Ser mare als 50 anys: motius, riscos i prejudicis socials

A Catalunya cada vegada hi ha més dones que tenen fills quan ja han complert els 50 anys. Aquesta maternitat tardana es va estenent a poc a poc, gràcies a l'avenç de la ciència, però és cert que genera molts dubtes i també certa controvèrsia. Per exemple, ens hauríem de preguntar per què tantes dones endarreixen la maternitat. Potser és per motius laborals o econòmics o per pressió social. Quin riscús de salut implica un embaràs als 50 anys? Quin repte es presenta a la criança a aquestes edats? Quins debats ètics ens planteja la maternitat més enllà dels 50? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. La Laia Framis és periodista a la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Benvinguda, Laia. Què tal, com estàs? Escolta'm, tu aquesta temporada has preparat un reportatge sobre això, no?, sobre l'enderrariment de la maternitat. Un article, per cert, que es pot consultar al portal de 3Cat Info. Explica'm per què, Laia, d'on surt la idea de fer aquest reportatge.

Doncs mira, la idea surt preparant una altra notícia, en aquest cas sobre natalitat. Probablement sabeu que cada X temps, cada mig any o així, l'Institut Nacional d'Estadística o també l'IDESCAT publicen dades de quants naixements hi ha hagut l'any anterior, és un seguit de dades molt completes. I un dia preparant aquesta notícia, em vaig posar a mirar les dades una mica més en detall i vaig trobar una dada que em va cridar molt l'atenció, que era el nombre de mares que havien tingut una criatura més enllà dels 50 anys. I vaig veure que l'any passat en van ser 68. Llavors és una dada que em va cridar molt l'atenció i em vaig preguntar, ostres, això sempre ha estat així, no? Vaig començar a mirar anys anteriors, resulta que el 2024 n'havien sigut 54. El 2020, 38, i si tirem encara més enrere, fa 15 o 20 anys, n'eren només una quinzena, una vintena. Per tant, això vol dir que en això, en 15 o 20 anys, el nombre de dones que havia sigut mare més enllà dels 50 anys s'havia multiplicat per 4. Déu-n'hi-do.

Escolta'm, i això com s'explica? Com és que cada vegada hi ha més dones que tenen el seu primer fill ja a una edat avançada? Què passa aquí? Quines són les causes, els motius?

Clar, la maternitat s'ha endarrerit, això ja fa molts anys que és així. De mitjana, perquè ens entenguem, les catalanes ara tenen el seu primer fill entre els 31-32 anys, però els embarassos a partir dels 40 són cada cop més habituals i ronden ja el 10% del total. De motius, n'hi ha molts. Poden ser, per exemple, laborals, de dones que prioritzen la seva carrera i, per tant, endarrereixen la maternitat. També poden ser motius forçats, motius de precarietat o inestabilitat laboral. No tens un sou prou digne o una estabilitat prou important com per plantejar-te tenir una criatura. I també hi poden haver motius familiars, perquè alguns dels experts amb qui vaig parlar ens explicaven que al perfil de dones que tenen criatures més enllà dels 50, també n'hi havia moltes que eren dones amb segones parelles. És a dir, que potser havien conegut la seva parella actual més tard o que s'havien separat i que per això s'ho estaven plantejant més tard. Deies que has parlat

amb alguns experts, però també has parlat amb algunes d'aquestes dones que han sigut mares més enllà dels 50 anys, oi? Amb qui has parlat?

Doncs mira, hem pogut parlar amb un parell de dones que han sigut mares més enllà dels 50. Una d'elles és la Montse. Ella i la seva parella van tenir la seva filla fa 7 anys, quan ella en tenia 52.

Vaig tenir la meva filla molt tard perquè vam prioritzar molt les nostres carreres. Sobretot jo, clar, jo soc més la responsable d'això. A més, ens vam conèixer ja que els dos teníem una edat i quan no ho veia un, no ho veia l'altre. I era complicat trobar el moment.

Aquesta és la Montse, però també hem pogut parlar amb la Pilar. Ella va ser mare als 50 anys, però per motius molt diferents.

Les clínicas de fertilitat han venut la idea que una dona de més de 40 es pot quedar embarassada quan vulgui. Sí que hi ha dones que ho aconsegueixen en el primer intent, però moltíssimes altres, i en conec uns quants casos, no ho aconsegueixen mai o els costa molt de temps. A mi me'n va costar 5 anys de tractament quedar-me embarassada.

5 anys de tractament, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Clar, és que ja sabem que el pas del temps afecta molt la fertilitat femenina i a partir de cert moment, evidentment, és complicat tenir un embaràs natural. Per tant, per tant, aquí deu jugar un paper molt important els tractaments de reproducció assistida, no?

Absolutament. Un embaràs natural a aquesta edat és pràcticament impossible i la majoria són possibles gràcies a la ciència i als avenços que hi ha hagut els últims anys en tractaments de reproducció assistida. Llavors, aquests embarassos, a aquesta edat, s'aconsegueixen ja sigui amb òvuls de la pròpia dona congelats prèviament, però sobretot, ens diuen els experts, amb ovodonacions, que vol dir que es fan servir òvuls de donants més joves.

Ara que parlàvem justament d'aquests tractaments, d'aquestes clíniques de reproducció assistida, hem de recordar que en la immensa majoria de casos s'han de fer per la via privada i això és un factor important, tenint en compte que cada vegada més famílies, més dones necessiten aquests tractaments de reproducció assistida i no estan trobant una resposta a la sanitat pública. Per tant, han de recórrer això a clíniques privades que ho estan convertint en un negoci molt lucratiu perquè aquests tractaments no són precisament barats.

En cap cas, quan parlem d'aquestes obotonacions, d'aquestes donants d'òvuls de dones més joves, estem parlant de tractaments que poden anar a grans trets entre els 5.000 i els 13.000 euros. I aquí cal tenir en compte que la medicació i les proves prèvies van a banda i que a vegades cal fer el tractament més d'una vegada. Per tant, un desgast emocional molt important, però també un desgast econòmic importantíssim.

Escolta, Laia, parlem ara de l'aspecte purament de la salut d'aquestes dones, d'aquestes mares a partir dels 50 anys. M'imagino que això deu implicar alguns riscos també per la seva salut, aquests embarassos a més de 50 anys.

Totalment, perquè ara abans explicàvem que la majoria d'aquests embarassos s'aconsegueixen amb òvuls de dones més joves. Per tant, s'ha aconseguit revertir l'envelliment ovàric, però el que no s'ha aconseguit revertir, la ciència encara no ha aconseguit revertir, és l'envelliment de la matriu, del que és l'úter. Clar. Per tant, això continua comportant certs riscos. Llavors, el que ens deien els experts és que aquest perfil de pacient d'entre 45-50 anys, en un 80% dels casos, aquestes dones que es queden embarassades tenen alguna patologia associada sobretot a l'embaràs. I un altre punt important és que la taxa d'avortaments en aquest tipus de pacients és molt alta, sobretot al principi, abans de les 10 setmanes. Després ja s'equipara a la resta d'embarassos.

Escolta, Laia, abans de marxar, volia que entréssim una mica en l'aspecte més reflexiu, de debat ètic fins i tot, que hi ha sobre aquest endarreriment de la modernitat, perquè és un tema que genera molts dubtes, hi ha moltes crítiques també, segons com. És un tema delicat, eh? Sí, sí, absolutament.

De fet, jo crec que aquest és un tema que genera molt debat i que té defensors i que té també detractors. D'entrada, per exemple, hi ha qui es pregunta fins a quin punt hem de desafiar o bé de forçar el que és la biologia humana en el sentit que el cos de les dones als 50 anys doncs és evident que ja no està en una edat òptima per passar un embaràs llavors d'alguna manera sí que això allibera la dona d'aquesta dictadura del rellotge biològic però clar, com hem explicat, també comporta uns riscos que cal tenir en compte. Llavors, a partir d'aquí, també hi ha debats o crítiques, potser de caràcter més ètic o més de valors, podríem dir. I aquí sí que us volia explicar que si feu un cop d'ull als comentaris que ha generat aquesta notícia a xarxes, veureu que la majoria de comentaris fan referència al que és la criança de les criatures, el temps que podran passar aquestes mares amb els seus fills. Són debats i són reflexions que, evidentment, també s'han plantejat les dones amb qui hem parlat.

El futur és una cosa que hi penso molt, que a vegades faig càlculs. Jo penso que és inevitable. I aquests càlculs et porten a dir, ai, ai, ai, quant de temps tindrà mare aquesta nena, no? Directament. O seré molt gran, o m'hauria agradat que ella tingués mare més anys i que jo la pogués disfrutar molts més anys i que fóssim amigues quan ella en tingués 30, no? És el que hi ha, saps? I no em vull torturar tampoc, vull dir, va ser una decisió nostra. Pots dir egoista, pots dir bona o dolenta, no ho sé. Però va ser una decisió nostra. Llavors, amb ella estem bé, és una nena fantàstica.

A mi me'n va costar cinc anys de tractament quedar-me embarassada. Vaig ser mare als 50. Això em plantejava molts dubtes i em feia molt respecte. Ara, la meva filla té sis anys i estic molt tranquil·la perquè segueixo el ritme de les mamis de 30 sense problemes. El que sí que m'he trobat sovint, i m'ha sorprès molt, és els prejudicis que té molta gent. O sigui, si veuen un home que és pare als 50, ningú ho qüestiona. En canvi, si tu ets una dona gran i ets mare d'una nena petita, la gent et jutja.

Clar, aquesta última reflexió de la Pilar penso que també és interessant. Totalment, sí. Perquè és evident que no és el mateix ser la mare que ser el pare, l'embaràs al passar la dona. I no oblidem un postpart també. Això recau en les mares, això és inquestionable. Però torno a allò que dèiem, als comentaris que hi ha en aquesta notícia. Perquè la majoria de crítiques que hi hem llegit van dirigides al poc temps que tindrà aquesta criatura amb la seva mare. I clar, aquest és un punt que és el mateix pels pares. Llavors, per curiositat, vaig tornar. Mirar la base de dades de l'IDESCAT i vaig buscar quants homes havien sigut pares més enllà dels 50 l'any passat a Catalunya. Interessant. Sorprèn-me. 1.600. Veus? Recordem que hem començat la notícia dient que 68 dones l'any passat van ser mares a Catalunya amb més de 50 anys.

Perquè veiem quin desequilibri, quins reptes i a quins prejudicis s'han d'enfrontar també aquestes dones que volen ser mares més enllà dels 50 anys. Reflexions molt interessants que ens ha portat avui la Laia Framis, periodista a la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Laia, moltes gràcies. Fins aviat. A vosaltres. Avui a la taula de so hi hem tingut el Pau Roca, el muntatge musical és de Sergi Cotilles. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.