Sergi Pàmies: "Si hi hagués una Eurovisió de reis, Espanya quedaria bé"

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Tenim novetats, eh, Sergi Pàmis? Bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé, i tu? Quina novetat teniu? Novetats, ho explicàvem ara al bolletí i també ho hem explicat abans, no funciona. No, això no és novetat. Ricard, no continuïs la frase. No funciona. El que sigui. Rodalies sí que funciona. El que no funciona és la megafonia i els monitors. Per tant, ara mateix, el que recomano, atenció, rodalies, és que consultis els laterals o els frontals del tren. Home, s'ha fet tota la vida. Després davant del tren t'atropellaran, eh? Vigila. Sí, has d'anar amb compte. Això és com els autobusos, eh? Que no va A vegades no va. Saps aquests panells que hi ha que et diuen els minuts que falten perquè vingui l'autobús? Sí. A Barcelona, almenys, no funciona gaire bé mai. I a més a més donen informacions a vegades. Llavors és bo que quan arriba l'autobús miris. Mira, si és l'UB11, doncs l'UB11. Davant del tren, millor que no t'hi posis, perquè. Oh, és el que et digo, frontal. I després hi ha una altra cosa. La recomanació. Lateral i frontal. Mira, la megafonia diu això, avui.

Perdó, això és un megàfon. Això no és la megafonia. És un megàfon, sí, sí. És un informador. Però t'he de dir que m'he quedat gratament sorprès. El megàfon, històricament, es va inventar perquè no s'entenia. I manifestacions, vagues. Sempre que algú agafava el megàfon, tu sabies que aquell missatge no s'entendria. Però aquest senyor se l'ha entès. Sí. De manera que.

Para el tren de las 8.30, 10 y cuarto ya pueden pasar, por favor.

Per al tren de dos quarts de nou, 10 y quart ja poden passar. Tampoc s'entén massa la frase. Sí, vol dir que el de dos quarts de deu no havia sortit. No, no, no. Vol

dir,

el de les 8.30 es sortirà a les 10.15. Estem parlant d'un retard absolutament assumible. És un mínim. Una hora i 45 minuts de retard. T'he de dir que si aquest tren ha sortit a les 10.15. La gent. No, no, la gent contenta. Perquè com a mínim, què diu la gent quan és al tren? Com a mínim han sortit. És a dir, que la capacitat de resistència que té el poble davant de la incompetència crònica dels que porten aquest país i després s'omplen la boca de grans discursos sobre que el país ha de de tothom i tota aquesta bandanga és extraordinària. És extraordinària. Hi ha una cosa també que potser no contemplen l'equip de comunicació de Rodalies, que és que. L'equip de comunicació de Rodalies, aquest senyor? Sí, n'hi ha un, sí, sí. Ostres. Eh. Tu te'n recordes del. Hi havia un. Carmona. Carmona. Bueníssim. Per això. Ara l'han fet cap de comunicació d'ADIF. Però l'ADIF no té. Perdona, ADIF és el AVE. Però no està a primera línia. Ara sortirà, ara sortirà. Ah. Ara sortirà. Jo crec que Carmona hauria de fer com oques grasses. Hauria d'omplir quatre estadis de gent que en algun moment l'han necessitat a Rodríguez. Quatre estadis olímpics, tu compres les entrades, evidentment hauria de funcionar la venda, i vas a veure en Toni Carmona fent un revival de totes les coses que ha hagut de dir. Totes les vegades que ha hagut d'enganyar-nos,

però amb elegància i amb criteri, i argumentant sempre quina era la nostra desgràcia. No, dic que si hem de mirar les pantalles del lateral i el frontal del tren, els trens estan en grafitis. En grafitis, clar. Per tant, no es veu la pantalla. Jo crec que aquesta recomanació se l'han de replantejar. Se l'han de replantejar. És més, crec que si surt algun tren alguna hora, la gent l'ha d'agafar. Vagi on vagi, jo què sé, has d'anar a Malgrat, però que el tren que t'ha passat va a Sant Vicenç de Galdés, doncs escolta, tot això que tens. No, és que potser et deixa a Malgrat. Sí, però si no, com a mínim, t'estaràs movent i arribaràs a un altre lloc. Perquè el pitjor és aquesta sensació de borrego que estàs allà a l'estació de Sants durant hores i hores i hores amb aquells. Després has d'anar al lavabo. Que a l'estació de Sants hi ha un lloc que està molt bé, supernet. Però, clar, tota aquella gent no hi cap, allà. Hi ha cues. Hi ha unes cues tremendes. Mira que és un lloc que està bé, perquè el van mantejant i. Però, ostres, pels lavabos de Sants no vull continuar per aquesta línia. Durant anys era com Montjuïc, eh? Vull dir que era un lloc, ja estava marcat en les agendes de tots els viciosos del món. Que tu sabies que. De trobada.

Era un lloc de trobada i folre i manilles, eh? I que es feien 3 de 4 i 9 de 6, però amb una alegria brutal. Si quan eres petit, ta mare et deia no hi passis. No, quan era petit encara no. Jo crec que això va ser ja d'adolescent i de jove. Potser anys 70, finals dels 70. No havies tingut mai una cita allà? No, no, tenies cita. Anaves a pixar anaves a pixar i et trobaves que no hi havia ningú que anava a pixar. Hi havia com una activitat lateral. Caram, s'ha perdut això, sardes. Bueno, s'ha perdut. Hi ha llocs, algun dia t'explicaré algun cinema que vaig anar també al lavabo i em vaig trobar amb coses estranyes. Però bé, un cinema? Un cinema, sí. De Barcelona. Un cinema de Barcelona, sí. Cèntric, sí. En fi, la vida, la vida. Quan t'agafa, t'agafa. La gent no té lloc on. Bueno, però escolta, tampoc cal. En fi, hi ha molts llocs per anar. Hi ha pocs lavabos públics, cony, no els ocupem amb altres activitats. Anem a la careta nova? Vinga. Encara no tenim la definitiva, ho dic perquè. No, no la tindrem mai, que és el truco. Vinga.

Es una mica Horizonte, no? M'agrada aquesta. Té aquesta flauta peruana. Té la cosa Iker. M'agrada, m'agrada. Com que venim del 12 d'octubre, del dia de la raça. Bueno, dia de la hispanitat. Sí. Ricard, de la raça ja no ho diu ningú. Evidentment, però vull dir que. No som gossos. Vull dir que és el dia de la hispanitat. Sí, però hi havia molta gent que es queixava i es reivindicava de. Sí, bueno, la gent es queja, general. Ahir va haver-hi manifestacions de tota mena, a favor, en contra, sempre. És també donar l'oportunitat a la gent que no es quedi a casa. És a dir, és molt trist que tu tinguis una festa al calendari marcada i no sàpigues què fer, i a les 12 del migdia estiguis a casa, amb xàndal. Aleshores, com a mínim, el donar-te la possibilitat que tu puguis anar a defensar o criticar o alguna causa, doncs està organitzat. I una de les coses que es fan és la desfilada militar. Sí. Que va seguir un 30 i pico per cent a Catalunya, per televisió espanyola, i un 44 per cent a Espanya. Doncs té de dir, té de dir, que a part que ja fa molts anys que els segueixo, per raons estrictament televisives. No tan patriòtiques com televisives, t'he de dir que és dels formats televisius més ben fets que hi ha, però brutal. Perquè, a més, cada any és millor. Per les cares, vols dir?

Pel que veus? La realització. De la mateixa manera que dèiem la realització del Ocas Grasses va estar bé, o, jo què sé, a vegades hi ha uns esdeveniments. Eurovisió, Eurovisió. Esproven moltíssimes coses audiovisuals que després serveixen, és com la enginyeria militar. Doncs la retransmissió d'aquest dia, d'aquesta desfilada, permet. Com que tenen molt de temps per preparar-ho i tenen molta experiència i molts mitjans, i posen molts mitjans, televisió espanyola en aquest cas, la retransmissió cada cop és millor. I els tios que fan la retransmissió, igual que passa al futbol o a grans esports o grans esdeveniments públics, també són molt bons. I hi ha una altra cosa que és el sombient. El sombient a tope ahir, perquè a més volien deixar ben clares que no estaven censurant els insults al Sánchez. De manera que el son bien estaba, però. Que això afavoreix a Sánchez, també, d'altra banda. Esclar, però. Si ho fas, per què ho fas? Si no ho fas, clar, què has de fer si no? I era neta. La narració i el so eren nets. Era perfecta. I aleshores, tota la tria d'imatges. Podies veure, per exemple, un primer pla de la Leonor, però al fons veies la Jusso i el Sánchez, saps? O sigui, hi havia tot un joc visual molt bo. Després, la desfilada és una desfilada. No. No té més. La cabra, passa la cabra. Cabra, la legió, lesionaris, la gent es pensa que

s'havia espaiat la televisió perquè van més de pressa. Desfilen més de pressa, però no és un problema de la televisió, és que és la seva virtut com a cos, el legionari, és desfilar més d'hora. Tot això ve, abans parlaves de que la cursa espacial era una cosa testosterònica, això, aquest és un claríssim, si el món hagués estat governat, posem-hi, dos o tres mil anys per dones, tu creus que el dia de la hispanitat es faria una desfilada militar? Difícil, difícil. Vull dir que és una cosa molt masculina, molt. Tot i que, evidentment, cada vegada hi ha més dones, entre les autoritats cada vegada hi ha més dones, tot el que tu vulguis, però és una cosa inventada pels mascles. De fet, quan es feia el servei militar. El gran moment, si tu tenies 14 mesos o 15, d'avorriment màxim, podies donar a l'alcoholisme o a qualsevol altre vici, I de cop i volta deien, el dia tal hi ha un de la desfilada. Llavors, durant mesos o setmanes, havies d'assajar, havies de preparar-te per aquesta cita important, perquè era l'únic interès que tindries en tots els 11 mesos. I aleshores, què passava? Que si ho feies bé, et trigaven a tu com a membre de la desfilada. I això et donava un permís. El sacrifici comportava una recompensa. Una recompensa, però una recompensa de, potser, 15 dies de permís.

Els que ho feien millor o bé. Llavors, clar, hi havia bufetades. De cop i volta gent absolutament patosa entre els que em compto i a la possibilitat d'aquesta anem a demostrar que som uns autèntics legionaris a l'hora de desfilar i això forma part ja de la cosa talúrica que no hem de confondre evidentment les desfilades militars amb jo què sé el dia de l'orgull gay o una processó o una festa d'aquestes un cercavila. Això són coses civils, que no tenen res a veure. La desigualtat militar és per intimidar. Per demostrar una força. És un acte de reafirmació, sobretot en grans dictadures. Stalin, per exemple, fotia unes desfilades que si t'estaves del minut veient-les, ajinyaves. A la Xina veiem unes desfilades que són impressionants. A la Xina, això mateix. És a dir, països que no haurien de tenir aquest potencial militar, Corea del Nord. Al nord els encanten les desfilades. El nazisme, els grans documentals que veiem sobre Hitler. Els moments més abrandats de comunió amb el poble eren a través d'unes desfilades brutals. Però és antic ja, no? És antic perquè han passat uns anys. Sí, però quan ho veus de la Xina o d'Espanya, això ja és una cosa que hi ha. Què vols demostrar? Però ara se'ls demostra d'una altra manera ja. El patriotisme, per exemple. Ahir, com sempre, va haver-hi el moment en què cauen uns paracaigudistes amb la bandera.

Tothom està esperant que ara. És una mica com els toreros. La gent desitja que els agafi el toro. I llavors aquests pobres paracaigudistes en posen dos per si falla un. Això no té més. Són brutals alhora, són molt precisos. I el locutor d'ahir va explicar una cosa que jo no sabia, que la precisió en el salt de pergaigudistes ha de ser una moneda de 50 cèntims. La superfície. O sigui, és una diana. O sigui, ha de caure la moneda. Ara. El dibuix del lloc on ha de caure, que seria la Diana, doncs és. Aquella mesura nadeix com una moneda de 50 cèntims. Ostres. Vens d'allà dalt, eh? Vull dir que té molt mèrit. Si no caus, tampoc ningú diu res. Què és la il·lusió de la gent que ho està mirant? Si l'encerta, molt bé, l'ha encertat, però si falla és molt millor. Si el tio s'estimba contra un fanal, doncs tot això que tindrà després la premsa i el poble per dir. És com si la cabra es caga. Ara. Si la cabra es caga, té més interès. Això té de dir que no passa. Es caguen els cavalls, però no ho veiem. Perquè una de les coses que passa quan veus en directe una d'aquestes desfilades amb cavalls és que queda tot el Paseo de la Castellana, però ben maco. Per cert, els cavalls.

Ahir se'ns va explicar que els cavalls que van desfilar ahir tenen. Són tots espanyols. Aquest missatge, darrere hi havia com, saps? Hi havia un missatge encobert. Però no, o sigui, és 8 apellidors bascos. És els fills de fills, però fins a on et remuntaries, tu? Espanyol, purs, eh? Felip II. Estan parlant. Hòstia, fa molt de temps. Has de ser molt espanyol, eh? Tots els caballs que van participar ahir I no hi havia cap parella que sigui de fora. No hi havia matrimonis mixtes. Sang pura. Sang pura. Però de la manera que ho va dir, vaig pensar, home, això. No és un missatge modern, no és un missatge cosmopolita, no és un missatge ni tan sols progressista, humanitari fins i tot. La gent es barreja. Si tots fem això, malament rai. I això ho vam destacar com un mèrit. La preparació es nota que és brutal. Després hi ha les autoritats. Llavors, no s'entén una desfilada sense una tribuna d'autoritats. La tribuna d'autoritats és la que dona sentit. Si tu dius, mira, farem una desfilada, però som de la CUP o som supermoderns, hem renunciat a les autoritats. Els soldats, aquí desfilem. Si tu desfiles. Per les autoritats. En aquest cas, les autoritats de la família real, que a vegades la gent diu, ostres, per què serveix tenir una monarquia? Mira. Cony! Per fer la desfilada? Per la desfilada. Escolta, vestit,

vestit de militar, el rei, impecable. Li queda molt bé aquell vestit, eh? I la filla ja vestida de militar, perquè ja ha fet. Ah, clar. El tanto que va de canto, la reina, l'altra infanta, i els quatre allà, president, impecables. Perquè, a més. Escolta, ja sé que això sona molt malament a Catalunya Ràdio, però si hi hagués una Eurovisió de Reis, de Famílies Reals. Espanya quedaria bé, crec. De realesa. Sí. Tu fas un reality. Reis europeus. Mai millor dit. Has captat la ironia? I tu dius, participaran tots els reis d'Europa, totes les famílies reals. Reis d'Anglaterra. Reis d'Anglaterra, amb aquells lios, amb aquell germà. Llavors, Noruega. És truculent de collons, Noruega no et dic. No et dic com està la cosa. Suècia, aniries fent. Monaco, aquell home, el cosí germà del rei Felip, que és aquest francès que surt I ara, amb tots vostès, Espanya. Si tu haguessis de votar amb el mòbil. 12 points? Escolta, vull dir que a vegades hem de trobar-li el sentit a la cosa. Escolta, van quedar superbé, van estar al seu lloc, no van tenir cap gest, i a més ara. Es volen les cares, quan saluden els representants, tothom es fixa en la cara que fa el rei. Pensa que l'hora prèvia és la bona, quan comencen a desfilar, té un interès molt limitat. Però és la prèvia, la prèvia que és ja quan.

Catalunya Ràdio, que connecta una hora abans amb el Barça, doncs allà connecten una hora abans. I l'hora abans van arribar els cotxes, una quantitat de cotxes brutals. Ahir, per exemple, van donar una dada, però aquests eren vehicles militars, eh? 129 vehicles i 39 motos, que em va agradar que no consideressin la moto un vehicle. Això també vaig pensar que era una innovació interessant. Però 39 i 129, per què no? Perquè la cosa militar. Per què no fas 130 i 40? Perquè això va sumant, va sumant, són diferents. Totes eren l'any 39, no? No, home, no crec, no crec que tinguin aquesta maldat. El cotxe en què arriba el rei és un Rolls Royce. També crec que aquí s'ha de fer un replantejament. Si Antonio Carmona estigués a la Casa Real, sortiria i explicaria per què anem amb Rolls Royce. Però jo crec que avui un Seat, o sigui, de fabricació nacional, i després un Seat petit, d'aquells. Saps? Que has de moure el seient perquè puguin sortir els de darrere. Ostres, jo trobo que estaria bé que les autoritats arribessin amb aquest vehicle. Si et divisa, has de moure el seient. Després canten una cançó. Canten una cançó que això no ho recordava jo. Es veu que ho fan cada any, però jo no ho recordava, tinc la memòria ja molt gastada. Que es diu La muerte no es el final. Que és una cançó que em vaig fixar,

perquè el realitzador va estar molt atent, i anava enfocant cada persona, primer pla, a veure si la sabien. El rei la sabia. La Leonor la sabia. A la Letizia no la van enfocar. Que em dona a pensar que ella va dir, per favor, quan soni la cançó A mi no m'hi poseu. A mi no m'hi poseu. La ministra de Defensa la sabia. Crec que és una cançó que se m'ha escapat, Ricard. Jo estic pendent d'altres. Muerte, com? Com es diu? La muerte no es el final. Mira.

Canten i no s'entén, això és habitual. Què va fer a la televisió? Va posar uns subtítols. Perquè tu la poguessis cantar des de casa. Escolta, un karaoke. Ho vaig trobar sensacional. Conclusió. Si la muerte no es el final, això ja ho havia dit el Peret, que no estava muerto, que estava de parranda. I per això t'he portat el Peret en català, perquè aquí les coses les hem de mantenir, les tradicions sanes, i aquí s'escolta música en català.

Entradam per allà, entradam per allà, i entradam per aquí, entradam per aquí, d'aquesta manera em va pujar a mi. Entradam per allà, entradam per allà, i entradam per aquí, entradam per aquí, d'aquesta manera em va pujar a mi. Deixit venir el meu pare per la comarca de Vic, La gent que li comprava li deien el mig amic. Qui és que es vol deixar enredar? Per un gitano eixerit, el que en compri una camisa li regala un cobre dit. Enredant per allà, i enredant per aquí, d'aquesta manera em va pujar a mi. Enredant per allà, i enredant per aquí, d'aquesta manera em va pujar a mi. Sergi Fàmias, moltes gràcies. Que vagi bé el dia. Endredam per allà, i endredam per aquí. D'aquesta manera em va pujar a mi. Endredam per allà, i endredam per aquí. D'aquesta manera em va pujar a mi.