S'han acabat les sabates de taló als "TN"? Ens colem al camerino dels presentadors

A veure, que avui també li han fotut la tarda en l'aire a la Marta Montaner. Una tarda que és molt de ràdio, ara entrem, Marta, però recordeu, d'aquí una hora, a les 6 de la tarda, Carles Puigdemont compareixerà des de Waterloo poques hores després que el Tribunal Suprem hagi aixecat l'ordre de detenció contra l'expresident. I, per tant, aplani el seu retorn a Catalunya. I també estem molt pendents, i de seguida ens actualitzarem, del Pla i Nuncat, amb aquesta previsió de tempestes fortes al litoral i perilitoral, intensitat de 4 sobre 6, però protecció civil que demana prudència davant unes precipitacions que poden ser molt elevades. Això i la mobilitat, perquè ja sabeu que els trens van com van, que li estan fotent la tarda en l'aire a moltes persones. Però això sol passar sempre, eh? Sí, no és nou d'avui, però encara que no sigui nou, hi farem un cop d'ull. I també les carreteres, que ja heu vist que hi havia encara algunes esllevissades i alguns problemes derivats de les últimes pluges. Però Marta, a tu qui t'ha fotut la tarda en l'aire? Estem sols ara, eh, Garriga? Això no sol passar, eh? Tenim una cita ara mateix. Aprofitem-ho.

La cita la tindràs després, no? Amb algú altre o no? És possible. Ah, bueno. Molt bé. Doncs ja m'ho explicaràs. A veure, qui m'ha fotut la tarda en l'aire no és un qui, és un què. És una notícia que no hauria de ser notícia.

Ai, què no hauria de ser notícia? Perquè cada dia et poses com més enigmàtica en aquesta secció. Perquè s'ha de jugar, això, no? Ho hem de vendre bé, eh?

Doncs què no hauria de ser notícia? Un canvi estilístic d'una presentadora del Telenotícies de TV3 molt estimada per tots. I si m'ho permets, especialment a casa meva.

Ah, clar que t'ho permets.

Doncs ella. Doncs superat aquest episodi de pluges excepcional, una situació inèdita, Eloi, ara mateix, què està passant?

Ara mateix, Raquel Sanz. La vam felicitar divendres perquè presentarà la marató de TV3 amb el Miki Núñez. TV3 i Catalunya Ràdio, la marató de 3CAT. Què li ha passat a la Raquel? Què més li ha passat?

Bueno, clar, tot això són coses bones. Sí. Ara està a una notícia de l'en Blau, fins i tot, imagina't. Ah, mira! Diversos espectadors s'han fixat en un detall no periodístic de les seves darreres aparicions televisives. I és que es veu que la Raquel Sanz ja no surt al TN a vespre de la mateixa manera que hi sortia abans. Ah. Hi ha hagut canvis en la seva manera de vestir. Que això d'entrada, com a notícia, ja és justeta.

Però un gran canvi? No ho sé, no m'hi he fixat, no?

No la mires poc, Garriga. Potser fixes en altra gent, tu. Del TN, no? Del cap de setmana, no ho sé. No ho sé. La veritat és que és un canvi que sí que crida l'atenció perquè la majoria de dones presentadores de tele ho duen i la Raquel ja no. Pantalons. Què dius? No ho sé, home. No cal que juguis tant, ja t'ho dic jo. La Raquel Sanz, als TN, ja no porta sabates de taló. I això és notícia. A veure, deixa'm dir que té el seu què, perquè no deixa de ser una nova demostració d'aquesta pressió estètica que pateixen, patim les dones, en aquest cas del sector de la comunicació, quan han d'aparèixer en pantalla. Perquè elles, estem acostumades ja, una hora com a mínim de maquillatge i de perruqueria. Sí, sí. Tu, per exemple, quan vas presentar allò del debat dels candidats del.

No, home, jo en 25 minuts ja ho tenia.

Clar. Molt més ràpid, molt més ràpid. Elles, uns estilismes de roba que de vegades semblen de la Setmana de la Moda de París, ells literalment la mateixa americana de sempre. I pel que fa a sabates, talonets d'agulla, per elles, que suposo que al camerino han de portar crocs per compensar, i ells, sabatetes còmodes. És veritat, és veritat. I per què? Doncs pel de sempre. Jo estic cansada, ja si ens ho sabem de memòria.

Per tant, que Raquel Sanz hagi deixat de portar tacons al TN sí que és notícia. Carai, una notícia grossa, veig.

És notícia i és una notícia que nosaltres celebrem amb una sintonia èpica. Ja ho veig. Igual que molts altres telespectadors que a xarxes comentaven el següent, mira, hi ha un tuit que s'ha fet força viral de l'Anna Bosch, excorresponsal de Televisió Espanyola, que diu. Una pepita. És com la versió de Josep Maria, però. No, no, és literal, es diu Pepita Aix, l'antic Twitter, diu A mi m'encanta, vestida bonica i amb sabata plana, em va semblar veure més autenticitat, una Carme que diu, totalment d'acord, ja era hora, per fi una periodista en personalitat, o l'Àngeles que diu, doncs sí, la dictadura del taló d'agulla és ridícula i antiga. Però clar, amics, Aix, que recordem que és l'antic Twitter, ja us podeu imaginar que també hi ha opinions contràries.

Ui, però estem parlant de haters? Perquè segons com no cal, eh?

Jo crec que no cal, tens raó, però alhora també ens ajuden a fer un retrat de la societat en què malauradament vivim i tenim. I hi havia una Mercè que diu, bé, no cal posar-se talons, però francament presentar un telediari en sabatilles com si estiguessis per casa, doncs tampoc, em sembla fatal.

Però és que tampoc anava amb sabatilles. Tampoc anava amb sabatilles. Si va amb sabatilles potser sí que li diria a Raquel. Sabatilles, potser no cal.

Aquestes que són com de, saps, com afalpades, així. Sí, que s'embruten de seguida. Sí, no, això per casa va molt còmode. No era el cas, per això. Llavors, hi havia una marca que diu hi ha un punt mig entre els talons i les sabates de costellada, i aquí tenim molta dona, estic veient, eh? Sí. Un gim que diu, no, però tampoc cal portar això que és com si fos a l'hort a recollir l'enciam del dinar. A la Raquel Sanz me l'imagino amb un hort recollint l'enciam del dinar. Mira, tant de bo TV3 ens regalés aquest contingut, perquè jo, sens dubte, faria clic a la plataforma 3Cat. En Jim per això acaba dient, Raquel Sanz ha de dir. Sort que en Jim ens dona el seu vistiplau. És una de les millors periodistes presentadores d'un informatiu. Però també és de les que pitjor vesteixen. Horrible. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. No ho havia llegit del tot i encara m'he enfadat més.

Sí, veig que a més hi ha homes i dones.

Hi ha Pepites i I Gims i de tot. I espera't que ens deixàvem els comentaris de la gent que vol endivinar el per què d'aquest canvi estilístic de la Raquel Sanz. Ah? I són rates severudes, deixa'm dir des d'aquí, que es pensen que ho saben tot. Com l'Ares, que diu, es va lesionar la travessa. Si no, sí que portaria talons. O en Sergi, em sembla que s'està jutjant la vestimenta molt alegrement i crec que és un tema mèdic, es va fer un esquins a la travessa i no pot portar sabates normals durant un temps tan fàcil com això.

És veritat que s'havia parlat molt d'aquesta possible lesió i que si la travessa o que si s'havia fet a casa, no ho sé. Sí, va estar uns dies desapareguda,

això és correcte, els TNs. Però atenció, perquè us porto una exclusiva a la tarda de Catalunya Rada.

Vinga, doncs abans d'actualitzar el temps i el trànsit, actualitzem l'exclusiva de Raquel Sanz.

Va, abans que el temps i el trànsit. Sí, home, és més nova. Per mi és molt important, la Raquel. No la coneixíem. Doncs bé, la meva primera exclusiva i probablement l'última.

No, no, no. Sí, sí, sí. No et rendeixis tan ràpid, que som a octubre.

Jo estic molt cansada, ja. Sabem els motius reals de per què la Raquel Sanz ha deixat de portar sabates de talols telenotícies de TV3. Ja et diré que el motiu és el millor de tots. I és perquè li dona la gana. Hola, què tal?

Us explico això de les bambes. Jo sempre que he pogut he anat plana en els de la notícia. De fet, ja tenia sabates planes que em posava de tant en tant. I els talons que jo portava eren amples, en plataforma, eren còmodes. Perquè a mi la sabata amb taló no m'ha sigut mai gaire còmoda. Els nous telenotícies a la temporada passada quan es van posar en marxa ja vam intentar incorporar la Bamba però no ens en vam acabar de sortir i en aquesta ho hem pogut mirar amb més temps i ho hem organitzat i ara ja i ara ja ho tenim i vaja faig doncs com molts altres companys de la Meteo que ja van amb Bambas o la Maria Fernández dels esports que també de tant en tant en porta i jo doncs segurament més habitualment perquè vaig molt més còmoda però cada escobar com se sent còmoda tinc altres companyes que prefereixen anar amb talons. I escolta'm, aquí la comoditat de cadascú per davant. Però vaja, ara ja ho sabeu. Home! Home, eh?

I quin tros de dona ella. Moltes gràcies. Tenim el dubte resolt. El dubte resultíssim. I moltes gràcies a la Raquel Sanz per resoldre aquesta qüestió de país que tenia tanta gent intranquila i escampant, no sé si fake news, però uns motius que no eren els que tocaven. Ella no porta talons perquè està desafiant les regles del joc. Ella camina perquè nosaltres puguem volar, amb lesió o sense. I ella, des d'aquí decideixo unilateralment, és la presidenta del Club de les Perfectes.

Mira, hem aprofitat aquest temps per enviar la Marta del Cor a vestuari de TV3, al disseny de vestuari de TV3, perquè remeni una mica a veure si troba aquestes bambes. Marta del Cor, bona tarda. Bona tarda, Garriga. No torno, eh? Com és aquest armari? T'ha agradat molt l'armari que t'has trobat?

Mira, només et dic que si a mi m'enterressin entre tota la roba que hi ha aquí, no em trobaríeu. Hi ha centenars, de fet, et diria milers de peces de roba que estan totes indexades. De fet, li diuen vestiteca, o sigui, és com una biblioteca, un superarxiu. Exacte, però amb peces de roba. I ara ens hem desplaçat al, diguem, al camerino que tenen els presentadors del TN, perquè t'he de dir, a més, que es canvien tots junts, eh? Mira, no estan separats, estan tots aquí, la guixeta de cadascun d'ells. Quines tens aquí davant? Mira, ara mateix tinc l'armari davant meu de la Raquel Sanz, que ara us explicaré el que estic veient, el de l'Anna Garnatx aquí al costat, després tenim el de la Marta Bosch, a l'altra banda, si seguim cap allà, també tenim el del Cruanyes, el del Xavi Coral, hem vist el de la Marina Romero, hem estat aquí espiant una mica, perquè a més et puc dir que podem veure la roba que portaran els propers dies. Ah, sí que van en previsió, doncs. Sí, i mira, la responsable de tot això és la Cristina Casas, que és la dissenyadora de vestuari d'informatius, i que porta el vestuari de molts dels presentadors que veiem cada dia al TN, la Raquel Sanz, per exemple, però també el Toni Cruanyes, el Xavi Coral, la Maria Fernández I a veure, Cristina, perquè ara se sorprenien d'això, que jo també m'he sorprès, que és que tu ja tens decidit i organitzat, o sigui, podem veure el conjunt que portarà la Raquel divendres, el que portarà dissabte, el que portarà diumenge, i el que li dius, no?, com un retent per si estequés algun dels que ha de portar. I tots aquests conjunts van amb la seva sabata conjunt, que jo us descret la imatge. És, diguem, com n'hi hem de dir d'això, Cristina? És un sabater penjat a l'armari, amb un, dos, tres, quatre, cinc, amb sis parells de bambes. Que són les que portarà la Raquel els propers dies.

O sigui, tot són bambes, ens confirmes que tot són bambes.

Tot són bambes, tot són bambes. I si ho compares amb l'armari de la Marta Bosch, que el tenim aquí al costat,

penseu que passem de les bambes de la Raquel Sanz a uns talons, quant diries que fa, quants centímetres? De 8 centímetres. De 8 centímetres que porta la Marta Bosch, que ja és alteta la Marta. Sí, fa 80 anys. I per tant la Marta ho

porta perquè a ella li agrada i li resulta còmoda i si no li resultés no faria falta. Això és el que hem d'aclarir.

Aquí no obliguem a ningú ni a portar talons o no portar-ne. Cada una se sent més segura d'una manera fent la seva feina. I per exemple la Marta Bosch és una persona que si no està a sobre d'uns bons talons no se sent segura per fer la seva feina. Mai la podries posar en una bamba i. Bueno, ara, el que sí que és veritat és el que heu dit. Això és boníssim. Marta Montaner. Marta Montaner, lo dels crocs. Lo dels crocs. Perquè t'has dit, estic segura que van amb uns crocs. Sí. Perquè hi ha escales fins al plató i hem tingut algun ensurt. Ai. Sí, sí, sí. Mira, precisament la Raquel va tenir un ensurt amb mi fent un directe que vam patir bastant, eh? Perquè I des de llavors, doncs, els crocs els porten.

Ah, que sí que porten crocs.

Sí, va! Tenim crocs. El armari de la Marta Bosch, em sap greu perquè estem parlant aquí de la Marta sense. No, però ara anem cap a la Raquel. Sí, però té, és veritat, tota aquí la col·lecció de talons, però tu mires, dins l'armari té unes crocs negres, que suposo que és amb això amb el que camina normalment, no? Ai, escolta'm, ja que estem fent aquí una mica el xafarder Cristina, per exemple, la Raquel té gaires manies

a l'hora de vestir? No, no, no, la Raquel per mi és molt fàcil. El que passa és que també està. Depèn de l'estilista que tinguis, m'imagino, et portes millor, et portes millor. Ella i jo ens entenem molt, fa molts anys que la vesteixo, i és veritat que ella fa molt de temps que volia anar plana. I m'ho havia demanat moltes vegades. El que passa és que les estilistes sí que tenim. Doncs que, clar, a veure, tot. Hi ha un tipus de roba que queda més estilitzat amb una miqueta de més alçada. Però al final, amb els nous tenis, que vam ja treure les corbates i vam intentar fer una mica tot més proper a l'espectador, doncs vam decidir amb ella, va, provem-ho. I la veritat és que ella sempre ha tingut problemes en els peus, en les sabates estretes es queixava molt. De fet són molt amples aquestes bambes, les de la Raquel. És que porta barefoot, eh? El que ara està.

Que és més ample, vol dir que la part dels

dits dels peus és més ample d'una sabata esportiva o de bamba normal, no? Sí, d'unes New Balance, per exemple, que han fet molt estretes. Ella porta. Còmoda, sobretot comoditat. La Raquel és una persona que la comoditat és el que prima amb ella i amb el que demana. No la veuràs mai amb un vestit estret, amb alguna cosa que li apreti, que no se senti còmoda. I hem provat el tema bambes i veig que està tenint una repercussió que no ens ho pensàvem.

De moment només veiem bambes a la Guixeta, de la Raquel, però potser la cosa s'acaba contagiant i en aquests altres armaris, on de moment només hi veiem talons, hi acabem veient més bambes.

Doncs podria ser, podria ser, no ho descarto gens, perquè, per exemple, amb la Maria Fernández alguna vegada ho hem fet. A veure, sobretot quan van al camp, quan van a exteriors, sempre van amb bambes. Amb bambes o sabata plana, una bota, una campera, tot pla. I aquí, al plató, moltes vegades ho ha portat la Maria també. Vull dir, amb ella ho combinàvem, però amb la Raquel estem apostant ja per fer-ho una mica com el seu estil, estil propi. El Garriga no l'has vestit mai, oi? No, la Laia sí, la meva companya. Sí, amb la Laia molta cosa. Sí, és la nostra coordinadora, la Laia, i sí, sí, vas tenir. Bueno, tu ja saps com va tot això de la vestit, eh?

Tenies manies, tu Garriga o no? Perquè m'han estat explicant coses aquí no de tu, eh?

No, manies, no, al revés. A vegades em posava unes camises que pensava, mira, perquè m'ho diuen les de vestuari que són molt

maques i me la poso, però. Tu a cines anaves. Ei, doncs ets bona persona, eh, Francesc,

perquè hi ha vegades que no. Bé, perquè era nou a la tele. I llavors, diguem-ne que m'ho deixava fer tot. Però jo, esclar, tenia la taquilla amb les camises de cada dia, amb un paperet que deia, això amb aquests pantalons i amb aquestes bambes, dilluns, dimarts, dimecres, dijous. I no t'ho volies endur a casa? Home, clar. Això no ho deixeu fer, no? No, el que em passava a mi és que algun dia m'havien robat bambes. Què dius? Home, a la meva taquilla hi havia el meu nom i a sota, no robar bambes.

Però eren bambes de la tele o les teves? No, no, les de la tele. A les feines normals roben tàpers, però això de les bambes.

Això encara passa? Passa, però no perquè s'ho emportin a casa, no us penseu, és perquè potser arriba un que li diuen has de sortir ja, saps aquests explainers que ara tenim explicatius al vespre? Potser arriben en 10 minuts d'això, fem el que podem i llavors diem espera't tu, que hi ha una bamba del seu número, potser la pilla un moment, la treu i després la torna. També hem tingut robatoris que no han tornat. Més ha de dir tot, eh?

Sí, sí, a mi em va passar això. Unes més maques que tenia jo. Sí, però a veure, tampoc eren teves.

Bueno, les lletges no les prenen, no. No, exacte. Ha passat un dia per la vestiteca aquesta, que no sé, tenen milers de parells de sabates. Estem preguntant el nombre de peces, no ho sabem. Us puc, és que em fa il·lusió ara jo també fer-vos una exclusiva. No sé si serà tan bona com la de la Marta Montaner, però jo us puc avançar. Què portarà aquesta nit Toni Cruanyes? Exclusiva. Mira, portarà a veure.

Mira, descriu-t'ho millor, Cristina. Sí, una camisa de blau mig, que no és ni blau marí ni blau cel del tot, amb un vestit blau elèctric i unes sabates negres. És que encara portem corbata. Bueno, per les eleccions tornem a treure corbates. Ah, mira, una altra exclusiva.

Una altra exclusiva. Els de l'enblau que ens citin ara, eh? Exacte, sí, perquè a vegades, eh? Escolta, és que ho hem de deixar aquí. Marta del Cor, i una abraçada molt forta a les companyes de la Bastiteca, que són molt simpàtiques sempre. Moltes gràcies.