Shakira té nou pretendent?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva el meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un minut per sobre, un quart de set. Aviam com ho farem, perquè està. Però no pot ser, no? No, és impossible. És impossible. És un error, segur. Juliana, bona tarda. Bona tarda, nen. Marta, bona tarda. Ja agobiada amb el WhatsApp del programa.

Sí, perquè ja estic rebent aquells missatges que. Que tant m'impacten que són tota gent cridant-me en majúscules. No crideu a la Marta. És que a més la Marta, portéssiu el WhatsApp i us ho podríem tolerar, però a la Marta no, aquest és el nostre límit. Pànic, no funcionen les entrades a Vic, ens diuen, tot en majúscules.

No barres, perfecte, internet és una prova. Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda. Aviam, fa un minut, teòricament, han sortit a la venda les entrades pels propers teatres del que no surti d'aquí. I tu diràs, perquè no funciona.

Ja es pot. Si refresqueu els que ja sou dins la web de Vic per venir a veure'ns el diumenge 25 d'octubre a les 12 del migdia a l'Atlàntida de Vic, ja podreu accedir a totes

les entrades. Ja funciona. I les de Balanyam viu per Barcelona? Anem a mirar. Perquè també em diuen que va malament.

Funciona. Després anirem a Barcelona el diumenge 15 de novembre a les 12 del migdia, molt bona hora per fer vermut, al Teatre Coliseum, allà he d'entrar a la web de Balanyant Viu, i allà dins.

Però és Balanyamenya o Amena? Balanant Viu.

Que és un miracle que se'n venguin perquè ho expliquem i tot cada web té el seu recorregut

ens diuen no funciona hem compartit enllaços a les nostres xarxes a la roba que no surti tant a Twitter com a Instagram ara també és una casualitat de collons que no funcionin cap de les webs perquè són webs diferents i altres

diferents vull dir que no és culpa nostra a les meves amigues s'han quedat sense entrades

tranquil·litat aneu a entrar-hi. Recordeu que això també passava. Ara, quina manera de comparar-se, eh? Però amb Ocas. No, que de vegades si t'esperaves uns minuts i entraves. En canvi, els que havien entrat primers es pensaven que ja s'havia esgotat. I després resultarà que no ve ningú, i això sí que m'emprenyarà. Bueno, a Ocas has vist que queden entrades ara, es veu, eh? Sí, em van alliberar una

5.000 i encara se'n poden comprar, em deien avui. A veure, l'Atlanti de Vic. S'està ja. Funciona, està bé, s'estan venint les entrades, encara en queda. Mare meva,

no havia rebut mai tants missatges, és que aniria el dia del meu aniversari.

Vale, llegim-nos, Marta, anem a fer servei públic.

Sisplau, i canviem això al dia de l'aniversari de la Marta. 18 de maig, assetgeu-nos aquell dia. 6-77-27 farà el 18 de maig.

Per favor, no m'ho tornis a repetir mai més. 6-77-27-10-58. Quins problemes. La persona que em cridava diu perdó per cridar. Llavors, un altre missatge. No funciona la web, Marta. Ara va la Marta i ho arregla. Hola, Marta, la pàgina web del Teatre de Barcelona està tiesa.

Marc Andreu truca al Coliseu que tenen la web tiesa.

Marc Andreu truca al Coliseu que tenen la web tiesa. Molt bé, els hi dic. Mentrestant, també, saber que a Esparreguera hi anirem el 12 de desembre a les 7 de la tarda, al Teatre de la Passió. Això si algú pot comprar entrades. No, no, lapassió.net funciona de meravella. Ara, doncs calma allà. Allà també podeu anar aconseguint les vostres entrades.

Ja us aviso que a Esparreguera és el que més fàcil serà aconseguir entrades perquè ningú ha fet cap pregunta al respecte d'aquest teatre.

Hem rebut un total de 0,5. Perdona. Quina és la web, Marc Andreu? No, la de Barcelona es veu que va fatal. No, i la d'Esparreguera? La passió.net.

No va. A mi tampoc em va. Marc Andreu. Que no, que sí que va, no. Que no? Que jo el tinc obert. Quina merda, tio. Mira, anulem els teatres. Quina merda. Deixem-ho, que és que és tota una merda. No podem parar de decebre l'audiència. És constant.

Em sembla que ja no podem

decebre més. Tornem a decebre. Ha patat la web de balanar, ara. Error del servidor.

Estan amb l'informàtic intentant arreglar unes bromes que m'estan informant d'això ara mateix, perquè molta gent ha

volgut entrar a la vegada. Escolta, senyor Balanyà! Senyor, la passió! A Balanant viu passa una cosa.

Ja hem d'escriure la web, Marta, perquè la gent no s'ho sorprengui. Quan et dóna error a Balanant viu. Són increïbles, eh? Molt bons. Saps la típica màscara de teatre? Amb una cara contenta i l'altra trista? Doncs aquí les dues són tristes i una plora. Una li cau llàgrima. Si no va res, clar que plora.

Que ho estan arreglant perquè no esperaven tanta gent que volgués venir fins a Barcelona. A veure, de moment només funciona a Vic el diumenge 25 d'octubre a les 12. I també de veritat que funciona a Marc Andreu. La passió, jo ja estic entrant i puc comprar trast, però no el compraré jo per tots els oients. Saps què et vull dir?

Sí, exacte.

Bueno, escolta, mira, anirem avançant i anem informant a la gent, però és que ni volen anar ni.

Si entreu des dels enllaços que hem pujat als stories d'Instagram o, si no, al linktree que també tenim a Instagram, hi ha directament l'enllaç. Que tampoc funciona, Vic. Ara ha petat Vic. Mira, he pogut entrar a la passió.

Peta d'un lloc i sobre l'altre.

Noi, preu a l'esparreguera, que a l'esparreguera no hi ha ningú que estigui d'acord. A veure, no, que no anava. Farem una cosa.

Entrades a taquilla. No, no, no.

A taquilla es podran comprar entrades sempre que n'hi hagi, sempre que no som sà. No, hi havia gent que ho preguntava ahir. Si fins avui no n'hem sabut resoldre, doncs si hi ha algun espectacle que no queda soldat, que anem més al que passarà, perquè no esteu podent

comprar les entrades, per tant, no hi haurà cap entrada venuda, podem vendre'ls a taquilla. Hi ha una persona amb una situació molt extrema que ens diu res, no funciona, ni mòbil, ni ordinador, ni mòbil de la meva dona.

Apagón bèstia del sector de la cultura, perquè també ens envien un missatge des de la passió.net que surt un núvol amb un llamp i molta pluja. I diu server error, també. Per voi, perfecte. Ens hem petat també la passió. Molt bé. Però això és perquè hi ha massa gent,

o perquè aquestes webs són una merda? O tot, perquè clar.

No, jo crec que ara hi ha molta gent, a més avui plou.

Enmig de tanta mala notícia, un raig d'esperança. Una persona que diu, ja tinc les meves entrades per anar al teatre de Vic. Nosaltres només per dues persones. És una persona que viu a Nova York,

em diu. Quina il·lusió. Moltes gràcies a totes les persones que esteu intentant comprar entrades. Ens fa una il·lusió tremendíssima. Creiem que seran teatres divertidíssims i que ens ho passarem molt bé i us explicarem un munt de secrets i un munt d'exclusives. Esperem que pugueu comprar les entrades en algun moment.

Teniu internet tots? Jo no tinc internet ara. Ah, espera. Saps que hi ha sempre oi llavors? La ràdio, Nino.

Comencen els primers missatges també dient-nos pesats. Que pesats esteu? Com us importa fer soldaut al moment? Feu programa, sortiu de les webs i mireu guió. Té tota la raó. No té res a veure amb

fer soldaut al moment. Això ens la suda totalment. El que volem és que la gent no estigui desemparada i ens encantaria que les webs funcionessin. No va res, no va res, ja ho anirem seguint.

Però anem a fer guió, anem a fer guió. Que per alguna cosa l'hem redactat. Correcte, aviam on arribem,

perquè també A mi m'agrada pensar que aquesta persona que ens ha escrit criticant-nos es pensi que no hem fet guió avui ja pensant que tiràvem del rotllo. M'encantaria un dia fer un programa així, tot improvisat.

Mira, a dir-vos que tenim també molts missatges a banda del tema dels teatres, el 677271058, amb un tema que genera molt neguit per una foto que ha compartit la influencer catalana Maria Vallespí, on surt anant en moto amb l'Andreu Joanola de La Sotana. Ens diu, sempre he pensat que hi havia alguna cosa, què aquests dos? Jo crec que potser ha arribat el moment de resoldre aquest rumor, no?

Són amics, molt amics des de fa temps. I això també és molt important que la gent ho vagi sabent. Tu no penjas tant un amic si te l'estàs tirant.

És que és així de fàcil de vegades. Justament l'amagues i ensenyes potser només una foto de les seves cames, de la seva mà. Ho fas més misteriós. És el que fa l'Andreu amb la seva nòvia, amb l'Helena. Un junts des d'allà fa mesos. Sí, gairebé farà un any, diria. Que tampoc és que l'amague,

perquè s'entén que té nòvia, però vull dir-te.

Bé, per altra banda, altres oients ens han reenviat una de les fotos de l'última publicació de la Rosalía, que seria la foto del seu pastís d'aniversari, i ens diuen, això sí que és un pastís d'aniversari, i no la merda del Batman del Plex.

No puc estar més d'acord. És un pastís d'aniversari de color blau, amb molta garlanda, d'aquests molts sobrecarregats, amb una lletra en cursiva de color vermell, on en francès posa, per molts anys, Rosalía, el francès, que és la llengua materna de la seva nòvia actual, la Loli Bahía. I, a més a més, per mi, el que és més destacat d'aquesta fotografia, que la Rosalía, com diu l'oient, adjuntava en el carrusel de fotografies sobre el seu aniversari, és que aquesta és la primera imatge que penja Rosalía de la seva actual parella a les seves xarxes socials. Això, escolta, família, és molt rellevant. I a més a més, a mi em fa especial il·lusió, bé, jo intueixo que és la Loli per la mida dels cabells, perquè porta el pastís amb unes lletres franceses per les mans, crec que és evident que és ella, però després també hi ha un altre senyal, que és aquesta samarreta de Celine Dion, que justament elles, tres dies abans de l'aniversari de la Rosalia, van anar en un concert d'ella, i van anar-hi juntes, i se sap. Per tant, sentim que inclús podrien haver comprat aquesta samarreta plegada de marxandatge. I aquesta cosa que em recorda una mica la Nius i en Jair, personatges de Trescat, que quan és l'aniversari d'una es regalen la Neapolitana ja des del llit estant, perquè aquesta fotografia del pastís, la Loli no li dona un restaurant, la Loli no li dona l'estudi mentre ella canta. Li dona a casa. Ella està, si no és al llit, és al sofà que s'acaba de llevar. I això té una part de quotidianitat molt i molt bonica. Tota la raó.

Ens hem de posar seriosos també perquè hi ha missatges de preocupació pel que li ha passat a l'Anna Guerra, l'ex concursant d'Operación Triunfo, que ha explicat, per dos motius, pel que ha explicat aquests últims dies, per les expectatives que ella tenia ahir i sobretot pel que li ha passat aquesta nit. Per tant, anem a PAMS. Ella feia dies que estava explicant que s'havia operat els pits i els motius que l'havien portat a prendre aquesta decisió.

Aquests eren els seus motius.

Hi ha molta gent que li deia a l'Anna, això que et canvia el cos als 30 anys és impossible, això és mentida.

El cos et canvia constantment. És veritat que potser l'expressió no és que el cos. De nena. De nena ja no O sigui, no sé si aquesta és l'expressió, però vaja, si ella. Què hem de dir? Sí, sí.

A més a més, això eren unes declaracions que feia a los 40 fans fa uns quants dies, doncs ahir ella explicava des de casa seva que tenia moltes ganes d'anar a l'estrena del musical d'Alejandro Sanz.

Llevo dos semanas operada. He puesto una talla que era la que quería, la que para mí iba con mi morfología, con mi espalda, con mi cadera, con O sea, no penséis. Que el cambio tiene que ser bestial. Bueno, os lo enseño esta noche. Esta noche con el lucaso que me han preparado para la alfombra. Ya os va a quedar todo claro.

Aviam, a mi sí que hi ha alguna cosa d'aquest unboxing de tetes que m'incomoda. Mira, que està bé que ho tracti amb naturalitat, no? Suposo, però.

Aquest, com tetes Rivel, no? Tetes Rivel. Bueno, ella li feia il·lusió anar amb el vestit nou i ensenyar-se.

I al moment, també, parlant amb la seva cirurgiana com havia quedat tot.

Ella està molt contenta de la clínica, també, i de com ha funcionat. Sí, ja n'ha fet prou, ja. Exacte. Doncs bé, ahir havia de ser una nit ideal i es va convertir en una nit per oblidar. L'Anna va patir un accident perquè va caure per les escales del teatre. No siguis, perdona.

Me empiezo a caer al camarero que venía con las copas vacías detrás. Me lo llevo conmigo en la bandeja y rodé nueve escalones abajo. Se asustó mucho la gente.

En un pie, heridas, heridas, nada más. En el momento me asusté. Me asusté porque sabéis que estoy recién operada.

De verdad que no se puede ser tan torpe en la vida. La tia es parteja el cul, perquè les caigudes, si acaben, diguéssim bé, com és el seu cas, sempre fa una mica de riure, pobra, ella il·lusionadíssima, estrenant tetes. A més, amb bombo i plateret, ja ho veureu aquesta nit, que l'estreca passejant. I que és molt graciosa explicant-se. Atenció a tothom, que ensenyaré els pits.

És molt graciosa explicant-se i diu que el moment que cau a terra i va tot de gent com a auxiliar-la. Que tira el cambrer amb la safata. No, li tira tota terra, tota de vidres. I el primer que diu és, no em toqueu, i ella comprova. Que les tetes siguin un antecedent. Que les tetes on estan acabades de posar i veure si estan bé.

Home, caure i fotre's un cop a depèn de quan estàs passant un postoperatori, que és el que està passant ella. No, no, fa mal. I pot ser molt tremendo, vull dir, que clar que es va espantar.

L'Anna Guerra, per cert, que s'ha fet amiga d'en Pepín, de l'espombo. De veritat. Sí, perquè han concursat en aquell programa que ha de sortir aviat, ja a les teles, amb la Marta Pombo. Es van fer molt amigues, una cosa que suposo que veurem aviat. I mira, han anat quedant al restaurant Camino i l'Anna ja coneix en Pepín, el seu pare.

Una més de la família. I tant. Bueno, que tu ets amiga d'en Pepín, ara estic pensant perquè.

Podeu quedar les tres, Marta, bueno. Les cinc. Les cinc.

Deixa'm ordenar això, deixa'm ordenar un moment això. Marc Andreu, tornem un moment als teatres.

És que vols dir que calia fer aquest tema, que jo entenc que fa gràcia i és còmic,

però no hi ha per què no obrim els melons de la presó. Basta, basta, basta. Aquí hi hauria molt de temps. Però ara no estem inspirades, tampoc, no?

Repassem els teatres un moment, perquè és servei públic de la gent que vol venir a veure'ns. Llavors anirem a publicitat i continuarem. Doncs això,

aquest proper 25 d'octubre, a les 12 del migdia, serem a l'Atlàntida, al Vic.

Fa molta estona, Marc Andreu, i si ja funcionen les webs? No, no funciona.

Vic està funcionant i queden molt poques localitats, la veritat. A Balenyà encara tenim el nostre informàtic intentant solucionar el problema de la web.

Aquí és el nostre informàtic. Està molt bo.

Tinc el pla de conèixer l'informàtic del Coliseum.

La passió funciona? A mi em funciona i es van venent entrades, també. Intenteu entrar-hi des del link que hem posat a les nostres xarxes socials, més concretament a Instagram, i allà podreu. Perdona,

també és a Twitter, l'enllaç. Sí, també és a Twitter. Vinga, molt bé.

Fem una pausa. Sisplau.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Passa un minut de dos quarts de set de la tarda. Tot això, la Shakira segueix a Madrid amb la residència que està fent i el seu estadi personalitzat.

Sí, la Shakira farà 12 concerts a Madrid i ja en porta la meitat. Fins ara n'ha fet 6 i la resta serà la setmana que ve. El dia 11 d'octubre finalitza ja la seva residència de les Mujeres Ja No Lloren a la capital espanyola. Ja hem parlat molt d'aquesta estada de la Shakira a Madrid, d'aquest Estadi Shakira personalitzat i etèrica que acull aquests concerts, però hem parlat molt poc, jo opino, del Macondo Park avui. Perquè no només hi ha aquest Estadi Shakira, un estadi temporal per acollir aquests dos concerts, sinó que tot plegat passa dins d'aquest Macondo Park, amb més de 220 metres. Mil? Mil? Sí. 220.000 metres quadrats. És que jo ho trobava petit, però el que estaves dient. Bueno, és una casa. És una mansió, però clar, per un festival. Bé, el Macondo Park, això, un munt de metres, deixem-ho aquí, que et convida a moltíssimes altres experiències més enllà de la música de la Shakira. Es parla de l'espai com un destí cultural immersiu. Quina gran idea. Una ciutat paral·lela dins de Madrid on la música, l'art, Roger Norriguis i la comunitat s'uneixen. Una ciutat efímera per donar veu a la cultura llatina. De fet, el nom de l'espai mateix, Macondo, ja és una referència llatina. Concretament en l'escriptor, també colombià, Gabriel García Márquez, hi ha la seva obra més important, que és Cent anys de solitud, que és un gran clàssic que, per cert, us recomano molt, perquè parlem poc d'això, però a mi m'encanta la literatura d'àlbum llatinoamericà. Vull dir que us ho recomano molt. El cas és que Macondo és el nom del poble on passa la història de 100 anys de soledat, un poble que és un clasímbol que representa la història i l'identitat de l'Amèrica Llatina, amb els seus conflictes, les seves guerres, les seves desigualtats, i és un espai que creix molt dins de l'obra, solint un desenvolupament impressionant. És com que momentàniament fins i tot et pot arribar a semblar com a lector un espai utòpic, però que acaba sent endut pel vent al final de la novela. Em sap greu si això és un espòiler, però. Aquestes alçades de publicació de ser nens de soledat em penso que ja no compta. Clar, això és una metàfora molt bonica del que passarà també amb el Macondo Park, que se l'endui el vent. Perquè clar, el Macondo de la Shakira és una ciutat efímera. Està a paper. La Shakira, ho explica ella, però jo crec que ella no ha pensat ni una mica res de tot això, no ho dic per menysprear-la, ho dic perquè ella ha estat ocupada fent la volta al món i fent 500 concerts cada dia. Ella explica que en aquest espai volia crear un lloc on la realitat i la màgia convisquessin, com el Macondo, justament, de Gabriel García Márquez. I és un lloc amb moltíssimes possibilitats. És bàsicament un parc d'atraccions. Al Macondo Park us l'heu d'imaginar ple de colors, ple de colors brillants. A més de Titanic, penseu que rebrà més de 600.000 persones durant aquests dies. Tu entres per unes portes plenes de colors i neons, amb un gran Es Latina a dalt, coronant l'entrada del recinte, i depèn de la porta que escollis,

arribes a un punt del parc o a un altre. Pensava que aquesta banda sonora només era per Marta Rionbau. Bé, ara que la Shakira ha decidit fer una ciutat efímera, m'ha semblat que. Igual la tenim també allà, la Marta, eh, ajudant.

Ho deu haver fet ella. La Shakira pensa i ho podeu haver fet amb l'Àlex del rellotge. Bé, un dels camins que pots escollir quan entres en aquesta gran ciutat de Macondo, en aquest, és Latina, et porta a una biblioteca on hi ha un espai immersiu, justament inspirat en Cent anys de soledat, que anant bé és el llibre preferit de la Shakira, perquè, si no, ja no m'ho explico. Que hi ha mil esdeveniments organitzats amb més de 24 escriptors, per tant, un espai molt cultural relacionat amb la literatura. També hi ha el taller dedicat a la moda i als dissenyadors emergents que vulguin ensenyar la seva feina, però juntament amb firmes d'alta costura, a més de desfilades. El Mercat és un espai destinat a conèixer la gastronomia llatinoamericana, sota la direcció de Rafa Zafra, i la Sala és un pavelló gegant on s'han fet concerts d'altres perfils, com la Nati Peluso o la Maia.

Aquí s'haurà d'anar a passar el dia, no només el concert, perquè si ho vols veure tot.

Aquí t'has d'endur el biquini a la motxilla, el biquini de menjar, no de banyar-se, perquè d'entrada no hi ha atraccions aquàtiques, però vaja, espera't, perquè la tia ha muntat un sarau de tals dimensions. La meva part preferida de tot aquest xou, però, és el Museu de la Shakira i el Club de la Lloba. Com? Són espais dedicats literalment a la Shakira, és a dir, museus. Són museus dedicats a tota la carrera de la Shakira i a mi, sincerament, no em pot semblar més genial. Però es diu el Club de la Lloba, eh? Es diu el Club de la Lloba i el Museu de la Shakira. Però és que no només això, després també tenim el Macondito, que, com el nom ja indica, és un macondo petit. És el parc infantil dissenyat per Disney i els fills de la Shakira, en Milán, i el Sasha, que també de nens ja no en tenen res. Però bé, jo entenc que a ella li va fer il·lusió de dir, tu, ja que tinc uns fills que encara són prou menuts, anem a veure quines idees se'ls acudeixen, allò que es diu de poder-se d'escoltar també les criatures quan passem als seus espais, etcètera. I tots aquests espais porten a un camí principal que et porta a l'eix central del Macondo Park, que és l'arbre de Macondo, on fan activitats a l'estil recrear el Carnaval de Barranquilla, que és la ciutat d'origen de la Shakira. Fins aquí ja fa un fomo terrible i a mi em fa una enveja profunda no poder anar a passar un dia al Macondo Park amb la meva entrapa a la motxilla i moltes ganes de divertir-me i la timidesa a casa, que és tot el que s'ha de fer, suposo, quan vas allà a passar el dia. A part, en tinc un exemplar de 100 anys de soledat que hi té molta presència, que m'agrada que la literatura tingui tant de pes en aquest espai, però al final de tot plegat el més important és l'estadi Shakira, on si aconsegueixis arribar, i perquè clar, això és una gincama, perquè hi ha mil altres sales abans, et canta unes cançons des de tan lluny. Que entres, o sigui, estàs pràcticament a un codi postal diferent que ella. Jo he vist Instastories que dic, val més la pena posar-te cançons a casa. No? O sigui, llunyíssim, és tan gros l'estadi, és tan, tan, tan, tan, tan colossal, que no sé ni si val la pena l'experiència. El cas és que per entrar dins de l'escenari la Shakira va acompanyada de famosos que la segueixen en massa, tots vestits amb capes com platejades i ulleres de sol metàl·liques. Que és un gest aquest que ressona molt a l'estela dels últims concerts multitudinaris que hem estat vivint. És un concepte com molt similar al de la caseta de Bad Bunny o fins i tot al confessionari

de la Rosalía. Que us anava a dir que el concert de dill el 3 d'octubre, això és demà passat, de la Shakira es retransmetrà en directe. Per on? Per Amazon.

Primer vídeo. Això és el que s'ha de fer. Jo això és el que faré. Que es veurà perfecta i se sentirà genial en principi.

Si voleu. És un diumenge?

Sí. No, és un dissabte, és un dissabte. A Mallorca disculpeu que vaig al Flem si em voleu venir a veure a les 4 de la tarda, em penso que és. Bé, això que deia que aquest gest de la Shakira d'entrar envoltada de famosos ressona molt en aquesta estela dels concerts multitudinaris que hem anat vivint últimament. És un concepte molt similar a la caseta Bad Bunny o fins i tot al confessionari de la Rosalia. Que clar, això converteix l'experiència en un esdeveniment on en realitat tu com a públic estàs més pendent del famós que et toca que del propi espectacle. I per aquest motiu, i per molts altres, igual que el concepte de la caseta de Bad Bunny va ser criticat, això també ha estat assenyalat, sobretot per part dels fans més fans, que reivindiquen que, a banda de tenir aquest punt distòpic surrealista que sembla potenciar unes élits concretes per sobre de les altres, és veritat que és una mica absurd, potser, entrar en famosos que, anant bé, no són ni fans teus. Només perquè volen protagonisme, quan milers i milers de fans de la Shakira s'han desplaçat a la capital madrilenya per veure-la i s'hi han gastat molts diners, recursos, potser s'han demanat dies de festa, tot per estallar. Clar, molts coincidiren que la Shakira hauria de donar prioritat a aquests, als seus fans més veritables, que després aquí entres en la competició de qui es mereix. Com ho demostres, no? Com ho demostres, per les hores que l'has escoltat a Spotify, pels anys que fa que la segueixes a Instagram O fas un examen d'accés. Has de fer un càsting. El cas és que ella ha decidit, després d'aquests dies de crítiques, apostar per un canvi en aquesta entrada. Almenys durant un dia. Perquè la cantant colombiana el divendres passat va entrar a l'escenari envoltada del personal mèdic del Centre Mèdic Tignón de Barcelona, que són justament els professionals que la tenien a ella durant tots els anys que va estar vivint a la ciutat, però no només a ella, sinó als seus fills i sobretot al seu pare, en William Mebara, que té 95 anys i ha tingut diversos problemes de salut aquests últims anys. Per tant, qui va seguir el camí de la Shakira fins al centre de l'escenari, perseguits per càmeres i vestits amb aquest modelet espantós platejat i amb unes ulleres metàl·liques, van ser ells, tot aquest personal sanitari convertint-se també en un gest molt bonic. A mi això em va guanyar. A mi també. Crec que són les coses que sí que està O sigui, crec que aquí ens guanya a tots. I que la Shakira té bon cor. Sí, de fet, tots els metges, infermers i altre personal sanitari que ha coincidit amb ella, justament expliquen que ella és tan maca, que és tan generosa, que en el tracte de tu a tu, tot i la teva experiència personal, Marta, que sabem que no és bona amb la Shakira,

en general és molt bona. De fet, no és bona amb el germà, perquè jo amb la Shakira ni vaig poder parlar. Tens raó, la Shakira va ser manipulada. El dolent és el germà, perdó, presumptament.

Va sobreprotegir, sí.

Bé, el cas és això, que tot plegat és molt bonic i és emotiu, sobretot perquè en comptes de donar el mateix espai de sempre a la gent de sempre, els mateixos perfils d'entreteniment, que també està bé, però que un dia es faci cas també a gent que es dedica a les cures i que té una feina imprescindible, vulguis que no, és xulo i crec que seria interessant que passés més sovint.

Escolta'm, no deixem la carpeta, Shakira.

Ara, ara. Jaume Miranda, bona tarda.

En aquesta frase ens desitjàvem abans de néixer. Hi ha un momento en una relació humana i personal que és l'única manera de descriure el que està passant allà.

El tema, Marta, és que podria tenir un nou pretendent.

No, ja m'agrada a mi també dir lo meu i que. No, està interessant molt. Si voleu, ara que només se't sent a tu. Escolta, si voleu us deixo reflexions gravades i les tireu perquè tu.

No, però està molt bé. Que no interruptuem. És que jo he pensat, què afegiràs en això que ha dit ella?

Em dius, sí, bé, bé, tens raó.

Vale, va, tens raó, Marta, digues, aviam. Doncs la Shakira té nou pretendent, que això no ens hauria d'estranyar, perquè està claríssim que la llista és llarga i que l'última es posi la cua, m'entens? Però això és el que van explicar ahir les mamarazzis del seu podcast, perquè Lorena Vázquez i Laura Fass asseguren que hi ha un home que li va molt al darrere a la cantant i que hi hauria un puntet d'il·lusió.

Que es una cantante a la que le hemos dedicado muchísimas horas en este podcast y que hay una pista que nos haría pensar que al menos tiene un pretendiente. ¿Podemos decir que es muy alto? Sí. ¿Podemos decir que seguiría la estela del resto de hombres que le han gustado a Shakira porque. Muchos se han dedicado a esa profesión. Sí, y que estaba hace poco, que le ha visto en varios conciertos últimamente de Shakira. Que es un pretendiente que mantiene una buena relación con el entorno de Shakira.

De dir-ho pràcticament tot. Bé, dir-ho tot. Clar, per les seves paraules no acabes d'entendre la professió d'aquest pretendent, perquè podria ser la d'esportista, fent referència a Gerard Piqué, però també podria ser músic, per Antonio de la Rúa, que és un altre exmític de la Shakira. Però és alt, ell. Com el prototip d'home de la Juliana. I ja l'hauria vist unes quantes vegades al concert de la gira Les Mujeres i ja no lloren. Que això passa que quan t'agrada un músic fitxes a tots, tots, tots els concerts que fa. Fàcil lo que faci, Marta, s'han fet barbaritats. Per molt que te'l sàpigues de memòria i que ja. És que tu saps, t'avorreixes. Com més de memòria te'l saps, més vols anar-hi, diuen. Moltes ganes de descobrir qui és ell. Ja ens arriben whatsapps. De gent que assegura que té el nom. No sé si voleu que el llegim. Sí, sisplau. Ens diuen al 677 27 10 58, el llegeixo tal qual, això és un WhatsApp que ens arriba, no estem afirmant res. Això és algú que ens ha escrit un missatge que té segurament alguna intuïció, l'estómac així mogut. Aquest Macondo Park amaga un jugador de l'NBA que viu a Miami i que ve cada cap de setmana de Miami per veure la Shakira. I ens diuen el nom i cognom. Digue-li-hi. Sergi Ibaka. Que és aquest. Sempre és una desil·lusió quan no sé qui és. L'important és que li agradi a ella, que no està clar. De moment hem de parlar de pretendents.

Jo ja compto que l'Òscar Fernández em dirà que és tan famós.

És del Madrid de bàsquet. Jo pensava, s'esmamarats i no diuen el nom, perquè se volen jugar amb el misteri, però crec que no se saben pronunciar.

Ja se'ls va a veure junts. És més famós que el Magic Johnson? Sí. Home, no. Impossible, no? Jo el Magic Johnson, com que vaig descobrir qui era fa uns sis mesos.

És el preferit de l'Òscar Fernández. No, ja ho sé. Pensava que era un mac en plac Maclary, qui és el Magic Johnson.

És un jugador de bàsquet molt famós, però és que per aquest nom, clar,

no I fa temps que no associàvem cap nom? Amb la Shakira, perquè jo l'últim que tenia per aquí apuntat des de Gerard Piqué era que havia sonat una mica el nom de Lewis Hamilton el 2023, perquè se'ls va veure junts en iot, que ara ell està amb la Kim Kardashian. 2024 amb l'actor Lucien Labiscount de la sèrie Emily in Paris, que apareixia al videoclip de punteria de la Shakira, que ja no hem tornat a sentir mai més aquesta cançó. Això lluïa marketing, no, realment? Sí, semblava una operació de PR.

La primera punteria a mi em va encantar, eh? Vaig dir que me la posaria tan. És que aquest disc no l'hem sentit gaire, eh?

La sessió de Bizarrap, les altres han estat una mica I mira que coete.

Vull dir, hi havia cançons que jo el primer cop que les vaig sentir vaig dir, boníssima, mai més.

La del Manu és aquesta. És el meu luxe. I fa uns mesos la vam veure ballant salsa, que això ens ho va explicar en Jaume, amb l'actor mexicà Manuel García Rulfo. I des d'aleshores no havíem vist més moviments de maluc.

Que realment aquest Manuel García Rulfo és el més contundent i el que més lluïa cita, perquè se va filtrar un vídeo d'ells dos ballant salsa i realment. Sí, era com veure sexe. Jo no sé, digueu-me sexe, però jo si ballo salsa així amb algú acaben els llits.

Jo a l'hospital, vull dir. Sí, tu sí.

L'han cremat amb una infusió. L'he cremat amb una infusió

i vaig una mica envenat. Res greu.

Com lligaràs amb això, també? És que qualsevol cosa que et passa ja és excusa per lligar-te. Si ens enrogeixi.

Sí. Passa un minut de tres quarts. I com vius, eh, tu, amb aquesta tranquil·litat? Li diran, ai, com et trobes? Com estàs? Vols que et curi?

Ai, el joc, el roleplay justament del personal sanitari, jo no sé si és ofensiu pel personal sanitari, però funciona tant. Funciona molt bé. Tu l'has fet servir? Marta, sempre que he pogut, i a més és de molt jove. I de què fas? Nena. Depèn, jo tinc. Fas de malalta o de O de metge. Mira, us confessaré fins i tot una cosa.

La metge se calenta, oi? Oh, my God. No, no, us ho confesso. Va, sí. No, però digues que és una amiga. Una noia que fins i tot

té una bata de metge a casa, perquè mai se sap el que pot passar.

És molt diferent la bata de metge o de pacient, perquè la de pacient té el cul obert.

El material és molt diferent. Molt diferent. Una és molt fàcil de trencar i l'altra no tant. Aquesta amiga quan juga a fer de pacient ja va amb el pijameta o amb el que ja porti del carrer, com quan vas al metge més en plan. No en plan cirurgia, sinó en plan refredat. És a dir,

només es vesteix el personal sanitari. Més de cap, no?

Una metgessa de família. Més d'urgències. Només es vesteix el personal sanitari, sí. Molt bé.

Passen dos minuts a tres quarts de set. Mira, comentarem l'entrevista d'ahir als Caris a Can Giro. Javier Ambrosí, Javier Calvo! Els directors de la Bola Negra, que van ser el platform del programa Karel Show, que presenta en Marc Giró a la Sexta, una entrevista que Marc Andreu va veure en directe i que hem estat comentant aquest migdia, força llarga, d'uns 37 minuts, que no es fa llarga. Jo vaig veure uns cabis divertits, feliços, tranquils, i sorprenentment parlant sense manies de la seva separació.

Això em va sorprendre moltíssim, perquè últimament tot era el focus la pel·lícula, no ells dos, la seva vida personal.

Bé. Ànims. Avui estem en desvistar. Miguel Bernado, José Esteu, Guitarrica de la Fuente. Jo te tocaré ese trompeta. Aquest episodi no es pot publicar. Trompetica de la Fuente és boníssima.

Hem de fer veure que hi ha hagut algun problema.

No hi ha cap problema, només en els teatres. No hi ha problema en els teatres, per cert. Ja podeu comprar a tot arreu.

Bé, a mi el que em va quedar molt clar és que cada un dels Javis, no sé si tu Marc Andreu també, però passa per un moment vital com molt diferent, que cadascú viu la ruptura de maneres diferents, i això es veu per exemple en la manera que estan celebrant els premis que els estan donant últimament, com per exemple el de Festival de Donostia.

¿Dónde ha sido la mejor fiesta post-estreno? Pues sabes que no tengo ganas de fiesta. No me mientas.

No, no, de verdad, estoy reconocible. En cambio me fui a dormir y de hecho me fui a llevar el premio a la caja fuerte y a las 8 de la mañana me llamó a la habitación y me dijo, perdona, ¿me das el premio?

Me toca. Y se lo llevo. Sí que es cierto que quizá la playa de la Concha me vio. Hacer un walk of shame por todo el paseíto hasta el hotel. Yo nada, yo nada. En San Sebastián sí lo celebré. No, yo estoy muy tranquilo.

Un està en època de sortir de festa fins a les 8 del matí i l'altre, doncs, que se li han passat les ganes de sortir.

Potser això és el que els va separar, també. Entre altres coses,

podria ser A veure, sento, Néstor, té pinta que en Ambrós s'hi està passant per un mes de tranquil·litat, però que hi tornarà. Però és que és temporal, no? Sí, jo també he tingut aquest mes, però després sempre tornes.

Ah, també dic una cosa, i això sí que és absolutament carca, però moltes vegades també és cert. De vegades, quan tens parella, baixa molt. Vas ganes de sortir de festa. Sí, estaria bé que no fos així,

perquè llavors vol dir que només surts per lligar, en certa forma. Però que tampoc passa res si surts només per lligar, no? O que hi ha un altre

tipus de pla que et ve més de gust, que és estar amb la parella.

Jo sortir amb una amiga que sé que en qualsevol moment me pot deixar tirada per un pit pelut, me molesta. Per un pit pelut o un pit pelat, el que sigui. M'enteneu, no? La molèstia, això. Sí que t'entenc, però clar,

com que al mateix temps sóc aquesta amiga, perquè jo tinc un problema molt greu amb això, vull dir, jo. No és que només m'ho passi bé així, perquè també m'ho puc passar molt bé si sona bona música, però el tant percent de possibilitats de passar-m'ho bé puja tant quan hi ha algú que m'agrada a la festa, però puja tant, incrementa d'una manera bestial.

Ja, però estàs com buscant-ho de forma una mica desesperada. Saps aquesta amiga que no t'acaba d'escoltar, sempre està mirant per darrere? I tu detectes? Això és l'amiga que me molesta. No, tampoc tant. Si tu lligues molt, jo entenc que tu lliguis, jo és que si pogués me'l lliaria amb tu.

No, jo no lligo molt, ja ho saps tu. Bueno, més hauries de lligar.

Amb tothom, eh, estic veient. Que estàs gelós? No, no, sí, estic content. Que bé. Feliz. En Calvo explica en aquesta entrevista amb en Giró que, clar, quan es van separar durant el rodatge, hi havia dies que estava una mica tou i això el va portar a fer un acte de generositat a mig rodatge. Pacharán.

Y Pachi. Pues Pacharán, Javi y yo ya nos habíamos separado y estábamos rodando, ya que contando ya todo. Y apareció por la finca donde estábamos rodando Pacharán. Sí. Estaba como abandonado, su madre, yo creo que estaba por ahí cerca, pero yo no la vi. Una de las chicas de arte lo cogió y lo adoptó, pero no podía hacerse cargo de él. Y entonces yo, en cuanto le vi, me enamoré de él y como estaba yo un poco, que digo, bueno, pues ahora. En la separación. Ahora que estoy en la separación, me cojo un bebé y le cuido y así nos hacemos compañía mutuamente. Pero Javi se enamoró del perro y dijo, por muy separados que estemos, yo también lo adopto.

Per tant, la custòdia compartida no us ha dubtat. Ho empatxaran.

Havent-lo deixat, ja que jo entenc que en un moment de molt enamorament t'agafis un gos, acullis un gos, perquè els gossos no es compren, i diguis, va, ens fa tanta il·lusió, i després, clar, has de fotre això de la custòdia compartida, però ja separat.

Això ho fa l'Ambrosi, més a més, perquè l'Ambrosi sí que parla molt com a parella tota l'estona. En canvi, el Calvo, a tota l'entrevista, és com ell, ell, ell. Marca més distància. Sí, marca molta més distància, de fet. El gos, en principi, expliquen, o sigui, se'l vol quedar el calvo. En calvo i calvo. Però no, jo vaig venir aquí i també l'havíem de compartir junts. Està com tota l'estona a veure si s'hagués.

No és fàcil deixar anar, eh? No, deixar anar no és gens fàcil.

Ells dos ja compartien dos gossos, que no sé el nom. Explica que justament quan es van separar un dels dos es va morir.

Una gossa es va morir, que tenia una malaltia. Ai. I l'altre amb custòdia compartida i ara empatxaran que s'ha sumat com a la família.

El nom està molt bé. Sí, parlant de mascotes i males notícies, la Maria Pombo, pobre, encara no ha trobat pas el seu gos.

Porta molts dies allà. En parlant de custodias compartides, el que sí que compartien abans era l'entrenador personal, i arran de la separació, doncs sembla que no podem compartir-lo.

¿Qué ha pasado con la custodia? Una custodia importante de un conflicto que ha habido en este divorcio vuestro ha sido el del entrenador personal. Pero la se ha quedado con Javi. A ver, ¿cómo ha sido esto? Pues se ve que ha habido algún momento de la custodia del entrenador personal.

Porque Javi no puede madrugar. Yo no puedo madrugar. Entonces siempre me tocaba a mí a las 6 de la mañana. Yo soy como Lolita, no puedo madrugar. A las 6 de la mañana o a las 7. A mí hacedme lo que queráis, pero no me hagáis mal. Entonces hay un momento que yo he dicho, no me voy a levantar yo dos horas antes para que entrere también él. Entonces yo me he tenido que buscar a otro. Sí, lo que pasa es que tú estás contento, ¿no? Yo estoy contento, sí.

Pues ya está. Un abrazo a Rafa.

Un beso para los entrenadores personales. Per tant, en Calvo és qui s'ha quedat l'entrenador personal.

Clar, que en Ara ho repartim tot, eh? No només aquella casa que va sortir en aquella revista del mueble.

Hi ha moltes coses petites que també has de.

Que a l'Ambrosi ja li deu agradar, el nou entrenador, perquè va dir a la resistència, a la revuelta, perdoneu, fa uns mesos, que s'havia posat molt a tope amb el gimnàs, també una mica per aquesta cosa de ser crisides 40, i que estava rafamora total.

Ell no ho sé perquè no ho hem vist, però sí que sabem que en Calvo està fent moltíssimes abdominals, passa el dia fent planxes, perquè en Giró treu una foto sense samarreta.

Home, seguir en Javier Calvo és una mica com seguir en

Mario Casas, eh? Sense samarreta. Que ja m'assembla bé, eh? Ja fa molt que va passar el lladre. I aquí és important sentir què diu l'Ambrosi d'aquesta foto amb abdominals.

Yo quiero también decir aquí una cosa muy importante. Por favor. Que es divorciarnos y se pone así. Eso te iba a decir. Yo también quiero también que alguien me pida disculpas. Vamos a ver, los últimos cinco años yo eso no lo he tenido en casa.

A ver, yo soy muy pudoroso. Entonces Genesi, que yo me estoy duchando. No, esto soy yo. Pero que yo me estoy duchando y me llaman. Carlos González.

Aquí acaba explicant que si el truca com el seu grup d'amics o actors del rodatge i ell s'està dutxant, com que sempre el truquen amb videotrucada, no té cap problema en agafar-lo i mantenir la conversa mentre segueix dutxant-se.

Això de fer un glow up

físic després d'una ruptura.

Passa. Passa molt sovint.

I jo entenc la broma de l'Ambrosi. El meu ex, quan es va tallar els cabells, ja estava guapíssim quan ho acabàvem de deixar, dic de veritat. Sempre sap greu, però és la vida.

Però tu te creus que en Javier Ambrosi no ha palpat aquests abdominals després del divorci?

Clar que sí, però ja els està bé mantenir

aquest storytelling. I que entenc que fan broma. És més una broma, però. Sí, almenys públicament. També són actors, eh? Ah, perquè ells van fer també els seus papers, eh?

De fet, ho expliquen tan bé que en Giró al final li venen ganes de separar-se, també.

Yo creo

que hay que estar en movimiento en la vida y hay que. Si hay algo que no funciona, que evolucione, porque nosotros seguimos, nos vemos todos los días. Y nos queremos muchísimo. Yo creo que las cosas llegan a un punto que hay que saber verlas, siempre llega tarde, ¿no? La separación siempre llega tarde.

Cuando ya no te quieres. En este caso, era el momento porque estábamos en medio del rodaje de una peli. Entonces, lo hemos hecho tan bien que el rodaje ha sido estupendo, mantenemos los mismos amigos, nuestras familias están unidas, es decir. El único cambio es que hemos sido honestos con una realidad, que creo que es que solo hay una vida.

Són molt monos els dos, però també es nota molt quan un deixa un. O sigui, qui té més la iniciativa, que no vol dir que no fos una crisi conjunta i que els dos necessitessin deixar-ho.

Javis, Carles Porta i Tor, eh? Això aviat, eh?

HBO, no? Una producció que ells seran, això, productors executius. I en quin idioma? En castellà, no?

Tampoc és que en Carles Porta li hagin caigut molts anells amb aquest tema.

I els guionistes seran la Dora Solà de La Casa en Flames i el Fran Araujo. Doncs a Torca ja no li

queden més formats per explicar-ho,

no? Aquella taronja ja no

treu ni una goteta de suc, eh? Fos això, doctor, estaríem guanyades. Bé, ho deixem aquí. Ja funcionen les webs dels teatres. Funcionen, queden poques entrades, però.

Jo retiro tot el que he dit en aquest episodi. Fem-ho a la pausa i tanquem la tarda. Amb en Garriga.