Sílvia Abril i el nou "Tenoriu": "Quan l'Andreu ens vegi amb David Olivares tindrà envegeta"

S'apropa a la Castanyada, s'apropa a Tots Sants, també s'apropa al Tenorio.

Tercera temporada de la versió de Don Juan Tenorio, passada pels edats de l'extricicle Carles Sanz, també La feina de l'Israel Solà, i fins ara protagonitzada per Sílvia Abril i Andreu Buenafuente.

A veure, Andreu, si ho estic entenent bé, m'estàs proposant que ho faci amb un altre? Sí. És que això té un perill, perquè em pot agradar.

És que t'ha d'agradar, no hi ha cap perill. Sílvia Abril, benvinguda a la tarda, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Has canviat de nòvio? He canviat de parella. Has canviat de parella. Què et sembla? Hi ha massa anys amb l'Andreu, no, potser?

Sí, sí, està bé, està bé, està bé, perquè fixa't com és l'univers que el David Olivares. És el primer actor amb el que jo faig la meva primera cosa professional a Mataró, a un lloc que es deia l'aula de teatre i dansa de Mataró, als voltants de l'any 90. Fa dos dies. Van pujar per primera vegada de manera professional a l'escenari fent una funció de Woody Allen, els dos, fem de parella. I fèiem una funció de Woody Allen que es deia la mort truca. Ell era la mort i jo era Rose Backenbar, que no me recordo el cognom. I fixa't per on la vida ens fa retrobar-nos dalt de l'escenari novament. I havíem fet tantes coses pel camí tots dos. A més a més, mai res junts. Bueno, el tenorio.

Com a protagonistes, passem del 90 i poc al 2026. Sí, sí. Quants anys han passat? Doncs 26 i 10, 36, imagina't.

Quasi 40 anys després, els dos, amb unes carreres ja, dium-n'hi-do, importants. I fixa't com és l'univers

el trobem aquí és bonic i això que pel mig hem fet el canvi amb l'Andreu també per qüestions de salut com està? bé, bé, bé no sé si es pot dir que algun dia l'hem vist per aquí crec que no es pot dir encara no

no facis misteri s'ha explicat. Jo crec que no has explicat encara. No, no, doncs no ho serem nosaltres.

No, no, perquè baixaran aquí. Ui, si expliqueu una cosa que no pot ser, ho sabrem, perquè quan s'entra gent aquí a l'estudio.

Bueno, però ha vingut a fer alguna entrevista, potser està a punt de presentar alguna cosa.

Coses, coses, coses. Bé, per tant, el tenim controlat i entenc que et deurà venir a veure, no? O li farà una mica d'arrabieta, això que canvis d'aparella. Segurament, jo crec que quan ens vegi jugar.

Quan ens veis jugar dalt de l'escenari, una mica de pelusilla, no? Sentirà, no? Perquè, a més a més, ens ho vam passar molt bé. Portàvem ja tres anys fent el tenorio. I no se't farà estrany, ara, de cop i volta, fer un canvi tan important? No, no, no, fixa't, ja hem assajat, ja ens hem sintonitzat el David i jo, que ha sigut facilíssim, el Carles Sanz ens ho ha posat facilíssim, L'Isra, que també ha fet una adaptació del text, perquè clar, ara no ho faig amb la meva parella a la vida real. Això també canvia una mica. I això també ho fa interessant per tota aquella gent que ha vist el tenorio i alguna vegada. Ara veurà una cosa una mica diferent. Exacte. Passen coses noves perquè jo ja no estic dalt de l'escenari amb el que és la meva parella a la vida real. Per tant, hi ha coses noves. Hi ha la incorporació de l'Artur Busquets, que fa el paper que feia el David Olivares. I, bueno, això també el fa més interessant, no? O sigui, hi ha canvis, hi ha incorporacions, fem una sacsejada al Tenorio, novament, i poden venir a repetir.

Tercera temporada, no? Tercera temporada, per tant, no sé si la voluntat és ja fer una tradició,

això, de castanyada, una mica. De fet, el Joan Capri ja va aconseguir-ho i nosaltres anem al darrere. Joan Pere i la Lloll Bertran també el van fer, no sé de fet quantes temporades, i la nostra intenció és recuperar, és agafar, prendre el relleu i el llegat d'aquests còmics i intentar convertir-ho en una tradició.

Avui hem fet un programa començant parlant de qüestions que no fan gens de riure, Mari Carmen, però quan no és Mari Carmen és una altra cosa, quan no és una altra cosa és. La reivindicació de riure potser. Hem de trobar espais per desconnectar del món, potser.

I fixa't, nosaltres ens paren moltíssim pel carrer, sempre ens repeteixen el mateix amb diferents paraules, de gràcies per la nostra feina, gràcies per fer-nos riure quan tot està tan malmès, quan les coses no van com tu voldries, quan he passat una situació complicada, per què vaig perdre un familiar. Sempre és. El riure, la comèdia, sempre és l'oasi, no? És aquell paraigües o aquell oasi que ens reconforta en èpoques complicades o senzillament en el tràfet diari de la vida, no? Que anem tots que. Como pollo sin cabeza, no?

Hem de riure, hem de riure. Què et passa amb les monges? Perquè, clar, doña Inés, que és una novícia. Sister Act també fent de monja. Vas anar a una escola de monges. Hosti, sí, eh? T'agradaven molt, les monges? Volies ser monja? No. No, eh? No et va passar pel cap. No,

però m'han donat molt O sigui, he tingut personatges al meu voltant des de ben petita per inspirar-me en elles.

Clar, o sigui, en el fons agafes alguna cosa que has vist tu també de la teva època?

Exacte, en el fons la vida et posa en situacions, a vegades, de les que un profit no has de treure. I despront va aparèixer l'oportunitat de fer Sister Act i de fer una monja esbojarrada, despistada, boja. Que en alguna n'hi havia alguna de l'escola ja podia ser una miqueta així si més no hi havia la més divertida perquè hi havia perfils per tot per tothom hi havia la madre Sargento, allà li dèiem madres la madre Montserrat la madre Eulàlia que era la directora que era un encant que potser seria la més divertida i la més gamberra de totes he tingut on agafar-me i ara faig de novícia ja ho tens tot fet.

El que sí que has d'anar amb compte és fer bromes

sobre monges i l'Església, que vas tenir una mica de. Sí, ja està, però allò ja ha passat. Ningú se'n recorda.

I no només fas teatre, sinó que el tenim també a Televisió Espanyola. I ara, què? Sí, a la 2K. Que, a més a més, és la primera vegada que presentes tu un programa a la tele directament. Sí, sí. M'encanta el format. És veritat. És veritat. Que no saps qui ve. Absolutament. Jo veig i dic, no, això segur que li han dit una mica. No. O li han dit, mira, vindran aquests, però ja no et direm quin dia. No.

Això només m'ha passat amb un convidat. De tots els que han anat passant. Et van avisar. No, no em van avisar. El convidat es va emocionar tant. Que et va dir, ei, que ens veiem! Clar, que va ser David Oclés. Va ser l'escriptor David Oclés. No va poder-se n'estar. No. No, és que no va ser conscient, no va parar atenció al que li deien, i em va enviar una nota de veu comunicant-me que venia al programa, que em deia, bueno, ¿ya me dirás qué haremos tanto rato en un programa? I tu com? I jo li vaig tornar una nota de veu dient-li, David, creo que esto no lo tenía que haber sabido.

Però la resta. La reacció que veiem allà no fas d'actriu. Ja sé que a la televisió

sempre penses que tot està preparat, que tot és mentida. Doncs en aquest cas no. En aquest cas teníem un tinglado muntat al darrere del que vindria a ser el plató amb dos camerinos separats. Tres, perquè un era per mi, l'altre és per Tom, perquè hi havia una clau per parlar dels convidats. Tot l'equip parlava de Tom i Jerry. Perquè a vegades. Tom no sabia que venia Jerry. O Jerry que venia Tom. No, Jerry, normalment, Jerry, que era el segon en entrar, o la segona, sempre sabia, sí. Però jo no sabia ni de l'existència de Tom, ni de l'existència, o sigui, de l'existència, sí, no sabia els noms. La identitat. La identitat, exacte. I costa de creure, però és així, és així. No tindria per què enganyar ara, ja a misses dites.

Ja ho tenim fet, això. Ja ho tenim fet. Bé, la Sílvia Abril, que l'hem vist fent de tot, molta gent la recorda. Droga.

Homo faping. Si posem el retrovisor, hi ha molta gent que recordarà allò. I no sé si per tu és també encara, passats tants anys, un dels moments més importants.

De les feines més importants. Sens dubte. És un punt d'inflexió com una catedral. És el moment en què se'ns dona l'oportunitat de fer televisió a un munt d'actors que veníem del món del teatre. Jo portava 10 anys a Comedians, havia tingut la meva pròpia companyia de teatre argentona, que era la Paparra, havia tingut la meva companyia de teatre a l'Institut, que era la Coctelera. Bueno, havíem fet de tot. I de sobte la gent del Terrat ens descobreix a un cabaret molt petit que encara existeix al Teatre Neu allà fèiem una paròdia la secció del burladero de l'avantguàrdia que es va acabar convertint en un espectacle de teatre que es deia El Burladero. Politiquitxen Cabaret, el Jaume Cullell era el que dirigia la secció al diari i la funció de teatre, que cada setmana canviava, ens basàvem molt en el que passava en la. És una secció setmanal de ràdio, no?, també. Sí, i sobretot de paròdia i sàtira política. Era bàsicament sàtira política. I allà em descobreix el terrat, em conviden a jugar a algun programa de tele, i aquí ve Omfaping, que va ser una catapulta per tots nosaltres.

De fet, el José Corbacho no va ser un dels que va ser clau en això.

Sí, sí, i li estaré eternament agraïda. O sigui, ara ens hem trobat a Donosti presentant Burundanga, una pel·lícula, una comèdia que arribarà aquí al desembre, i sempre parlem, sempre parlem de. Hòstia, quants anys hi ha junts, eh?, José Corbacho, bona tarda. No! T'imagines?

Esta noche en Documentos TV, Silvia Abril. En serio?

Aquí també aneu de sorpresa? Bé, una mica, una mica.

Una mica. José.

Jo no sabia qui era Tom ni qui era Jerry, eh?

No, oi? Pues tu. Clar, Tom eres tu, José, i Jerry, el dia que vas venir tu, vas ser el Cristian Escribà.

Correcte, sí, sí, que haurà de venir al final amb un pastís, que és la millor combinació possible, amb un plató, Sílvia Abril i un pastís.

No pots demanar res més. Escolta, José, tu recordes com els vau descobrir al Teatre Neu i com els vau com els vas fitxar a Sílvia Abril? Doncs això és com aquelles

pel·lícules de de atracadors o atracadores, o sea, en Celeven i tal, que agafes el pitjor de cada casa. Que cabrón. per donar un cop perfecte, no? El pitjor de cada casa, per mi és un piropo, sempre ha sigut. Una cosa com bonica. Aleshores, bueno, vam dir, hem de fer un càsting, hem de fer un càsting. Buscàvem gent que no fos gaire coneguda pel gran públic, però que sobretot fossin grans còmics i còmiques, perquè tampoc era un programa d'imitacions ni de paròdies. Al final allà era un guinyol amb actors i actrius de veritat. I vam començar aquell càsting. Jo hi havia gent que coneixia, doncs la Yolanda Ramos, el Paco León una mica, perquè havia fet una cosa malterrada. Quins noms, eh? Sí, clar. Aleshores hi havia gent que coneixia i després em van parlar de l'asili. O sigui, a l'asili, a tal, no sé què. I jo dic, vinga, per dintre, o sigui, aquí acollim, acollim. Volem acollir.

Era casa d'acollida de. Welcome refugees clowns.

Ostres, clar, i mira que han passat anys i veure la trajectòria que ha tingut tota aquesta gent, José, entenc que també ha de ser un orgull per tu.

Home, orgull i satisfacció que deia aquí. La veritat és que per mi primer va ser un gran regal, perquè tot el que sigui jugar, la Sílvia ja sap que m'encanta, i la gent que juga precisament, i amb la que m'agrada jugar, és gent que després també, a part de jugar, té molt de talent. Aleshores, clar, la Yolanda Ramos, el Paco León, la Sílvia Abril, però també per allà hi havia el Jordi Ríos, la Mónica Pérez. David Fernández. David Fernández. David Ramírez. Sí, David Ramírez. Manolo Achoa. Sí, sí. Una quantitat de còmics amb un talent que només. Jo havia de fer allò de. Sortim al camp i disfrutim, que ja no sé si era Guardiola, Cruyff. Cruyff, Cruyff. Cruyff a Wembley. Mourinho segur que no. No, aquest segur que no. Aleshores, jo feia de cruix, anem a passar-ho bé. A més a més, és un programa que podíem fer el que ens donava la gana, ningú ens deia res.

Val a dir, Francesc, que aquí tenim un dels directors més intel·ligents pel que fa a la comèdia, perquè trobar-te un director que, tot i tenir l'experiència que té, i ara parlo de tu, i calles, vale, José? Que, tot i tenir l'experiència que té, el recorregut, d'on venia que et permeti córrer, córrer i córrer i no aturar-te i al contrari, insuflar-te. O sigui, et dona confiança. Sí, home, així és un plaer treballar. I no ha canviat gens, passen els anys i ara que ens hem tornat a trobar a Burundanga, tornes a trobar el mateix José, que t'insufla confiança, energia, capacitat de joc, és un plaer.

José, ja tens el dia fet avui amb aquestes paraules de la Sílvia, ja no cal que facis res més. Jo m'estimo més no parlar i que parli la Sílvia tota l'estona. Ara acabo l'entrevista amb la Sílvia. En tot cas, José, vine'ns a veure un dia a la tarda, coi. Vale, mira, vaig al programa i que truqui la Sílvia per sorpresa. Vinga! Vinga, ja està, ja el tenim lligat, això.

Gràcies, José. Un petó, estimat.

Adéu, Sílvia, t'estimo. I jo a tu. La Sílvia Abril

la recordem també per això. Buenas noches, S.G. Sí.

Bueno, yo no sé nada del punto G. ¡Ay! ¡Ay! ¡Qué calor que tengo! Això és la nena d'Eixrec. Li tinc una devoció i un carinyo a la nena. Bueno, de fet, no la deixo morir mai, eh? Aquest estiu l'he tret, l'he expulsat. De tant en tant va sortint. Sí, em vaig presentar per sorpresa al concert de Mojito Calor. Hem passat tanta calor aquest estiu. Con Mojito és el que més de gust venia. Vaig ser convidada a Ojete Calor al Poble Espanyol. Vas ser la estrella convidada i vas treure la niña d'Eixrec. I la vam liar a part de.

Home, devia fer les delícies del públic, perquè és dels personatges teus, potser que també ha tingut més viralitat, que es diu ara, no? Te'l demanen encara la

gent pel carrer. Sí, sí, sí. I no et molesta, eh? No, al contrari. Al final, al final. La nina parla una mica de mi, o sigui, jo porto una nena petita a dintre i aquest personatge em permet treure-la sense complexes. O sigui, jo normalment ja treballo així, porto un bitxo a dintre que quan el deixes anar, li veus la porta i té camp per córrer. Busca'l, no? Sí, busca'l. I aquest personatge em permet canalitzar el gamberrisme, el bueno, això, aquesta cosa rebel que porto dintre.

La Sílvia Berio ens fa molta il·lusió avui tenir-la aquí perquè és una persona que ha fet de tot. Acabarem amb un petit test molt ràpid, però has fet de tot. No sé si ets capaç de. Sí? De tot? Bueno, moltes coses.

Jo no m'he subit mai a Montseguer amb una ràbia a presentar un programa. Hi ha coses que no sé fer. I et vindria de gust? Quantes hores estàs tu aquí? No, de 4 a 7. Quieta, aquí. No, però et pots aixecar.

Tu tens que provar-ho. Ja ho farem, ja et trucarem. Si ara jo et poso fragments de coses que has fet, creus que em sabràs identificar què és? No. Provem-ho, provem-ho.

El que us aconsellaria és que vigileu de no perdre força quan us poseu a jugar, que m'encanta aquesta capacitat de joc, de moviment, d'inventar-vos gestos. M'han dit, li posarem aquest que és el fàcil, el primer. Això deu ser un programa. Sí. Estic parlant de cara A gent. Segurament estic donant consells perquè he de formar part de la gent que dona consells en el programa. Podria ser un jurat. I és una etapa, si no m'equivoco, molt xula, viscuda amb Guillem Milky Way. Això és el Happy Day.

És el Happy Day. 2013, 2013. Va, un altre fragment.

I digueu-me, quants n'ha matat i quants n'ha devorat en aquest rodatge? Un bon actor quan s'encara amb les senyores i amb els senyors, però a ell no se'n surt mai, pobret. En l'últim combat que vam tenir, quatre de les seves cinc facultats mentals. Has de fer tantes coses que vés a saber. Això podria ser el Nacional amb el David Verdaguer dirigida per l'Àngel Llàcer i fent molt soroll, però no res. Sí senyora, sí senyora, va. És que el text, al final, quan estudies per dir un text, t'acaba quedant. A ver, a ver aquest, a ver aquest. Manolo, no le calientes, que no ves lo que lleva en la mano. Que tú eres muy de calentar y luego nada. Ui, aquest no caic. Manolo, no le calientes, que no ves lo que lleva en la mano. Manolo, no le calientes. Que todo puede calentar y luego nada. Hòstia, ni idea, aquí m'has d'ajudar. Sorties amb l'Andreu. Sortia amb l'Andreu? I en castellà?

Torrente? Sí, senyora. Torrente 4, torrente 4. Va, dos últims molt ràpids. Un moment, que els hi miro.

Ui, això és telenovela catalana. Això és A veure? Hi ha el Pere aquí. Espera, espera. En aquests moments és el quirófan. Ai, això és el cor de la ciutat. No, el cor de la ciutat no. És més tard. Abans, abans.

La. L'avarin d'ombres. L'avarin d'ombres. 2000, eh? L'any 2000 li fes un paper esporàdic d'infermera. Ah, 26 anys, eh? I va, l'últim, l'últim, ràpid.

No sé, yo es que los zombies negros me parecen todos iguales. Pueden caminar tranquilamente por el fondo marino rollo piratas del Caribe. Uy! Ui, aquesta rèplica. Fombis! Fombis! Fombis! Fombis, que vau fer amb el Terrat i TNT. Has fet moltes coses. Això li van molt bé les meves neurones.

Exacte, i no t'hem posat res d'Eurovisió. Això era lo fàcil, no? Exacte, aquesta era massa fàcil. Nos ha fet molta il·lusió que vinguessis aquesta tarda.

Tornem un altre dia. Vindré quan presentem Burundanga. Però vull recordar que les entrades pel Tenorio. Sí, ja estan a la venda. Ja estan a la venda. Estem del 21 d'octubre al 8 de novembre. Només tres setmanes i volen. De fet, hi ha gran part de les entrades venudes, però encara queda alguna. I si ja l'heu vist, que fan coses diferents que hi ha el David Olivares ara. I l'Artur Busquets, i l'Anna Bertran, i el Roger Julià. Allà et trobarem la Sílvia Vil.

Sílvia, gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. Fem una pausa, arribes, Berlán. Ara venim.