Sergi Pàmies: "He arribat a tenir millor relació amb els sogres que amb la parella"

Sergi Pàmies, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal? Com estàs? No tan bé com tu, que t'he sentit aquest matí. Escolta, has fet un festival. Ah, sí? Has hagut de torejar un alcalde, has hagut d'explicar notícies, moderar un debat, parlar dels Estats Units. Escolta, estic admirat. Que, per cert, a l'alcalde li has fet una primera pregunta, t'ha fet un passe de pecho. Perquè li has preguntat que sabien de qui havia darrere. Sí, no m'hi he contestat. I ha dit, abans que res, com a alcalde jo haig de I a partir d'aquí t'ha anat col·locant el producte. Saps aquests comercials de porta freda? Que sí.

Que vas a comprar lleixiu i tornes amb formatges. I dius, hòstia, no havies anat a buscar lleixiu? I dius, és que m'han venut unes

piles boníssimes. Xiclets i de tot.

I això. He llegit avui a la vanguardia

que t'has llegit el llibre de Rufián. Sí, soc dels damnificats. Què tal, aquest llibre? Interessant. Interessant com a fenomen. De la política moderna perquè una persona que diu que hi ha molta més feina a fer a TikTok que a les biblioteques faci un llibre té una gran coherència després és un llibre que té una particularitat es diu Com guanyar els fatxes llavors entre parèntesis llegir abans de votar llegir abans de votar com és allò de agitar antes de usar una mica aquesta fórmula i és molt curiós perquè la lletra és supergrossa. La maquetació està feta de manera que cada pàgina hi ha un capítol nou. És a dir, ell devia tenir 30 o 40 pàgines i ha fet un llibre de 217. Això no és culpa d'ell. Això és responsabilitat de l'editorial i de l'operació que hi ha darrere que ha decidit fer-ho així. És un llibre que tu recomanes llegir abans de votar? No, jo, a veure, a mi jo l'he llegit abans de votar, per sort. Però dius que recomana llegir abans de votar, no? Sí, però jo el que dic és els que pensaven votar Esquerra Republicana, gairebé després d'haver-lo llegit, que és la meva feina d'estar al dia i tal, que se'l llegessin després, perquè no fos cas que després de llegir-lo canviessin d'opinió. Que no sigui contraproduent. Llavors ens sabria greu que la gent que tota la vida ha pensat votar unes sigles i que hi té un vincle sentimental o polític o emocional o racional o fins i tot de memòria històrica, després de veure aquesta operació, digui. Però encara no m'has dit de què va. Bueno, la primera frase em sembla que jo vengo de la mierda o jo vinc de la merda. Perquè fa una gran reivindicació dels seus orígens, que això és molt habitual entre els polítics, sobretot els polítics d'esquerra. El barri, les dificultats, la precarietat, tot això té un hi ha una certa romantització d'això. I després fa totes les proclames i missatges que ha fet durant els últims anys. O sigui, el contari del que has

fet tu a la teva vida. Tu els orígens sempre. Ara ja em comences a parlar, però t'ha costat molt parlar-ne dels orígens. És que tothom té orígens.

Llavors, clar, cadascú els administra com pot. També et diré que en el cas del Rufián els orígens són coherents, vull dir que ell és una persona que ve d'on ve, a més a més amb una família molt polititzada, vol dir que ell té una formació, ell no és un impostor en aquest sentit, en aquest sentit he dit, vol dir que en algunes altres coses pot ser-ho, però amb això no, perquè ell té la formació de conèixer molt a fons el que és la ideologia d'esquerres, el compromís d'esquerres, la solidaritat aquesta que se suposa de classe, això ho té molt, ho hem amat de petit, es nota. I això es nota poc en el llibre, perquè el llibre tendeix a aquesta gran diluqüència habitual que estem acostumats del Rufián, que és expandir-se missatges molt televisius, molt de xarxes socials. Sí, inclús jo crec que és previ. És previ al tuit. Jo crec que ell ve de les tertúlies, que és on va començar, de les tertúlies polítiques en què tu sabies que només tornaries, o sigui, les tertúlies polítiques dels anys. 2010, 2009, eren tertúlies darwinianes. És a dir, tu, si no mataves algú en directe i mossegaves, no tornaves la setmana següent. I clar, depenies. Molt cròniques marcianes, però la política. I depenies d'aquests diners i d'aquesta visibilitat.

Bueno, això ara és bastant així, ara. Vienes a Televisió Espanyola, per exemple, a les males llengües,

a la tarda, és això. Sí, però ve d'allà. Llavors, per exemple, els de males llengües contra Rufián durarien 10 minuts. O sigui, el Rufián és un màster d'això. Sap molt. Llavors, si ell nota que està en aquesta inèrcia I aquí n'hi ha molt missatge d'aquest. Reciclat, passat per tota la gran diluència aquesta de l'urgència, els fatges, tota aquesta O sigui, simplificar tot, saps? A vegades diem que l'extrema dreta simplifica els missatges amb solucions impossibles. Lo fotut és quan veus que des de l'esquerra els missatges potser ens sonen millor i coincideixen molt més amb valors humanístics, però tenen la mateixa possibilitat de fer-se realitat. Per tant, un llibre, ja et dic, per mi molt interessant, molt necessari, ja saps tu que jo tinc una debilitat, confesso, amb Rufián, des de fa molts anys, soc un rufianòleg aficionat. L'has estudiat molt, la Rufián? Aficionat, i per tant m'ha agradat molt que immediatament que sortís. Llegir-lo, devorar-lo gairebé. Anem a la secció, Sergi? Espera't un moment abans de la secció. Aquest matí has parlat d'un tema molt important, que és això que alguns homes han volgut allargar-se el penis. No només allargar-se'l, eh?

La notícia parla de l'allargament i del gruix del penis.

Bueno, sí, és la mateixa cosa, ampliació. És com un cap nou. No és el mateix. No, és el mateix, però es fa a vegades conjuntament. A l'hora. Ja que me l'allargues, amplia'm. Vull dir que I m'he sentit immediatament interpel·lat, perquè tu ja saps que jo represento la comunitat dels que no ens l'hem allargat, ens l'hem escorçat. És a dir, que també hi ha una gent que, conscient del del que Déu els havia donat, doncs vam decidir anar enrere. Vull dir que aviat tindràs notícies d'això, perquè això també ha tingut.

Sí, però la notícia és que la Societat Catalana de Cirurgia Estètica assegura que han augmentat els casos d'homes que demanen ajuda per complicacions

després de fer intervencions estètiques genitals. Però la notícia m'ha agradat molt perquè diu que a vegades no van amb un cirurgià. És a dir, van amb un senyor que ha posat un anunci a TikTok i que diu que jo et ficaré. Discripció màxima. Discripció màxima, ponte una palangana con ácido sulfúrico i veus. Llavors, clar, això no és la manera.

Diu que han augmentat un 25% aquestes intervencions i el que més demanen són l'allargament i l'engroixement del penis.

Sí, sí, i ho repeteixo. Això, clar, els que. Que sàpiguen que hi ha tota una sèrie de població. La minoria, la minoria. Que el problema que tenen és l'inversa. Els que tenen. Se l'han d'escurçar i aprimar, perquè allò no saps què fer-ne. No saps què fer-ne. Anem a la secció? Anem a la secció. Sí. Careta nova, Sergi. Careta nova, vinga. Teràpia Boomer.

Sergi Pámez, Faterapia Boomer.

Això és Vibraphone, has sentit el Vibraphone? Sí. El Vibraphone, soc molt aficionat al que la ràdio incorpori el Vibraphone, i una mica llatina, no? Té un punt, té un punt. T'agrada? Sí, sí, sí. Aquesta sí? Ens la quedem? Vinga, vinga. Ens la quedem? Ens la quedem. Adjudicada? Sí, perquè no vull fer treballar al pobre. Al pobre que li ha tocat aquest any haver de fer aquests invents, m'imagino que deu tenir una foto meva i deu anar llançant darts o escopinades en funció del dia.

Per tant, Inaugurem la secció el 27 d'octubre del 2026.

Comencem la secció amb el nou d'això com es digui. La careta. Avui vols parlar dels sogres. Sí, els sogres, perquè ahir va ser el Dia Internacional de la Sogra i se'm va acudir, clar, ja saps que jo vaig molt al dia. I em vaig veure que això, que és un I vaig buscar una mica les reaccions i tot era. Jijicajá. Tot era. Bueno, la sogra O sigui, continuàvem estant amb els acudits dels anys 60, saps? O sigui, la sogra de la família Ulisses, que és aquesta dona gran, que es fica en tot, que controla, que tot el dia està donant pel sac. Clar, això trobo que hem d'evolucionar. Vull dir que no. Vaig sentir ofès, fins i tot. Vaig pensar, a veure, repassem biogràficament cadascú les sogres que té, o que ha tingut, o que tindrà, Pensa que a vegades una bona relació que duri i que tingui conseqüències familiars i que puguis fer un projecte en comú, depèn dels sogres, que et toquin. A vegades diem, no, la família no la podem triar, els amics sí, són la meva família. No, no, després hi ha una cosa intermèdia, que són famílies que sense poder-les triar te les trobes i has de negociar-hi. És un territori de negociació permanent. La família no es tria, no? Llavors et trobes el que et trobes i has de. Els sobres tampoc, però hi ha un espai de diferència. Per exemple, tu amb els teus pares no pots fer veure que ets d'una altra manera de la que ets. Perquè és tan parit i tan educat. I saben saben com ets. I serà molt difícil. I això a vegades és molt injust. Perquè tu, inclús, en la teva evolució, pot passar que els pares siguin un obstacle, un fre. Sí, perquè et diuen, tu sempre has sigut així. Ara. No, que he canviat. No esperava res de tu.

Ja sabíem que no acabaries. Aquesta feina t'acabarien fent fora.

No sé per què vaig confiar, saps? Aquesta cosa fatalista, que és perquè et coneixen. Llavors aquí tu has de superar això. El cas dels sogres. Tant per part d'ells, perquè ells tampoc tenen per què mostrar-se tal com són. És a dir, ells poden fer veure que són uns sogres superenrotllats i en la intimitat, amb la teva parella, haguessin sigut uns pares heavys. Però aquest espai permet que els dos bàndols, el sogre i el gendre o la nora, puguin establir unes és superdiplomàtic. Llavors, aquest territori ajuda molt, sobretot si hi ha canalles, si hi ha. Bueno, si la cosa va a més. Per tant, primera norma. Ja hem superat les sogres de Comèdia i de Bodevil. Això està superat. Després, les noves famílies. Tu imagina't una parella homosexual que té. Sogres. Aquests sogres ja han fet tot el procés de donar naturalitat a una condició perfectament assumida per la societat. Però són sogres. Perquè les relacions, les dependències, els favors. Ara tu m'ajudes aquí, no m'ajudes allà. Tot això com es menja? Es menja amb uns termes i amb uns codis que no tenen res a veure amb el de la família Ulisses. Per tant, allunyar-nos d'aquesta idea, potser. I després hi ha aquesta condició que és molt interessant, perquè tu no te l'esperaves. O sigui, tu t'esperaves conèixer-hi a algú, amb una mica de sort, I amb aquest algú tindrem una relació. I al final un dia hauré

d'anar a casa dels pares. Això ja no t'ho esperes. És a dir, en el moment en què tu. Quan tu coneixes algú, no penses en els sobres. És a dir, la nit que tu estàs a la festa major d'Arbúcies i coneixes algú, i amb aquest algú estàs una setmana a l'EGTP i us aneu coneixent, tu no penses en els pares. Llavors, de cop i volta apareixen els pares. En la meva època, aquí està el boomer un altre cop, el que fèiem era posposar al màxim aquest moment. Hi havia èpoques en què era imprescindible tenir el permís dels pares. Per tant, imagina't si hem millorat. Quan ja sigui decisiu o. No, no quedi més remei. Enterraments. Jo què sé. Enterraments hi depèn, no? Perquè era un tiet molt proper o no? Hi ha un moment en què tu has de compareixer. Mira, et presento. Després hi havia la cosa oficial, de dir, bueno, avui vindran els meus pares que et volen conèixer. Això ja vol dir que estava la cosa ja formada, no? Després hi havia els que ho feien per separat. Primer coneixies la mare, com si. Ah, sí? Sí, i el primer. És el teòric i el pràctic. L'examen teòric te'l feia o el pare o la mare i després l'altre rematava el pràctic. Llavors tu havies de passar dos exàmens. Clar, això tu no hi comptes. No, no hi penses, no hi penses.

Les teves cèl·lules no estan preparades per això. S'hauria de pensar abans, sí. Jo crec que és millor deixar-ho a l'expectativa, perquè això sí que és una loteria. Però, i aquí on ve el Boomer optimista, és molt important pensar que potser tindràs sort. I et tocaran uns sogres collonuts. I si ara obríssim telèfons, Ricard, et quedaries parat de la quantitat de gent que t'explicaria. Igual que si l'obríssim al revés, eh? Si l'obríssim per dir pestes de les sogres, en trobaríem molts. Però vull obrir la porta a l'esperança i, a més a més. Que hi ha molts bons sogres a Catalunya, sí. Si et toca un sogre bo, fins i tot ara hem tingut uns pares bons. Dona't per, vaja, per feliç, perquè vol dir que Nostro Senyor t'està mirant des de lluny i t'està signant una sort i una satisfacció que altres famílies no tenen. També et diré que a vegades els sords semblen millors del que són. Però aquí està una altra vegada com ets tu com a gendre, la condició de gendre. I a mesura que es va deteriorant el matrimoni, la relació, la convivència. Es podreix tot. No en diguem una paraula tan forta. Es va. L'estat natural de la. Pensin. Pensin? Ricard. Pensin? Pensin. La cosa es va pensin, es perd la il·lusió, hi ha altres elements, els fills, la feina, l'estrès. Queden els sogres. La panxa. Clar, aquella panxa va creixent.

Quan et van conèixer no tenies aquesta panxa, però com que et passes el dia al sofà veient Netflix, és molt difícil que no et creixi aquesta panxa. I aleshores tot això va creixent, però la teva condició de gendre està intacta. Tu ets el mateix del primer dia. Llavors, si tu compleixes com a gendre, que vol dir ser atent

amb les persones. Ja t'ajudaré a portar la màquina a rentar nova.

Escoltar-les quan parlen, o escoltar-los, perquè també a sobre I a sobre parlen xin, eh? I a sobre que li has de donar conversa. Perquè té tendència a buscar interlocutors, perquè els sogres busquen allò que no tenen habitualment. Després, evidentment, el teu examen principal és que la teva relació amb la seva filla o el seu fill sigui impecable, i que has d'estar a l'altura. I a vegades es produeixen. Per exemple, anem al boomer biogràfic. Jo he arribat a tenir millors relacions amb els sogres que amb la meva parella. I és més. Parlo de bones relacions amb tothom, eh? No parlo d'uns dolents i d'altres bons. Però amb una cosa sensacional. Quan era adolescent, eh? Tenies aquelles nòvies que duraven poc, perquè l'adolescència. Se la donaven ràpid de qui eres. De seguida vèiem que no donaven lloc. Tu podies estar amb les mares d'aquestes estupendes noies, des d'aquí aprofito per abraçar i saludar. Una relació collonuda. I tu tenies I pensaves, ostres, amb aquesta dona jo tinc una relació collonuda. Parlem, li explico coses, coses que no els explico als meus pares. Però amb més bona relació que amb la parella. Sí. Això jo dono fe. Sí, sí, sí. També diner, que jo no soc exemple de res. Tu quedaves amb ella i deies, anem a casa teva. Jo arribava a casa d'ella i ella no havia arribat. Per raons diverses. I jo t'havies d'esperar, llavors la mare deia, vols prendre un cafè?

Seies a aquelles cuines sensacionals. T'ho estaves encantat de la vida. Jo estava amb la setena. Com si no arribava mai la nòvia, és igual. Com si no volia venir. És més, a vegades no em venia. Perquè clar, també et van donant pistes. Igual ja t'estaven dient que allò s'estava acabant. Igual la mare era per pena que era tan generosa amb tu. No ho descarto. Mira, fins i tot si és per pena. Perquè vol dir que té un sentit de la compassió. Cosa que la seva filla no tenia. I aleshores. Està superada, aquella relació. I després, si ja et toca, com m'ha tocat a mi, per això jo sempre el reivindico, un sogre extraordinari. Escolta, ara em queixaré jo que la relació, pel que sigui, no ha fructificat tots els anys que a mi m'has agradat. Un sogre atent, intel·ligent, que estava per tu, que et donava bons consells, que tenia un carnet del Barça i que te'l deixava perquè tu en fessis un sufructe, evidentment, sense treure'n un benefici. Un home exemplar, que tothom te'n parlava molt bé. Tu dius, a veure, jo tinc els meus pares que no tinc cap queixa, però a més a més tinc uns sogres collonuts. Escolta, no entenc per què a vegades es transmet aquesta idea coxambrosa, budavilesca, caricaturesca dels sogres, no? Ja n'hi ha prou. Després, les aliances que es creen. Molts conflictes, de la mateixa manera

que si obríssim telèfon descobriríem que es creen per culpa o a causa dels sogres, es resolen a causa dels sogres. És una mica Israel-Palestina pau per territoris vull dir que la negociació és la imitació exacta de l'Orient Mitjà a canvi de pau. Has de concedir territoris. Llavors tu vas avançant i aquí els sogres són Henry Kissinger. O sigui, actuen com a mediadors i com a persones capaces de posar d'acord dues faccions ja molt atrotinades en una negociació en què els sogres són molt importants. Per tant. L'autoritat que tenen també. És una autoritat que és com el Tribunal de la Haya. Vull dir que està per damunt. Sí, està per sobre. Ara és una altra dimensió, o per sota. La qüestió és que no estan en el mateix nivell aquest del dia a dia que gasta molt més. Llavors, has d'estar molt atent. És a dir, qui pensi que això dels sogres. No. No s'ha de cuidar. També és veritat, i aquí és una altra variant que jo he tingut la sort de conèixer en aquesta dilatada vida, és el sogre que se li enrafot. És a dir, sogres, com tu diria, passius, que diuen, escolta, tu sabràs amb qui vas i tal. No en vull saber res. Normalment els ve d'una mala experiència. I tu penses quin sogre ets o seràs? Aquí és on jo. T'he de dir que jo, d'alguna manera, ja he sigut sogre.

I bé, ha sigut un generós, ha sigut. He sigut un sogre que vol transmetre-li a la persona, sobretot al fill implicat, fill o filla, que pot comptar amb mi per tot, però que ell és la prioritat. És a dir, que la persona que estigui al seu costat s'ho haurà de guanyar. Però haurà de guanyar. O sigui, tu no estàs sent tant. Posant facilitats, eh? Totes les facilitats, educació, carinyo, el que faci falta. Però el que no faré jo és vincular-me emocionalment. Que és el que feien aquestes senyores tan amables. Perquè ens poden decepcionar-te. Jo no les convidaré a prendre el cafè, com feien aquestes mares. Perquè tu no vols obrir-te, obrir-te. No vull obrir-me i, a més a més, mantinc aquesta cosa que m'ha anat tan bé, tan professionalment, que és fer veure que això convorbe. Que això va molt bé, perquè aleshores la gent diu que el paviment és molt raro.

Sí que ho diuen. Com és el Sergi, tal com el veus?

Perquè el truc és fer creure que ets molt més borda del que ets. Tu ja tens.

No, però tu amb els anys has canviat,

Sergi. T'has estovat, eh? I tant. No faig res més que estovar-me. Gràcies als gendres. I a les nores. Perquè n'he tingut unes quantes. De jove m'impressionaves molt. Perquè tu eres més jove. I perquè estaves en aquesta primera fase. La teva presència. Això s'ha de cultivar. Això em ve de la meva mare. La meva mare, com que va haver-hi un moment que tenia molt èxit, per protegir-se, no et diré que fotia mocs, però gairebé, per protegir-se, però era una persona encantadora. Què passa? Que públicament, sobretot amb la gent que no coneixia, hi havia un punt d'esquerb. Jo vaig pensar, ostres, aquesta és una bona tèctica. Jo no tinc ni de bon tros el 10% de l'èxit que ha tingut la meva mare. Però sí que vaig, per osmosis, vaig aprendre. El meu pare al revés. El meu pare era igual de popular, però s'abraçava a les fanals, perquè tenia una devoció per aquesta. Humanisme universal, i a tothom li caia bé. Però a la meva mare no. Llavors jo vaig anar cap aquí. I vaig veure que, ostres, en segons quines situacions, et protegeix això. I és el mètode que fas servir pels sogres. Sí. També et diré que soc bon sogre. Jo crec que soc bon sogre. Però no soc els bons sogres que jo he conegut. I després em vull veure en una situació en què hagi de donar la cara per un gendre. I t'has trobat amb un gendre fan? Encara no. No.

No, no. Directament no. Allò que ho vol saber tot. On viu el Sergi?

On dorm? Com és el llit? Per ara tinc la sort que la majoria ni sabien de la meva. Això és una sort. Home, això és collonut, perquè llavors pots establir. Has d'obrir els calaixos del Sergi, a veure què té. Només falta que em baixi els pantalons, no? Sí, home, i què més? Important, no tenir lios amb els sogres i amb els gendres. Com lios? Lios, si hi ha gent i no obris telèfons. No obris telèfons, però hi ha gent que té

lios amb els sogres i les sogres. Tu has tingut, Vanessa? M'està fent així, jo i jo he tingut. Ah, que coneix un cas, diu.

Ah, que coneix un cas, i si hagués d'organitzar una taula rodona amb sis o set casos, els trobaria de seguida. Per tant, cançó. Per què no, per què no? Home, perquè això ja. Tu tenies aquella que no et fotia cas i la sogra t'encantava? No, però veus, Ricard, com ets de simplificador i de vulgar. O sigui, no pots. Una cosa elevada que jo t'he confessat, veus com s'ha de ser esquerp i no explicar les coses? Perquè, si no, es malinterpreten. Ara sembla que jo aneix calent com un gos a darrere de la meva sogra. No, però estaves a gust, allà hagués pogut. No, t'estava parlant d'una cosa espiritual, d'una cosa de. De complicitat, de trencar tot el que tens a dins i expressar els teus sentiments lliurement, i tu em treus aquí, que jo em baixava els pantalons a la cuina, amb la meva sogra. Home, prou, prou, Ricard. Escolta, cançó, els germans Torres, Llorenç i Pep, una cançó extraordinària que es diu La Municipala.

Quan ella toca el pico, deixeu de circular, baixeu de les escenes i correu cap allà, que la municipal la seu s'endurà, i ballareu la samba fins a.

És una cançó per posar dissabte amb altaveus al centre de Barcelona. Sí senyor. La municipal a ballar bé. Sergi Pàmies, gràcies. Salut.

Sí, sí, sí, la municipal. Samba, la samba, la samba, samba. Samba, la samba, samba. Sí, sí, sí, la municipal. Sí, sí, sí, la municipal. Fins demà, municipal. T'espero en el mateix lloc. Sí, sí, sí, la municipal. Sí, sí.