Servei del viatger del Clínic: "Som un termòmetre de les crisis geopolítiques i climàtiques"

Tot es pot parlar, amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.

Passen 4 minuts de les 10 i ara abordem un altre tema. Un 10% de les persones que viatgen a destins exòtics tornen amb alguna malaltia. Són dades del Servei de Salut Internacional del Clínic, que és l'únic servei d'aquestes característiques a l'Estat. I ara que és època de viatges, val la pena estar informat per reduir aquests riscos. D'entrada, la vacunació és clau

per no agafar malalties durant el viatge, però amb això no n'hi ha prou. Si ens hem encomanat d'alguna malaltia, el control posterior és clau per evitar que, un cop a casa, no escapem el virus.

Saludem a aquesta hora el doctor Àlex Almuedó. És especialista del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic i investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Bon dia. Bon dia. Dèiem ara, doctor, aquest 10% de persones que viatgen en algun país exòtic que tornen amb alguna malaltia, és una xifra que es manté, que va a l'alça, que va a la baixa?

Sempre parlem d'un de cada deu, per simplificar-ho. Però és una dada que pot variar entre el 8 i el 10%, però sí que és una xifra que es manté bastant estable al llarg dels anys.

I quan diem alguna malaltia, a què ens referim? Són greus?

Són lleus? És una bona matització, perquè, clar, quan donem aquesta dada, a vegades és alarmant. Espanta. Espanta, no? Caram, de cada 10. Però són de diferent magnitud. Pot ser d'una diarrea simple fins a un atac a la pell, o a vegades alguna mossegada d'animal, fins a la malària, no? Una febre greu que necessita hospitalització. I d'aquests que tornen

amb algun tipus d'afecció, quants abans havien vingut, abans del viatge, a agafar informació, a informar-se, a vacunar-se?

Home, als que ens dediquem a això ens agradaria dir que tots els que van venir no han tornat malalts, però no és així. Però enteno que no és així. La majoria havien vingut. La majoria dels que venen no havien fet una atenció al previatge, però també tenim gent que ha fet l'atenció al previatge i igualment s'ha emmalaltit.

De tota manera, abans de parlar amb vostè, nosaltres ens hem mirat el butlletí semanal del Centre de Control i Prevenció d'Epidèmies de la Unió Europea i la veritat, clar, vostè ha citat alguns casos d'algunes malalties, però nosaltres llegint aquest butlletí ens traien les ganes de marxar. Per exemple, ens trobàvem un brot d'Ebola al Congo causat per un altre virus, el Bundibugyo. L'avenç de la grip aviària a nivell global, la vigilància estacional de les infeccions pel virus del Nil Occidental, la vigilància per la febre hemorràgica de Crimea-Congo. I bé, la llista continua, com vostè ja sap. Quin és ara mateix el país amb més risc, el o els que aconselleu menys de visitar?

Aconsellem no visitar, no ho fem generalment, a no ser que sigui un risc vital per la persona. Si parlem dels països amb més complexitat a nivell de malalties i que necessitaràs més intervencions abans del viatge, sens dubte és l'Àfrica subsahariana. És en els llocs on, per la naturalesa de diferents malalties, segurament necessitaràs més vacunes i també necessitaràs algun medicament per prevenir la malària.

Doctor, hi ha brots i casos que s'han fet molt mediàtics. L'últim, el que ens ve a tots al cap, no és el del vaixell amantavirus que venia de Xile i l'Argentina, per exemple. Això ajuda la gent a sensibilitzar-se a marxar més informats o, en canvi, provoca un pànic innecessari de deixar de viatjar?

Diria les dues coses però sí que és veritat que amb l'antivirus el virus de l'Andes aquest que hem tingut aquest brot ha fet un nivell de reconsulta especialment en aquelles persones que viatjaven a Llatinoamèrica i també el brot que mencionava prèviament del bunyiburiu de la República Democràtica del Congo aquest tipus d'Ebola que va haver-hi unes afectacions en alguns casos a Uganda i Uganda és un destí turístic. Freqüent, és on la gent aprofita per anar a fer algun safari, veure primats, ximpanzés, goril·les, i en aquests viatgers sí que va haver-hi cert amor de viatjar o no de viatjar. Llavors el que fem, i el servei de forma setmanal, fem una reunió en què repassem tots els brots amb tot l'equip que hi ha a nivell mundial i fem una mica la personalització del que seria la recomanació en el viatge aquest, depèn del que vagis a fer. I un altre dels destins

turístics també dels catalans habitualment és el sud-est asiàtic, que ara amb la guerra a l'Iran s'ha reduït aquesta demanda. Es confirma que guanya pes tots aquests viatges que anaven cap al sud-est asiàtic ara cap a l'altra banda, cap a Llatinoamèrica?

Això ha estat molt interessant, perquè la nostra clínica es comporta una mica com a termòmetre de la situació geopolítica, de les crisis climàtiques, de les crisis sanitàries. I sí que vam observar a nivell de març un canvi, un canvi de gent que el que es trobava a partir de la crisi geopolítica i de la guerra, moltes companyies van deixar de viatjar, o almenys les companyies que van cap al sud-est asiàtic. Penseu que l'Orient Mitjà és una zona de. És una zona d'escala per anar cap a Tailàndia, cap a anar, vull dir, tots els viatges de Qatar, Emirates, diferents companyies passen per allà. Va haver-hi una baixada molt grossa d'un destí com és Tailàndia, que és superturístic, i la gent va canviar-ho. Això ho hem de dir, el viatge és resilient. O sigui, la gent canvia, la gent li agrada viatjar i vol viatjar. Segueixen viatjant però canvien de destinació. I llavors va guanyar destinació cap a Àfrica, Tanzania, és un viatge també molt freqüent, i cap a Llatinoamèrica, que. Direu, Àlex, potser amb la crisi de l'antivirus això canviava. No, no va canviar massa, sinó que van anar als llatges perquè sabien que podia ser possible i els brots de les malalties emergents són momentanis.

Ha citat Tanzània, aquest és un país que ja fa, també ho acabaré, ja fa uns quants anys que hi anem, però no sé, el tenim controlat, el tenim apamat o les coses són difícils de tenir apamades i estan en constant evolució?

És un destí turístic familiar, conegut, però a vegades el viatger no es pensa que es trobarà, o sigui, anar a fer un safari a un lloc que no tens les mateixes condicions aquí, té certs reptes, amb el qual, quan dius apamat. Hi ha algunes coses que no només són les vacunacions abans del viatge, sinó que és saber quins riscos en aliments, quins riscos en els comportaments, com es viatja amb nens, que és una mica diferent, no? Estar en més risc, per exemple, de mossegades d'animals. Són coses que, a matababat no ho diria, és un destí que s'agafa amb alegria, però també és un destí que s'agafa amb cautela. És dels destins que, bàsicament, la gent normalment sí que consulta.

I abans que parlàvem també de l'Amèrica Llatina, crec que també teniu un ull molt posat al Perú. Per què? Bueno,

és un destí turístic molt freqüent, molt tradicional a nivell d'aquí, i és un destí que tothom pensa que és fàcil, però és un país que té unes condicions que el fan singular, perquè tens muntanya, molta altitud, els llocs que vols visitar estan amb altitud, necessites certa aclimatació, això, perquè no tothom està acostumat a la muntanya, I pots patir de mal d'alçada, però alhora també tens la selva, no? Perquè pots anar a l'Amazones. I aquí tens la malària, que és un altre tipus de malària que la de l'Àfrica, però tens la malària i tens certes coses com els dengues, les malalties transmetes pels mosquits, amb la qual cosa és un destí que té reptes. És un destí també que gent gran també va, gent gran que potser té alguna condició crònica. Per tant, és un destí que pots pensar que és fàcil, però no ho és tant.

Justament, ara que citava la gent gran, té més risc un jubilat de 70 anys que potser farà un viatge. Tenim la idea, no? M'estic agafant estereotips, evidentment, però tenim la idea que farà un viatge més controlat i més tranquil. O té més risc un de més jove que potser farà activitats més d'aventura, més de risc, o no té res a veure perquè al final els mosquits piquen de tothom per igual.

Els mosquits piquen a més persones que a d'altres, com tots sabeu, i patiu. Però hi ha diferents matisos. La gent que té més de 65 anys, encara que estigui en forma i que estigui saludable, sempre està en més risc de poder fer una malaltia més greu en un moment donat. Per exemple, si tens un dengue, estàs a risc. De fer, que és una malaltia transmeta per als meus kids, que pot ser potencialment greu, a més d'edat, o a més petit que siguis, més risc ha estat. Dit això, és veritat que, clar, un jove que va amb motxilla, que farà esports d'aventures, està amb uns altres tipus de risc, però el pacient jubilat, diguem-ho així, perdó, el viatger jubilat, és un viatger que li tenim prou, molta cura, perquè té uns certs riscos que s'han d'anticipar.

I vosaltres feu un vestit a mida per cada persona que us ve o no es pot fer això? És a dir, depenent de l'edat, depenent de si és home, de si és dona, del país que vagi, és a dir, es pot fer un vestit a mida?

Es pot fer, es pot fer. No sempre en la primera consulta que ens facis es pot fer, perquè hi ha unes mesures que sempre s'han d'anar repetint. En el primer viatge que facis, el primer consell que fas, hi ha unes mesures que sí o sí les hem de saber fer. Però s'intenta fer un vestit a mesura d'acord amb el viatge que facis, quins antecedents tinguis, d'acord, quines activitats faràs i si tens experiència o no amb el viatge i experiència o no amb alguna de les malalties, perquè algunes de les malalties, quan tens un segon cop aquella malaltia, pot ser més greu o menys greu, ho hem de saber bé, això.

Vostè deia abans que donen atenció prèvia al viatge, però també després durant el viatge, recomanacions, i també una cosa que volem que ens expliqui, que és l'escut virtual, una aplicació. Com funciona? Què és? Això és una cosa que

el nostre cap de servei està al darrere d'aquesta idea, el José Muñoz. La cosa és, tenim una aplicació que la idea és, venim a la consulta abans del viatge, intentem acompanyar aquestes persones que viatgen durant el viatge, que és l'aplicació aquesta que tenim, que es diu Famba, que és una aplicació en la qual et va monitoritzant, et va monitoritzant. Com vas, què fas, i si tens algun moment pots parlar amb un metge que està de guàrdia, i després tenim la consulta de després del viatge, si tens algun problema de salut, véns i ens veiem, i també et podem hospitalitzar, tenim la sala on tenim ingressats. Quan parla d'escop virtual, això és una cosa que està en marxa, s'està posant en marxa, i és bàsicament a partir de saber per on estàs, poder-te anticipar quins riscos hi ha. L'exemple més senzill és, t'estàs aproximant al llac Victòria, et vénen unes ganes de banyar-te perquè allò és meravellós, però t'informem, tinguis en compte que aquí hi ha un paràsit que es diu esquistosoma i que et pot donar una malaltia, en tot cas, si et banyes o no et banyes, que és una elecció personal, que sàpigues que t'hauries de mirar després de fer-ho. Un altre és, te'n vas a una zona i hi ha un brot de dengue, posen més mosquit, és aquesta la idea de l'escot.

Doctor, i un cop a casa, un cop hem arribat a casa i tenim algun símptoma, o no sé també si els símptomes es poden manifestar al cap d'unes setmanes d'haver arribat a casa, que ja hem estat en contacte amb la iaia, amb la tieta, amb la mare, quan hem d'estar al cas i si els símptomes es poden manifestar més endavant de quan arribem?

Correcte. Els símptomes es poden manifestar generalment en els primers dies que tornem, després sí que és cert que poden manifestar-se al cap d'un temps, especialment la malària. Depèn de quin tipus de malària. El consell que donaria a tothom és que després d'un viatge si presentes un símptoma, consultis algun facultatiu, no cal que sigui nosaltres, però si hi ha algun facultatiu, i que diguis que has viatjat. Sense aquesta dada epidemiològica, sovint podem pensar que una fera pot ser un constipat banal i és una malària. Per tant, dir he viatjat i he anat d'aquest període a aquest període a aquest altre lloc. I aquest seria una mica el consell. No banalitzar el que et passi després del viatge. Consultar. Doncs queden fetes aquestes

recomanacions per abans, durant i després del viatge i també hem analitzat una mica aquestes noves tendències de viatge a causa del que són els conflictes geopolítics. Doctor Àlex Almuedo, moltes gràcies. És especialista en medicina interna i malalties infeccioses del Clínic i també investigador clínic de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Moltes gràcies per haver estat aquí. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Bon dia.

Un quart d'onze. De seguida tornem, però aneu pensant aquesta pregunta. A casa, on compreu el peix i quin és el peix que mengeu més?