Sequeres i pluges intenses: podem dir que el temps se'ns està "monsonitzant"?

Els meteoròlegs ens estan avisant que el temps és més difícil de predir, que va canviant i que el clima fins i tot s'està tropicalitzant. Un d'aquests experts és Mariano Barrientos, que és expert en climatologia històrica. Mariano Barrientos, bona tarda. Molt bona tarda. Què vol dir que ens estem tropicalitzant? Que ens hem d'acostumar a viure com si visquéssim, no sé, a l'Equador o a Miami o què?

Bé, fa uns minuts un dels tertulians ja ha exposat molt bé els elements claus d'aquesta situació. M'ha semblat reconèixer que era el senyor Bassa, no sé si pot ser. Sí, pot ser el Bassa, sí. Bona tarda, bona tarda. Doncs ja ha donat molt bé una relació d'elements i de factors que entren en tota aquesta equació que hem de considerar relativament nova. Jo ja si ho casc gairebé no caldria que expliqués gaire cosa, però. Carai, carai, Bassa, sí que en saps, eh? No, sí, sí, fins i tot els aspectes socials i les actituds socials que caldrà desenvolupar o recuperar del passat per aquests nous escenaris. Ja ho va dir el secretari general de la ONU, el senyor Guterres, va dir que estàvem entrant en territori inexplorat. Llavors, aquest missatge que ens estem tropicalitzant és, en principi, la imatge que es vol donar al públic perquè entengui que anem cap a un clima que tindrà unes condicions diferents al clima mediterrani que coneixíem des del segle XIX i el segle XX. Serà diferent i tindrà unes característiques més properes a un clima propi de la zona intertropical que no pas a la zona subtropical que és en la que estem ara.

I això és degut al necessari de factors. Això que està passant ara no és una cosa passatgera, és a dir, no està passant ara i després tornarem on érem, sinó que això ja és, anem passant pàgines i ara anem cap a una altra direcció.

A escales climàtiques hi ha unes anomalies que acostumen a durar uns 40-60 anys i jo al principi pensava que estaven dintre d'una anomalia d'aquestes entre cometes passatgera perquè afecta una o dues generacions i ja està i després tot es recupera i torna uns valors habituals de cada clima regional. En aquest cas enteno que potser estem entrant certament en un escenari nou. I llavors el que cal fer és, de la mateixa manera que ho faran també els models de predicció, és anar aprenent sobre la marxa, buscant referents antics, adaptant-nos, veient també exemples d'altres regions, i anar amb el coneixement científic que anirem tenint i el monitoreig que es fa molt detallat d'aquestes situacions, podrem anar desenvolupant noves estratègies, noves actituds, unes construccions més eficients a nivell de territori per poder-hi viure i poder-nos moure pel territori amb condicions, Jo crec que si es fa progressiu podem arribar a establir un cert equilibri amb aquesta situació, amb aquestes condicions canviants que anirem tenint. És una transició climàtica. Això sí, llàstima que a la generació que li toca viure una transició climàtica no és gens agradable. És molt car, és molt complicat, té incerteses, té sacrificis, però clar, és l'esforç que deixem així per les generacions que vinguin.

Però clar, ara deia, això ja ha passat altres vegades és a dir, que aquestes transicions climàtiques han anat passant al llarg de la història algú diria, home, doncs llavors no és el canvi climàtic és que el clima sempre canvia això ho hem provocat els humans, el que està passant ara?

Aquí està la qüestió que val la pena diferenciar perquè molta gent quedi tranquil·la i també per explicar-ho a persones que interpreten de forma potser desencaminada determinats comportaments del clima i atribueixen o creuen causes i efectes. Que hi ha hagut canvis o fluctuacions climàtiques importants al llarg del temps, en època històrica n'hi ha hagut. Que generen un impacte social, que generen anomalies o canvis i mutacions en els ecosistemes i en els éssers vius. Tot això mica en mica ho anem estudiant perquè ens interessa, perquè ara estem en una d'aquestes transicions climàtiques. El que ara en aquest cas és diferent i és nou és la causa que està propiciant aquesta transició climàtica. En altres èpoques eren processos naturals, més o menys coneguts, que tampoc en coneixem gaires, Tret de les eres glacials i interglacials, per sota d'aquesta escala de comportament, tenim anomalies climàtiques que diem, ui, aquí està l'anomalia, però ben bé no sabem el conjunt de factors que hi participen. En aquest cas tenim, diguem-ne, el privilegi, i és una sort de cara al futur per gestionar-ho bé, sabem quins són els factors que han produït aquesta situació, sabem les taxes d'escalfament que s'estan produint, és a dir, sabem la causa, i és nostra, sí, és l'emissió de gasos d'efecte hivernacle d'una forma, diguem-ne, no natural.

I aquesta transició està sent més ràpida del que eren abans les transicions. És a dir, això els humans no només ho hem provocat, sinó que estem fent que vagi més ràpid.

Està aquí, aquí, està gairebé a punt de comportar-se de forma més ràpida, però en principi no. En principi, l'atmosfera, com té tants mecanismes de compensació, els corrents oceànics i els corrents de les masses d'aire tendeixen sempre a un reequilibri i a compensar-se, a fer-se intercanvis d'energia per poder arribar a situacions d'equilibri el més aviat possible. És un sistema que té una certa intel·ligència no artificial, sinó natural. Ara, quin és el problema? Intentar monitorar bé aquesta situació de transició per veure si estem trencant o no determinats llindars. Ara per ara, per exemple, el canvi important més recent viscut va ser l'entrada de la petita edat del gel a principis del segle XIV. Veiem que va ser relativament ràpida, molt desfavorable per la societat europea, i va ser amb unes taxes de deteriorament del clima que són força semblants a l'actual. D'acord que ara l'escalfament ha estat molt ràpid, però. Les condicions generals ambientals i sobretot el règim polviomètric han anat deteriorant-se des de ja fa temps. Ja fa temps que intentem grinyolar-ho als medis i pregonar-ho que la cosa no està bé, que la cosa no està bé. Bueno, doncs és això, no està bé. Però ja feia temps, portem ja decenis així.

Doncs ho estem vivint en directe, una història que pel que ens diu l'expert no és agradable de viure quan et toca, però que no ens ho podrem treure de sobre. L'última, anem cap a una vida amb només dues estacions, estiu i hivern?

És probable, és el model, els supòsits de les primeres hipòtesis que plantejàvem, precisament a finals dels anys 80, a principis dels 90, ja hipotetitzàvem cap on podria anar un clima mediterrani deteriorat, en aquest sentit, d'un escalfament, de més masses d'aire humit disponibles, de pluges més torrencials, i una possibilitat era tendir cap a un clima monzònic. Cap a un clima de dues estacions. Una estació fresca i relativament seca i una estació càlida que té un final, com ens està passant ara, el final dels estius i la tardor, amb unes precipitacions torrencials. És molt probable que el que és la franja actual de climes tropicals s'extengui i ens abraci al món mediterrani. No serem mai un clima desèrtic-desèrtic, perquè no som al Sàhara, tenim una font de vapor d'aigua impressionant, que és la mar Mediterrània, i això encara permetrà disposar d'un cert recurs hídric, encara bo, però entendirem cap a un clima, probablement un clima monzònic, sí. Però bueno, això en 1.500 anys, tranquils, perquè entrarà un aire glaciar, que tot això, els geòlegs estan ja frisant, perquè ja queda poc, aviat entrarà un aire glaciar, i llavors ja podrem fer esquí nòrdic per aquí a la carretera de les aigües.

I ho explicarem a la tarda de Catalunya Ràdio amb el Barça. Marino Barrientos, expert en climatologia. Moltes gràcies per atendre'ns avui. A vosaltres, bona tarda.