Sílvia Cóppulo reivindica les lectures obligatòries a batxillerat: "Vaig descobrir el món llegint"

Avui us saludem des del carrer, des de la Setmana de Llibre en català. Fa un dia esplèndid a Barcelona, fins i tot un punt massa de calor. Així que benvinguts a la millor hora del dia, són les 4. Aquí Francesc Garriga.

I avui farem el cafè amb la Sílvia Caupuló, bona tarda. Hola, hola, hola, hola.

Fa un dia estival avui, eh? Sí, diríem que som a la tardor, però és com les darreries de l'estiu que s'allarguen.

I això que en teoria l'estiu ja s'ha acabat, però mira, avui ens està regalant un dia fantàstic. Som aquí a la Setmana de Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys de Barcelona, a tocar de l'Art de Triomf, envoltats de llibres, i de llibres en català. Que això, a vegades, també s'ha de recalcar justament avui al llibre, són notícies. El govern recuperarà les lectures obligatòries de batxillerat. Que sembla mentida, però. S'han de recuperar, diguem.

Doncs si em demanes a mi què em sembla, em sembla genial que es torni a llegir, que hi hagi lectures obligatòries, que es llegeixi també amb veu alta per atorgar sentit a la història, però que no es perdi de vista que cal trobar el gust, el plaer de llegir i que més enllà de les obligatòries s'empenyi a altres lectures que puguin agradar als nens i sobretot als nois i les noies ja. ¿Tú recordes algun llibre que lleguessis obligada? Sí, sí, sí. Me'n recordo els de. Jo, el Lazarillo de Tormes. Sí, el Benito Pérez en el 2, jo vaig estudiar en castellà i tants i tants, però el que més me'n recordo és quan entrava, tinc un record sensacional d'això, A la plaça Sant Anna de Mataró hi havia la biblioteca i me'n recordo empenyent la porta i veient aquell munt de taules i de persones llegint i uns llibres als prestatges i que te'ls podies endur a casa i llegir allà. I em sembla que ho he dit alguna vegada, jo els que llegia allà, com que les lleixes, els prestatges eren amples, els amagava darrere dels que estaven col·locats perquè hi pogués anar un altre dia a continuar llegint-los. Jo m'he passat, vaig descobrir el món llegint, vaig descobrir el món el dia que vaig deixar de mirar només les il·lustracions d'Alicia en el país de les meravelles i em vaig posar a llegir el text i llavors vaig veure que darrere el mirall, que dins dels llibres hi havia la llibertat.

Avui va d'això, de llibres.

Judit Pastor, bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Has allunyat una mica del nostre set que tenim aquí. Sembla això un menjador de casa, eh, Sílvia? On és la Judit? La Judit la tenim una mica més enllà, en una d'aquestes paradetes. Cap ubicada per les paradetes, va remenant llibres. Us recordes quin llibre et van obligar a llegir de petita?

Sí, Tirant lo Blanc, Vida Privada, Cròniques de la Veritat Oculta, La plaça del Diamant. El Pere Caldés, boníssim. L'havia anat a entrevistar,

aquell home que era capaç de fer néixer un arbre al mig del menjador.

Uau! A veure, on ets?

Mira, soc davant la paradeta de Fragmenta Editorial i tinc amb mi l'Ignasi Moreta. Ignasi, què tal? Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Que, a banda d'editor de Fragmenta Editorial, ell és també professor universitari i professor de literatura catalana. Per tant, aquesta notícia que ara explicàveu, que tornen les lectures obligatòries al batxillerat, ell la pot valorar de primera mà. No sé, Ignasi, si és una bona notícia. En principi sí, no? Ens n'hem d'alegar que tornin les lectures obligatòries.

Ens hem d'alegar, crec que no havien marxat, les havien fet que cada centre decidia què es llegia, el que passa és que la literatura té valor per si mateix, però també com a font de referents compartits, i per tant, aquí és on hi ha el sentit del fet que, diguem, tota la població escolar del batxillerat llegeix aquests llibres, de manera que. Si tothom ha llegit la prestada del diamant, el personatge és compartit per la col·lectivitat. La literatura també ens dóna aquests referents que compartim entre tots i que fa que puguem parlar, que puguem enriquir la conversa pública a través d'aquests referents i, per tant, el sentit de l'obligatorietat és aquest i, per tant, benvinguda la mesura que rectifica una cosa que no s'hauria d'haver alterat fa tres anys, aquest costum que tenen els pedagogs d'anar fent invents amb els nostres fills, que no facin tants invents, que hi ha coses que funcionen, la fórmula de les eleccions obligatòries funciona, i per tant, si una cosa funciona, no la toquem, i menys amb els nostres fills.

Que crec que queda clar, i jo, Ignasi, et voldria preguntar, ja que estem envoltats de llibres, de paradetes, de llibres clàssics, però també de llibres contemporanis, si tu tinguessis el poder de decidir. Conseller d'Educació, el fem conseller d'Educació per un minut. Senyor Moreta, quines lectures vostè posaria que fossin obligatòries al batxillerat? I si pot ser en literatura catalana, ja que estem a la Setmana del Llibre en Català. Clar, és molt difícil que escolti

els seus gustos i, per tant, voler imposar els propis gustos a tothom és molt delicat. Pensar una mica en gèneres diferents, teatre, poesia, novel·la. Home, en teatre no és cap descobriment. Guimarà és una meravella, Terrabaixa, en fi. Poesia, clar, els sants de la meva devoció són Maragall, Sagarra, Alcuber. Espriu, per tant, aquests formen part del panteó que per mi, per mi han de ser, no? Salva Passeig, també. Hi ha altres, eh? I Carné. En novel·la, Bansotava o Vida privada, que és un llibre fantàstic, té el problema que és llarg i això acaba sent una dificultat pràctica real amb els estudiants. Això de llibres una mica llargs costa de fer-los llegir als estudiants, però la vida privada és una obra absolutament extraordinària. Jo l'he fet llegir a classe a la universitat i dona molt bon resultat. Rureda, qualsevol cosa de Rureda serveix. En fi, no ens ho acabaríem.

La llista és llarga, ja ho veieu.

Gràcies, Ignasi. Li retirem el títol de conseller d'Educació, que no sé si és gaire. No, no, no, si va bé. No, perquè jo crec que és més un problema que una cosa bona, rebre aquest títol, gairebé. És una dificultat, però és un repte. No, és un repte segur, però el deixem que vengui llibres, que avui em sembla que ha vingut a vendre llibres. Judit, doncs vés passejant per aquí, si tens alguna altra història, ens l'expliques.