gust. Fa falta formació, fa falta acompanyament, fa falta connexió, és a dir, espais de connexió. Abans, per exemple, estava el company dels pistatxos que estaves entrevistant, I ha dit en un minut, el proper repte, perquè és un tio inquiet, és fer avellanes. I clar, jo automàticament dic, tu estàs pensant en una avellana per fer avellanes. Jo automàticament estic pensant en aquesta avellana que té unes arrels i pots posar tòfona, alguna cosa podries tenir, avellanes i tòfona. Això és una innovació, no pas per ell, és posar, connectar coneixement amb innovació i desenvolupar oportunitats de negoci.

Clar, bona idea també. Què diries en el teu cas? Què podríem fer per millorar aquestes start-ups?

Doncs seguint aquest fil que has començat tu, estic molt d'acord que has de saber veure les oportunitats. I ja que estàs fent innovació, doncs potser no enrucar-te molt amb el que estàs fent, sinó tenir una mirada més de vista d'àliga, amb més perspectiva, i anar veient oportunitats que puguin ser camins que s'obrin. Això costa molt perquè, clar, també et poden distreure molt d'on tu has començat, però penso que val la pena mesurar-ho com a mínim i després prendre una decisió de si apostes per aquell camí que s'ha obert nou o si potser ho delegues a algú altre perquè ho segueixi ell.

Molt bé. La teva idea de negoci es va inspirar en alguna empresa concreta, em diries?

No exactament, jo és la segona startup que tinc. Sí que em va passar que estava treballant com a freelance en una empresa de Agar-Agar, que manufacturen Agar-Agar, i va ser on vaig veure tot això que comentava del desperdici alimentari, que només utilitzaven 15% de l'alga. Màxim. Màxim 20 en algun cas. I allà vaig veure totes aquelles tonelades que s'anaven cada dia a la brossa, que els costava molts diners de gestionar, perquè al final gestionar residu és molts diners que gastes. I veia que allà hi havia proteïna, hi havia fibra, hi havia alguns compostos que podien tenir aquest valor en un tema més mèdic o cosmètic. I això va ser l'origen de Poseidona.

Molt bé. Orson, m'han dit en el teu cas que per millorar la salut dels sols, de la terra, impulsar nous models de negocis sostenibles, a veure, us centreu en eliminar el carboni de la terra? Em sembla molt difícil això d'explicar, com ho feu això?

Doncs mira, és quasi el contrari, ens centrem en augmentar el contingut de carboni als sols. Quan he parlat de mecanismes de finançament, hi ha una de les coses, no sé si et sona, que es diuen els mercats de carboni, crèdits de carboni, que és bàsicament que les empreses paguen. Per compensar la seva petjada. Segur que et sona això de plantem tants arbres i pots fer que el teu viatge sigui neutre en carboni. Doncs l'agricultura també té aquest potencial de ser un emburnal de carboni molt gran. Avui en dia, pel model convencional, el contingut de carboni als sols es va perdent i precisament nosaltres el que fem és dir, si s'implementen models que augmenten el contingut de carboni, com és l'agricultura regenerativa, doncs tenim una nova font d'ingressos per als agricultors. És un dels exemples de mecanismes de finançament climàtic amb els que podem treballar.

Molt bé. Vosaltres investiguen àmbits com l'agricultura, la ramaderia, el medi ambient, la biotecnologia. Com es detecta que un resultat científic té potencial per convertir-se en una solució necessària i que estàs disposada a pagar?

Es tracta d'estar en contacte i tenir foros de contacte amb emprenedors. Jo voldria destacar, per exemple, una de les eines que millor se'ns funciona, aprofitant que estem en un ecosistema o en un entorn en el qual pràcticament tothom ens coneixem, on ens organitzem una vegada al mes una trobada que es diu Esmorzars d'Innovació. Esmorzars d'Innovació. Sí, Breakfast for Inno. El fem al Parc Agrobiotec i aquí adrecem en temes específics, per exemple, el tema de la llet, i posem en contacte un investigador amb un empresari vinculat a aquest tema. I el públic és gent vinculada a aquest sector. Llavors, durant una hora, veu un brainstorming de diferents idees, 10 minuts d'exposició del recercador, 10 minuts de l'exposició de l'empresari, un explica coneixement, l'altre necessitats, llavors s'estableix un debat. Acompanyat d'un cafè, uns bocates de xopet, perquè som. Anem a lo barato, entens? No són els rits, no són els rits. I això ens ha permès visualitzar que han sortit projectes, connectors, han sortit idees, iniciatives. Que a poc a poc van cristal·litzant. És a dir, tenir aquest tipus d'instruments, aquest tipus de foros que permeten, i aportem tres edicions d'aquest i gairebé 35 edicions temàtiques.

Orso, la transició regenerativa molt important, a més, amb aquest canvi climàtic que vivim, i com està canviant el món. És molt necessari?

Sí, de fet, Chantal, una de les primeres tecnologies que es va inventar, ara que estem en aquest espai, és l'agricultura, precisament. I és una tecnologia que segueix avançant. I l'agricultura regenerativa és un canvi de mentalitat, un canvi en la manera d'entendre com produir. En comptes d'intentar lluitar contra la natura, intentem introduir-la als processos productius i que sigui una aliada. Precisament és per això que és un motor de canvi sistèmic molt bo per aconseguir la transició climàtica, però no només frenar la pèrdua de biodiversitat, augmentar el contingut d'aigua als sols, etc. O sigui, jo soc convençut que l'agricultura regenerativa és el nou model.

I com aconsegueu finançament quan treballeu en projectes de transició climàtica?

Doncs mira, nosaltres personalment des de Zoya treballem molt amb finançament públic, amb consorcis europeus, amb convocatòries com Horizon, però també treballem amb grups operatius o amb tot tipus de finançament. I si ens basem en el finançament que nosaltres facilitem pels productors, doncs hi ha moltes eines.

Molt bé. En el teu cas, em diries, com canviarà el camp del futur? És a dir, què passarà d'aquí 5-10 anys? Com creus que canviarà tot el camp i tota la part d'agricultura i

ramaderia de Lleida? Canviarà moltíssim. Jo crec que innovar o morir o desaparèixer. Fins i tot el que avui en dia considerem que és estable, que ho tenim assegurat, ja no ho és. Abans posava un exemple en un altre foro de debat, que és, per exemple, que fa un mes va sortir que els anglesos havien desenvolupat a través de l'edició genòmica. Unes maduixes que són capaces ja de viure en un entorn climàtic que teòricament no és favorable. Això significa que els productors de maduixes d'Almeria del sud d'Espanya ja no tenen garantit aquest mercat perquè ja tenen una competència que no hi comptaven. És a dir, és necessari per tant innovar i no donar res per segur perquè estem en un entorn absolutament canviant i res no és fixe.

Doncs escolta, ara baixaré a públic, estem ja acabant el programa, queden cinc minuts, però agrair tant al José Antonio Bonet, també a Orson Acosta i la Sònia Hortado, que han vingut en aquest especial d'Agrobioteca Innovation Forum amb CaixaBank Day One, i que per tant estem fent aquesta reflexió interessant de cap a on va el camp del futur. Un fort aplaudiment per ells, gràcies.

A Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Xantal Llevina.

El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Molt bé, doncs queden tres minuts. Vull preguntar, teníem públic aquí Lleida, què li ha semblat el programa? Amb quina reflexió es queda? A veure, què em diria?

Molt interessant i al final el futur és estar aquí, a Lleida. A què et dediques? A la banca. Estem aquí per conèixer clients i futurs clients.

Molt bé. Vaig a preguntar, amb vostè ja he parlat, aquesta joventut que hi ha aquí. Heu pres moltes notes? Heu pres apunts d'aquest especial de ràdio? Què has apuntat a veure? Alguna frase?

A mi m'ha agradat molt el tractor autònom, m'ha semblat molt interessant. El tractor autònom, t'ha agradat?

Molt bé. Heu pres apunts, eh? Què has après d'apunts? A veure, què destacaries? Estem fent les frases finals, eh? Moltes coses.

He après moltes coses, no sé, el consum dels robots i tot això. Molt bé. La teva frase, que has apuntat? Jo he après com treballo amb la IA i totes aquestes coses m'han paregut molt interessants.

Molt bé. En el teu cas, a veure, aquesta noia de blau, la teva frase, heu pres molts apunts, trobo. Fareu un treball d'institut, no, d'aquest programa? Una activitat. Una activitat, sí. Quin és el titular? Quina és el titular? Com el titular. Quin titular? Un titular, que diries, d'aquest programa?

Bueno, és que jo més que res. Amb qui t'has quedat? Doncs per mi, pel dia de demà, que si vull fer, per exemple, perquè estem estudiant estàtica, pel dia de demà saber totes aquestes coses d'intel·ligència artificial

que ajudi a l'estàtica. Molt bé. Doncs escolta, moltes gràcies. Hem d'anar acabant amb un fort aplaudiment per totes aquestes noies de públic. Ara sí, ja hem d'anar acabant. Deixeu-me acabar amb una frase. Avui una frase que diria Johan Cruyff, que els diners han d'estar al camp i no al banc. No sé si aquesta és la millor frase, que han d'estar al camp i no al banc. Ella es referia al camp de futbol, però jo vull aprofitar-la per posar en valor el camp d'on surt tot el que mengem i que és un sector vital per a un país. Per això vull reivindicar avui. Que hi posem diners al camp en ajudes, en innovació i en talent. Només un camp en forma pot ajudar-nos a tenir un futur millor. Agrair avui sobretot també a Caixabank Day One, a Agrobiotec Innovation Forum per fer aquest programa des de Lleida. Agrair també a Agrobiotec de Lleida a tota la gent aquesta simpatia de la gent d'aquí. Hi ha moltes persones que han participat en aquest programa, com el Marc Peyron, la Clàudia Crua, el Marc Amorós, el Jordi Pi, el Gerard Gil i el Guillem Sainz. I molt important, la part tècnica, perquè quan sortim de l'estudi hi ha una part tècnica molt important que no es veu, que és el Martí Cuní, el Pep Casanovas i la Marta Bustos. Un fort aplaudiment per l'equip, sisplau. Ha estat fantàstic venir a Lleida, espero que ens convideu més a venir aquí a Lleida. Ha canviat, canviarà molt el camp, canviarà molt també la tecnologia en l'agricultura i en la ramaderia i jo crec que hem de divulgar i hem d'estar alerta de tots aquests canvis. Un aplaudiment, sisplau, per acabar. Gràcies, Lleida, gràcies, fins una altra.

We spend a lifetime waiting for a revolution.

¡Revolución!