Segurament, un dels moments més bonics del dia, per a molts nens i nenes, és el d'abans d'anar a dormir, quan compartim amb ells uns instants de calma, de cançó o de conte... Sovint, esgotats de tot el dia, als pares se'ns acaben les idees i un bon llibre sempre pot fer-nos un favor. D'opcions n'hi ha tantes com gustos, esclar, però si voleu compartir uns instants de poesia per fer venir la son, una bona proposta és el llibre "A poc a poc", amb textos de Víctor Sunyol i il·lustracions d'Olga Capdevila.
Quina relació van tenir Marceline Orbés, Charles Chaplin i Buster Keaton? Tots tres van ser admirats i es van convertir en un referent de la comèdia, però amb els anys, sobretot per l'evolució del cinema, van ser oblidats. A "Limelight", Chaplin, precisament, reflexiona sobre la fama, la seva fugacitat i la indústria de l'entreteniment. En aquest film, Chaplin i Keaton interpreten el paper de dos artistes en els últims anys de la seva carrera. Us imagineu què poden fer dos monstres de la comèdia amb un piano i un violí?
La música de Claude Debussy desprèn una aura màgica que la fa ideal per compartir en família. El seu ampli repertori inclou obres creades especialment per a nens, moltes de les quals estan dedicades a la seva filla Claude-Emma. N'és un bon exemple el ballet infantil "La capsa de joguines", inspirat en un conte il·lustrat d'André Hellé.
Aquest 2025, Dàmaris Gelabert ens presenta un nou disc per compartir en família. Es tracta del disc "És l'hora de la banda", en què la cantant ens proposa acostar-nos en família a la formació de la banda simfònica. De fet, aquest és el tercer disc de la col·lecció "És l'hora de...", que ja compta amb un àlbum dedicat al jazz i un altre a l'orquestra. En tots hi podem trobar els èxits més coneguts de Gelabert arranjats expressament per a totes aquestes formacions.
Els jocs cantats de picar de mans són una eina educativa molt completa que ajuda els infants a desenvolupar habilitats físiques, socials, emocionals i cognitives de manera lúdica. Entre d'altres, milloren la coordinació; afavoreixen l'aprenentatge del ritme, la música i la parla; estimulen la memòria i la concentració; i fomenten la cooperació i la interacció amb altres infants. Quants jocs de picar de mans sabeu? Si voleu ampliar el repertori a la nostra motxilla de recursos de música en família avui hi afegirem un llibre ple de nous jocs cantats: "Piquem de mans!", de Rikki Arjuna.
Es pot representar el temps ballant? Des de l'any 1876, sí. Aquesta data és la de l'estrena de l'òpera "La Gioconda", d'Amilcare Ponchielli. Tot i que es tracta d'una òpera amb tema molt dramàtic, al tercer acte hi trobem una composició ben divertida i singular. Us estem parlant, esclar, de la "Dansa de les hores", una partitura per a ballet que va canviant de melodia i de ritme per mostrar el pas de les hores. De fet, a la peça se senten clarament unes campanetes que indiquen el canvi d'hora. Us atreviu a ballar-la en família o a l'escola?
La síncope en música és una manera de jugar amb els ritmes per crear una sensació de sorpresa o inestabilitat. Normalment, quan sentim una peça el nostre cervell espera que els accents caiguin en els temps forts, però quan "sincopem" els posem en els temps febles o a mig temps. Aquest fet imprevisible ens enganxa i ens provoca emoció. El so d'un rellotge no és sincopat, tot el contrari, no pot ser més previsible. Si no és que sigui aquest "Rellotge sincopat" de Leroy Anderson.
Com podem viure la música en família de manera senzilla? Quins recursos tenim al nostre abast? Al "Set de sons" us donem idees diferents, pensades per fer-ho fàcil i divers. Avui us portem un taller del Museu de la Música de Barcelona pensat per jugar amb la veu i totes les seves textures.
La imatge de pistes de gel a la ciutat de Nova York ens ha arribat, sobretot, gràcies a les pel·lícules, la majoria de temàtica nadalenca. Una de les pistes més conegudes és la de Central Park i avui us hi volem portar a patinar. Per sort, la música ens ho posarà molt fàcil i barat. No cal que agafem l'avió per anar-hi i, de fet, tampoc no cal que sapiguem patinar. Tanquem els ulls en família i deixem-nos lliscar amb aquest "Skating in Central Park", de Bill Evans i Jim Hall.
Un troleibús, també conegut com a "tròlei", és un autobús elèctric que va enganxat en una catenària. A diferència dels tramvies i els trens, no necessita vies ni carrils i es va inventar l'any 1882. A començaments del segle XX es va convertir en un sistema de transport públic força habitual en moltes ciutats. Probablement, la trombonista i compositora Melba Liston hi va pujar més d'un cop. Si més no, s'hi va inspirar per crear aquesta "The trolley song". Agafeu-vos fort!
Descobrim l'Harmony Tube Flute, una eina musical que expandeix les possibilitats dels "boomwhackers", o tubs musicals. Aquests instruments de percussió són tubs de plàstic de colors amb longituds diferents, que produeixen un so concret quan es colpegen contra una superfície o entre si. L'Harmony Tube Flute transforma aquests senzills instruments en una flauta d'harmònics, que ens permet crear melodies variades i explorar les sonoritats típiques d'una flauta.
Cada cop són més els educadors i pares i mares que estan convençuts que els infants per aprendre necessiten jugar i manipular. Amb la música, tot i que no es pot tocar amb les mans, passa el mateix. Per això, les propostes que inclouen moviment i diferents materials són cada cop més presents a les aules de música. En aquesta secció descobrim l'EstiraSOL, un material col·laboratiu i evolutiu per aprendre, tot jugant, diferents aspectes i conceptes de llenguatge musical des de ben petits.
A la secció de recursos de música en família, l'Elisabet Padrosa, la nostra companya de "L'ofici d'educar", ens parla d'un llibre que han editat amb motiu del desè aniversari del programa i del paper imprescindible de la música durant la criança.
De programes i apps per començar a mostrar als infants alguns elements del llenguatge musical n'hi ha de molt diversos. Alguns són més lúdics que d'altres. En aquesta secció, us parlem de Chrome musiclab, un web en què trobem catorze activitats diferents pensades de manera molt lúdica perquè els infants experimentin amb el ritme, les notes, els arpegis, els harmònics i la creació sonora, entre d'altres.
Et fem dues propostes per compartir el so del clarinet amb els més petits. D'una banda, descobrim que existeix la música-ficció amb una composició de Martin Fröst inspirada en Vivaldi i, de l'altra, ballem i tastem una "Melmelada de clarinet" amb gust de jazz.
Taral·la és un certamen, impulsat per l'associació Tot sona, que normalment se celebra a principis de setembre de manera bianual. S'allarga un parell de dies en els quals s'ofereixen a famílies i professionals de l'àmbit de l'educació tallers, concerts, presentacions de materials didàctics, activitats de carrer i també expositors de materials musicals.
El cavaquinho és un instrument d'origen portuguès amb quatre cordes i forma de guitarra, però és molt més petit. El cavaquinho va arribar a Hawaii a finals del segle XIX i va entusiasmar tant els nadius que el van acabar adoptant com a propi. De la seva evolució en va néixer l'ukelele. Descobreix com sona en aquesta secció.
Algunes melodies o cançons ens expliquen situacions i personatges reals. Sovint les cantem i no sabem ben bé a què fan referència. En aquesta secció fem un tast d'algunes cançons ben conegudes que amaguen històries veritables i descobrim qui va ser la "Margarideta" real.
El violí és un dels instruments de corda més versàtils. El trobem en formacions d'estils molt diferents i, des que es va inventar al segle XVI, s'ha convertit en un instrument imprescindible per a molts gèneres. Fem un repàs de diferents tradicions culturals del món en què el violí fa ballar la plaça.
Quan parlem de música medieval sovint fem referència a la poesia dels trobadors que es va posar de moda a partir del segle XII. Però en realitat, els trobadors no cantaven les seves composicions. Els que ho feien eren els joglars. Amenitzaven festes de tota mena amb música, malabars, romanços, danses... O sigui, que els joglars van ser els inventors dels espectacles multidisciplinaris. Aprofundim en aquest ofici i ho aprofitem per fer música en família.
Les plantes ens ajuden a sentir-nos connectats amb la natura. Tot i que sabem que estan vives, sovint, pel fet que no es mouen i no emeten sons com els animals, oblidem que tenen els seus propis bioritmes. Però saps que les plantes fan música? T'ho descobrim en aquesta secció.
Quan pensem a acostar repertori musical clàssic als infants, sovint un dels primers títols de la llista és "El trencanous", de Piotr Txaikovski. A la meitat del segon acte hi trobem una sèrie de danses de divertiment i és aquí on hi ha el que algunes traduccions anomenen la "Dansa dels mirlitons". I què és un mirlitó? Un follet trapella? En català n'hi diem "nunut". T'ho descobrim en aquesta secció.
Enric Granados va mostrar des de ben petit un talent innat per a la música, sobretot com a intèrpret de piano. La primera obra que el va donar a conèixer al gran públic va ser la sèrie de les "Dotze danses espanyoles", publicada el 1893. Segons el mateix autor, aquestes partitures les havia compost una dècada abans, quan només tenia 16 anys. En descobrim la segona, que porta el subtítol d'"Oriental".
El músic i pedagog Edwin Gordon va dedicar una bona part de la seva trajectòria a estudiar el desenvolupament dels infants en edats primerenques pel que fa a l'aprenentatge musical. És en aquesta etapa, aproximadament fins als 4 anys, on és molt efectiu fer servir els balbucejos musicals i el moviment. La companyia Com Sona? els inclou en alguna de les peces del seu repertori adreçat a menuts. En sentim un exemple, que ens pot servir per practicar a casa.
Us proposem un viatge a Madagascar, un paradís que val la pena visitar encara que ho fem només amb les orelles. És la quarta illa més gran del món i té una fauna i una flora úniques. Ens hi portarà la sonoritat de la cobla i la trikitixa amb una de les peces més conegudes de Kepa Junkera.
Quan pensem en parcs d'atraccions antics hi ha alguns elements que són indispensables encara avui en dia. És el cas, sense cap mena de dubte, dels cavallets. A la secció més moguda del "Set de sons" us proposem pujar en família a uns cavallets imaginaris gràcies a un dels moviments de la suite "El vell parc d'atraccions" de Xavier Boliart.