Ser dona i d'esquerres, garantia de tenir bon sexe?

¡Qué confusión! Será porque te amo. Es una emoción que crece poco a poco. Tráeme fuerte y quédate más cerca. Si estoy bien, será porque te amo.

Ai, no m'esperava que tinguéssim aquesta banda sonora després de parlar de primatòlogues i ximpanzés, perquè res, venim d'això. Ara venim a l'amor dels bonobos, ho podríem definir així, Georgina Monge?

Bueno, hi ha moltes teories sobre sexualitat, bonobos, què ens excita als homes, a les dones, hi ha tot de teories amb això.

Doncs que sàpigues que ens ho ha explicat la Laia Dotres, que estem en una societat patriarcal, és a dir, quan ens referim als ximpanzés, jo no sé l'altra, jo ja no m'atreveixo a dir-ho. Els bonobos menys. Em sembla que són menys patriarcals. Doncs, escolta'm, avui no parlarem de ximpancés, vull dir, ja n'hem parlat. Ara volem parlar amb la nostra politòloga de capçalera, que és la Georgina Monge. Avui és que m'encanta, perquè parlarem aquest any, tot l'any amb tu, d'amor, però avui barregem política i amor.

Exacte, que com a bona politòloga és un tema que m'apassiona.

Sí, en realitat, volem parlar d'aquella vella història de jo no podria tindre mai un nòvio de dretes.

Exactament, i sobretot parlarem de, és diferent com viu la sexualitat un home de dretes que un home d'esquerres, que una dona de dretes que una dona d'esquerres, és diferent com vivim la sexualitat. Ai, mare meva. Dona per molt aquest tema.

Dona per molt, dona per molt. Amb aquesta banda sonora, saps que he començat a aprendre italià? Ah, quina sort. Fa dos dies, encara no m'entero de res, però està molt bé tot. M'encantaria aprendre, està molt bé tot. Sona molt bé sempre l'italià. I tant, que sí, és una festa major, és com viure en el cos de la carrera durant hores. Escolta, per on comencem amb aquest tema?

Doncs això, avui parlarem una mica sobre com la ideologia condiciona la sexualitat i explorarem si la nostra afiliació política, és a dir, si som d'esquerres o de dretes, condiciona el nostre desig i també ens fixarem molt en si hi ha diferències de gènere.

I escolta, això és molt interessant, haurem de començar amb la pregunta més bàsica, com de satisfets i satisfetes estem amb la nostra sexualitat? Hi ha diferències per ideologia o gènere? O sigui, les senyores del PP viuen més contentes que les senyores d'Esquerra Republicana? Doncs les dades apunten al contrari, Montse.

A veure, en general. Jo he trobat que estem molt satisfets i molt satisfetes amb la nostra sexualitat. Jo crec que tothom menteix, però tot bé. Pot ser. A l'enquesta nacional de salut sexual del 2025 del Ministeri de Sanitat i el CIS van trobar que 3 de cada 4 persones estan satisfetes amb la seva vida sexual. Però això sí que canvia molt en funció del gènere i de la ideologia. I és que qui mostra més satisfacció amb la seva sexualitat són les dones d'esquerres i amb diferència. Un 80% està bastant o molt satisfeta. Però jo pregunto, aquestes dones han comparat?

Perquè potser són elles les que estan satisfetes, però soles, perquè han tingut parelles de dretes.

Jo al meu voltant i per experiència pròpia tenim currículums endogàmics en general, però s'hauria de comparar, això és veritat. Però després de les dones d'esquerres, que són les més satisfetes. A mi el que m'ha sorprès és que els segons més satisfets són els homes de dretes, després ja venen els homes d'esquerres i les menys satisfetes serien

les dones de dretes. Però clar, això no vol dir que només les dones de dretes es relacionen amb senyors de dretes i les dones d'esquerres es relacionen amb joves d'esquerra? No.

No, jo tinc la intuïció que hi ha bastant endogami amb aquests temes, però poden haver-hi transfugismes, diguem-ne, poden haver-hi ponts de connexió. Per això t'ho hauria de mirar, puc buscar-ho pel proper dia.

Escolta, aquest és un tema que ja hem posat sobre la taula altres estudis, per això aquest que les menys satisfetes són

les dones de dretes. I sobretot que les més satisfetes són les d'esquerres. De fet, hi havia un projecte que es deia Proyecto DCA, que el liderava Francisco Cabello, que va trobar diverses conclusions interessants, tant a punt 7. El primer, com hem dit, que les dones que s'identificaven amb una ideologia d'esquerres registraven uns nivells de desig sexual significativament més alts que aquelles que estaven al centre o a la dreta. Una segona conclusió que arribaven és que com més alt és el nivell d'estudis més altes del desig sexual, que això també està bé, Una tercera conclusió. Perdona, perdona. És que et faria explicacions de tot.

Clar, quan estàs estudiant, jo què sé, una carrera com dret, que t'has d'estudiar, i ho dic perquè ho vaig fer, allò civil, mercantil i tal, vull dir, clar, és que. Necessites punts de fuga. No, és que necessites empodrar-te amb el primer vídeo que trobes. Clar, clar, clar. Sí, sí, no es pot aguantar.

També podríem pensar al contrari, que com més voltes li dones al cap, més dius, mira, és igual, saps? Vull dir que. Una altra conclusió a la que arribàvem és que les dones que tenen més desig, tot i ser una minoria, són les que estan en relacions poliamoroses, que de poliamor també n'haurem de parlar. És aquella cosa que com més ho fas, més en tens ganes. N'estic segura. Com anar al gimnàs, no? Com més vas, més ganes tens d'anar al gimnàs. No m'ha passat mai això. No, bueno, poso l'exemple típic. A mi tampoc molt, però. En quart lloc, i aquesta és de les que més m'interessa i crec que connecta amb el programa que vau fer ahir, les dones que tenen més desig són les que tenen parella però no hi conviuen. El que apuntaria una mica que igual el desig queda una mica aixafat sota la convivència. D'acord. Després també aquest estudi va trobar que les dones bisexuals i lesbianes tenen més desig que les heterosexuals, que si mirem per professió les mestresses de casa són les que tenen els nivells de libido més baixos. I per últim que hi ha molta diferència entre les dones creients i no creients. Les no creients tenen un desig molt més alt i més satisfacció que les creients. I a part d'aquest estudi, em vaig trobar un altre. Això dona cadascun, dona per un programa. I em vaig trobar un altre d'estudi que també em va interessar molt, que va fer la web aquesta de cites, match.com, amb la Universitat de Binghamton, que va concloure que a les dones d'esquerres els resultava molt més fàcil arribar a l'orgasme que a les de dretes. Tot això científicament provat. Tot això amb dades, estudis empírics. Va, posem música perquè m'agrada Déu, perquè he de sentir.

No et veia venir, hi ha tantes coses que em fan patir, que si em preguntes, no en tinc ganes.

Estic que no toco ni quarts ni hores amb l'amiga Georgina Monge, que em portes aquestes dades tan reveladores. A mi m'agradaria que els oients ens expliquessin el què. Seria molt interessant, si han hagut ponts de connexió. Exacte, si les dones d'esquerres, si sou d'esquerres, si sou de dretes, escolteu aquest programa. A mi també m'interessa saber-ho això. Segur que n'hi ha, que sí. Jo estic a favor que ens escolti tothom. Clar, li he de preguntar a la politòloga, a què es pot veure aquesta diferència entre dones d'esquerra i de dreta? A veure, què passa? Jo crec que el tema és que les dones. Tu has fet el teu anàlisi.

Hi ha anàlisis i també he buscat anàlisis d'altres persones. Jo crec que a les dones d'esquerres pot ser que sentim una mica menys d'autoexigència cap a alguns mandats de gènere, que diuen que les dones han de ser passives, que han de ser submises, i això pot ajudar una mica a la desinhibició que requereix la sexualitat. També jo crec que hi ha més dones feministes entre les dones d'esquerres i el feminisme justament convida la dona a gaudir amb llibertat del seu cos i posa èmfasi en el consentiment, en el plaer mutu, i tot això són factors claus per a una bona experiència sexual. També relacionat amb el tema dels tabús, jo crec que les dones d'esquerres tenen menys tabús religiosos i culturals i crec que tot això pot facilitar que estiguin més empoderades i que disposin d'un sentiment més gran de llibertat per explorar la seva sexualitat. També pot ser que tinguin més informació sobre educació sexual.

La informació també és molt important. I pel que fa als homes de dretes, què?

A mi em va xocar realment que fossin els segons més satisfets, però he trobat estudis que expliquen una mica per què podria ser això. N'hi ha un que es va fer a Nova Zelanda sobre satisfacció sexual i filiació política que va trobar que en parelles heterosexuals en què els dos membres es defineixen com a conservadors, es donava una associació amb major satisfacció sexual pels homes, però no per les dones. És a dir, si els dos són conservadors augmenta les possibilitats que tingui una satisfacció alta a l'home, per tant, als homes de dretes, això ho reforçaria. També hi ha altres hipòtesis que he trobat, que és que en models conservadors, quan troben una mica el que diríem el que funciona al llit, ho repeteixen una vegada i una altra, i en comptes d'explorar noves vies i sortir-se d'allò que ja saben que els dona bons resultats. Podríem dir que van, en castellà en diríem, a tiro fijo, en català en diríem que van sobre segur. I a mi se'm passava pel cap la possibilitat que els homes de dretes també siguin més egoistes al llit, però això potser estic tirant d'estereotips i no ho sabem.

Però això és un estereotip, no ho sabem. Això podria ser un estereotip, això ja és collita meva. Jo et torno a repetir, ho has de provar abans de. Bueno, la vida és llarga, oi? Potser hi haurà temps per tot. Exacte. Un jove de generacions, de noves generacions del PP, per exemple. Això, per exemple. No tens ganes de provar-ho? Potser en una altra vida. En una altra vida, d'acord. Què, què? No, no, és que estic, que no toco vores. O sigui, tinc entès que hi ha estudis que han arribat a demostrar que el color d'un govern polític també pot condicionar la sexualitat de la seva ciutadania. Sí, sí, sí.

Un llibre que em va tenir enganxadíssima i que em va agradar molt és un de la Kristen Godsey, que és una professora de la Universitat de Pensilvània, que es diu ¿Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo y otros argumentos a favor de la independencia económica? Aquesta la vam entrevistar. Aquí a les dones dels dies. Jo aquest no l'he escoltat, mira que creia que l'he escoltat. Sí, sí, però fa molt, molt, molt temps, eh? Sí, és que té com 4 anys el llibre,

o així. Bueno, s'ha traduït. Ens va encantar, perquè explicava que a l'època de l'antiga URSS, de l'antiga Unió Soviètica, les dones s'ho passaven millor.

Molt millor, de fet, hi havia una mica el socialisme d'estat, tenia manuals de com les dones era important que gaudissin, tenia dels metges que es receptaven, hi havia molt la idea que hi havia d'haver una igualtat entre els membres, per tant, també era responsabilitat de l'home fer gaudir la dona. I el que fa l'autor és agafar diferents estadístiques, estudis, recerques que s'han fet, sobretot a Europa i a l'Alemanya Oriental, la RDA, la socialista, i a l'Occidental, la RFA, que era la capitalista. Per què et penses que va caure el mur de Berlín per això? Exacte. Però sembla ser que no es va socialitzar aquesta bona predisposició cap a la sexualitat un cop va caure el mort de Berlín. Però hi havia dades molt fortes. A veure, el que venen a dir la majoria és que la independència econòmica de les dones representa que en els països socialistes es promovia la igualtat en l'educació, accés al mercat laboral, i això feia que les dones fossin més independents econòmicament i, per tant, que poguessin deixar relacions amb les que no estiguessin satisfetes. I això portava a dades com que, una de les que diu, que en diu moltes, el 80% de les alemanes orientals, és a dir, de l'espai socialista, arribaven sempre a l'orgasme davant d'un 63% de les occidentals, déu-n'hi-do, la diferència és de 20 punts, que no és menys esperable. I una altra fase que em va encantar, que vaig trobar que en l'estudi que citava un manual de la Polònia Socialista, on s'afirmava, jo crec, encertadament, i cito literalment, ni tan sols la millor de les estimulacions aconseguirà produir plaer si una dona està estressada o sobrecarregada de treball o preocupada pel seu futur i la seva estabilitat

econòmica. Claríssim. Si pateixes, no hi ha manera de gaudir. Exacte. I escolta, continuem. És que ara la gent vol fer viatges al temps, vol el que sigui, perquè diu que bé que s'ho passaven abans socialistes, comunistes, etcètera. Què ens està passant? Jo segueixo pensant que hi ha molta gent que menteix, eh? Això pot ser, jo alguna vegada. Jo aquesta cosa, no, a mi superbé, superbé. Sí. No pot ser que a Catalunya estigui tan bé. Jo també m'estranya, a mi també m'estranya. Perquè si no faríeu aquestes cares al metro que feu

moltes vegades. Sí, sí, sí, o quan la gent et tira un moc, o no? Exacte, dius no pot ser. Sí, sí, sí.

Escolta, seguint amb diferències entre homes i dones, quina importància donem esquerra i dreta de la vida sexual ara? Doncs mira,

a l'enquesta que he mencionat al principi feia la pregunta de quanta gent estava d'acord amb l'afirmació que sense una vida sexual activa no és possible ser feliç. I el grup que més d'acord es mostra amb aquesta afirmació són els homes de dreta, de nou. Hi ha molta diferència, de fet. La meitat dels homes de dreta creu que no es pot ser feliç sense una vida sexual activa i així ho creuen el 43% d'homes d'esquerra, una mica menys. Per les dones, en canvi, sembla que no és tan important, especialment per les d'esquerres. El 36% de les dones de dretes afirmen que no és possible ser feliç sense una vida sexual activa i només un 27% de les dones d'esquerra ho pensen. I això què vol dir? Vol dir que la meitat d'homes de dreta pensa

que no es pot ser feliç. És imprescindible. Si ets d'extrema dreta o si ets de Vox,

és superimprescindible. I, en canvi, només un quart de les dones d'esquerra ho pensen. Déu-n'hi-do les diferències.

Les dones i els dies, cuixes fermes i pizza amunt.

És la promo que havíem de sentir, no sé si de dretes o esquerres, això de les cuixes fermes, però en qualsevol cas, tot bé. Aquí també tenim relacions, les dones i els homes, de diferents espectres ideològics. Això pot passar o no? Si estem parlant només de teoria i d'estadística, us coneixen casos.

Una cosa que era de cruces, diguem-ne, de creuaments, no ho sé. Però una dada interessant és sobretot amb qui tenim relacions. Aleshores, quan li preguntes a la gent en els dos últims mesos en què has tingut relacions, en general és amb la teva parella estable. Això és el que diuen també, veus que en tot el menteix. Mira, 9 de cada 10 dones de dretes ha sigut amb la parella. 8 de cada 10 dones d'esquerres ha sigut amb la parella. Més o menys el mateix pels homes d'esquerres, però en canvi, només un 74% dels homes de dretes amb qui ha tingut relacions. Mare meva, però m'estic torrent boja amb les teves enquestes. Sí, sí, sí. A veure, explica-m'ho. Ells tenen molt més sexe amb companyes de feina, amb parelles esporàdiques.

Qui això? Els d'esquerres o els de dretes? Els de dretes. Sí, sí, sí. És que a mi m'estan deixant molt sorpresa.

Allò el mite de la secretària. El ministre de la secretaria, sí. Jo també crec, o sigui, la meva teoria és que ells tenen un model preconcebut, conservador, de què ha de ser la parella, però fan una mica allò de consejos, vendo, que per a mi no tengo. Aleshores, és un model pels altres, però ells poden fer el que vulguin, perquè les dones de dreta sí que estan complint una mica amb aquest model, però ells, en canvi, fan el que volen sense penalització. Això és una teoria meva, també.

Això tu creus que també dona estatus social, això de m'ho faig amb la secretària? És una cosa de la que hi ha determinat personatge que se'n deu benagloriar?

Bueno, jo crec que és la típica relació de gènere que s'ha donat tota la vida, també perquè hi havia molts més homes exercint poder i moltes més dones fent de secretària, segur, sí, sí, sí. S'han de fer pel·lícules d'això. Sí, sí, sí.

I això, i tota l'estona estem parlant que hi ha alguns que deuen comprar sexe, també. Sí, sí, sí. Això ja ho parlarem.

Sí, sí, després ho parlem, si vols.

Escolta, això s'enllaça amb una altra dada que ens volies presentar sobre la necessitat de conèixer la persona per tenir-hi sexe. Sí,

també se'ls ha preguntat a les dones. Tu tens necessitat de conèixer la persona abans de liar-t'hi? Aleshores, això sí que hi ha una diferència de gènere gran, i és que la majoria de dones ho necessita i la majoria d'homes no tant. Però què vol dir conèixer, a veure? Conèixer, o sigui, és que no l'acabis de conèixer i ja te'n vagis al llit amb ella, o entenc que relacions de Tinder, etc. Però sí que un 74% de les dones de dreta diu que necessita conèixer la persona abans de tenir sexe, un 63% de dones d'esquerra, menys dones. Un 51% dels homes de dretes, i aquí els més desvinculats o desenganxats emocionalment, podríem dir, en aquest sentit, són els homes d'esquerres, que només un 45% necessita conèixer bé la persona abans de tenir-hi relacions.

Ah, o sigui, aquí s'ha acabat el romanticisme. Aquí sí, aquí sí. Aquí els senyors d'esquerres teus,

els teus amics. Sí, aquests. Els teus amics t'estan follant aquí, eh? Els hi és més igual, eh? Una sabata, una pedra, la gana de conèixer. Sí, sí, la conec, no la conec, això és més igual. Sí, sí, sí, que no és res dolent, eh? Tampoc, vull dir que. No, no, no, res dolent, no ho sé. Sí, bueno, mentre tothom estigui a gust, consentiment mutu, no? Val, val, val. Això també està relacionat amb una altra dada sobre els gustos i les preferències. O sigui, també els hem preguntat a la gent, tu et sents amb confiança per parlar sobre els teus gustos i preferències? I aquí sí que hi ha un tema d'ideologia. Les persones d'esquerres, homes o dones, tenen molta més confiança per parlar de les seves preferències sexuals que no pas les de dretes, homes o dones. Aquí sí que hi ha una diferència. Un clàssic. Un clàssic. Això ens ho pensàvem. Això ens ha sorprès. Això ve a corroborar el que ens pensàvem.

No us poseu tristes, encara que us posem aquesta música romàntica, seguim parlant de sexe entre senyors de dretes, senyores de dretes, senyors d'esquerres, senyores d'esquerres. No sabem si hi ha barreja, jo confio que sí. Això ho miraré, ho miraré per un altre dia. Home, jo vull saber si. No hem de ser racistes, hem d'estimar tothom. Bueno, no sé, Montse,

perquè després et surts del llit i has de parlar amb l'altre una mica, també.

No ho trobo tan fàcil, eh? Si als senyors d'esquerres no els importa no conèixer les seves parelles, potser els és igual després de parlar-hi. Diuen, escolta'm,

em vaig a fer el cafè. Sí, però a les senyores d'esquerres sí que els importa. Sí que els agrada, eh? Els agrada parlar després.

Sí, crec que sí. Escolta, l'enquesta, tota aquesta enquesta d'on ha sortit?

És de l'enquesta del Ministeri de Sanitat i del Centre d'Investigacions Sociològiques. Exacte, vull dir que no te les he inventat. No, no, no, més de 9.000 entrevistes, o sigui, enquestes, perdona, és una meravella d'enquesta i aquí estem traient unes dades però no n'hi ha moltíssimes.

Escolta, l'enquesta dona informació sobre si hi ha diferències a nivell quantitatiu, és a dir, en el nombre de relacions d'uns i dels altres. Sí, és a dir, cada quant tenen sexe. La pregunta és qui fa més l'amor, els de dretes o els d'esquerres. I tu què diries, Montse, que ha dit que té més sexe? No sé, seguint amb tot el que m'has explicat abans, els d'esquerres.

Doncs no, els homes de dretes, per mi són la caixa de sorpreses del dia. Són els que més declaren tenir sexe diàriament, Montse. Però jo el que no sé és amb qui, perquè la resta, no sé, les dones de dretes no, les dones d'esquerres tampoc, la majoria d'ells es declaren heteros. Aleshores, no sé si és una fanfarronada, Montse. Pot ser, pot ser, però bueno, la secretària també hauria de declarar que ha tingut sexe amb aquest senyor. No sé, després també quan mires la freqüència, homes d'esquerres, dones i totes les dones. Però tu has sumat tot això. He fet creuaments estadístics A tu et surten els números? No, no, no, per això crec que és una fanfarronada. Clar, jo cada dia, jo cada dia. Bueno, és que el que més diuen que fan és. Primero voy a misa y luego a punt. La majoria de gent diu. Cada quant tens relacions? Un cop a la setmana. Aquesta és la resposta més donada. Un cop a la setmana, excepte els homes de dretes, que et diuen dos o tres cops a la setmana. I després hi ha molts més que diuen cada dia. Cada dia, eh? Jo crec que també va amb la. Potser han inflat una mica els números amb

aquesta voluntat de semblar una mica més mascles, no ho sé. I les hores que es passen a Instagram, què?

Les hores que es passen a Instagram no es compten, però sí que hi ha una pregunta sobre si has fet servir les aplicacions, i hi ha una diferència de gènere brutal, perquè si has fet servir les aplicacions per lligar, la majoria d'homes, bueno, molts homes i moltes dones han dit que sí, i en canvi molt poques, o sigui, un quart dels homes ha fet servir les aplicacions per lligar, i de dones. Només un 15% de les d'esquerres i un 8% de les de dretes. O sigui, aquí sí que hi ha una diferència molt bèstia. Ho trobo molt poc, un 8% de les dones.

Però tu t'has fixat, per exemple, que les aplicacions, això de la ideologia comença a aparèixer, no? Cada cop més.

I de fet jo conec a molta gent que si això no es demana ja no entren a les aplicacions, perquè és com necessito aquest filtre, perquè si no, ja no m'interessa. No vull que em posin un fatxa. No, davant, no, ja vull descartar això.

Sí, sí. Escolteu, una cosa molt simbòlica és el posicionament, també, sobre si s'està d'acord amb que s'imparteix educació sexual en els centres

d'ensenyament obligatori. Sí, i això sí que és molt d'esquerra a dreta, o sigui, és que quasi totes les persones d'esquerra, homes o dones, estan a favor, i en canvi, el de dretes, això baixa cap al 79%, més o menys, també, homes o dones.

I jo abans preguntava per si hi havia gent que pagava sexe, i aquí sí que són els senyors de dretes.

Aquí és bestial la diferència de gènere, perquè els homes d'esquerres aquí a Montse no estan tan lluny dels de dretes. A prop del 0% de les dones, 0,63% les dones de dretes, 0,25% les d'esquerres, però quasi cap dona ha pagat per tenir sexe. En canvi, el 27% dels homes de dretes ha pagat per tenir sexe algun cop a la vida i el 23% dels d'esquerres. O sigui, és un quart dels homes. Igual, pràcticament. Ara saps que faran una

sèrie que es diu El Castillo que parla sobre vaja, sobre els poters ah sí, eh, que interessant i a més la dirigeix l'Elena Martín Jimeno, aquesta directora del cinema que coneixem així que la convidarem al

programa tu fes números dels homes que tens pel voltant vull dir, i et surten molts.

No ho expliquen gaire, també t'he de dir. No ho expliquen gaire. Escolta, com sempre, Georgiana Monge, sempre ens recomanes un llibre a tu, perquè, clar, tanta estadística.

Jo ja pensaré en sèries, també. Per futurs programes estic pensada en sèries, però de moment anem amb els llibres, que és la meva zona de confort.

Vinga, a part del llibre aquell que hem recomanat abans, de la Kristen Gotze, que es deia ¿Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo? Sí, aquest és fantàstic. Agafa idees. Sí,

que llegeixi els manuals soviètics, això és fantàstic. I després, recomano molt dos llibres. Un, el de la Carlota Gurt, que explica aquest recorregut sobre com ha anat evolucionant i s'ha anat castrant la libido femenina, que es diu Una aniquilació fallida, Carlota Gurt, editat per Llibres. A més, just el cap de setmana vaig anar a veure el monòleg i em va encantar, per tant, recomanadíssim. I un altre llibre brutal que he llegit fa poc és el de Esther Gier, de la Carol Claire Burke, editat per ADN Noveles, que és una novela una mica distòpica sobre la vida d'una tradwife, una esposa, una muller tradicional.

Que, per cert, saps que ara les senyores americanes aquestes que estaven tot el dia fent magdalenes, ara diuen que ja no, les tradwives estan marxant. Ai, me n'alegro tant, Montse, que estan plegant totes. I ara fan vídeos explicant, em vaig equivocar, tinc 14 fills, les magdalenes se m'han cremat, i tot això.

Potser regalareu fins. Exacte. Doncs sí, és aquest llibre de Jester Year, parla de la vida d'una esposa, d'una muller tradicional, d'aquestes que dius tu, que només cuiden les seves mil criatures i fan pa amb massa mare, i crec que aquest llibre també explica molt bé la baixa libido de les dones de dretes.

Doncs nosaltres tenim la libido molt amunt, però ho deixem aquí. Roser Barrera Moraga, Celi Forment, Mireia Isard, Albert Castellví, Helena Miquel, Nil Hernández, Pau Roca i qui us ha parlat, Montse Virgili. I tornem demà amb la sociòloga Blanca Garcés, experta en migracions. Una hora de conversar amb ella, a veure què ens explica. Li haurà fet mal l'amor romàntic? Ja sabeu que sempre ho pregunto, m'encanta aquesta pregunta. Bona nit.

Moriré donde estás Sin amante. Para hacer bien el amor hay que venir al sur Lo importante es que lo hagas con quien quieras tú Y si te deja no lo pienses más, búscate otro más Bueno, vuélvete a enamorar Para hacer bien el amor hay que venir al sur Para hacer bien el amor.