Silvia Alsina: "Vaig entrar en una empresa de cinc persones i ara en lidero 240"

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevina. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Avui dia no sé que és més fàcil ser una dona influencer o ser una dona influent. Sembla el mateix, però no ho és. Com tampoc ho és ser una dona emprenedora, o no ser-ho, o ser una dona que lidera, o no ser-ho. Avui volem conèixer una de les dones més influents de Catalunya segons la llista Forbes. Ella és líder, emprenedora i presidenta i CEO de Roman. Una de les consultores de comunicació més importants del país i és un plaer que avui hagi vingut a revolucionar-nos. Amb nosaltres. Sílvia Alzina, què tal? Com estàs?

Doncs molt bé, Chantal. Contenta d'estar aquí amb tu i d'acompanyar-te. Ets una superwoman, eh? Què vol dir això?

Home, jo és que, clar, he entrevistat a moltes dones i ara l'hi deia, no?, la Sílvia. Estàs a la llista Formes com una de les 100 dones més influents de tota Espanya. Ets emprenedora. 240 persones treballant amb tu. No ha estat fàcil, segur, la teva carrera i arribar fins aquí?

No, res és fàcil, no? I és veritat que penso que és un reconeixement a molts anys de feina, d'esforç, a un equip que treballa. Òbviament, jo lidero, jo soc la principal responsable, però les empreses sense persones no són res. I la veritat és que no és fàcil, com dius, però és un repte meravellós i és un trajecte que afecta professional, però també personalment, com et construeixes com a persona.

Molt bé. Tu ets una dona aprenedora des de sempre. Quan apareix per primera vegada aquesta voluntat d'emprendre, em diries, en el teu cas, Sílvia?

Doncs jo penso que és un tema de caràcter, no?, les personalitats. Jo sempre he sigut una persona amb empenta, diria que valenta, no?, intrépida, quan era petita, i aventurera. I, per tant, hi ha un element que no em pesa tant, que és la por, no?, En aquests anys de feina he conegut molts casos i molts executius i molts directius i la por és un element que a vegades quan el pes és massa gran t'impedeix créixer, t'impedeix emprendre. Evidentment hi ha molts riscos i els has de tenir en compte, tampoc pot ser pensar que tot és flors i violes, però jo penso que el meu caràcter ja és emprenedor i per tant no és cap mèrit perquè neixes com neixes. Amb uns atributs i aquest atribut m'ha servit pel món professional.

¿Quina diries que va ser la primera gran decisió professional que vas prendre sense tenir la certesa que funcionaria?

Doncs mira, la principal et diria que va ser comprar la companyia. On jo havia entrat de bacària. És a dir, jo vaig entrar amb una. Explica'ns la història. Tu vas entrar de bacària? Sí, vaig entrar de bacària amb una companyia, que és la que tinc ara mateix, que es diu Roman. Érem cinc persones. I al cap d'un temps, evidentment vaig fer tot el meu recorregut professional allà, vaig aprendre l'ofici. I al cap d'uns anys el propietari de la companyia va tenir un ictus i arreu de l'ictus va tenir una hemiplegia molt seriosa. Vam esperar un any a veure si es podia recuperar i quan vam veure que no, doncs jo li vaig proposar comprar-li l'empresa. En aquell moment va ser molt curiós perquè va haver-hi molt senyor, perquè eren senyors, que em deien, em recomanaven que un camí i una opció podia ser marxar i muntar-me pel meu compte. Evidentment jo ja portava molts anys a la companyia, era la directora general i probablement hagués vingut amb mi tothom, clients i treballadors també. Però, evidentment, això ni ho vaig considerar, no? Vaig considerar que aquesta persona, que havia muntat aquesta companyia i que l'havia portat fins a aquell punt, que havia confiat en mi, m'havia donat tota la seva confiança, doncs mereixia també monetitzar el seu esforç, no? I res, li vaig proposar que I l'has comprat,

la. Per tant, aquesta és una decisió empresarial. No sé si la més difícil que has pres o després has pres decisions més difícils.

Bueno, aquesta et diria que, clar, passes de ser directiu, no?, empleat, a ser propietari, no? I això és molt diferent, no? Una cosa és ser un professional, l'altra cosa és ser un director general i l'altra cosa és ser propietari d'una companyia, no? Havia fet les dues primeres coses i en aquell moment, doncs, em vaig atrever a fer la tercera, que és la que tinc ara.

I avui et vull preguntar, clar, tothom vol ser CEO i bon CEO, què significa per tu ser CEO i quina és la part que més t'agrada i la que menys? És a dir, quin és el teu lideratge, el teu lideratge femení, perquè ets una bona CEO, home, et va bé, i això vol dir que lideres bé, no? Què diries? Què significa per tu ser CEO?

Home, jo et diria, a veure, el teu és el principal responsable de la companyia, no? Per tant, si la companyia va bé, mèrit teu, bueno, i evidentment de la gent que està amb tu fent possible tot aquest pla que tu has pensat, no? I si les coses no van bé, també és responsabilitat teva, no? Això de quan va bé és mèrit meu i quan va malament és culpa del financer o del comercial o el que sigui, això no és just, no? Ni correcte. Per tant, ets el principal responsable. I penso que per ser un bon CEO has de ser, almenys en el meu cas, m'ha servit, és a dir, has de tenir un punt d'un lideratge que sigui creïble. La gent ha de seguir. A veure, Xantal, jo estic en el món dels serveis i, per tant, el meu producte són persones, consultors de comunicació que treballen i de public affairs que treballen per clients que són empreses que tenen reptes de reputació. Però té la comunicació de moltes empreses. De moltes empreses. Per tant, el meu producte són els meus consultors que treballen amb el model romà i que treballen pel client final. Jo no els puc portar tots. Quan érem cinc, potser els portava tots, però ara amb 240 persones no és així. Per tant, penso que és important que el CEO sàpiga del negoci. Ja sé que hi ha molts CEOs que són financers, sobretot quan van mal dades. El CFO acostuma a pujar a dalt de les companyies per controlar. Però un CEO que vulgui liderar amb credibilitat ha de conèixer el negoci, no ha de conèixer només els números del negoci. I aquest per mi és un punt important. I el segon punt també et diria ser creïble i inspirador. És a dir, la gent ha de saber o ha de creure que amb tu, el timó, les coses aniran bé. I per tant has de ser una mica previsible és a dir, has d'anticipar les teves decisions no pot ser voluble no pot ser que ara penso ah i després ve i a la vegada transmetre aquesta fortalesa que la gent en aquest equip i no en un altre estarà millor, personalment també.

Avui amb una gran emprenedora, Silvia Alzina, dona de Forbes, una de les 100 dones més influents d'Espanya, té aquesta empresa de 240 treballadors. Em diries, com ha canviat la comunicació avui? Com treballeu vosaltres? Què recomaneu? Perquè la intel·ligència artificial també ha canviat les campanyes de comunicació. Què em diries? Com ha canviat?

Tenim la sort, començant pel final, pel que em dius de la intel·ligència artificial, que la intel·ligència artificial torna a posar. Torna a donar valor a les relacions públiques de tota la vida. És a dir, l'important no és el que tu dius, sinó el que els altres opinen sobre tu. Per tant, aquí la publicitat ha baixat alguns esglaons i la comunicació els ha pujat. El reconeixement és fonamental. Amb això es fonamenta la reputació corporativa d'una companyia. Es fonamenta en què opinen els teus stakeholders sobre la teva companyia. I aquests stakeholders o audiències, dit d'una manera més senzilla, són tots aquests públics amb els quals una empresa es comunica. Els primers són els empleats, el propi equip, que moltes vegades és l'últim que se'n preocupen. També està el consumidor, el client, el proveïdor, l'administració pública, el sector financer, el món financer i inversor. De quina opinió tinguin totes aquestes audiències sobre la teva companyia, si és bona t'anirà bé, si és dolenta t'anirà malament. Així fent-ho molt senzill.

Una pregunta que et faria ara, com a gran emprenedora, quina és la qualitat que consideres imprescindible en una persona que vulgui liderar una empresa? Una qualitat imprescindible. Valentia. Valentia, eh? Sí. I quina qualitat te vas descobrir que era molt més important del que pensaves?

Et diria que la intuïció, perquè la intuïció sempre he pensat que és algo que. És a dir, no li he donat la importància perquè formava part de la meva manera de funcionar, però després amb el temps he vist que és un element molt important, realment. I que hi ha gent que no la té, potser, molt treballada i, per tant, decideix amb menys elements que s'han de tenir en compte.

T'has inspirat amb dones o amb homes? Amb qui t'has inspirat a la teva carrera professional, em diries? Mira,

jo et diria que totes les dones, per mi, emprenedores o empresàries o altes directives, per mi, són superdones. Perquè, com que sabem que, a més, han de ser mares, són, clar, òbviament, s'han d'ocupar de les famílies, tenen un pes a les llars molt més important que els homes, l'esforç és triple. A més, nosaltres no ens queixem, normalment. Tenim una capacitat de resistència molt més gran i, per tant, admiro i a totes les dones i al meu reconeixement tinguin un, dos, cinc o mil empleats. Inspirar-me, saps què passa? Que quan jo vaig començar, fa més de 30 anys, eh?, tot eren homes, el meu entorn era, bé, no existia internet, vull dir, no és que solia que hi haguessin homes perquè no existia internet, vull dir, per posar-te en aquell espai temporal, no? A partir d'aquí he treballat molt amb homes i t'he de dir que a mi no m'ha suposat un problema, però també perquè molt aviat. Vaig veure que em tractarien en funció de com funcionava allò, de quina decisió de relació amb ells volia tenir. I jo volia ser una més. Jo volia ser una companya de professió o una proveïdora de serveis. No volia tenir cap altre joc en aquest complex món de la gestió entre homes i dones professionals. I això ho vaig tenir molt clar i, per tant, sempre amb mi sempre han sigut aliats. Home, tinc mil anècdotes. Podria escriure uns quants llibres. Explica'm alguna anècdota d'aquestes. Bueno, gent que es confon, clar, senyors que es confonen i que confonen. No, que confonen. Bueno, mira, ara me'n recordo d'una, ara em fas pensar en una divertida, de no fa gaire, amb un senyor d'una certa edat, advocat, que tenia més de 70 anys. I què va dir? Són senyors que no s'han adonat que el seu món ja no hi és. I a vegades en reunions amb dones, i sobretot en temes intangibles com la comunicació, creuen que perquè siguis licenciat en dret i tinguis una experiència jurídica de 30 o 40 anys, pots opinar de comunicació o d'elements de reputació corporativa. Sobretot en un moment com estava vivint aquella companyia, que era un moment de crisi molt bèstia. I aquest senyor. Doncs es va atrevir amb males formes a opinar del que jo i el meu equip estàvem fent, no? I bueno, doncs li vaig contestar, li vaig ser molt. Li vas parar els peus? Li vaig parar els peus, i a més li vaig parar els peus contundentment amb un senyor que no estava acostumat, que ningú, ni els senyors, després això m'ho va dir l'equip, no? Que treballava. Bueno, és que no puc reproduir el que li vaig dir aquí. Però la conseqüència de tot allò va ser que el president de la companyia, que treballava amb tots dos, a partir d'aquell moment va haver de fer reunions separades. Amb mi per una banda i amb aquest senyor per una altra. Li va quedar clar això, segur.

Tu ets una dona d'èxit, però per tu l'èxit té més a veure amb els diners, amb el poder, amb la llibertat o amb poder decidir com vols viure? Home, la llibertat, sempre, sempre.

Jo des de petita he tingut clar que volia ser la millor professional que pogués ser per ser lliure, per ser independent, per no dependre de ningú per viure com jo vull viure. I això és el que sempre m'ha donat aquesta competitivitat i aquesta determinació en fer-ho més i millor.

¿Hi ha alguna renúncia personal que hagi estat necessària per arribar fins aquí? Segur. El meu fill, segur que t'ho diria. La mama no para de treballar, no et veig.

Bueno, la teva mare, clar, jo me recordo una vegada li vam preguntar, però tu els deures, amb qui els feies? I deia, sol, no? I la teva mare, bueno, la meva mare està treballant, no? Bueno, jo des que és petit, que jo treballo, treballo molt, moltes hores, i ens hem organitzat bé. Però, evidentment, soc conscient que li he tret hores de. No sé si de qualitat, de quantitat segur. De qualitat, no ho sé.

Per anar acabant, el secret al final perquè una empresa vagi bé, perquè una cosa és posar-li moltes hores i molta feina, no? I molta energia, em diries. El secret, perquè diuen, no, les coses surten bé. No, és que hi ha hores, feina i energia, no? Què em diries?

L'energia, ara has dit una cosa que és fonamental i que jo no era conscient i fa poc temps me n'he adonat perquè la gent m'ho diu. Quant important és ser responsable cadascú amb el seu capital d'energia, perquè el necessites per cada dia, per la vida i per la feina. Mira, jo, a la meva experiència, l'important perquè les coses vagin bé és fer totes les coses que s'han de fer, que són moltes cada dia, Tot es bé, sempre que puguis, és a dir, encertar molt més que equivocar-te. I per això has de fer una bona lectura del contexte, de la situació del moment. Tu deies, no?, en el nostre món ha canviat moltíssim, de quan vaig començar que no hi havia internet, després apareixen xarxes socials, ara apareix l'AIA, i tot això és una revolució en el nostre ofici, no?, I també a la vegada els teus competidors també van fer moviments. Amb tota aquesta foto tu has de prendre les millors decisions que puguis i equivocar-te el menys possible.

Molt bé. Doncs escolta, en plaer. Diuen que l'èxit no és arribar a un lloc, és atrevir-se a construir-lo i això és el que ha fet la Sílvia Alzina durant tota la seva carrera. Amb ella hem parlat de decisions, de riscos, de errors d'èxit i com arribar a ser una dona influent com ella. La veritat que no et coneixia, Sílvia, feia temps que tenia ganes de parlar amb tu i és un exemple. Per tant, jo crec que està molt bé que vinguis a la ràdio i expliquis aquesta experiència. Per molts anys, gràcies. Gràcies, Chantal.