Deixar enrere tota una vida al carrer
El Pedro i el Javier van viure 35 i 32 anys al carrer, respectivament. Fa dos anys que viuen en un pis d'acollida al barri del Born de Barcelona. Tenen l'acompanyament constant de la Comunitat de Sant Egidi, amb qui han fet vincles d'amistat.
L'adaptació no ha estat fàcil. Quan el Pedro va començar a viure en un pis no sabia cuinar, ni netejar, ni posar una rentadora. Al carrer, a la nit, tenia por, però, si necessitava roba o menjar, anava al contenidor de la brossa. "La gent de la comunitat de Sant Egidi ens portaven entrepans, parlaven amb nosaltres, ningú més ens feia cas. Vaig trigar 6 o 7 anys a confiar-hi, i gràcies a ells estic vivint al pis amb el Javier", explica. El Javier està emocionat. Diu que el van trobar al carrer en condicions greus. "Em van donar allotjament i mai, mai m'han deixat. La gent de Sant Egidi són constants i permanents i m'hi trobo molt bé, al seu costat", diu. Cada dimecres, els visita Manel Alonso, membre de la comunitat. El Pedro cuina i dinen plegats. "Fem sortides culturals, per la natura, amb la idea de passar un cap de setmana familiar amb tots nosaltres, i com a signe també d'integració a la societat", afegeixen. Una amistat que pel Javier i el Pedro va més enllà de la família, i es converteix en una família amb vincles extensos.
