S'han deixat de crear 200.000 llocs de treball nous per culpa de la IA

Masterclass Becerra Amsantiago Niño Becerra.

Deia Paul Auster que el temps és una cosa fantàstica, que ens fa a tots iguals. A l'economia podríem dir que hi ha un altre element que ens iguala a tots, el preu, és a dir, què costa les coses, què costa l'energia, quin és el preu de mantenir llocs de treball, quin és el cost de combatre el canvi climàtic o fins i tot quin és el preu d'un tros de formatge. De seguida ho veureu avui a la Masterclass del nostre economista Santiago Niño Becerra. Parlarem de preus.

Hola, Santiago, ¿qué tal, com estàs? ¿Disposat a revolucionar-nos de nou una temporada més?

Pues sí, a veure si el calor. La calor se'n va d'una vegada, ja.

Molt bé. Escolta, contenta que segueixis el Revolució, i avui volem començar parlant del preu del formatge, perquè, a veure, fa uns dies un restaurant va pagar, atenció, 37.500 euros per un formatge de cabrales, de poc més de dos quilos, i jo no m'ho crec, aquest preu. Què és aquesta notícia?

És una subhasta que es fa cada any dels primers formatges de Cabrales i aquest any s'ha pagat aquesta quantitat per una peça de dos quilos, una mica més de dos quilos. Però això és una subhasta pública, no és res estrany. S'ho ha emportat un restaurant de Gijón i ha compartit la peça amb tres restaurants de Madrid.

Però, escolta, estem parlant, atenció, és que em sembla una bogeria, que a 100 grams d'aquest formatge, a preu de cost, surt a 1.800 euros. Sí, sí, sí.

Bueno, això el que s'està posant de manifest, Chantal, és que els diners, sempre ha sigut així, però sobretot ara, només són una eina per aconseguir el que necessites. És a dir, que aquest restaurant hagi pagat de 7.500 euros per aquesta peça de formatge implica, d'entrada, una publicitat mundial. En segon lloc, és record Guinness. En tercer lloc, encara que només sigui per tastar d'alguna manera, perquè clar, dubto que aquest formatge, potser sí, però dubto que el donguin en aquest restaurant. En forma de llesca, és a dir, l'utilitzaran per condimentar altres plats, etc. Llavors, només per la publicitat que li ha donat aquesta subhasta, guanyar aquesta subhasta, el restaurant paga això. Llavors, els 37.500 euros és una forma per obtenir una imatge.

Si aquest formatge de Cabrales s'ha encarit molt en els últims anys, també ho ha fet l'energia. Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna hem vist com els preus han anat pujant. Fins ara el govern espanyol tenia activades una sèrie d'ajudes i ara hi ha qui demana aquest escut anticrisi per pal·liar que l'augment del cost d'energia s'allargui. ¿És una bona idea allargar aquestes mesures, Santiago? Tu critiques aquesta mena de mesures perquè les consideres que fer per a tothom, no? ¿Per què?

Jo estic d'acord en que s'han de donar ajuts i subvencions, però jo crec que els ajuts, sempre ha sigut la meva opinió, han de tenir nom, cognom i adreça postal. És a dir, donar un ajut tant a nivell de preus energètics com alimentaris, etcètera, etcètera. Però no a nivell de tothom. És a dir, no és el mateix consumir benzina per anar a treballar que consumir benzina per anar a la platja. No és el mateix. És a dir, no és el mateix donar-li un ajut alimentari per un producte de primera necessitat. Que un producte que sigui de luxe. Per exemple, quan es va, arran del conflicte d'Ucraïna, es va reduir l'IVA dels aliments, un dels aliments que es va reduir l'IVA va ser el formatge. I aquest formatge que hem parlat abans, de cabrales, també es va reduir l'IVA. No té llocs, ja. I no és el mateix reduir l'IVA o donar algun tipus d'ajuts a una persona que té una renta anual de 20.000 euros que una que té una renta anual de 200.000 euros. És a dir, ajuts sí, subvencions sí, però torno a dir, en nom, cognoms i adreça postal.

Perquè a vegades l'energia la necessita tothom, però estem parlant que cada vegada els seus preus són més elevats i costa per moltes famílies. El preu de l'energia és molt car, Santiago.

Sí, inclús també parlant a nivell d'empreses. És a dir, no és el mateix una empresa que transporta articles de luxe. Que una empresa que transporta béns de primera necessitat. És a dir, no és el mateix. A més, avui dia, amb la intel·ligència artificial, amb la tecnologia, amb el control de dades, etcètera, etcètera, aquestes dades s'estenen. És a dir, avui dia seria molt fàcil que aquests ajuts tinguessin, com jo dic, nom i cognoms. Els podria fer. Una altra cosa és que sigui políticament correcte o no. Aquí no entro. Però a nivell econòmic, i tant, què es podia fer?

Deies el preu de la feina en temps d'IA. Un altre tema que se'n parla molt és com la intel·ligència artificial està afectant la creació d'ocupació. Està l'IA impedint que es creïn nous llocs de treball? Ens preguntem avui al Revolució quan parlem de 250.000, 300.000 llocs de treball que no s'han creat per culpa de la intel·ligència artificial. Què significa? Això és un titular que crec que hem de destacar. 250.000 llocs de treball no s'han creat per culpa de la intel·ligència artificial. Són llocs de treball destruïts o llocs de treball que simplement no han arribat a existir, diries, Santiago? No, és el segon.

És a dir, són llocs de treball que no van arribar a existir perquè, degut a aquesta intel·ligència artificial, l'empresa, el professional, que havia pensat que podia contractar a una sèrie de persones, va implementar aquest sistema i va arribar a la conclusió que no eren necessaris. Precisament darrere d'això, ahir, estava parlant amb un programador. I deia que les tasques, diguem-ne, habituals, no estem parlant de programacions per a nous espacials i coses d'aquestes, les tasques normals de programació les podria fer la intel·ligència artificial tot a ser en cinc anys. És a dir, ja no pensem en destrucció. Tu pensa que si aquest senyor té raó, significa que la demanda de programadors s'enfonsarà. La demanda de programadors, eh? Tu ho dius? Sí, clar.

Quan era una de les feines més demanades, no?

Era una de les millors feines. Sí, senyor, sí, senyor. Fa cinc anys, cinc, sis anys, es deia que tindria de ser una assignatura obligatòria als col·legis.

Literal, literal. Per tant, si em diguessis quins sectors estan patint més aquesta frenada, els repetitius, però el sector TIC o el sector que fins ara estava molt buscat com programa, com la intel·ligència artificial, programa tan ràpid com una persona, això està. No, no, no, no.

Molt més ràpid. És a dir, la filla d'uns alumnes d'uns amics nostres, quan va fer la seva teixa doctoral, Tenia de fer programetes per fer coses. Un programeta que a ella li costava fer-lo ella 30-35 minuts, el xat GPT li feia en un minut, un minut i mig. Estem parlant d'això, eh?

Déu-n'hi-do. Un altre tema, el preu del canvi climàtic. Hem patit aquest estiu, l'estiu més calorós, no?, des que tenim registres, ja han pujat les temperatures, ho hem notat, i no només nosaltres, també ho ha notat el mar. És preocupant per l'economia, que la temperatura del mar augmenti, i pot acabar, ens preguntem, també, el canvi climàtic, Santiago, convertint-se en un dels principals factors d'inestabilitat econòmica, també, no?, Bueno,

no en la primera pàgina dels diaris, jo crec que hauria de ser a la primera pàgina, però hi ha publicacions que parlen que els preus de l'alimentació pujaran molt. Per què? Perquè la calor més la sequera estan fent que les collites baixin. A França es va fer un estudi que s'ha publicat. Hi ha productes del camp, França, que aquest any l'acollida baixarà un 60%. Llavors tu imagina't si això no es pot substituir en productes importats, el que passarà amb els preus d'aquests productes agrícoles alimentaris, que evidentment es dispararan. Però és que, per altra banda, perquè diem, no, és que això afecta, és terrible, però afecta Europa, Alemanya, el Rhin i tal, el Danubi, que baixa de nivell, no, no, però és que amb el Superniño estan havent problemes climàtics a tot arreu. És a dir, per una banda hi ha sequeres brutals. I per altra banda, per exemple, Àfrica, el cacao, per exemple. El preu es dispararà, s'està disparant. I per altra banda, hi ha zones que estan inundades. Ja. Doncs en parlarem.

En parlarem amb tu sempre, dues vegades al mes, al Santiago Niño Becerra, i estarà el Revolució 4.0. I per tant, parlarem també del canvi climàtic, com ens afecta la nostra economia. Una abraçada, gràcies. Molt bé.